Beblia

Bíblia en un any Octubre 28

1. Però succeí que, el setè mes, Ixmael, fill de Netanià, fill d’Elixamà, del llinatge reial, i alguns dignataris del rei, acompanyats de deu homes, van visitar Guedalià, fill d’Ahi-cam, a Mispà, i van fer un àpat junts allà, a Mispà.

2. Llavors Ixmael, fill de Netanià, es va aixecar amb els deu homes que l’acompanyaven i van apunyalar Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan; i així van matar aquell que el rei de Babilònia havia nomenat governador del territori.

3. A més, Ixmael va fer matar tots els jueus que eren amb Guedalià, allà a Mispà, i tots els soldats caldeus que s’hi trobaven.

4. Dos dies després de l’assassinat de Guedalià, quan encara ningú no en sabia res,

5. van arribar uns vuitanta homes de Siquem, de Siló i de Samaria, amb la barba afaitada, els vestits esquinçats i incisions al cos, que portaven ofrenes i encens per oferir-los al temple del Senyor.

6. Llavors Ixmael, fill de Netanià, va sortir a rebre’ls des de Mispà, plorant amargament mentre s’hi acostava, i quan els va trobar els digué: “Veniu a casa de Guedalià, fill d’Ahicam.”

7. Però quan van ser al mig de la ciutat, Ixmael, fill de Netanià, amb l’ajuda dels seus homes, els va degollar i els va llen-çar dins d’una cisterna.

8. Entre aquell grup n’hi hagué deu que van dir a Ixmael: “No ens matis, perquè en el camp tenim amagatalls amb blat, ordi, oli i mel.” Llavors ell els retingué i no els va matar junt amb els seus companys.

9. La cisterna on Ismael havia llençat els cadàvers dels homes que havia assassi-nat en el cas de Guedalià, era la mateixa que va construir el rei Asà per defensar-se de Baixà, el rei d’Israel. Aquesta cis-terna, Ixmael, fill de Netanià, la va om-plir de cadàvers.

10. Després Ixmael va fer presoners tots els qui quedaven a Mispà: les filles del rei i tota la gent del poble que havia quedat a Mispà i que Nebuzaradan, comandant de la guàrdia, havia confiat a Guedalià, fill d’Ahicam. Ixmael, fill de Netanià, se’ls va endur captius i va mar-xar per passar-se als ammonites.

11. Quan Johanan, fill de Caréah, i el grup d’oficials de l’exèrcit que eren amb ell es van assabentar de tots els crims que havia comès Ixmael, fill de Netanià,

12. van reunir tots els seus homes i van sortir per atacar Ixmael, fill de Netanià, i el van trobar vora l’estany gran que hi ha a Gabaon.

13. I així que tot el poble que era amb Ixmael va veure Johanan, fill de Caréah, acompanyat dels oficials de l’exèrcit, es van alegrar,

14. i, donant mitja volta, tota aquella gent que s’enduia presonera de Mispà van tornar enrere i es van passar al cos-tat de Johanan, fill de Caréah.

15. Però Ixmael, fill de Netanià, amb vuit homes més, va escapar de l’abast de Johanan i va passar al cantó dels am-monites.

16. Llavors Johanan, fill de Caréah, amb tots els oficials de l’exèrcit que l’acompanyaven, van agafar la resta del poble que havia rescatat d’Ixmael, fill de Netanià, que aquest s’endugué de Mispà després d’haver assassinat Guedalià, fill d’Ahicam: homes de guerra, dones, infants i funcionaris que havia fet tornar de Gabaon,

17. i es van posar en camí. Van fer una parada al refugi de Quimham, prop de Betlem, amb la intenció de prosseguir endavant i entrar a Egipte,

18. fugint dels caldeus. Els tenien por perquè Ixmael, fill de Netanià, havia assassinat Guedalià, fill d’Ahicam, que el rei de Babilònia havia posat com a governador del territori.

Jeremies 42:1-22

1. Tots els oficials de l’exèrcit, amb Johanan, fill de Caréah, Jezanià, fill d’Oixaià, i tot el poble, des del més petit fins al més gran, es van acostar

2. i van dir a Jeremies: “Digna’t acollir la nostra súplica. Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el teu Déu, a favor de tota aquesta resta, perquè n’hem quedat molt pocs de tants com érem, com tu mateix pots veure,

3. a fi que el Senyor, el teu Déu, ens mostri el camí que hem de seguir i el que cal fer.”

4. El profeta Jeremies els digué: “D’acord: jo intercediré davant el Senyor, el vostre Déu, tal com em demaneu; i tot el que el Senyor em respongui us ho faré saber sense amagar-vos res.”

5. Llavors ells van dir a Jeremies: “Que el Senyor sigui testimoni verídic i fidel contra nosaltres si no actuem d’acord amb qualsevol missatge que el Senyor, el teu Déu, et trameti de dir-nos.

6. Tant si és grat com si és ingrat, obei-rem la veu del Senyor, el nostre Déu, a qui nosaltres t’enviem, a fi que tot ens vagi bé si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu.”

7. Al cap de deu dies, el Senyor va adre-çar la seva paraula a Jeremies.

8. Ell va cridar Johanan, fill de Caréah, i tot els oficials de l’exèrcit que eren amb ell i tota la gent del poble, des del més petit fins al més gran,

9. i els digué: ”Això ha dit el Senyor, el Déu d’Israel, a qui m’heu enviat a presentar la vostra súplica davant d’ell:

10. Si us quedeu a viure en aquesta terra, jo us edificaré i no us destruiré; us plan-taré i no us desarrelaré, perquè em sap greu tot el mal que us he hagut de fer.

11. No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta; no li tingueu por — diu el Senyor —, perquè jo estic al vostre costat per salvar-vos i deslliurar-vos de la seva mà.

12. Us atorgaré misericòrdia, i ell es compadirà de vosaltres i us deixarà tor-nar a la vostra terra.

13. Però si vosaltres dèieu: No volem viure en aquesta terra, deixant així d’o-beir la veu del Senyor, el vostre Déu,

14. si dieu: No ho volem!, preferim anar a la terra d’Egipte, on no veurem més la guerra ni sentirem el toc de la trom-peta ni patirem fam, i establir-nos-hi,

15. en aquest cas, escolteu la paraula del Senyor, la resta de Judà! Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Si vosaltres esteu plenament decidits a marxar cap a Egipte i hi entreu per re-fugiar-vos-hi,

16. l’espasa que ara temeu us abastarà allà, a la terra d’Egipte, i la fam que us espanta s’enganxarà darrere vostre; i allà morireu.

17. Tots els qui hagin decidit anar a Egipte per refugiar-s’hi moriran per l’espasa, la fam i la pesta; ningú no podrà escapar ni fugir davant la calamitat que jo faré caure damunt seu.

18. Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Igual com es va vessar la meva ira i la meva indignació sobre els habitants de Jerusalem, així es vessarà la meva indignació sobre vosaltres si entreu a Egipte: esdevindreu un motiu d’execració i d’horror, de maledicció i de vergonya, i no tornareu a veure més aquest lloc.

19. El Senyor ha parlat referent a vosaltres, resta de Judà: No aneu a Egipte! Tingueu ben entès que avui jo us aviso.

20. Us esteu enganyant vosaltres matei-xos. Em vau enviar davant el Senyor, el vostre Déu, i em dèieu: Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu, i comunica’ns tot el que digui el Senyor, el nostre Déu, i ho complirem.

21. Avui us ho he comunicat, però no heu obeït la veu del Senyor, el vostre Déu, ni en una sola de les coses que ell m’ha tramès per a vosaltres.

22. Ara, doncs, sapigueu del cert que morireu per l’espasa, la fam i la pesta en el lloc on heu decidit anar a refugiar-vos.”

Salms 119:89-96

89. Perpètuament, Senyor, la teva pro-mesa es manté ferma dalt del cel.

90. D’una generació a l’altra es manté la teva fidelitat, com es manté la terra i perdura.

91. Tot subsisteix per ordenació teva fins avui, ja que l’univers està al teu servei.

92. Si la teva llei no hagués estat la meva delícia, ja m’hauria fos en l’aflicció.

93. Mai no oblidaré els teus preceptes, perquè per ells m’has fet viure.

94. Sóc teu, salva’m!, que em subjecto als teus manaments.

95. Els dolents estan a l’aguait per perdre’m, i jo estic atent a les teves instruccions.

96. A tota perfecció he vist un terme, però el teu manament és immens.

Proverbis 28:2-2

2. Les rebel·lies d’un país fan que es multipliquin els seus dirigents, però amb un home intel·ligent i as-senyat restarà estable.

2 Timoteu 1:1-18

1. Pau, apòstol de Crist Jesús per de-signi de Déu, segons la promesa de vida que radica en Crist Jesús,

2. a Timoteu, fill estimat: gràcia, miseri-còrdia i pau de part de Déu Pare i de Crist Jesús, Senyor nostre.

3. Dono gràcies a Déu, a qui tributo l’a-doració que em ve dels avantpassats, amb netedat de consciència, quan en les meves oracions et tinc present constantment nit i dia.

4. Encara veig les teves llàgrimes de co-miat i enyoro de veure’t per a omplir-me de goig.

5. Tinc el record d’aquella fe tan sincera que hi ha en tu, aquella fe que va arrelar primer en la teva àvia Lois, després en la teva mare Eunice i, estic segur, també en tu.

6. Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva impo-sició de mans.

7. Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,

8. Així, doncs, que no et faci vergonya testificar del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Al contrari, disposa’t a compartir sofrences per causa de l’e-vangeli, amb el suport poderós de Déu;

9. ell ens ha salvat i ens ha cridat amb vocació santa, no pels nostres mèrits, sinó perquè tal ha estat la seva pròpia decisió, i per la gràcia que ens havia concedit en Crist Jesús, ja abans que el temps existís,

10. però manifestada ara per mitjà de l’aparició del nostre Salvador, Crist Jesús, que primer ha anul·lat la mort i després ha irradiat la vida i la im-mortalitat per mitjà de l’evangeli,

11. del qual jo sóc constituït predicador, apòstol i mestre;

12. per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.

13. Pren com a norma les paraules salu-dables que has après de mi, referents a la fe i l’amor que són en Crist Jesús.

14. Guarda el valuós dipòsit amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en nosaltres.

15. Ja deus saber que tots els de l’Àsia m’han abandonat, fins i tot Figel i Her-mògenes.

16. Que el Senyor afavoreixi Onesífor i família, perquè m’ha reconfortat moltes vegades i no s’ha avergonyit que jo es-tigués pres,

17. al contrari, quan va arribar a Roma, em va buscar per tot arreu fins que em va trobar.

18. Que el Senyor li faci assequible en aquell dia la misericòrdia que ve del Senyor. I els serveis que va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.

Catalan 2007 (BEC)