Beblia

	Bíblia Catalana (BCI) 2008 Marc 1


Desa notes

1
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

2
En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.

3
És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

4
Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.

5
Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

6
Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llagostes i mel boscana.

7
I predicava així: — Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.

8
Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

9
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà.

10
I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell.

11
I una veu digué des del cel: — Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.

12
Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert.

13
Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre les feres, i els àngels l’assistien.

14
Després que Joan fou empreso-nat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu.

15
Deia: — S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

16
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors.

17
Jesús els digué: — Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.

18
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

19
Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes,

20
i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.

21
Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava.

22
La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

23
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar:

24
— Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!

25
Però Jesús el va increpar dient: — Calla i surt d’aquest home!

26
Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.

27
Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: — Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!

28
I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.

29
Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan.

30
La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús.

31
Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

32
Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats.

33
Tota la població s’havia aplegat davant la porta.

34
Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

35
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.

36
Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo.

37
Quan el van trobar li digueren: — Tothom et busca.

38
Ell els diu: — Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut.

39
I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

40
Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: — Si vols, em pots purificar.

41
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: — Ho vull, queda pur.

42
A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur.

43
Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament.

44
Li digué: — Vigila de no dir res a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

45
Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.


Catalan Bible (BCI) 2008 Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso