Beblia

Bíblia en un any Gener 5

1. Déu va beneir Noè i els seus fills, i els digué: “Procreeu, augmenteu i ompliu la terra.

2. Tots els animals de la terra, totes les aus del cel, tots els animals que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar s’espantaran de vosaltres i us tindran temor; els poso a les vostres mans.

3. Tot allò que es mou i té vida us servirà d’aliment; tot us ho dono, com us vaig donar els vegetals.

4. Però la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang, no la menjareu.

5. Us asseguro que demanaré compte de la sang de cada un de vosaltres, en demanaré compte a tot animal i a tot hu-mà; la vida de l’home, la reclamaré de qualsevol germà seu.

6. Qui vessi la sang de l’home, per l’home serà vessada la seva sang, perquè Déu va fer l’home a imatge seva.

7. Per tant, vosaltres, procreeu i augmen-teu; escampeu-vos per la terra i domi-neu-la.”

8. Déu va parlar amb Noè i els seus fills i els digué:

9. “Mireu, jo estableixo la meva aliança amb vosaltres i amb els vostres des-cendents,

10. i amb tota ànima vivent que és amb vosaltres: amb les aus, amb les bèsties i amb tot animal feréstec; amb tot allò que ha sortit de l’arca, amb totes les criatures de la terra.

11. Amb tots vosaltres estableixo la me-va aliança: mai més no tornaran a ser exterminades les criatures per les aigües del diluvi, ni hi haurà mai més un diluvi per a destruir la terra.”

12. A més, Déu digué: “Aquest és el signe de l’aliança que jo estableixo amb vosaltres i amb tots els éssers vivents que us envolten, per les generacions perpètues:

13. Poso el meu arc als núvols perquè serveixi de senyal de l’aliança entre jo i la terra.

14. Quan jo cobreixi de núvols la terra, i l’arc aparegui entre els núvols,

15. tindré present l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tota criatura vivent, i no hi haurà mai més un diluvi per a exterminar totes les criatures.

16. Quan l’arc aparegui en els núvols, jo el veuré i em recordaré de l’aliança perpètua que hi ha entre Déu i tota criatura vivent, tota carn que existeix a la terra.”

17. I Déu digué a Noè: “Aquest és el signe de l’aliança que estableixo amb totes les criatures que hi ha a la terra.”

18. Els fills de Noè que van sortir de l’arca foren Sem, Cam i Jàfet. Cam és el pare de Canaan.

19. Aquests tres foren els fills de Noè, i a partir d’ells fou poblada la terra.

20. Noè, que va ser el primer agricultor, plantà una vinya.

21. Va beure vi i s’embriagà, i es va posar a jeure despullat al mig de la seva tenda.

22. Cam, el pare de Canaan, veié la nue-sa del seu pare i, en ser a fora, ho va explicar als seus dos germans.

23. Llavors, Sem i Jàfet prengueren un mantell, se’l van posar a les espatlles i, caminant a reculons, van cobrir la nuesa del seu pare. Com que duien la cara mirant en sentit contrari, no van veure la nuesa del seu pare.

24. Quan Noè despertà de la seva em-briaguesa i va saber el que havia fet el seu fill petit,

25. va dir: “Maleït sigui Canaan! Que esdevingui esclau dels esclaus dels seus germans!”

26. I afegí: “Beneït sigui el Senyor, el Déu de Sem, i que Canaan sigui el seu esclau!

27. Que Déu doni prosperitat a Jàfet, que habiti a les tendes de Sem, que Canaan sigui l’esclau d’ambdós!”

28. Després del diluvi, Noè encara va viure tres-cents cinquanta anys.

Gènesi 10:1-32

1. Aquesta és la descendència dels fills de Noè: Sem, Cam i Jàfet, amb els fills que els nasqueren després del diluvi:

2. Fills de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Móixec i Tiràs.

3. Fills de Gómer: Aixquenaz, Rifat i Togarmà.

4. Fills de Javan: Elixà, Tarsís, els quetites i la gent de Rodes.

5. A partir d’aquests, es van dispersar per les regions marítimes de les nacions, pels respectius territoris, cadascun se-gons la seva llengua i segons el seu clan.

6. Fills de Cam: Cuix, Misraim, Put i Canaan.

7. Fills de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Fills de Ramà: Sabà i Dedan.

8. Cuix engendrà Nimrod, que fou el primer cabdill de la terra.

9. Era un caçador valent afavorit pel Senyor. D’aquí ve la dita: “Com Nimrod, caçador valent afavorit pel Senyor.”

10. La seva dominació va començar amb Babel, Èrec, Acad i Calan, en terres de Xinar.

11. D’aquelles terres, es va estendre cap a Assur, on va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah,

12. i també Ressen, entre Nínive i Què-lah, que és la capital.

13. Misraim va engendrar els de Lud, d’Anam, de Lehab, de Naftúah,

14. de Patrós, de Caslúah i de Caftor, d’on van sortir els filisteus.

15. Canaan va engendrar Sidó, el seu primogènit, i Het,

16. que fou l’avantpassat dels jebuseus, els amorreus, els guirgaixites,

17. els hivites, els arquites, els sinites,

18. els arvadites, els semarites i els ha-matites. Després, les famílies dels cana-neus es van dispersar.

19. La frontera dels cananeus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i tombant cap a Sodoma, Gomorra, Ad-mà i Seboïm, fins a Leixa.

20. Aquests van ser els fills de Cam, segons els seus clans i les seves llen-gües, als seus territoris i a les respec-tives nacions.

21. A Sem també li nasqueren fills; fou el pare de tots els fills d’Èber i el germà gran de Jàfet.

22. Fills de Sem: Elam, Assíria, Arfa-xad, Lud i Aram.

23. Fills d’Aram: Us, Hul, Guèter i Maix.

24. Arfaxad engendrà Xelàh, i Xelàh engendrà Éber.

25. A Éber li nasqueren dos fills: el nom del primer era Pèleg, perquè durant la seva època hi hagué una divisió a la terra; el seu germà s’anomenava Joctan.

26. Joctan va engendrar Almodad, Xèlef, Hassàrmavet, Jèrah,

27. Adoram, Uzal, Diclà,

28. Obal, Abimael, Saba,

29. Ofir, Havilà i Jobab. Tots aquests són fills de Joctan.

30. El seu territori comprenia des de Meixà, anant cap a Sefar, a la muntanya oriental.

31. Aquests foren els fills de Sem segons els seus clans i llengües, pels seus terri-toris i respectives nacions.

32. Aquest és el llinatge dels fills de Noè, segons el seu origen i les seves nacions. I d’ells es van dispersar els pobles per la terra després del diluvi.

Salms 3:5-8

5. Tot just anar-me’n al llit em vaig quedar adormit, i m’he despertat tranquil, perquè el Senyor em sosté.

6. No em fan por aquests milers de gent que acampen en setge contra mi.

7. Aixeca’t, Senyor, salva’m, Déu meu; tu que bufeteges tots els meus ene-mics i esmicoles les dents dels malvats.

8. Del Senyor ve la salvació; que la benedicció sigui sobre el teu poble. ( Pausa )

Proverbis 1:23-27

23. Convertiu-vos per les meves re-prensions, que us vull infondre el meu esperit i fer-vos conèixer el meu missatge.

24. Si us invito i dieu que no, si estenc la mà i no me’n feu cas,

25. ni voleu atendre cap dels meus consells, ni teniu en compte la meva repressió,

26. també jo em riuré de la vostra ruïna i me’n burlaré quan us entri el pànic,

27. quan us vingui el terror com un temporal i us arribi l’infortuni com un terbolí, quan caigui damunt vostre l’an-goixa i la tribulació.

Mateu 5:1-26

1. Veient l’aglomeració, va pujar a la muntanya. S’assegué i se li van apropar els deixebles.

2. I prenent la paraula els instruïa així:

3. “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel.

4. Feliços els afligits, perquè seran con-solats.

5. Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

6. Feliços els qui tenen fam i set de jus-tícia, perquè seran sadollats.

7. Feliços els compassius, perquè seran compadits.

8. Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu.

9. Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

10. Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.

11. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.

12. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.

13. “Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.

14. Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.

15. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.

16. Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.

17. “No us penseu pas que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a completar.

18. Perquè us asseguro que, mentre perdurin el cel i la terra, no passarà ni una «i» ni tan sols un punt de la Llei, que tot no s’hagi complert.

19. Per tant, aquell qui infringeixi un d’aquests manaments més petits, i en-senyi la gent a fer el mateix, serà con-siderat el més petit en el Regne del Cel; en canvi, aquell qui els observi i els ensenyi serà considerat gran en el Regne del Cel.

20. Perquè us dic que si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i la dels fariseus, no entrareu pas al Regne del Cel.

21. “Heu après que es va dir als avant-passats: No mataràs, i aquell qui mati serà sotmès a judici.

22. Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.

23. Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,

24. deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.

25. Afanya’t per arribar a un acord amb el teu adversari mentre feu camí, no sigui cas que l’adversari et lliuri al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et tanquin a la presó.

26. T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat l’últim cèntim.

Catalan 2007 (BEC)