Beblia

Bíblia en un any Novembre 16

1. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

2. “Fill d’home, hi havia dues dones, filles de la mateixa mare,

3. que es van prostituir a l’Egipte des de molt joves. Allà els van grapejar els pits i allà van profanar el seu si virginal.

4. Els seus noms eren: Oholà, la gran, i Oholibà, la seva germana. Van ser me-ves i van infantar fills i filles. Els seus noms corresponien: Oholà, a Samaria, i Oholibà, a Jerusalem.

5. Oholà va tornar a prostituir-se mentre era meva; es va enamorar dels seus amants, els assiris, veïns seus,

6. que vestien robes de porpra. Eren go-vernadors i prefectes; tots, joves seduc-tors, cavallers muntats en cavalls.

7. Es va prostituir amb ells, els més dis-tingits de tots els fills d’Assíria, i es va contaminar amb els ídols de tots aquells de qui s’havia enamorat bojament.

8. Tampoc no va deixar les seves ante-riors fornicacions d’Egipte, on, en la seva joventut, havien jagut amb ella, havien profanat el seu si virginal i ha-vien desfogat en ella la seva luxúria.

9. Per això l’he deixada a mercè dels seus amants, els assiris, de qui s’havia enamorat bojament.

10. Ells van descobrir la seva nuesa, es van endur els seus fills i les seves filles i, a ella, la van matar amb l’espasa. Es convertí en un escarment exemplar per a les dones; així es va fer justícia.

11. La seva germana Oholibà, malgrat haver vist tot això, enduta per la passió, es va corrompre més que ella, i les seves fornicacions van ser pitjors que les de la seva germana.

12. Es va enamorar bojament dels fills d’Assíria, els seus veïns, governadors i magistrats que vestien luxosament, ca-vallers muntats en cavalls, tots ells jo-ves seductors.

13. I jo em vaig adonar que s’havia con-taminat. Totes dues tenien el mateix comportament,

14. però aquesta va anar més enllà en les seves fornicacions. Quan veié homes di-buixats sobre les parets, figures de cal-deus acolorides amb vermelló,

15. que duien faixes a la cintura i tur-bants ampul·losos al cap, tots ells d’as-pecte principesc, a l’estil dels fills de Babilònia originaris de Caldea,

16. se’n va enamorar així que els veié, i els va enviar missatgers que l’anessin a trobar a Caldea.

17. Els fills de Babilònia van acudir al seu costat i van compartir amb ella el llit nupcial, i la van contaminar amb les seves fornicacions. Però després d’haver-se contaminat va sentir fàstic d’ells.

18. Havia descobert les seves fornicacions i havia destapat la seva nuesa, per això la meva ànima se’n va deslligar, com s’havia deslligat de la seva germana.

19. Però ella encara va incrementar més les seves fornicacions, recordant els dies de la seva joventut, quan fornicava al país d’Egipte.

20. Seguia bojament enamorada dels seus amants, que tenen un sexe com el dels ases i ejaculen com un cavall.

21. Així vas tornar a l’execrable lascívia de la teva joventut, quan els egipcis t’estrenyien i et palpaven els pits jovenívols.

22. Per això, Oholibà, el Senyor Déu ha dit: Mira, jo excitaré contra tu els teus amants, dels quals ja t’has fastiguejat, i els faré venir contra tu de tot arreu:

23. els babilonis i tots els caldeus, els de Pecod, de Xoa i de Coa, així com tots els assiris, aquells joves seductors, go-vernadors i prefectes, prínceps i homes de renom, tots ells muntats en cavalls.

24. Vindran contra tu amb un exèrcit de carros de guerra, amb tropes dels pobles aliats, i t’encerclaran armats amb es-cuts, rodelles i cascos. Jo deixaré a les seves mans el judici, i ells et jutjaran segons les seves lleis.

25. Descarregaré contra tu la meva ge-losia, i et tractaran amb ràbia: et tallaran el nas i les orelles, i el que quedarà de tu caurà per l’espasa; et prendran els fills i les filles, i tot serà consumit pel foc.

26. Et despullaran dels teus vestits i et prendran les teves joies precioses.

27. Així posaré fi a la teva lascívia i a la teva prostitució portada del país d’Egipte. Ja no giraràs més la mirada vers ells, ni et recordaràs més d’Egipte.

28. Perquè el Senyor Déu ha dit això: Mira, et deixaré en mans d’aquells qui avorreixes, en mans d’aquells que tant et fastiguegen,

29. que et tractaran amb odi, et prendran tot el fruit del teu treball, et deixaran completament nua i quedarà al desco-bert la vergonya de les teves fornicacions, la teva luxúria i les teves prosti-tucions,

30. que són la causa que et passi això, per tal com has fornicat amb les nacions i t’has contaminat amb els seus ídols.

31. Ja que has seguit el comportament de la teva germana, jo posaré la seva copa a la teva mà.”

32. Això diu Déu, el Senyor: “Beuràs la copa de la teva germana, que és fonda i ampla. Serviràs de riota i d’escarni, perquè la copa és de molta cabuda.

33. D’embriaguesa i de dolor, en quedaràs plena, perquè és copa de desolació i d’angoixa, la copa de la teva germana Samaria.

34. En beuràs fins a buidar-la, en rose-garàs els bocins i et feriràs el pit; perquè jo he parlat, diu el Senyor Déu.

35. Per això Déu, el Senyor, ha dit: Per tal com t’has oblidat de mi i m’has girat l’esquena, carrega també tu amb la teva execrable lascívia i les teves fornicacions.”

36. El Senyor també em digué: “Fill d’home, ¿no jutjaràs Oholà i Oholibà? Retreu-li les seves abominacions.

37. Perquè han estat adúlteres, tenen les mans tacades de sang, han comès adul-teri amb els seus ídols, i fins els matei-xos fills que havien infantat per a mi han fet passar pel foc com a pastura per a ells.

38. I a més m’han fet això: el mateix dia van contaminar el meu santuari i van profanar els meus dies de repòs.

39. I, el mateix dia, després d’haver immolat els propis fills als seus ídols, van entrar al meu santuari per contami-nar-lo; això és el que han fet dins la meva pròpia casa.

40. A més, heu fet anar a buscar homes que vinguessin de lluny, per mitjà d’un missatger, i així van venir aquells per als qui t’has rentat, t’has pintat els ulls amb antimoni i t’has engalanat amb joiells.

41. Després t’has reclinat en un divan sumptuós, amb una taula parada al da-vant, on has disposat el meu encens i el meu oli.

42. Allà se sentia la gatzara de la nom-brosa companyia que es divertia amb ella. S’hi van afegir una munió d’homes vinguts del desert que els van posar bra-çalets a l’avantbraç i esplèndides coro-nes al cap.

43. I referint-me a la consumida en tants d’adulteris, vaig dir: ¿Encara seguiran fornicant amb ella, tots junts?

44. Perquè han vingut a trobar-la com es va a cercar una prostituta; així van anar amb Oholà i Oholibà, dones dissolutes.

45. Però els homes justos les jutjaran segons la llei de les adúlteres i segons la llei de les dones sanguinàries; perquè són adúlteres i tenen les mans tacades de sang.

46. Per això diu Déu, el Senyor: Que facin pujar contra elles un tropell de gent i les lliuraré al terror i al pillatge.

47. La turba les apedregarà i les traspas-sarà amb les espases; mataran els seus fills i les seves filles, i cremaran les seves cases.

48. Faré desaparèixer la depravació d’a-quest país, s’escarmentaran totes les dones i no cometran les vostres vileses.

49. Així faran recaure damunt vostre les immoralitats i carregareu amb el pes dels pecats d’idolatria; i sabreu que jo sóc el Senyor, el Déu Etern!”

Ezequiel 24:1-27

1. L’any novè, el dia deu del mes desè, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

2. “Fill d’home, anota’t la data d’aquest dia, del dia que som, perquè, avui mateix, el rei de Babilònia s’ha llançat sobre Jerusalem.

3. Proposa una paràbola a la casa rebel, digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Prepara l’olla, prepara-la i posa-hi també l’aigua.

4. Afegeix-hi els talls, les peces més bones: cuixa i espatlla. Omple-la dels millors ossos.

5. Pren el millor del ramat i apila la llenya sota l’olla, fes-la bullir i cou-hi també els ossos.

6. Déu, el Senyor, diu això: Ai de la ciutat sanguinària, olla tota ronyosa que té un rovell que no se’n va! Buida-la peça per peça, sense fer-ne cap tria.

7. Perquè hi ha sang vessada a dins, escampada sobre la roca pelada; no l’ha vessada a terra perquè la pogués cobrir la pols.

8. A fi d’enardir la ira, per prendre venjança, jo he deixat la sang sobre la roca pelada, perquè quedés al descobert.

9. Per tant, això diu Déu, el Senyor: Ai de la ciutat sanguinària! També jo faré una gran pira.

10. Apila la llenya, encén el foc, cou bé la carn, que es faci espès el brou i que els ossos es consumeixin.

11. Després, deixa-la reposar buida sobre les brases perquè s’escalfi i el seu aram es posi roent, i la brutícia que té a dins es fongui i desaparegui el seu rovell.

12. És una feina feixuga, perquè ni amb el foc se’n va el rovell, quan hi ha tanta ronya.

13. Jo he volgut netejar-te de la immun-dícia del teu llibertinatge, però tu no has quedat neta. La teva immundícia no serà netejada fins que jo no hagi desfogat en tu la meva indignació.

14. Jo, el Senyor, ho he dit i així suc-ceirà. Jo ho compliré; no afluixaré ni tindré compassió ni me’n desdiré: et jutjaré segons el teu comportament i d’acord amb les teves obres. Paraula de Déu, el Senyor!”

15. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

16. “Fill d’home, mira, vaig a prendre’t de sobte la delícia dels teus ulls, però no t’has de lamentar ni plorar; no has de vessar ni una llàgrima.

17. Sospira en silenci, sense observar el dol pels morts; has de cobrir-te el cap amb el turbant, has de calçar-te les sandàlies, i no has de tapar-te fins a la boca ni menjar el pa dels afligits.”

18. Al matí ho vaig comentar amb la gent, i al vespre va morir la meva dona. L’endemà al matí vaig actuar tal com se m’havia ordenat.

19. Llavors la gent em deia: “¿Ens vols explicar què significa, per a nosaltres, això que fas?”

20. Els vaig contestar: “He rebut una revelació del Senyor que deia:

21. Digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Mireu, jo profanaré el meu santuari, l’orgull de la vostra po-tència, la delícia dels vostres ulls, l’a-fecció de les vostres ànimes; i els vos-tres fills i les vostres filles, que heu abandonat, cauran víctimes de l’espasa.

22. Llavors fareu com jo he fet: no us tapareu fins a la boca ni menjareu el pa dels afligits;

23. us cobrireu el cap amb el turbant i anireu calçats amb les sandàlies; no us planyereu ni plorareu, sinó que us de-candireu per culpa de les vostres iniquitats i gemegareu els uns amb els altres.

24. Ezequiel serà per a vosaltres un presagi, i vosaltres fareu el mateix que ell ha fet. Quan això s’esdevindrà, llavors sabreu que jo sóc el Senyor Déu.

25. I tu, fill d’home, el dia que jo els prengui la seva potència, la delícia dels seus ulls, l’anhel de les seves ànimes, els seus fills i les seves filles,

26. aquell mateix dia, el qui pugui esca-par-se’n vindrà a fer-t’ho saber.

27. Aquell dia, la teva boca s’obrirà per a parlar amb el fugitiu; parlaràs i ja no seràs mut. Tu hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo sóc el Senyor.”

Salms 127:1-5

1. (Càntic dels pelegrinatges. De Salomó.) Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.

2. És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.

3. Mireu, els fills són l’herència del Senyor, és una recompensa el fruit de les entranyes.

4. Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.

5. Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.

Proverbis 28:24-24

24. Qui roba el pare o la mare, i diu: “No és pecat”, és col·lega del malfactor.

Hebreus 11:1-16

1. La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;

2. per la fe els avantpassats obtingueren l’aprovació.

3. Per la fe comprenem que l’univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.

4. Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe en-cara parla després de mort.

5. Per la fe, Henoc fou traslladat sense passar per la mort, i no el van trobar més, perquè Déu se l’havia endut. En efecte, abans del seu traspàs havia obtingut la certificació d’haver agradat a Déu.

6. Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.

7. Per la fe, Noé, advertit per revelació dels esdeveniments que encara no es veien, obedient a Déu, va construir una arca per salvar-se amb la seva família; mitjançant aquesta fe feia palesa la cul-pa del món, i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.

8. Per la fe, Abraham va obeir la crida de partir cap a la terra que havia de posseir en herència, i va sortir sense saber on anava.

9. Per la fe va viure en la terra promesa com un foraster, habitant en tendes igual que Isaac i Jacob, hereus amb ell de la promesa;

10. perquè esperava aquella ciutat sòli-dament assentada de la qual Déu és l’arquitecte i el constructor.

11. També per la fe, la mateixa Sara, tot i que era d’edat avançada, va obtenir la vigoria per a iniciar un llinatge, perquè tingué per digne de fe el qui li feia la promesa.

12. Per això també, d’un de sol i ja vell en nasqué una posteritat nombrosa com les estrelles del cel i com la sorra incomptable de la platja.

13. Dins la fe van morir tots aquests, sense haver aconseguit la realització de les promeses, només veient-les i salu-dant-les de lluny estant, tot reconeixent que eren estrangers i pelegrins a la terra.

14. Els qui reconeixen això manifesten ben clar que busquen una pàtria.

15. Certament, si haguessin enyorat aquella d’on havien marxat, encara eren a temps de tornar-hi.

16. Però, de fet, aspiren a una de millor, és a dir, la pàtria celestial. Per això Déu, que els havia preparat una ciutat, no s’avergonyeix que l’anomenin el seu Déu.

Catalan 2007 (BEC)