Beblia

Bíblia en un any Octubre 13

1. Revelació del Senyor dirigida a Jeremies. Li va dir:

2. “Escolteu les paraules d’aquest pacte i parleu a la gent de Judà i als ciutadans de Jerusalem;

3. i digueu-los: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Maleït aquell qui no vulgui obeir les paraules d’aquest pacte

4. que vaig ordenar als vostres avant-passats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, dient-los: Escolteu la meva veu i com-pliu tot el que jo us mano; llavors sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu,

5. perquè confirmi el jurament que vaig fer als vostres avantpassats de donar-los una terra que regalima llet i mel, com ha estat fins avui.” Jo vaig contestar: “Amén, Senyor!”

6. I el Senyor em digué: “Proclama aquest missatge per les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, digues-los: Escolteu les paraules d’aquest pacte i compliu-les.

7. Perquè vaig advertir solemnement els vostres avantpassats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, i fins avui els he insistit amb aquesta advertència: Escolteu la meva veu!

8. Però ells no van escoltar ni van parar esment, sinó que han preferit la duresa del seu cor depravat. Per això he fet caure damunt d’ells totes les sentències d’aquest pacte que vaig ordenar que complissin i que ells no van complir.”

9. El Senyor em digué encara: “S’ha descobert una conspiració entre la gent de Judà i els ciutadans de Jerusalem:

10. Han tornat a les iniquitats dels seus avantpassats, que van refusar d’escoltar les meves paraules, i han anat darrere déus estrangers per donar-los culte. La casa d’Israel i la casa de Judà han trencat el pacte que jo vaig concertar amb els seus avantpassats.”

11. És per això que el Senyor ha dit: “Mira, jo faig venir damunt d’ells una calamitat que no podran evitar; llavors m’invocaran, però no els escoltaré.

12. Les ciutats de Judà i els ciutadans de Jerusalem aniran a invocar els déus als quals cremaven encens, però no podran pas salvar-los quan els arribi la des-gràcia.

13. Són tan nombrosos els teus déus com les ciutats que tens, oh Judà; i segons el nombre de carrers de Jerusalem heu erigit altars per a aquell ídol fastigós, altars per a cremar-hi encens a Baal.

14. I tu no preguis per aquest poble, no clamis ni intercedeixis per ells, perquè jo no els escoltaré quan clamin a mi enmig de l’aflicció.”

15. “Què hi fa, la meva estimada, a la meva casa, després d’haver comès tan-tes abominacions? ¿Penses que l’abundor de carn consagrada podrà apartar de tu la calamitat, perquè estiguis contenta?

16. Olivera frondosa, embellida de fruits esplèndids, és com t’anomenava el Senyor, però ara, enmig d’un gran estrèpit, ha calat foc al seu entorn i s’han consumit les seves branques.

17. El Senyor Totpoderós, que et va plantar, ha decretat la teva dissort a causa de la maldat que la casa d’Israel i la casa de Judà han comès, per ofendre´m, cremant encens a Baal.”

18. El Senyor em va avisar i així ho vaig saber. Tu, Senyor, em vas fer adonar de les seves maquinacions.

19. Jo estava refiat, com un anyell que porten a escorxar, ja que ignorava que havien ordit un pla contra mi: “Des-truïm l’arbre en plena vigoria, i arren-quem-lo de la terra dels vivents perquè el seu nom no sigui recordat mai més.”

20. Tanmateix, Senyor Totpoderós, que judiques rectament, que sondeges l’interior i el cor, fes que vegi com cau damunt d’ells la teva venjança, ja que he posat davant teu la meva causa.

21. Per això, Senyor, referint-se a la gent d’Anatot, que et busquen la perdició quan diuen: “No profetitzis en nom del Senyor, si no vols morir a les nostres mans”,

22. el Senyor Totpoderós ha dit això: “Jo els castigaré: els joves moriran per l’es-pasa i els seus fills i les seves filles moriran de fam,

23. i no en quedarà viu ni un, perquè jo abocaré la desgràcia damunt la gent d’Anatot, l’any del seu càstig.

Jeremies 12:1-17

1. Ets molt just, Senyor, perquè jo discuteixi amb tu. Tanma-teix, et vull exposar les meves qües-tions: Per què prospera el camí dels descreguts i viuen en pau tots els qui actuen traïdorament?

2. Els vas plantar i ells s’han arrelat, creixen i donen fruit. Tu ets a prop de la seva boca, però lluny del seu cor.

3. Tu, Senyor, em coneixes, m’has exa-minat i has provat el meu cor envers tu. Separa’ls com ovelles per a l’escorxa-dor, marca’ls per al dia de la matança.

4. Fins quan haurà de portar dol la terra i s’han de marcir les plantes de tots els conreus? Per la maldat dels seus habitants han desaparegut bèsties i ocells; perquè ells han dit: “No pot veure el que ens succeirà.”

5. “Si has corregut amb els qui van a peu i t’han fet cansar, com podràs competir amb els qui van a cavall? Si en una terra de pau no et sents segur, què faràs en la frondositat del Jordà?

6. Fins i tot els teus germans i la família del teu pare han estat deslleials amb tu, i t’han bescantat a crits darrere teu. No te’n fiïs encara que et diguin bones paraules.

7. He deixat la meva casa, he abandonat la meva heretat, he lliurat l’amor de la meva ànima a mans dels seus enemics.

8. La meva heretat ha estat per a mi com un lleó en la selva; ha llançat el seu rugit contra mi: per això l’he avorrida.

9. La meva heretat és un voltor bigarrat. Altres voltors l’ataquen de tots costats. Veniu, aplegueu-vos totes les feres salvatges; que vinguin a devorar!

10. Molts pastors han destrossat la meva vinya, han trepitjat el meu camp, han convertit en un desert desolat la meva heretat predilecta.

11. L’han convertida en una desolació, i es plany davant meu tota afligida; tot el país ha estat devastat, i ningú no en fa cas.

12. Els saquejadors s’han abocat sobre tots els tossals de l’estepa, perquè l’es-pasa del Senyor devora de l’un cap a l’altre del país, sense que hi hagi pau per a ningú.

13. Van sembrar blat i han collit espines, s’han afanyat sense treure’n cap profit; quedareu decebuts de les vostres colli-tes per causa de la ira ardent del Senyor.”

14. “Això dic jo, el Senyor, a tots els veïns perversos que s’apropien de l’he-retat que vaig donar al meu poble Israel: Mireu, jo els arrencaré de les seves terres i arrabassaré d’enmig d’ells la casa de Judà.

15. I després que els hagi arrabassat, tor-naré a compadir-me d’ells i els retornaré a la seva heretat i a la seva terra.

16. Llavors serà que, si de debò volen seguir els costums del meu poble de jurar pel meu nom «per la vida del Senyor», igual com havien ensenyat el meu poble a jurar per Baal, llavors els deixaré que s’estableixin enmig del meu poble.

17. Però si no volen obeir, desarrelaré aquella gent, arrencant-la i destruint-la. Ho ha dit el Senyor.”

Salms 118:10-14

10. Totes les nacions m’han rodejat, però en nom del Senyor les he des-baratades;

11. m’han assetjat i envoltat, però en nom del Senyor les he des-baratades.

12. M’envoltaven com un eixam d’abelles, s’extingiren com un foc d’arge-lagues: en nom del Senyor les he desba-ratades.

13. Tu m’empenyies per fer-me caure, però el Senyor m’ha sostingut.

14. El Senyor és la meva força i el motiu de la meva lloança, perquè m’ha estat la salvació.

Proverbis 27:8-8

8. Com ocell que vaga lluny del niu, així és l’home que se’n va de la seva llar.

Colossencs 4:1-18

1. Amos, doneu als vostres servents el que és just i raonable, sabent que també vosaltres teniu un amo en el cel.

2. Persevereu en l’oració, ben atents, do-nant gràcies.

3. Al mateix temps pregueu també per nosaltres, a fi que Déu ens obri una por-ta a la predicació per a proclamar el misteri del Crist, per amor del qual en-cara estic pres,

4. i perquè jo el pugui fer conèixer par-lant adequadament.

5. Comporteu-vos assenyadament amb els de fora, aprofitant el temps.

6. Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.

7. El caríssim germà Tíquic, fidel ministre i conservent meu en el Senyor, us informarà de com van totes les meves coses;

8. per aquest motiu us l’he enviat, a fi que conegueu l’estat de les nostres co-ses i encoratgi els vostres cors,

9. juntament amb Onèsim, el caríssim i fidel germà, que és un dels vostres; ells us posaran al corrent de tot el que hi ha per aquí.

10. Us saluda Aristarc, el meu company de presó, i Marc, el cosí de Bernabé, referent al qual ja heu rebut instruccions; si ve a vosaltres, acolliu-lo bé;

11. també Jesús, l’anomenat Just. D’en-tre els jueus són els únics que m’ajuden per al Regne de Déu, i han estat un bon consol per a mi.

12. Us saluda el vostre Epafràs, servent de Crist Jesús, sempre sol·lícit per vosaltres en les seves oracions, perquè es-tigueu ferms, perfectes i plenament con-vençuts del voler de Déu.

13. Jo us puc assegurar que treballa molt per vosaltres, i pels de Laodicea i pels de Hieràpolis.

14. Us saluda Lluc, el metge estimat, i Dimas.

15. Saludeu els germans de Laodicea, i Nimfes, amb la comunitat que es reu-neix a casa seva.

16. Un cop haureu llegit aquesta carta entre vosaltres, feu que sigui llegida també a l’església de Laodicea, i la d’ells, llegiu-la també vosaltres.

17. Digueu a Arquip: “Tingues en comp-te el ministeri que has rebut en el Senyor, a fi d’acomplir-lo.”

18. El comiat l’escric jo mateix, Pau. Recordeu-vos de les meves cadenes. Que la gràcia sigui amb vosaltres.

Catalan 2007 (BEC)