Beblia

Bíblia en un any Gener 21

1. Succeí que, al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni en el qual es trobava dret a la vora del riu.

2. En aquestes que del riu pujaven set vaques de molt bon aspecte i bones carns que es van posar a pasturar entre els joncs.

3. Però, darrere d’elles, set altres vaques, d’aspecte desagradable i magres de carns, pujaven del riu i es posaven da-vant les altres vaques a la vora del riu.

4. I les vaques d’aspecte desagradable i magres de carns devoraven les set vaques de bon aspecte i bones de carns. Llavors el faraó es va despertar.

5. Va tornar a adormir-se i tingué un altre somni: hi havia set espigues que pujaven d’una mateixa tija, atapeïdes i plenes;

6. però unes altres set espigues, esqui-fides i ressecades pel vent de llevant, brotaven darrere d’aquelles.

7. I les espigues esquifides i ressecades devoraven les atapeïdes i plenes. Lla-vors el faraó es va despertar, i compren-gué que era un somni.

8. Va resultar que, al matí, es trobava contorbat d’esperit i va fer cridar tots els intèrprets de somnis i tots els mags que hi havia a l’Egipte, i els va explicar el que havia somniat, però ni hi hagué ningú que en pogués donar una interpretació.

9. Aleshores el coper major va parlar al faraó i li digué: “Avui em ve a la me-mòria el meu mal comportament.

10. El faraó s’havia enutjat amb els seus servidors i m’havia arrestat a la casa del cap dels guardes, a mi i al flequer major.

11. Una nit, ell i jo vam tenir cadascun un somni, i cada somni tenia el seu propi sentit.

12. Allí, amb nosaltres, hi havia un xicot hebreu que feia d’assistent del cap dels guardes. Li vam explicar els nostres somnis i ell ens els va interpretar, donant a cada un el seu significat concret.

13. Tal com ho va interpretar, així va succeir: a mi el faraó em va restituir en el meu càrrec, i a ell el va penjar.”

14. Llavors el faraó va enviar a buscar Josep, i el van treure de seguida de la presó. Es va afaitar i es va canviar de roba i comparegué davant el faraó.

15. El faraó digué a Josep: “He tingut un somni i no hi ha ningú que el pugui interpretar; però he sentit dir de tu que només escoltant-lo ja el pots inter-pretar.”

16. Josep va contestar al faraó: “No depèn de mi; és Déu qui donarà al faraó una resposta adient.”

17. Llavors el faraó explicà a Josep: “En el meu somni, em trobava dret a la vora del riu.

18. En aquestes que set vaques de molt bon aspecte i bones carns van pujar del riu i es van posar a pasturar entre els joncs.

19. Però darrere d’elles van pujar set altres vaques, miserables, d’aspecte de-sagradable i magres de carns, com mai no n’he vistes de tan lletges en tota la terra d’Egipte.

20. Les vaques magres i lletges devora-ven les set primeres vaques, les grasses.

21. Un cop dins el seu ventre, no es notava gens que hi fossin, perquè el seu aspecte seguia tan lleig com abans. Llavors em vaig despertar.

22. Altra volta vaig veure, en un somni, set espigues atapeïdes i boniques que pujaven d’una mateixa tija.

23. Però unes altres set espigues seques, esquifides i ressecades pel vent de lle-vant, brotaven darrere d’elles.

24. I les espigues esquifides devoraven les set espigues ufanes. Ho he explicat als mags, però no n’hi ha cap que m’ho sàpiga interpretar.”

25. Llavors Josep va contestar al faraó: “El somni del faraó és un de sol: Déu fa saber al faraó el que es proposa fer.

26. Les set vaques boniques signifiquen set anys, i les espigues ufanoses signi-fiques set anys: es tracta d’un sol somni.

27. Les set vaques magres i lletges que pujaven darrere d’aquelles signifiquen set anys, igual com les set espigues es-quifides i ressecades; vol dir que hi haurà set anys de fam.

28. Tal com he dit al faraó, Déu li ha fet saber el que es proposa fer.

29. Vénen set anys d’una gran abundor per a tota la terra d’Egipte,

30. però després d’ells sobrevindran set anys de fam, tanta que els set anys d’abundor al regne d’Egipte seran obli-dats, perquè la fam consumirà el país.

31. De l’anterior abundància, no en quedarà al país ni el record, perquè la mi-sèria que la seguirà serà duríssima.

32. El fet que el somni s’hagi repetit dues vegades al faraó, vol dir que el cas és ben decidit per part de Déu, i que Déu no trigarà a complir-lo.

33. Ara, doncs, convé que el faraó bus-qui un home capacitat i assenyat, i que el posi com a regidor del país egipci.

34. Que el faraó procedeixi a situar intendents per tot el territori i que cobri la cinquena part al país d’Egipte durant els set anys d’abundor.

35. Així ells aplegaran tots els queviures d’aquests anys bons que vénen i em-magatzemaran el blat a disposició del faraó a les poblacions i el guardaran.

36. Aquestes provisions serviran de re-serves per al país durant els set anys de fam que vindran sobre la terra d’Egipte, i el país no serà consumit per la fam.”

37. El consell va plaure al faraó i a tots els seus ministres,

38. i el faraó digué als seus ministres: “Que potser trobarem un altre home com aquest, que tingui en ell l’esperit de Déu?”

39. Llavors el faraó digué a Josep: “Atès que Déu t’ha fet conèixer tot això, és que no hi ha ningú tan intel·ligent i assenyat com tu.

40. De manera que tu dirigiràs la meva casa i tot el meu poble obeirà les teves ordres; només en el tron seré jo més gran que tu.”

41. A més, el faraó digué a Josep: “Mira, t’investeixo com a regent de tot el país d’Egipte.”

42. El faraó es tragué el segell de la seva mà i el va posar a la mà de Josep, el féu vestir amb roba de lli fi i li va posar el collar d’or al coll.

43. El féu muntar a la segona carrossa que tenia, i davant seu cridaven: “Atenció!” Així el constituí regent de tot el país d’Egipte.

44. El faraó digué a Josep: “Jo, el faraó, declaro: Sense el teu permís, ningú no aixecarà la mà o el peu en tot el país d’Egipte.”

45. El faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Panèah i li donà per muller Assenat, la filla de Potifera, sacerdot d’On. I així va sortir Josep al front del país egipci.

46. Josep tenia trenta anys quan va com-parèixer davant el faraó, rei de l’Egipte, i va deixar la cort per recórrer tot el país.

47. Durant set anys d’abundor, la terra va produir grans collites,

48. i ell va fer provisió de tots els queviures dels set anys en què hi hagué abundor al país d’Egipte i va aplegar en cada població les collites dels camps del voltant, emmagatzemant-hi els queviures.

49. Josep va recollir el blat com la sorra de la mar; una tal quantitat que fins ha-gueren de renunciar de fer-ne el compte, perquè no es podia mesurar.

50. Abans que sobrevinguessin els anys de la fam, nasqueren a Josep dos fills que li va infantar Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On.

51. Josep va posar el nom de Manassès al primogènit, perquè deia: “Déu m’ha fet oblidar totes les meves angúnies i fins la meva casa paterna.”

52. Al segon, li va posar de nom Efraïm, perquè deia: “Déu m’ha fet fecund a la terra de la meva dissort.”

53. Els set anys d’abundor que hi hagué a l’Egipte es van acabar,

54. i van començar a venir els set anys de fam que va predir Josep. La fam s’es-tengué per tots els pobles, mentre que en tot el país d’Egipte no hi mancava el pa.

55. La fam també va arribar al país d’Egipte, i el poble reclamava a crits els aliments al faraó. Llavors el faraó digué a tots els egipcis: “Aneu a Josep i feu tot el que us digui.”

56. La fam es va estendre arreu de la terra. Aleshores Josep va obrir tots els graners i va posar el blat a l’abast de tots els egipcis, perquè la fam s’havia agreu-jat per tota la terra d’Egipte.

57. També d’arreu del món venien a l’Egipte a comprar blat a Josep, perquè la fam s’agreujava per tots els països.

Gènesi 42:1-38

1. Quan Jacob va saber que hi ha-via blat a l’Egipte, digué als seus fills: “Què feu parats?

2. He sabut que hi ha blat a l’Egipte. Baixeu allà, doncs, i compreu gra per a nosaltres, a fi que puguem viure i no ens morim.”

3. Llavors els deu germans de Josep van baixar a l’Egipte per proveir-se de blat.

4. Però Jacob no va deixar que Benjamí, el germà de Josep, anés amb els seus germans, perquè es deia: “No vull que li passi cap desgràcia.”

5. Els fills d’Israel van anar a proveir-se de blat juntament amb d’altres que feien el mateix camí, ja que al país de Canaan hi havia fam.

6. Josep era qui tenia l’autoritat en tot el país, i ell era el responsable de submi-nistrar a la gent de tot arreu. Els germans de Josep van arribar i es van inclinar davant d’ell de cara a terra.

7. Josep, tan bon punt tingué els seus germans al davant, els va reconèixer, però va fer com que no els coneixia, i dirigint-se a ells amb aspresa digué: “D’on veniu?” Ells van respondre: “De la terra de Canaan, per comprar queviures.”

8. De manera que Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reco-negueren.

9. Josep es va recordar d’aquells somnis que va tenir referents a ells, i els digué: “Vosaltres sou espies que heu vingut a veure els punts febles del país!”

10. Van contestar: “No, senyor meu, sinó que aquests servents teus han vingut a comprar queviures.

11. Tots nosaltres som fills d’un mateix pare, i som gent de bé; aquests servents teus no són espies.”

12. Els digué: “I ca! Heu vingut per es-brinar quins punts febles hi ha al país!”

13. Van replicar: “Aquests servents teus som dotze germans, fills d’un mateix pare, a la terra de Canaan, per bé que el petit actualment està amb el nostre pare i l’altre no és viu.”

14. Però Josep va insistir: “És tal com us ho he dit: Sou uns espies!

15. Amb això sereu provats. Per la vida del faraó que no sortireu d’aquí fins que el vostre germà petit s’hagi presentat aquí.

16. Envieu un de vosaltres a buscar el vostre germà; mentrestant, vosaltres quedareu retinguts. Així seran compro-vades les vostres paraules i es veurà si heu dit la veritat. Que si no, per la vida del faraó que sou uns espies!”

17. I els va posar sota custòdia tres dies.

18. El tercer dia, Josep els digué: “Feu el que us diré i viureu, que jo sóc temo-rós de Déu.

19. Si sou gent de bé, un dels vostres germans es quedarà retingut a la presó mentre els altres germans aneu a portar el gra per treure de la fam les vostres famílies.

20. Després porteu-me el vostre germà petit; així veurem que heu dit la veritat i no morireu.”

21. Entre ells van comentar: “A fe que som castigats per causa del nostre ger-mà; perquè vèiem l’angoixa de la seva ànima quan ens suplicava i no el van escoltar. Per això ens trobem en aquesta aflicció.”

22. Rubèn els digué: “No us deia jo que no pequéssiu contra el noi, i no em vau fer cas? Vet aquí que ara la seva sang ens és reclamada.”

23. Ells no sabien que Josep els entenia, perquè amb ells feia servir un intèrpret.

24. Llavors es va apartar d’ells i es va posar a plorar. Després va tornar on eren ells i els digué que d’entre ells prenia Simeó, i davant dels seus ulls el va fer lligar.

25. Josep va manar que omplissin de gra els seus sacs, que tornessin el diner de cada un al seu sac i que els donessin provisions per al camí. I així es va fer.

26. Ells van carregar el gra damunt dels ases i se’n van anar.

27. En ser a la fonda, un d’ells va obrir el sac per donar gra al seu ase i veié el diner a la boca del sac.

28. I digué als seus germans: “M’han tornat el diner, mireu-lo al meu sac.” El cor els va fer un salt, i tremolant comen-taven entre ells: “Què és això que Déu ha fet amb nosaltres?”

29. Així que van arribar a casa del seu pare Jacob, a la terra de Canaan, li van explicar tot allò que els havia passat i digueren:

30. “L’home que és senyor del país ens va parlar asprament i ens va prendre per espies del terreny.

31. Nosaltres, però, li vam dir: Som gent de bé i no pas espies.

32. Som dotze germans, fills d’un mateix pare; un ja no és viu, i el petit actualment està amb el nostre pare a la terra de Canaan.

33. Llavors, aquell home senyor del país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent de bé: deixeu amb mi un dels vos-tres germans, i vosaltres proveïu-vos de gra per treure de la fam les vostres famílies i marxeu.

34. Però porteu-me el vostre germà petit i sabré que no sou espies, sinó que sou gent de bé. Llavors us tornaré el vostre germà i podreu comerciar pel país.”

35. Succeí que, quan es van posar a bui-dar els sacs, es van trobar que cadascun tenia la seva bossa de diners dins els sac. Quan veieren les seves bosses de diners, ells i el seu pare van agafar por.

36. El seu pare Jacob els digué: “Vosaltres em defraudeu: Josep no hi és, Simeó tampoc, i ara us voleu endur Benjamí! Tot es gira contra meu!”

37. Llavors Rubèn digué al seu pare: “Pots fer morir els meus dos fills si no te’l torno! Confia-me’l, que jo te’l tornaré.”

38. Però ell replicà: “No baixarà el meu fill amb vosaltres; el seu germà és mort, i ha quedat ell tot sol. Si li passava res durant el viatge que emprendreu, faríeu baixar amb pena la meva vellesa al sepulcre.”

Salms 10:12-18

12. Alça’t, Senyor, estén la teva mà, no t’oblidis de l’indefens.

13. Per quina raó el dolent es pot burlar de Déu, pensant que no li demanaràs comptes?

14. Tu ho has vist, ja que mires la pena i la tristesa per posar-les a les teves mans. A tu s’abandona el desvalgut, ets tu l’ajut dels orfes.

15. Desarma el braç del pervers i del dolent, que respongui de la seva maldat fins que no en quedi ni rastre.

16. El Senyor és Rei per sempre, eter-nament. Desapareixen els pagans de la seva terra.

17. Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor; enforteix el seu cor, escolta’ls:

18. per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.

Proverbis 4:7-9

7. És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.

8. Arrapa-t’hi i ella t’engrandirà; si l’abraces, et farà gloriós.

9. Posarà al teu cap una diadema de gràcia, et regalarà una esplèndida corona.”

Mateu 14:1-21

1. Per aquell temps, el tetrarca Herodes va tenir notícia de l’a-nomenada de Jesús,

2. i digué als seus cortesans: “Aquest és Joan Baptista, que ha ressuscitat d’entre els morts i per això té els poders mira-culosos que obren en ell.

3. I és que Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip,

4. perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir-la.”

5. Herodes el volia matar, però tenia por de la gent, perquè el tenien per un profeta.

6. Però, en ocasió de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar da-vant tothom i va plaure tant a Herodes

7. que aquest va jurar de donar-li qual-sevol cosa que demanés.

8. Ella, instigada per la seva mare, digué: “Dóna’m ara mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.”

9. El rei s’entristí, però a causa del jurament i dels convidats va manar que l’hi donessin,

10. i va fer decapitar Joan a la presó.

11. I van posar el cap en una safata i el van dur a la noia, i la noia el va donar a la seva mare.

12. Llavors els deixebles de Joan van anar a buscar el cadàver, l’enterraren i van anar a comunicar-ho a Jesús.

13. Quan Jesús ho va saber, se’n va anar d’aquell lloc en una barca, tot sol, cap en un indret despoblat. Però la gent ho va saber, i el van seguir a peu des dels poblats.

14. En desembarcar, Jesús veié una gran gentada, se’n va compadir i es posà a guarir-ne els malalts.

15. Com que ja era molt tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada; acomiada la gent a fi que vagin als pobles i es comprin menjar.”

16. Jesús els digué: “No cal que se’n vagin, doneu-los menjar vosaltres.”

17. Li diuen: “Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.”

18. Els va respondre: “Porteu-me’ls aquí.”

19. Després va manar a la gent que s’as-segués damunt l’herba. Va agafar els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent.

20. Tothom va menjar-ne fins a quedar satisfet, i amb els trossos que van sobrar n’ompliren dotze cistelles.

21. I van ser uns cinc mil homes que en van menjar, sense comptar ni dones ni infants.

Catalan 2007 (BEC)