Bíblia en un any - Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Bíblia en un any Maig 23

1. Ahitófel digué a Absalom: “Dóna’m permís perquè se-leccioni dotze mil homes i surti a perseguir David aquest mateix vespre.

2. Cauré damunt seu, ara que està cansat i desanimat, i li causaré tal terror que tota la gent que l’acompanya fugirà; i podré matar el rei tot sol.

3. Així faré que torni a tu tota la tropa. Quan tornin tots, menys l’home que tu busques, tot el poble quedarà en pau.”

4. Aquesta proposta va agradar a Absalom i a tots els ancians d’Israel,

5. però Absalom digué: “Crideu Huixai, l’arquita, i escoltem també el seu parer.”

6. Quan Huixai va ser davant Absalom, aquest li digué: “Ahitófel ha dit això. ¿Hem de fer el que ell diu? Si no és així, parla tu.”

7. Huixai respongué a Absalom: “Aquesta vegada, el consell que ha donat Ahitófel no és encertat.”

8. Huixai va continuar: “Tu saps que el teu pare i els seus homes són valents i estan exasperats com una óssa feréstega a qui han pres la cria. El teu pare és un guerrer avesat i no es posarà a dormir entre la tropa.

9. De segur que ara mateix estarà amagat en alguna cova o en algun altre amaga-tall, i passarà que, quan comencin a cau-re alguns dels teus, així que se sàpiga, algú cridarà: ‘Els seguidors d’Absalom són derrotats!’

10. Fins l’home més valent, ni que tingui el cor d’un lleó, es desanimarà; perquè tot Israel sap que el teu pare és un home de coratge i tots els qui van amb ell són valents.

11. Per això jo aconsello que s’aplegui al teu costat tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, en multitud com la sorra de la platja, i que tu personalment diri-geixis el combat.

12. Llavors l’atacarem en qualsevol lloc on es trobi, caurem damunt seu com la rosada que cobreix la terra, i no sobre-viurà ni ell ni ningú dels qui l’acompanyen.

13. I si s’ha refugiat dins d’alguna ciutat, tot Israel portarà cordes cap a aquella ciutat, i l’arrossegarem cap al torrent fins que no s’hi pugui trobar ni tan sols una pedreta.”

14. Llavors Absalom i tots els homes d’Israel van dir: “El consell d’Huixai, l’arquita, és millor que el consell d’Ahi-tófel.” És que el Senyor havia determi-nat frustrar el consell d’Ahitófel — que era prou bo — per fer caure la desgràcia damunt Absalom.

15. Després Huixai va comunicar als sacerdots Sadoc i Abiatar: “Així i d’aquesta manera ha aconsellat Ahitófel Absalom i els ancians d’Israel, i jo els he aconsellat així i d’aquesta altra manera.

16. Ara, doncs, feu arribar de seguida aquest avís a David: No passis la nit als guals del desert. És millor que segueixis més endavant, no sigui que passi una desgràcia al rei i a tot el poble que l’acompanya.”

17. Com que Jehonatan i Ahimaas s’es-taven vora la font de Roguel, perquè no podien deixar-se veure entrant a la ciu-tat, una criada havia de portar-los l’avís, i ells havien de dur l’avís a David.

18. Succeí que un noi els va descobrir i en va informar Absalom. Però els dos van caminar de pressa i van arribar a la casa d’un home de Bahurim que tenia una cisterna al pati, i s’hi van ficar a dins.

19. La dona prengué una manta, l’esten-gué sobre el brocal de la cisterna i, al damunt, hi va escampar gra trillat, de manera que no es notava res.

20. Quan els criats d’Absalom van arri-bar a la casa, van preguntar a la dona: “On són Ahimaas i Jehonatan?” I la dona els respongué: “D’aquí han anat cap a les aigües.” Ells van anar a buscar-los, però com que no els van trobar, van tornar cap a Jerusalem.

21. Així que aquells van ser fora, van sortir de la cisterna i van marxar a infor-mar el rei David. I li digueren: “Alceu-vos i travesseu el riu de seguida, perquè Ahitófel ha aconsellat tal cosa contra vosaltres.”

22. Llavors David es va alçar, amb tot el poble que l’acompanyava, i van pas-sar el Jordà. A l’albada, no quedava ningú que no hagués passat el riu.

23. Quan Ahitófel veié que no havien seguit el seu consell, va ensellar el seu ase i emprengué el camí cap a casa seva, al seu poble. Després de deixar arranjats els afers de la casa, es va penjar i va morir. Fou enterrat al sepulcre del seu pare.

24. Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom travessava també el Jordà, amb tota la tropa d’Israel amb ell.

25. Absalom havia posat al front de l’exèrcit Amassà, substituint Joab. Aquest Amassà era fill d’un home anomenat Itrà, israelita, unit amb Abigaïl, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.

26. Israel i Absalom van acampar al territori de Galaad.

27. Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, el fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, i Maquir, el fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, el galaadita, de Roglim,

28. van portar jaços, tasses, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,

29. mel, mantega, ovelles i formatge de vaca a David i a la gent que anava amb ell perquè mengessin, ja que pensaven: “Aquesta gent haurà passat gana, fatiga i set, en el desert.”

2 Samuel 18:1-33

1. David va organitzar la tropa que anava amb ell i va posar al seu comandament caps de milers i caps de centenars.

2. Després va distribuir la tropa: un terç a les ordres de Joab, un terç a les ordres d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les ordres d’Itai, el gateu. I digué als soldats: “Jo també vindré amb vosaltres.”

3. Però ells van dir: “No vinguis, perquè si nosaltres hem de fugir, no tindrà im-portància, i encara que en mori la meitat de nosaltres, tampoc no tindrà impor-tància; en canvi, tu vals com deu mil de nosaltres. Per tant, és millor que ara et quedis per a reforçar-nos des de la ciutat.”

4. El rei els respongué: “Jo faré el que vosaltres creieu convenient.” Llavors el rei es va situar a un costat de la porta, mentre que tota la tropa anava sortint en grups de centenars i de milers.

5. El rei va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: “Per consideració a mi, sigueu benignes amb el jove Absalom.” I tota la tropa va sentir l’ordre que el rei va donar a tots els caps referent a Absalom.

6. Les tropes van sortir al camp contra Israel, i el combat tingué lloc al bosc d’Efraïm.

7. Allà van ser derrotades les tropes d’Is-rael pels seguidors de David, i la matança que hi hagué, aquell dia, va ser enorme: vint mil homes.

8. La batalla es va estendre per tot aquell territori, i van ser més els que va derro-tar el bosc, aquell dia, que no pas els que va devorar l’espasa.

9. Absalom va topar amb els seguidors de David. Muntava una mula, i, en ficar-se la mula sota el frondós ramatge d’una alzina, se li va enganxar el cap a l’alzina i va quedar penjat entre cel i terra, men-tre la mula s’escapava de sota seu.

10. Un home que el va veure va avisar Joab, i li digué: “Mira, acabo de veure Absalom penjat d’una alzina.”

11. Joab digué a l’home que li duia la notícia: “I bé, si l’has vist, per què no l’has abatut allà mateix? Llavors jo hauria de donar-te deu sicles de plata i un cinturó.”

12. Però aquell home respongué a Joab: “Ni que em posessin mil sicles de plata a les mans, no alçaria la mà contra el fill del rei, perquè nosaltres hem sentit com el rei et donava a tu, a Abisai i a Itai, aquesta ordre: ‘Tingueu tots mirament amb el jove Absalom.’

13. I si jo m’hagués exposat a trair-lo, com que al rei no se li pot amagar res, tu mateix t’hauries posat en contra meu.”

14. Joab respongué: “No vull perdre més temps amb tu.” Llavors va agafar tres dards i els va clavar al cor d’Absalom, que encara estava viu enmig de l’alzina.

15. I els deu joves que feien d’escuders de Joab van rodejar Absalom i el van ferir, acabant-lo de matar.

16. Tot seguit, Joab va tocar la trompeta, i l’exèrcit va deixar de perseguir els is-raelites. Així va aturar Joab el poble.

17. Després van agafar Absalom, el van tirar dins d’un gran clot del bosc i van alçar damunt seu un gran munt de pe-dres. Pel que fa als israelites, tots havien fugit, cadascú al seu estatge.

18. Absalom, mentre era viu, s’havia fet erigir una columna a la vall del Rei, perquè deia: “No tinc cap fill que pugui conservar la memòria del meu nom.” Per això va posar el seu propi nom a la columna, que és coneguda amb el nom de “monument d’Absalom”, fins al dia d’avui.

19. Llavors Ahimaas, fill de Sadoc, digué a Joab: “Amb el teu permís, aniré de seguida a portar al rei la bona notícia de com el Senyor li ha fet justícia contra el poder dels seus enemics.”

20. Però Joab li replicà: “Avui no faràs de portador de bones notícies; ja en fa-ràs un altre dia, perquè avui no portaries bones notícies, atès que el fill del rei és mort.”

21. Llavors Joab va cridar un etíop i li digué: “Vés a notificar al rei això que has vist.” L’etíop va fer la reverència a Joab i va sortir corrents.

22. Però Ahimaas, fill de Sadoc, encara digué a Joab: “Malgrat el que pugui pas-sar, deixa’m que també jo corri darrere l’etíop.” Joab li digué: “Per què has de córrer tu, fill meu? No obtindràs pas la recompensa de bona notícia.”

23. “Passi el que passi, jo hi vaig”, digué ell. I Joab li digué: “Corre!” Ahimaas corregué pel camí de la plana i va avançar l’etíop.

24. David s’estava assegut entre les dues portes. El vigia, que havia pujat a la torre del portal, damunt la muralla, al-çant la vista veié un home que corria tot sol.

25. El vigia va cridar i ho comunicà al rei, i el rei digué: “Si ve sol, porta bones notícies.” Mentrestant, l’home s’anava acostant.

26. Llavors el vigia veié un altre home que venia corrent, i cridant el porter li digué: “Atenció, ve un altre home corrent tot sol!” I el rei digué: “Aquest també porta bones notícies.”

27. El vigia encara va dir: “Reconec la manera de córrer del primer, i em fa l’efecte que corre com Ahimaas, el fill de Sadoc.” I el rei digué: “Aquest és un home de bé, i deu venir amb bones notícies.”

28. Ahimaas es va acostar al rei i li digué: “Pau!”, i es va prosternar fins a terra davant el rei; i afegí: “Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha eliminat els homes que havien alçat les mans contra el meu senyor, el rei!”

29. El rei va preguntar: “¿Està bé el jove Absalom?” Ahimaas respongué: “He vist un gran enrenou justament quan Joab enviava l’esclau del rei i a mi, servidor teu, però no he pogut saber què era.”

30. I el rei digué: “Aparta’t, i posa’t aquí al costat.” Ell es va apartar a un cantó i s’hi va estar dret.

31. Amb això, l’etíop va arribar i digué: “Rebi el rei, senyor meu, bones notícies, perquè avui el Senyor ha defensat la teva causa contra tots els qui s’havien alçat contra tu.”

32. El rei va preguntar a l’etíop: “I el jove Absalom, està bé?” L’etíop respon-gué: “Que tinguin la mateixa sort que aquell jove tots els enemics del meu senyor, el rei, amb tots els qui es re-volten contra tu per fer el mal.”

33. Llavors el rei, profundament com-mogut, va pujar a la cambra superior de la porta de la muralla i esclatà en plors. Mentre pujava, deia: “Fill meu, Absalom, fill meu, Absalom! Tant de bo ha-gués mort jo en lloc teu! Absalom, fill meu, fill meu!”

Salms 66:16-20

16. Veniu, fidels de Déu, escolteu, i us contaré el que ha fet per mi.

17. Mentre amb la boca clamava vers ell, la meva llengua ja el lloava.

18. Si jo m’hagués complagut interiorment en la maldat, no m’hauria escoltat el Senyor;

19. però Déu m’ha escoltat, ha estat atent a la meva súplica.

20. Beneït sigui Déu, que no ha refusat la meva oració ni ha apartat de mi el seu amor.

Proverbis 16:31-32

31. Els cabells blancs són una corona d’honor que es troba pel camí de l’honra-desa.

32. Més val un home sofert que un heroi, i saber dominar-se que ser un con-queridor.

Joan 7:28-53

28. Jesús, mentre ensenyava en el tem-ple, digué cridant: “A mi em coneixeu i sabeu d’on sóc; però jo no he vingut pas pel meu compte, sinó que m’ha en-viat aquell qui és fidel, i que vosaltres no coneixeu.

29. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell qui m’ha enviat.”

30. Intentaren llavors agafar-lo, però ningú no li va posar la mà al damunt, perquè encara no havia arribat la seva hora.

31. Però, d’entre la gent, molts van creure en ell, i deien: “¿Quan vingui el Crist, farà més senyals dels que aquest ha fet?”

32. Els fariseus van sentir aquests comentaris de la gent; llavors els princi-pals sacerdots i els fariseus van enviar agutzils per agafar-lo.

33. Digué Jesús: “Encara estaré algun temps més amb vosaltres, però després me n’aniré al qui m’ha enviat.

34. Em buscareu i no em trobareu, perquè allà on jo sóc vosaltres no hi podeu venir.”

35. Els jueus es preguntaven els uns als altres: “On pensa anar, aquest, que nos-altres no el puguem trobar? ¿Potser vol anar-se’n amb els emigrats, entre els grecs, per ensenyar els grecs?

36. Què vol dir això que ha dit: Em buscareu i no em trobareu, perquè allà on jo sóc vosaltres no hi podeu venir?”

37. El darrer dia de les festes, el més solemne, Jesús es posà dret i digué en veu alta: “Si algú té set, que vingui a mi i begui.

38. El qui creu en mi, com diu l’Escrip-tura, del seu interior brollaran rius d’ai-gua viva.”

39. Jesús deia això referint-se a l’Esperit que els creients en ell havien de rebre; perquè l’Esperit encara no hi era, atès que Jesús encara no havia estat glori-ficat.

40. D’entre la gent, alguns que van sentir aquestes paraules de Jesús deien: “Aquest és realment el profeta.”

41. Uns altres deien: “És el Crist”, però n’hi havia que deien: “Que potser el Crist ha de venir de Galilea?

42. ¿No diu l’Escriptura que el Crist ha de ser del llinatge de David i ha de venir de Betlem, el poble d’on era David?”

43. Així es produïren discòrdies entre la gent a causa d’ell,

44. i alguns el volien agafar, però ningú no li posà les mans a sobre.

45. Els agutzils se’n tornaren als princi-pals sacerdots i als fariseus, i aquests els van preguntar: “Per què no l’heu portat?”

46. Els agutzils van contestar: “Ningú no ha parlat mai com aquest home.”

47. Els fariseus els van dir: “¿També vosaltres us heu deixat enganyar?

48. ¿Que hi ha algú dels principals o dels fariseus que hagi cregut en ell?

49. Només aquesta xusma ignorant de la Llei, que són uns maleïts.”

50. Nicodem, el qui abans havia anat a veure Jesús, que era un d’ells, els digué:

51. “¿És que la nostra Llei condemna algú sense que primer s’expliqui i sense saber què ha fet?”

52. Ells li respongueren: “¿També tu ets Galileu? Estudia-ho i veuràs que de Ga-lilea no en surt cap, de profeta.”

53. Després cadascú es retirà a casa seva.

Catalan 2007 (BEC)