Beblia

Bíblia en un any Octubre 6

1. Qui és aquest que ve d’Edom, de Bosrà, amb vestits vermells? ¿Aquest de vestit magnífic, que camina majestuós i segur de la grandesa del seu poder? “Sóc jo, que proclamo justícia i sóc poderós per a salvar.”

2. Per què és roig el teu vestit i duus la roba com un que ha estat trepitjant raïm en el cup?

3. Sí, he trepitjat el cup, jo tot sol; i dels pobles, no hi havia ningú al meu costat. Els he trepitjat amb el meu furor i els he aixafat en la meva indignació; el seu suc ha esquitxat les meves robes i ha tacat tot el meu vestit.

4. Tenia pensat un dia de venjança, i l’any dels meus redimits havia arribat.

5. Mirava, però ningú no m’ha ajudat; m’ha sorprès que ningú no em fes cos-tat; per tant, el meu braç m’ha donat la victòria, i la meva ira m’ha fet triomfar.

6. Amb fúria he trepitjat els pobles, els he embriagat del meu furor i he escam-pat per terra la seva sang.

7. Jo recordaré les misericòrdies del Senyor i li cantaré lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Per la gran bondat que ha tingut amb la casa d’Israel i que els ha concedit segons la seva misericòrdia i en la immensitat de la seva bondat.

8. I digué: “Realment, aquests són el meu poble, uns fills que no enganyen”; i va ser el seu salvador.

9. En totes les seves tribulacions, ell se sentia angoixat, i un àngel del seu servei els va salvar. En el seu amor i en la seva clemència, els redimí; els va alçar i els portava en braços tot aquell temps passat.

10. Però ells es rebel·laren i van contris-tar el seu sant esperit. Per això es con-vertí en el seu adversari i va combatre contra ells.

11. Llavors es van recordar dels temps passats, de Moisès, el seu servent, i di-gueren: “On és el qui ens va fer pujar del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar dintre d’ells el seu sant esperit?

12. Ell és qui els conduïa per la dreta de Moisès amb el seu braç poderós, el qui va dividir les aigües davant d’ells, fent-se així un nom etern.

13. El qui els va conduir pels abismes, com un cavall pel desert, sense que ensopeguessin”.

14. Com el bestiar que baixa a la plana, l’esperit del Senyor els dugué a reposar; així has conduït el teu poble per fer-te un nom gloriós.

15. Mira del cel estant i guaita des de la teva mansió de santedat: On és la teva gelosia i el teu poder? ¿És que la com-moció de les teves entranyes i la teva amorositat per a mi s’han esgotat?

16. Tu ets el nostre pare! Si bé és cert que Abraham no ens coneix, i que Israel no en sap res, de nosaltres, tu, Senyor, ets el nostre Pare. “Redemptor nostre des de sempre”, aquest és el teu nom.

17. Per què, Senyor, deixes que ens des-viem dels teus camins i que el nostre cor s’endureixi fins a no reverenciar-te? Re-torna per l’amor dels teus servents, per les tribus de la teva heretat!

18. Per poc temps ha posseït el santuari el teu poble: els teus enemics han tre-pitjat el teu temple.

19. Ja fa temps que som com aquells qui tu mai no has governat, aquells qui mai no han portat el teu nom.

Isaïes 64:1-12

1. Tant de bo esquincessis el cel i baixessis! Davant teu es fon-drien les muntanyes,

2. com la flama abrusa les garrigues o el foc fa bullir l’aigua! Així faries conèi-xer als teus enemics el teu nom, perquè tremolin les nacions a la teva presència!

3. Quan vas fer prodigis terribles que no esperàvem, quan vas baixar, les mun-tanyes es fonien davant teu.

4. Mai no s’ha sentit, ningú no ha oït, cap ull no ha vist un altre Déu, fora de tu, que afavoreixi així els qui confien en ell.

5. Surts a trobar el qui gaudeix obrant rectament, els qui en els teus camins et recorden. Però vet aquí que t’has enutjat perquè hem pecat contra tu, des de fa temps t’hem ofès. Podrem ser perdo-nats?

6. Tots nosaltres som com immundícia, i com un drap brut totes les nostre bones obres. Tots nosaltres ens hem marcit com una fulla, i les nostres iniquitats ens arrosseguen com el vent.

7. No hi ha ningú que invoqui el teu nom, ningú que es desvetlli per recórrer a tu; per això ens has amagat la cara i ens has deixat consumir per les nostres maldats.

8. Tot i així, Senyor, tu ets el nostre Pare; nosaltres som l’argila, i tu el nostre ter-risser; tots nosaltres som obra de les teves mans.

9. No t’enutgis massa, Senyor, ni recor-dis contínuament la nostra culpa; pensa que tots nosaltres som el teu poble.

10. Les teves ciutats santes són ara un erm, Sió s’ha convertit en un desert; Jerusalem és una desolació.

11. El nostre temple, tan sant i gloriós, on els nostres avantpassats cantaven les teves lloances, ha estat consumit pel foc, i totes les coses que més estimàvem són ara una ruïna.

12. ¿Et podràs contenir, Senyor, veient tot això? ¿Callaràs i ens afligiràs fins a l’extrem?

Salms 115:14-18

14. El Senyor us farà prosperar, a vosaltres i als vostres fills.

15. Sigueu beneïts del Senyor, creador del cel i de la terra.

16. El cel és privatiu del Senyor, però la terra l’ha donada als fills d’Adam.

17. No són pas els morts els qui glori-ficaran el Senyor, ni cap dels qui baixen al silenci.

18. Som nosaltres els qui beneïm el Senyor, des d’ara i per sempre més. Al·leluia!

Proverbis 26:27-27

27. El qui cava una trampa, hi cau; qui fa rodolar una roca, li torna al damunt.

Filipencs 1:1-30

1. Pau i Timoteu, servents de Crist Jesús, a tots els consagrats en Jesucrist que resideixen a Filips, amb els seus responsables i ajudants:

2. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

3. Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,

4. i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,

5. per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.

6. Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.

7. Els sentiments que tinc per a tots vosaltres són ben justificats, ja que us porto molt endins del cor, perquè tots vosaltres compartiu amb mi aquest privilegi que m’ha tocat d’ésser empresonat i poder defensar l’evangeli i confirmar-lo.

8. Déu és testimoni de com us enyoro a tots vosaltres amb l’amor entranyable de Crist Jesús.

9. I això demano en la meva oració: que el vostre amor s’enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses,

10. així podreu apreciar els autèntics va-lors de les coses i arribar francament i sense entrebancs al dia de Crist,

11. plens d’aquest fruit de rectitud que ve per mitjà de Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

12. Heu de saber, germans, que això que em passa a mi ha afavorit el progrés de l’evangeli,

13. perquè per tota la seu governamental i altres llocs han vist ben clar que estic a la presó per causa de la meva fe cristiana.

14. A més, el meu empresonament ha impulsat un gran nombre de germans a posar-se en mans del Senyor i procla-mar el missatge de Déu obertament i sense temença.

15. És cert que alguns han anunciat el Crist per enveja i antagonisme a mi, però n’hi ha d’altres que ho fan amb bona voluntat.

16. Aquests ho fan perquè m’estimen, sabent que jo he rebut l’encàrrec de defensar l’evangeli;

17. aquells altres, en canvi, anuncien el Crist per partidisme i amb mala inten-ció, pensant fer més feixuc el meu em-presonament.

18. Però, tant se val! El cas és que, sigui per pretext o sigui lleialment, el Crist és proclamat, i això m’alegra. I encara tindré més alegries,

19. perquè sé que gràcies a les vostres oracions, i amb l’ajuda de l’Esperit de Jesucrist, tot contribuirà al meu alliberament.

20. Així ho espero ardentment, segur de no rebre un desengany i que en tot moment, tant si en surto amb vida com si he de morir, Crist manifestarà la seva glòria en la meva persona.

21. Perquè Crist és la raó de la meva vida, i la mort, per tant, em resulta un guany.

22. Però, si la meva vida en aquest món encara és de profit a l’obra, de debò que no sé què escollir.

23. Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot,

24. però, per altra banda, vosaltres ne-cessiteu que la meva vida temporal continuï.

25. Convençut d’aquest darrer punt, intueixo que encara no partiré: em quedaré entre vosaltres per a profit i alegria de la vostra fe.

26. Així, quan torni a veure-us, tindreu motius de gloriar-vos de mi en Crist Jesús.

27. Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,

28. i que no us intimiden gens els adver-saris. Això serà per a ells un signe clar de destrucció; en canvi, per a vosaltres ho serà de victòria, i això és obra de Déu.

29. Perquè a vosaltres se us ha concedit el privilegi d’estar per Crist, no solament de creure en ell, sinó de patir també per ell,

30. suportant aquella mateixa lluita que em vau veure sostenir i que ara, tal com us han dit, segueixo sostenint.

Catalan 2007 (BEC)