Beblia

Bíblia en un any Octubre 1

1. Qui ha cregut el nostre anunci? I el braç del Senyor, a qui s’ha revelat?

2. Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem.

3. Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menys-preat i l’hem tingut per no res.

4. Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres do-lors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut.

5. En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.

6. Tots anàvem esgarriats com ovelles, cadascú tirava pel seu camí, mentre el Senyor feia recaure en ell la iniquitat de tots nosaltres.

7. Maltractat i humiliat, no obria la boca; com un anyell conduït a l’escorxador, com una ovella davant l’esquilador, ca-llava i ni tan sols obria la boca.

8. Per la força i amb fals judici l’han arrabassat, i, del seu destí, qui se’n preo-cupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents, pel crim del meu poble ha estat colpit.

9. Li han posat el sepulcre entre els mal-vats, i entre els potentats, la tomba, tot i que no havia fet cap tort ni hi havia engany en la seva boca.

10. Però el Senyor ha volgut aclaparar-lo amb la sofrença. Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissa-ga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans.

11. Per les proves de la seva ànima veurà la llum i en serà saciat; amb el seu co-neixement, el meu servent, que és just, en justificarà molts, i portarà les seves culpes.

12. Per això li dono part entre els grans, i amb els forts es repartirà el botí. Per tal com va lliurar la seva vida a la mort i fou comptat entre els pecadors, ell, que portava els pecats de molts i pregava pels infidels.

Isaïes 54:1-17

1. Crida de joia, estèril, tu que no infantaves; esclata en crits d’alegria i exulta, tu que mai no vas anar de part; perquè són més els fills de l’abandonada que els fills de la mari-dada, diu el Senyor.

2. Eixampla l’espai de la teva tenda, estén les cortines del teu estatge; no et quedis curta, allarga les teves cordes, clava fort les teves estaques.

3. Perquè t’expandiràs cap a la dreta i cap a l’esquerra, i la teva descendència posseirà les nacions i tornarà a poblar les ciutats desolades.

4. No temis pas, que no seràs avergo-nyida; no et ruboritzis, que no quedaràs confosa. T’oblidaràs de l’oprobi de la teva jovenesa, i l’afront de la teva viduïtat no el recordaràs més.

5. Perquè el teu creador serà el teu espòs, el qui té per nom “Senyor Totpoderós”, i el teu redemptor és el Sant d’Israel, que s’anomena “Déu de tota la terra”.

6. El Senyor t’ha tornat a cridar com a una dona abandonada i afligida d’espe-rit, com a la muller de la joventut que ha estat repudiada, diu el teu Déu.

7. Per un curt temps t’havia abandonat, però amb gran commiseració et torno a recollir.

8. En un excés d’enuig t’he amagat el rostre un moment, però amb un amor etern m’he compadit de tu, diu el Senyor, et teu redemptor.

9. Per a mi, aquest moment és com en el temps de Noè, quan vaig jurar que les aigües no tornarien a inundar la terra; així he jurat que no m’irritaré més con-tra tu ni t’amenaçaré més.

10. Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.

11. Pobre ciutat, batuda pels vents, mancada de consol; mira que jo assentaré les teves pedres amb ungüent valuós i et fonamentaré amb safirs.

12. Faré de robins els teus pinacles, els teus portals, de carboncles, i tota la teva muralla, de pedres precioses.

13. Tots els teus fills seran instruïts pel Senyor, i la seva pau serà immensa.

14. Et faràs ferma amb la justícia; estaràs lluny d’inquietuds, no temeràs res, i el terror no se t’acostarà.

15. Si es formen complots, no serà de part meva; tots els qui s’apleguin contra tu cauran davant teu.

16. Mira, jo he creat el ferrer que atia les brases de la fornal i en treu l’eina apro-piada per a la tasca; també he creat el destructor per a devastar.

17. Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.

Salms 113:1-4

1. (Al·leluia!) Lloeu, servents del Senyor, lloeu el nom del Senyor!

2. Beneït sigui el nom del Senyor, des d’ara i per sempre més.

3. Des de la sortida fins a la posta del sol, sigui lloat el nom del Senyor.

4. El Senyor és excels per damunt de tots els pobles, la seva glòria s’eleva més enllà del cel.

Proverbis 26:17-19

17. Com qui agafa per les orelles un gos que passa és qui es fica en litigis que no són seus.

18. Com un boig que llença sagetes enceses, fletxes i mort,

19. així és qui enganya els altres i diu: “Anava de broma.”

Efesis 3:1-21

1. Per aquest motiu jo, Pau, sóc el presoner de Crist Jesús a favor de vosaltres, els gentils.

2. Segurament heu tingut coneixement que a mi m’ha estat concedida l’adminis-tració a favor vostre de la gràcia de Déu,

3. que per mitjà d’una revelació se’m va fer conèixer el designi secret, tal com acabo d’exposar breument,

4. de manera que només llegint-ho po-deu tenir idea del meu coneixement sobre el misteri del Crist,

5. que no havia estat revelat als homes en altres èpoques com ara ha estat re-velat per l’Esperit als seus sants apòs-tols i profetes.

6. Això és: que els gentils entren en la mateixa herència, formen un mateix cos i participen de la mateixa promesa en Crist Jesús, per mitjà de l’Evangeli,

7. del qual sóc servidor mercès al do de Déu i al favor que m’ha concedit amb l’efectivitat pròpia del seu poder.

8. A mi, que sóc menys que el més petit de tots els sants, se m’ha concedit aquesta gràcia: anunciar als gentils la riquesa incalculable de Crist,

9. i exposar amb tota claredat quina és la dispensació del secret amagat des de sempre en Déu, creador de l’univers.

10. Per tal que ara, les nombroses mani-festacions de la saviesa de Déu puguin ser conegudes dels principats i de les po-testats dalt del cel per mitjà de l’Església,

11. segons el pla etern que va dur a terme en Crist Jesús, Senyor nostre,

12. en qui tenim lliure accés en confian-ça per mitjà de la fe en ell.

13. Per això us prego que no us desani-meu per causa de les tribulacions que vaig passant per vosaltres, que són a glòria vostra.

14. Per aquest motiu, m’agenollo davant el pare,

15. de qui rep existència tota família en el cel i en la terra,

16. a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;

17. que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,

18. a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat

19. de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.

20. Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,

21. a ell sigui la glòria en l’Església i en Crist Jesús, per totes les generacions, per sempre més. Amén.

Catalan 2007 (BEC)