Beblia

Bíblia en un any Octubre 7

1. “M’he deixat consultar pels qui no em preguntaven, m’he deixat trobar pels qui no em buscaven. A una nació que no invocava el meu nom li he dit: ‘Aquí em teniu, sóc aquí!’

2. Tot el dia he mantingut esteses les meves mans vers un poble rebel que segueix uns camins que no són bons, rere les seves pròpies fantasies.

3. Un poble que descaradament em pro-voca sense parar; que ofereix sacrificis pagans en els jardins i crema encens sobre rajoles;

4. que fa estades als mausoleus i pernoc-ta en racons amagats; que menja carn de porc i cou gasòfia immunda a les seves olles

5. i encara diu: ‘Aparta’t, no t’acostis a mi, perquè jo sóc més pur que tu.’ Aquests són un fum que se’m fica al nas, un foc que crema tot el dia.

6. Mireu, davant meu ho tinc anotat: no callaré fins que no li ho hagi fet pagar. Posaré a la seva pitrera la paga

7. de les seves iniquitats i la dels seus avantpassats conjuntament, diu el Senyor. Aquests cremaven encens a dalt de les muntanyes i m’ultratjaven sobre els turons: per això faré el compte de les seves accions passades i l’abocaré al seu pit.”

8. Això diu el Senyor: “Com quan veuen que queda suc en un raïm i diuen: No el rebutgis, que encara té benedicció, així ho faré jo, per amor als meus servents, evitant de malmetre-ho tot.

9. Faré que de Jacob en surti llavor, i de Judà un que hereti les meves munta-nyes; les posseiran els meus escollits, i els meus servidors hi habitaran.

10. Saron esdevindrà una pleta de ra-mats, i la vall d’Acor, una devesa de bous per al poble meu que m’ha buscat.

11. En canvi, a vosaltres, que heu abandonat el Senyor, que us heu oblidat de la meva muntanya santa, que pareu un altar a Gad, déu de la sort, i que ompliu la copa a Mení, déu del destí,

12. jo us destino a l’espasa, i tots haureu d’ajupir-vos per a ser degollats; perquè quan us he cridat, no heu respost, i quan us he parlat, no heu escoltat, sinó que heu fet allò que és dolent als meus ulls i heu preferit allò que em desagrada.

13. Per això, el Senyor Etern us diu: Mireu, els meus servents menjaran, però vosaltres passareu fam; els meus servents beuran, però vosaltres patireu set; els meus servents tindran goig, però vosaltres sereu avergonyits.

14. Els meus servents cantaran amb el cor alegre, però vosaltres cridareu adolorits, gemegareu amb l’esperit desfet.

15. I prestareu el vostre nom per male-dicció als meus escollits, dient: ‘Que el Senyor Etern t’extermini’. En canvi, als meus servents els donaré un altre nom;

16. de manera que al país, quan algú beneeixi, beneirà en el nom del Déu veritable, i quan algú juri, jurarà també pel Déu veritable, ja que les afliccions anteriors s’hauran oblidat i hauran desa-paregut de la meva vista.”

17. “Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria.

18. Gaudiu de goig i d’alegria perpètuament pel que jo vaig a crear: crearé una Jerusalem feliç i un poble content que hi visqui.

19. I jo m’alegraré en Jerusalem i gau-diré amb el meu poble; i no s’hi sentiran més gemecs ni crits de dolor.

20. Allà, ja no hi haurà infants de curta vida, ni vell que no acompleixi els seus dies; el jovenet morirà als cent anys, i el qui no arribi a centenari serà tingut per maleït.

21. Edificaran cases i hi viuran; planta-ran vinyes i en menjaran el fruit.

22. No edificaran perquè un altre hi ha-biti, no plantaran perquè un altre mengi. L’edat del meu poble serà com l’edat de l’arbre, i els meus elegits fruiran del treball de les seves mans.

23. No es fatigaran en va ni tindran fills destinats a la dissort. Seran un llinatge dels beneïts del Senyor, ells i tots els seus descendents.

24. Abans que clamin, jo els respondré; abans que acabin de parlar, jo els aten-dré.

25. El llop i l’anyell pasturaran junts, el lleó menjarà palla com el bou, i la pols servirà d’aliment a la serp. No faran res de dolent ni de destructiu en tota la me-va muntanya santa”, diu el Senyor!

Isaïes 66:1-24

1. Això diu el Senyor: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escam-bell dels meus peus! Quina casa podríeu construir-me? Quin lloc triaríeu per al meu repòs?

2. Totes aquestes coses les ha fet la meva mà, i així han rebut existència, diu el Senyor. Posaré atenció en el pobre i humil d’esperit, que tremola davant la meva paraula.

3. Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofre-na vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions,

4. també jo escolliré les seves calamitats i faré venir damunt d’ells tot allò que temen, ja que he cridat i ningú no ha contestat, he parlat i ningú no m’ha escoltat, sinó que han fet allò que és dolent als meus ulls i han escollit allò que em disgustava”.

5. Escolteu la paraula del Senyor, els qui la reverencieu: “Aquells germans vostres que us odien, que us rebutgen per causa del meu nom, diuen: Que es glorifiqui, el Senyor, i així us veurem contents! Aquests, però, quedaran avergonyits!

6. Aquest soroll estrepitós que ve de la ciutat, aquest tumult del temple, és la veu del Senyor que paga als seus ene-mics el que es mereixen!

7. Abans de sentir les fiblades, ha anat de part; abans de tenir dolors, ha tingut el fill.

8. Qui ha sentit mai una cosa com aques-ta? Qui ha vist res de semblant? ¿És que una nació pot néixer en un sol dia o es pot infantar tot un poble d’una sola vegada? Perquè, a penes ha sentit els do-lors, Sió ja ha infantat els seus fills.

9. ¿Obriria jo la concepció si no volgués fer néixer?, diu el Senyor. O jo, que faig venir al món, ho impediria?, diu el teu Déu.

10. Alegreu-vos amb Jerusalem i feste-geu-la, tots els qui l’estimeu; ompliu-vos d’alegria, tots els qui per ella dúieu dol,

11. per tal de ser alletats i saciats del pit dels seus consols, per tal que xucleu i us reconforteu amb l’abundància de la seva glòria.”

12. Perquè això diu el Senyor: “Mireu, abocaré damunt d’ella el benestar, com un riu, i, com una torrentada desbordant, la glòria de les nacions; sereu nodrits i us portaran a coll, i sereu amanyagats sobre els genolls.

13. Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.

14. Quan ho veureu, el vostre cor s’ale-grarà, els vostres ossos es revifaran com l’herba; la mà del Senyor es manifestarà a favor dels seus servents, i la seva ira, contra els seus enemics.”

15. Perquè, mireu, el Senyor vindrà com un foc, i els seus carros com un cicló, per desfogar amb ardència la seva ira, amb flames de foc la seva reprensió.

16. El Senyor, amb foc i amb la seva espasa, jutjarà tots els homes, i les seves víctimes seran una multitud.

17. Els qui es consagren i es purifiquen per al culte en els jardins, seguint-ne un que va al mig, els qui mengen carn de porc, immundícies i rates, seran destruïts tots alhora, diu el Senyor.

18. “Jo conec les seves obres i els seus pensaments; arribarà el moment d’aple-gar totes les nacions i totes les llengües; i vindran i veuran la meva glòria.

19. Entre elles hi posaré un senyal, i d’aquells que hagin escapat, n’enviaré a les nacions: a Tarsis, a Pul, a Lud, que són experts en l’arc, a Tubal, a Javan i a les costes llunyanes que no han sentit parlar de mi ni han vist la meva glòria; i ells la manifestaran a les nacions.

20. I d’entre totes les nacions portaran tots els vostres germans, com una ofre-na al Senyor, en cavalls, en carros i en lliteres, muntats en mules i dromedaris, cap a la meva muntanya santa, cap a Jerusalem — diu el Senyor —, igual com els fills d’Israel duen la seva ofrena al temple del Senyor en vasos purificats.

21. També, d’entre ells n’escolliré sa-cerdots i levites, diu el Senyor.

22. I romandran davant meu tant temps com el cel nou i la terra nova que vaig a crear, diu el Senyor. Així perdurarà el vostre llinatge i el vostre nom.

23. Tots els homes vindran de lluna nova en lluna nova, de dissabte en dissabte, per adorar-me, diu el Senyor.

24. I quan surtin veuran els cadàvers dels homes que es van rebel·lar contra mi: perquè el seu cuc no morirà i el seu foc no s’apagarà, i seran una abominació per a tot ésser humà.”

Salms 116:1-4

1. Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.

2. Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.

3. M’encerclaven lligams de mort, angoixes del sepulcre em sorpren-gueren, em sentia pres en l’aflicció i la pena,

4. i vaig invocar el nom del Senyor: “Ah, Senyor, salva’m la vida!”

Proverbis 26:28-28

28. La llengua mentidera odia els qui en són víctimes, i la boca aduladora provoca la ruïna.

Filipencs 2:1-30

1. Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,

2. ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.

3. No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.

4. Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.

5. Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús:

6. Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable,

7. sinó que ell mateix es va fer no-res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà,

8. s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu.

9. Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,

10. perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls,

11. i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

12. Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor,

13. perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.

14. Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,

15. per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,

16. mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç.

17. Fins i tot, si la meva sang ha de ser vessada com una ofrena a favor de la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres.

18. Que això sigui també motiu d’alegria per a vosaltres i uniu-vos al meu goig.

19. Espero que, per gràcia del Senyor Jesús, aviat us podré enviar Timoteu, a fi que també jo m’animi, quan ell em porti notícies vostres.

20. Atès que no disposo de cap altre que m’entengui tan bé ni que tingui un interès tan gran per vosaltres,

21. perquè, el que són els altres, tots van a la seva i no tenen gaire interès pel que fa a Jesucrist.

22. En canvi, de Timoteu, ja sabeu prou bé com s’ha acreditat, perquè em va fer costat en el servei de l’evangeli com un fill amb el seu pare.

23. Ell, doncs, és qui us penso enviar tan bon punt vegi resolta la meva situació.

24. Per més que tinc força confiança en el Senyor que ben aviat podré ser amb vosaltres.

25. També he cregut necessari enviar-vos Epafrodit, el germà col·laborador meu i company de lluita, el vostre enviat per a atendre les meves necessitats.

26. Ell tenia molta enyorança de tots vosaltres, i estava preocupat perquè sap que us han dit que estava malalt,

27. i és cert que va estar a punt de morir, però Déu es va compadir d’ell, i no solament d’ell, sinó de mi també, perquè no augmentessin les meves preocupacions.

28. Us el faig venir tan aviat com he pogut, a fi que tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i jo tingui una preocupació menys.

29. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor, amb tota alegria, i sapigueu apreciar els qui són com ell,

30. ja que per l’obra del Crist va arribar arran de la mort, després d’exposar la seva vida per complir el que vosaltres no podíeu fer personalment en ajuda meva.

Catalan 2007 (BEC)