Beblia

Bíblia en un any Gener 10

1. Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma, i Lot s’estava assegut al portal de la ciutat. Tan bon punt els veié, es va alçar per anar a rebre’ls, i, inclinant el rostre a terra,

2. digué: “Si us plau, senyors meus, desvieu-vos del vostre camí i veniu a casa dels vostre servidor a passar-hi la nit i rentar-vos els peus. I demà al matí, quan us lleveu, podreu continuar el vostre camí.” Ells van contestar: “No, pen-sem passar la nit a la plaça.”

3. Però Lot va insistir tant que van accedir a anar amb ell i van entrar a casa seva. Els va preparar un bon àpat, va coure pa sense llevat, i van menjar.

4. Però encara no s’havien retirat a des-cansar que els habitants de la ciutat, els sodomites, tant joves com vells, tota la població sense excepció, van assetjar la casa

5. i van començar a cridar Lot i li deien: “On són els homes que aquest vespre han vingut a casa teva? Treu-nos-els, que volem jeure amb ells.”

6. Llavors, Lot va sortir fins a l’entrada, va tancar la porta darrere seu, i els digué:

7. “Si us plau, germans, no cometeu aquesta maldat!

8. Mireu, a casa tinc dues filles que en-cara no han conegut home. Us les trauré i feu amb elles el que us sembli; però no feu res a aquests homes, que per això s’han posat a l’ombra del meu sostre.”

9. Però ells van contestar: “Fora d’aquí! Aquest ha vingut aquí a viure com a foraster i ens vol fer de jutge! Ara et farem més mal a tu que no pas a ells!” Aleshores van forcejar amb Lot, l’em-penyeren fort i es van acostar a la porta amb intenció d’esbotzar-la.

10. Però els dos homes van treure el braç, estiraren Lot cap a dins de la casa i van tancar la porta.

11. I a aquella gent que quedaren al por-tal de la casa els van colpir de ceguesa, des del més petit fins al més gran, de manera que els fou impossible de trobar la porta.

12. Llavors digueren a Lot: “Qui més hi tens, aquí? Treu d’aquest lloc els gen-dres, els fills i les filles, i tots els que tinguis a la ciutat,

13. perquè l’anem a destruir. El clam contra ella és tan gran davant el Senyor, que ens ha enviat a destruir-la.”

14. Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat.

15. A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.”

16. Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població.

17. Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.”

18. Lot els digué: “No, senyors meus.

19. Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, ado-na’t que jo no puc escapar-me a la mun-tanya sense que m’atrapi la dissort i mori.

20. Mira, aquí a prop hi ha aquesta petita ciutat on refugiar-me. És ben poc im-portant. Fugiré allí i salvaré la vida.”

21. Ell li respongué: “Bé, també això t’ho concediré; no destruiré la ciutat de què em parles.

22. Fes via, escapa’t-hi, que no puc fer res fins que hi hagis arribat.” Per això aquella ciutat s’anomena Sóar.

23. El sol ja era a l’horitzó quan Lot arribava a Sóar.

24. Llavors, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.

25. I va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb tots els habitants i la vegetació de la terra.

26. Però la muller de Lot va mirar enrere i es convertí en una columna de sal.

27. Abraham es va aixecar de matinada i anà a l’indret on havia estat davant el Senyor.

28. Va donar una mirada cap a Sodoma i Gomorra i tota la plana, i heus aquí que veié com de la terra pujava una fume-rada semblant a la d’un forn.

29. Així va ser, en destruir les ciutats de la plana, Déu tingué present Abraham i féu sortir Lot d’enmig del desastre que va arrasar les ciutats on habitava.

30. Lot va pujar des de Sóar per establir-se a la muntanya amb les seves dues filles, perquè tenia por de quedar-se a la ciutat. I es van instal·lar en una cova.

31. La filla gran va dir a la petita: “El pare ja és vell, i en aquesta terra no hi ha cap home que es pugui unir amb nosaltres com es fa a tot arreu.

32. Vine, li farem veure vi i jaurem amb ell; així conservarem la seva descen-dència.”

33. Aquella mateixa nit li van fer beure vi fins a emborratxar-lo, i la gran va jeure amb el seu pare, sense que ell s’adonés de quan va anar a jeure ni de quan es va aixecar.

34. L’endemà, la gran digué a la petita: “Mira, anit jo vaig jeure amb el pare; tornem a fer-li beure vi aquesta nit, i vés tu a jeure amb ell; així conservarem la seva descendència.”

35. També aquella nit van fer beure vi al seu pare fins a emborratxar-lo, i la petita va anar-hi a jeure, sense que ell s’adonés de quan hi va anar ni de quan es va llevar.

36. Les dues filles de Lot van concebre del seu pare.

37. La gran va tenir un fill, i l’anomenà Moab. Aquest és el pare dels actuals moabites.

38. També la petita va tenir un fill, i l’anomenà Benammí. Aquest és el pare dels actuals ammonites.

Gènesi 20:1-18

1. Abraham es va traslladar a la regió del Nègueb, s’instal·là entre Cadeix i Xur, i va anar a viure a Guerar.

2. Com que Abraham deia de la seva dona Sara: “És la meva germana”, Abimèlec, rei de Guerar, la féu anar a bus-car i se la va quedar.

3. Però, durant la nit, Déu es presentà a Abimèlec en un somni i li digué: “Ets home mort a causa de la dona que has pres, perquè és casada.”

4. Abimèlec, que encara no s’hi havia ajuntat, va respondre: “Senyor meu, és que també vols destruir la gent innocent?

5. ¿No em va dir Abraham: ‘És la meva germana’, i ella també afirmà: ‘És el meu germà’? Ha estat amb tota la sen-zillesa del meu cor i amb tota la inno-cència de les meves mans que jo he fet això.”

6. Enmig del somni, Déu li digué: “Tam-bé jo sé que has actuat de bona fe, i fins jo mateix he evitat que pequessis contra mi; per això no he deixat que la to-quessis.

7. Ara, doncs, torna la muller d’aquest home, que és un profeta, i ell pregarà per tu perquè visquis. Però, si no la tor-nes, tingues per cert que moriràs, tu i tots els teus.”

8. Abimèlec es llevà de bon matí, va cridar els seus servents i els va explicar tot el fet. I els homes van quedar molt atemorits.

9. Després, Abimèlec va cridar Abraham i li digué: “Què és el que has fet amb nosaltres? En què t’he ofès perquè fessis recaure damunt meu i damunt el meu regne una falta tan greu? Tu has fet amb mi una acció que no havies d’haver fet.”

10. Abimèlec digué encara a Abraham: “Quin pensament t’ha dut a fer això?”

11. I Abraham respongué: “Jo vaig pen-sar que segurament en aquest lloc no hi havia cap temor de Déu, i que em matarien a causa de la meva dona.

12. A més, és veritat que és germana meva, filla del meu pare, si bé no ho és de la meva mare. I esdevingué la meva muller.

13. Per això, quan Déu em va fer vagar lluny de la casa paterna, li vaig dir, a ella: “M’has de fer aquest favor: a qual-sevol lloc on arribem, diràs de mi: “És el meu germà.”

14. Llavors Abimèlec va agafar ovelles i vaques, servents i esclaves, i els va donar a Abraham; i li va tornar Sara, la seva muller.

15. I li digué: “Aquí tens davant teu el meu país; pots establir-te allà on et sembli bé.”

16. I a Sara li digué: “Mira, he donat al teu germà mil peces de plata, que seran com una reparació per a tu i els qui són amb tu; i així quedaràs justificada.”

17. Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva muller i les seves concubines, de manera que po-guessin tenir fills;

18. perquè el Senyor havia tancat tota matriu a la casa d’Abimèlec a causa de Sara, la muller d’Abraham.

Salms 6:1-5

1. (Al mestre de cant. Amb instruments de corda. Al to de “Haixeminit”. Salm de David.) Senyor, no em reptis pas amb du-resa, ni em castiguis indignat.

2. Compadeix-me, Senyor, que em sento malalt. Guareix-me, Senyor, que els ossos se m’esberlen

3. i la meva ànima està esfondrada del tot. I tu, Senyor, què esperes?

4. Tomba’t, Senyor, deslliura la meva ànima; pel teu amor, salva’m,

5. que en la mort no hi ha pas record de tu: Qui et podrà lloar en l’altre món?

Proverbis 3:1-4

1. Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,

2. que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.

3. No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,

4. i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.

Mateu 8:1-17

1. Quan Jesús va baixar de la muntanya, l’anava seguint una gran gentada;

2. i en això que un leprós que se li havia acostat es prosternà davant seu i li digué: “Senyor, si vols pots netejar-me.”

3. Jesús va estendre la mà i el tocà dient: “Ho vull, queda net.” I a l’instant li desaparegué la lepra.

4. I Jesús li digué: “Mira, no en diguis res a ningú, però vés a presentar-te al sacerdot i ofereix el donatiu que Moisès va ordenar, perquè en tinguin la cons-tatació.”

5. En entrar a Cafarnaüm se li acostà un centurió, i li pregava:

6. “Senyor, el meu criat jeu a casa im-possibilitat i amb greu patiment.”

7. Jesús li respon: “Ara vaig a guarir-lo.”

8. Però el centurió li digué: “Senyor, jo no sóc prou digne perquè entris a casa meva; només que ho diguis de paraula i el meu criat es posarà bo.

9. Ja que també jo, que sóc un simple subordinat, tinc soldats a les meves or-dres; i si dic a un que se’n vagi, se’n va; i si a un altre que vingui, ve; i si dic al meu criat que faci una cosa, la fa.”

10. En sentir això, Jesús s’admirà i digué als qui el seguien: “Us asseguro que no he trobat tanta fe en ningú d’Israel.

11. Us dic que vindrà molta gent d’O-rient i d’Occident a seure amb Abraham, Isaac i Jacob, en el Regne del Cel,

12. mentre que els hereus del Regne seran expulsats a fora, a les tenebres; allí hi haurà els plors i el cruiximent de dents.”

13. Aleshores digué al centurió: “Vés, i que et sigui fet tal com has cregut.” I en aquell moment el criat es va posar bo.

14. Quan Jesús va arribar a casa de Pere, va trobar la sogra d’aquest enllitada i amb febre.

15. Llavors li prengué la mà i la febre desaparegué; i ella, un cop llevada, es posà a servir-los.

16. En ser el capvespre, li portaren molts endimoniats; i amb una paraula va ex-pulsar el esperits i va guarir tots els malalts.

17. Així es complia la predicció del pro-feta Isaïes, quan diu: Ell prengué les nostres xacres i es carregà les nostres malalties.

Catalan 2007 (BEC)