Beblia

Bíblia en un any Octubre 10

1. “Aneu pels barris de Jerusalem, mireu i informeu-vos; busqueu pels seus carrers a veure si trobeu un home, si n’hi ha un de sol, que actuï amb justícia i que cerqui la veritat, i jo perdonaré la ciutat.

2. Encara que diguin: ‘per la vida del Senyor’, és ben cert que juren en fals.”

3. Oh, Senyor, ¿és que els teus ulls no veuen la realitat? Els has assotat, però no els ha dolgut; els has destrossat, i no accepten la correcció; han endurit el seu rostre més que la roca, i han refusat de penedir-se.

4. Però jo pensava: “Deuen ser només els de condició humil, que són insensats perquè ignoren el camí del Senyor, la voluntat del seu Déu.

5. Em dirigiré, doncs, a la gent important i els parlaré; perquè ells coneixen el camí del Senyor, la voluntat del seu Déu.” Però també aquells, com els altres, havien trencat el jou i havien desfet els lligams.

6. Per això el lleó de la selva els atacarà, el llop de l’estepa els destrossarà, el lleopard els sotjarà al costat de les seves ciutats; qualsevol que en surti serà des-trossat, perquè s’han incrementat les seves infidelitats i han amuntegat les seves apostasies.

7. “Per què t’he de perdonar tot això? Els teus fills m’han abandonat i han fet ju-rament per allò que no són déus. Jo els havia sadollat, però han comès adulteri i s’han precipitat plegats a la casa de les prostitutes.

8. Com cavalls ben alimentats, fogosos, cadascun renillava darrere la muller del seu company.

9. ¿I no els he de castigar per aquestes coses? — diu el Senyor. D’una nació com aquesta, ¿no se’n venjarà la meva ànima?

10. Salteu les seves tanques i destruïu, però no extermineu del tot. Arrenqueu les seves sarments, perquè no són del Senyor.

11. Perquè la casa d’Israel i la casa de Judà m’han traït greument — diu el Senyor.”

12. Han renegat del Senyor i han dit: “No fa res! No caurà cap desgràcia sobre nosaltres; no veurem l’espasa ni la fam.

13. Els profetes són com el vent, no és veritat que tinguin cap revelació. Que els arribi a ells, això que pronostiquen!”

14. Per tant, el Senyor, el Déu Totpode-rós, diu això: “Ja que heu parlat així, heus aquí que jo faig que les meves paraules en boca teva siguin com el foc i aquest poble com la llenya, a fi que sigui consumit.

15. Mireu, faré venir contra vosaltres una nació llunyana, oh casa d’Israel — diu el Senyor —, una nació poderosa, una nació antiga, un poble d’una parla que tu no coneixes i que no pots entendre el que diu.

16. El seu buirac és com un sepulcre obert: tots ells són guerrers avesats.

17. Devoraran les teves collites i el teu pa, devoraran els teus fills i les teves filles; devoraran les teves ovelles i les teves vaques; devoraran les teves vinyes i les teves figueres; amb les seves armes destruiran les teves ciutats fortificades, aquestes que a tu et semblen tan segu-res.

18. Però tampoc en aquella ocasió — diu el Senyor — no us destruiré del tot.

19. I quan us preguntareu: ‘Per quina causa el Senyor, el nostre Déu, ha fet tot això amb nosaltres?’, els diràs: Perquè m’heu abandonat i us heu posat a servir els déus estranys dins el vostre mateix país, ara servireu als estranys en un país que no és el vostre.”

20. Anuncieu això a la casa de Jacob, feu-ho saber a Judà, dient-los:

21. “Escolteu ara això, poble neci i es-túpid, que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.

22. ¿No teniu temor de mi? — diu el Senyor —. ¿No tremolareu davant meu, que poso l’arena per límit de la mar, com a llei permanent que ella no pot traspassar? Encara que les seves ones s’hi abatin, no poden prevaler; i per molt que s’encrespin, no podran anar més enllà.”

23. Però aquest poble té un cor obstinat i rebel; han apostatat i se n’han anat.

24. No els ha vingut al cor de pensar: ‘Reverenciem el Senyor, el nostre Déu, que és qui ens dóna, al seu temps, la pluja primerenca i la tardana i ens ha assignat les setmanes reservades per a la sega.’

25. Les vostres iniquitats han trastornat aquest ordre i els vostres pecats us han privat del benestar.

26. Entre el meu poble hi ha malvats: estan a l’aguait, vigilant com caçadors d’ocells; paren les trampes i capturen homes.

27. Igual que una gàbia plena d’ocells, així les seves cases són plenes d’en-gany; així s’engrandeixen i s’enri-queixen,

28. s’engreixen i estan lluents. Han sobrepassat els límits de la maldat; no fan justícia a l’orfe, perquè prosperi el seu dret, ni sostenen la causa dels des-valguts.

29. ¿No he de castigar tot això? — diu el Senyor. D’una gent com aquesta, ¿no es venjarà la meva ànima?

30. Coses espantoses i terribles passen al país:

31. els profetes profetitzen mentint i els sacerdots dominen al seu caprici, i al meu poble li agrada això. Però, què fareu quan vindrà la fi?”

Jeremies 6:1-30

1. Fills de Benjamí, fugiu lluny de Jerusalem! Toqueu la trompeta a Tecoa, hisseu bandera sobre Betaquè-rem; perquè des del nord s’aboca la dis-sort, ve una gran calamitat.

2. Oh formosa i delicada filla de Sió: estàs acabada!

3. Contra ella vindran els pastors amb els seus ramats, plantaran les seves tendes al seu costat, tot al voltant; cadascun pasturarà el seu ramat.

4. Declareu la guerra santa contra ella! Alceu-vos, assalteu-la en ple migdia! Ai de nosaltres, que el dia ja declina i les ombres del crepuscle ja s’allarguen!

5. Alceu-vos, assaltem-la durant la nit, arrasem-ne els palaus!

6. Perquè així ha parlat el Senyor Tot-poderós: “Talleu troncs i alceu una torre d’assalt contra Jerusalem. Aquesta és la ciutat que ha de ser castigada; tota ella és plena de violència.

7. Com una font fa brollar l’aigua, així fa brollar ella la seva maldat; la violència i la rapinya s’hi deixen sentir, i no hi veig més que ferides i dolor!

8. Corregeix-te, Jerusalem, a fi que la meva ànima no es retregui de tu, a fi que no et converteixi en un desert, en una terra inhabitada!”

9. Això diu el Senyor Totpoderós: “Es-gotimeu a fons la resta d’Israel, com si fos una vinya; feu una altra passada per sobre els sarments, com fa el vere-mador!”

10. A qui, doncs, parlaré i amonestaré perquè m’escoltin? Heus aquí que la seva orella és incircumcisa i no poden parar esment. La paraula del Senyor és un oprobi per a ells, no en volen saber res!

11. Per això estic ple de la ira del Senyor, i estic cansat de retenir-la. “Aboca-la sobre els infants del carrer, i també sobre les colles de joves. Perquè tant el marit com la muller seran atra-pats, i fins els homes grans i els carre-gats d’anys.

12. Les seves cases passaran a ser d’al-tres, i també els seus camps i les seves dones; jo alçaré la meva mà contra els habitants del país — diu el Senyor.

13. Perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.

14. I guareixen la ferida del meu poble a la lleugera, i li diuen: «Pau, pau», quan no hi ha pau!

15. ¿S’han avergonyit quan han comès abominacions? Ben cert que no s’aver-gonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran entre els altres; quan jo els visiti seran abatuts” — ha dit el Senyor!

16. Això diu el Senyor: “Atureu-vos en-mig dels camins i mireu, pregunteu, per les senderes antigues, on és el bon camí, i seguiu-lo; així trobareu repòs per a les vostres ànimes. Però han contestat: ‘No el seguirem!’

17. També us he instituït vigies que avi-sen: ‘Atenció al toc d’alerta’, però ells van dir: ‘No l’escoltarem!’

18. Per això, escolteu, nacions, i sapigueu, conjunt de pobles, el que us passarà.

19. Escolta, tu, terra: Heus aquí que jo faré caure el mal sobre aquest poble, el fruit de les seves pròpies intrigues; perquè no van escoltar les meves paraules i van menysprear la meva llei.

20. Per què em porteu l’encens de Saba i el jonc aromàtic de països llunyans? No m’agraden els vostres holocaustos, i els vostres sacrificis no em complauen.

21. Per això diu el Senyor: Jo poso en-trebancs davant d’aquest poble, i hi en-sopegaran pares i fills alhora, amb el veí i el company, i moriran junts.”

22. Això diu el Senyor: “Mireu, un poble ve de la terra del nord, una nació gran s’aixeca dels extrems del país.

23. Empunyen l’arc i la fletxa, són cruels i no tindran misericòrdia; el seu brogit retruny com el mar; vénen muntats a cavall, arrenglerats com un sol home, per a la guerra contra tu, oh filla de Sió!”

24. En sentir la seva fama, els nostres braços han defallit; ens ha envaït l’an-goixa i uns dolors com els d’una partera.

25. No sortiu al camp, no aneu pels ca-mins, que hi ha l’espasa de l’enemic; el terror és pertot arreu.

26. Oh filla del meu poble, cenyeix-te de sac, rebolca’t a la cendra, fes dol com per un fill únic, una complanta ben amarga, perquè el devastador aviat vindrà contra nosaltres.

27. “T’he posat com a torre d’observació enmig del meu poble; examinaràs, doncs, i comprovaràs el seu compor-tament.

28. Tots ells són rebels endurits, calum-niadors, durs com el bronze i el ferro; tots ells són uns pervertits.

29. La manxa ha bufat fort, el foc ha consumit el plom, però en va treballa el fonedor, perquè les escòries no s’han separat.

30. Seran anomenats argent de rebuig, perquè el Senyor els ha rebutjat.”

Salms 117:1-2

1. Lloeu el Senyor, totes les nacions; aclameu-lo, tots els pobles!

2. Perquè ens cobreix la seva amorositat i la fidelitat del Senyor és perpètua. Al·leluia!

Proverbis 27:3-4

3. La pedra és pesant i feixuga la sorra, però encara és més pesat l’enuig que causa el neci.

4. El furor és cruel, i la ira, una riuada, però davant l’enveja, qui podrà aguantar?

Colossencs 1:1-29

1. Pau, apòstol de Crist Jesús per designi de Déu, i el germà Ti-moteu,

2. als sants i fidels germans en Crist Jesús que són a Colosses. Gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, nostre Pare.

3. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, pregant sempre per vosaltres,

4. d’ençà que ens hem assabentat de la vostra fe en Crist Jesús i de l’amor que teniu envers tots els sants,

5. per l’esperança que us és reservada al cel, de la qual ja heu tingut coneixement per la paraula de veritat de l’evangeli,

6. que ja és present entre vosaltres. Així és com fructifica i creix pertot arreu, igual com ho ha fet entre vosaltres, des del dia que vau escoltar i vau compren-dre de veritat la gràcia de Déu.

7. Això és el que heu après d’Epafràs, el nostre estimat conservent, que és fidel ministre de Crist Jesús a favor vostre.

8. Ell és qui ens ha informat també de l’amor que us teniu en l’Esperit.

9. Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,

10. a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;

11. enfortits en tota virtut, segons el seu poder gloriós, enterament pacients i constants;

12. donant gràcies amb alegria al Pare, que ens ha fet aptes per a participar de l’herència dels sants en la llum,

13. que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,

14. en qui tenim la redempció, la remis-sió dels pecats.

15. Ell és la imatge del Déu invisible, el primogènit de tota la creació,

16. perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell;

17. i ell és abans de totes les coses, i totes les coses subsisteixen en ell.

18. Ell és el cap del cos de l’Església; ell n’és l’origen, el primer retornat d’entre els morts, a fi que ell tingui en tot la primacia,

19. perquè Déu va voler que habités en ell tota la plenitud,

20. i per mitjà seu reconciliar amb ell tot l’univers, pacificant amb la sang de la seva creu, per mitjà d’ell, tant les coses que són sobre la terra com les del cel.

21. També a vosaltres, que en altre temps éreu forasters i mentalment ene-mics per causa de les males accions,

22. ara, en canvi, us ha reconciliat mit-jançant la mort del seu cos de carn, a fi de portar-vos a la seva presència sants, nets i lliures d’acusació,

23. si persevereu fonamentats i ferms en la fe, inamovibles en l’esperança de l’evangeli que heu sentit i que ha estat proclamat a tota criatura de sota el cel, del qual jo, Pau, n’he esdevingut servidor.

24. Ara m’alegro en els sofriments en pro de vosaltres, i completo en la meva carn el que resta de les sofrences del Crist per amor del seu cos, que és l’Es-glésia,

25. al servei de la qual vaig ser destinat segons la dispensació que Déu m’ha confiat envers vosaltres, a fi de complir íntegrament la paraula de Déu,

26. el secret ocult durant segles i gene-racions però que ara ha estat revelat als seus sants.

27. A ells, Déu ha volgut manifestar-los la riquesa gloriosa que hi ha en aquest misteri per als no jueus: que Crist és entre vosaltres l’esperança de la glòria.

28. A ell anunciem nosaltres, aconsellant i instruint tothom en ple coneixement, a fi de conduir-los a la perfecció en Crist.

29. Amb aquest propòsit també m’esfor-ço, lluitant amb la seva energia, que actua vigorosament en mi.

Catalan 2007 (BEC)