Beblia

Bíblia en un any Gener 23

1. Josep ja no es podia contenir més en presència de tots els seus servidors i va cridar: “Feu sortir tothom del meu davant!” Així no va quedar ningú amb ell quan es va donar a conèixer als seus germans.

2. Llavors va esclatar en plors tan forts que els van sentir tot el personal egipci i fins van arribar a la casa del faraó.

3. Josep digué als seus germans: “Jo sóc Josep. Encara és viu el meu pare?” Però els seus germans no podien respondre-li res, perquè havien quedat espaordits davant seu.

4. Josep digué als seus germans: “Apro-peu-vos cap a mi.” Quan s’hi van acostar, els digué altre cop: “Jo sóc el vostre germà Josep, que vau vendre als egipcis.

5. Ara bé, que no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-me venut aquí, perquè Déu m’ha fet passar davant vostre per salvar vides.

6. Ja fa dos anys que la fam impera a la terra, i encara en queden uns altres cinc en què no hi haurà conreu ni sega.

7. Déu va enviar-me davant vostre per assegurar-vos la posteritat a la terra i salvar-vos la vida en vistes a un gran alliberament.

8. Per tant, va ser Déu qui em va enviar en aquest lloc, i no pas vosaltres. Ell m’ha convertit en Gran Visir al servei del faraó, en senyor de la seva casa i en governador de tot el país d’Egipte.

9. Ara, aneu de seguida on és el meu pare i digueu-li: Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha convertit en amo de tot l’Egipte. Baixa al meu costat i no triguis,

10. que viuràs a la terra de Goixen i estaràs a prop meu, tant tu com els teus fills, els teus néts, les teves ovelles, les teves vaques i tot el que tens.

11. Jo et mantindré aquí, perquè encara queden cinc anys de fam, no fos cas que quedéssiu en la misèria tu i la teva fa-mília, amb tot el que tens.

12. Vosaltres podeu comprovar amb els vostres ulls, i també el meu germà Benjamí amb els seus, que és la meva boca la que us ho diu.

13. Expliqueu al meu pare quina és la meva autoritat a l’Egipte i tot el que heu pogut veure. Afanyeu-vos i feu baixar aquí el meu pare.”

14. I abraçant-se al coll del seu germà Benjamí es va posar a plorar, i Benjamí, abraçat al seu coll, també plorava.

15. També va besar tots els seus germans, tot plorant mentre els abraçava. Després d’això, els seus germans ja van gosar parlar amb ell.

16. Per la residència del faraó va córrer la notícia: “Han vingut els germans de Josep.” Al faraó i als seus ministres els va alegrar la notícia,

17. i el faraó digué a Josep: “Digues als teus germans: Feu això: carregueu les vostres bèsties i marxeu, aneu a la terra de Canaan,

18. preneu el vostre pare i les vostres famílies i veniu aquí amb mi, que jo us posaré a l’abast la millor terra d’Egipte i podreu nodrir-vos amb l’abundor del país.

19. I tu autoritza això: Agafeu del país d’Egipte carros per a la vostra mainada i per a les dones, preneu el vostre pare i veniu.

20. No us sàpiga greu per les vostres possessions, perquè la millor terra de l’Egipte serà per a vosaltres.”

21. Així ho van fer els fills d’Israel. Josep els proporcionà carros, sota l’ordre del faraó, i provisions per al camí.

22. A cada un d’ells li va donar vestits de mudar; però a Benjamí li va donar tres-centes peces de plata i cinc vestits de mudar.

23. Al seu pare li va enviar deu ases carregats del bo i millor d’Egipte, i deu someres carregades de blat, pa i provi-sions per al seu viatge.

24. Va acomiadar els seus germans, i quan se n’anaven els digué: “No dis-cutiu pel camí.”

25. Així, doncs, ells van pujar de l’Egip-te i van arribar a la terra de Canaan, a casa del seu pare Jacob,

26. i li van anunciar: “Josep encara és viu, i resulta que és el governador de tot el país d’Egipte.” Però ell interiorment estava indecís, perquè no se’ls creia.

27. Llavors li van repetir totes les pa-raules que Josep els havia dit. I veient els carros que Josep enviava per endur-se’l es va revifar l’esperit de Jacob.

28. Israel va exclamar: “És suficient. El meu fill Josep encara és viu. Hi aniré i el podré veure abans de morir.”

Gènesi 46:1-34

1. Israel va marxar amb tot el que tenia i va fer cap a Beerxeba, on va oferir sacrificis al Déu del seu pare Isaac.

2. Déu va parlar a Israel, en una visió nocturna, i li digué: “Jacob! Jacob!” I ell respongué: “Sóc aquí.”

3. I li digué: “Jo sóc Déu, el Déu del teu pare; no tinguis por de baixar a l’Egipte, que allà faré de tu una gran nació.

4. Baixaré amb tu a l’Egipte i d’allí tam-bé et faré pujar, i Josep et podrà tancar els ulls.”

5. Jacob va partir de Beerxeba; i els fills d’Israel van prendre Jacob, el seu pare, la mainada i les dones en els carros que el faraó havia enviat per traslladar-lo.

6. També van endur-se el bestiar i tots els béns que havien adquirit a la terra de Canaan. Jacob va anar a l’Egipte, i amb ell tota la seva descendència.

7. S’endugué amb ell a l’Egipte els seus fills i els seus néts, les seves filles i les seves nétes, i tota la seva descendència.

8. Aquests són els noms dels fills d’Israel que van marxar a l’Egipte, Jacob i els seus fills: Rubèn, el primogènit de Jacob,

9. i els fills de Rubèn: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.

10. Els fills de Simeó: Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül, fill de la cananea.

11. Els fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.

12. Els fills de Judà: Er, Onan, Xelà, Peres i Zèrah. Però Er i Onan ja havien mort a la terra de Canaan. I el fills de Peres eren: Hesron i Hamul.

13. Els fills d’Issacar: Tolà, Puvà, Job i Ximron.

14. Els fills de Zabuló: Sèred, Elon i Jahleel.

15. Aquests són els fills de Lia, muller de Jacob, que li va infantar a Padan-Aram, i també la seva filla Dina. El total del seus fills i de les seves filles era de trenta-tres persones.

16. Els fills de Gad: Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí.

17. Els fills d’Aser: Imnà, Ixvà, Ixví, Berià i la seva germana Sèrah. Els fills de Berià: Hèber i Malquiel.

18. Aquests són els fills de Zilpà, la que Laban va donar a la seva filla Lia i que va infantar per a Jacob: setze persones.

19. Els fills de Raquel, la muller de Jacob: Josep i Benjamí.

20. A Josep li van néixer en terra egíp-cia: Manassès i Efraïm, que li va infan-tar Assenat, la filla de Potifera, el sacer-dot d’On.

21. Els fills de Benjamí: Bela, Bèquer, Aixbel, Guerà, Naaman, Ehí, Roix, Mu-pim, Hupim i Ard.

22. Aquests són els fills de Raquel que nasqueren a Jacob. En total, catorze persones.

23. El fill de Dan fou Huixim.

24. Els fills de Neftalí: Jahseel, Guní, Jésser i Xil·lem.

25. Aquests són els fills de Bilhà, la que Laban va donar a la seva filla Raquel i aquella va infantar a Jacob; en total, aquestes set persones.

26. Totes les persones que van entrar amb Jacob a l’Egipte, nascudes d’ell, descomptant les dones dels fills de Ja-cob, van ser en total seixanta-sis.

27. Els fills de Josep, que li naixeren a l’Egipte, van ser dos. El total de les persones de la casa de Jacob que van entrar a l’Egipte van ser setanta.

28. Jacob va enviar Judà davant seu a trobar Josep, per fer que es trobessin amb ell a Goixen; i van fer cap a aquella terra.

29. Josep, llavors, va fer enganxar el seu carruatge i se’n pujà a Goixen, a l’en-contre del seu pare Jacob. En trobar-se al seu davant, se li llançà al coll i, abraçat amb ell, plorà una llarga estona.

30. Israel va dir a Josep: “Ara ja em puc morir, perquè he vist el teu rostre i he vist que encara ets viu!”

31. Josep va advertir als seus germans i a la família del seu pare: “Jo pujaré i li donaré la notícia al faraó i li diré: ‘Els meus germans i la família del meu pare, que estaven a la terra de Canaan, han vingut a mi.

32. Ells són ramaders, pasturen ovelles i tenen bestiar; han portat les ovelles i els bous i tot el que tenen.’

33. De manera que, quan el faraó us cridi i pregunti quin ofici teniu,

34. contesteu-li: ‘Els teus servents som pastors des que érem vailets, igual que els nostres pares.’ Així podreu quedar-vos a viure a la terra de Goixen.” És que per als egipcis és una impuresa la convi-vència amb els pastors d’ovelles.

Salms 12:1-8

1. (Del mestre de cant. Sobre l’octava. Salm de David.) Salva’ns, Senyor, que no queda gent fidel, ha fugit la lleialtat d’entre els homes.

2. Falsedat és el que es diuen els uns als altres; parlen amb llavis aduladors i amb cor fals.

3. Que el Senyor suprimeixi els llavis mentiders, i la llengua que parla grandeses,

4. dels qui diuen: “Per la llengua ens imposarem; tenim els nostres llavis a favor, qui ens pot dominar?”

5. “Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”

6. Les sentències del Senyor són pa-raules sinceres; són plata refinada al gresol, depurada de terra set vegades.

7. Tu, Senyor, ens guardaràs, ens preservaràs d’aquesta mena de gent, per sempre més.

8. Els malvats ronden arreu, quan impera la vilesa entre els homes.

Proverbis 4:14-17

14. No entris per les vies dels descre-guts, no vagis pel camí dels malvats;

15. esquiva’l, no el prenguis, deixa’l de banda i passa de llarg.

16. Perquè ells no dormen si no han fet el mal, i perden el son si no han fet ensopegar algú;

17. mengen el pa de la impietat i beuen el vi de la violència.

Mateu 15:1-20

1. Aleshores, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s’acostaren a Jesús i li preguntaren:

2. “Per què els teus deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar.”

3. Els respongué: “I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició?

4. Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.

5. En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro dona-ció sagrada,

6. ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.

7. Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:

8. Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.

9. El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”

10. I fent venir la gent els digué: “Es-colteu i enteneu-ho bé.

11. No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”

12. Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?”

13. Però ell els va contestar: “Tota plan-tació que no hagi estat plantada pel meu Pare celestial serà arrencada d’arrel.

14. Deixeu-los estar; són cecs guies de cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot.”

15. Pere li va demanar: “Explica’ns la paràbola.”

16. Ell els digué: “¿Fins i tot vosaltres sou també curts d’enteniment?

17. ¿No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina?

18. En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home.

19. Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.

20. Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.”

Catalan 2007 (BEC)