Bíblia en un any Novembre 18Ezequiel 27:1-361. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:2. “Tu, fill d’home, entona una complan-ta sobre Tir.3. Digues a Tir, la ciutat emplaçada a les entrades de la mar que mercadeja amb els pobles de moltes costes: Això diu Déu, el Senyor: Ah, Tir, tu has dit: Jo sóc una nau de perfecta bellesa!4. Els teus límits abastaven el confí dels mars; els teus constructors et van fer d’una bellesa perfecta.5. Amb xiprers de Senir, van construir tot el casc; van portar cedres del Líban per a fer els teus pals.6. Amb alzines de Basan, van fer els teus rems. El teu pont, amb incrustacions de vori i fusta de boix de les illes de Quitim.7. Les teves veles eren de lli brodat d’Egipte, i et servien de senyera; el teu tendal, de porpra i d’escarlata de les illes d’Elixà.8. Homes de Sidó i d’Arvad eren els teus remers; els més experts que hi havia en tu, Tir, et feien de pilots.9. Amb tu tenies la gent més experimen-tada de Guebal per a reparar les avaries. Tots els vaixells del mar, amb les seves tripulacions, venien per comerciar amb les teves mercaderies.10. Gent de Pèrsia, de Lud i de Put servien en el teu exèrcit com a combatents. Penjaven dintre teu escuts i cas-cos, que et donaven esplendor.11. Els oriünds d’Arvad, junt amb el teu exèrcit, feien guàrdia dalt de les mu-ralles, per tot l’entorn, i els de Gammad, dalt de les torres. Aquests penjaven els escuts als teus murs, tot al voltant, i completaven la teva bellesa.”12. “Tarsis negociava amb tu per l’abundància de tota mena de riqueses: et pa-gaven les mercaderies amb plata, ferro, estany i plom.13. Javan, Tubal i Mèixec també trafica-ven amb tu: et pagaven les mercaderies amb esclaus i objectes de bronze.14. Els de la casa de Togarmà et pagaven les mercaderies amb cavalls de tir, cor-sers i mules.15. Els fills de Dedan comerciaven amb tu; moltes illes feien negoci amb el teu comerç, i et pagaven amb ullals d’ivori i fusta de banús.16. Síria comerciava amb tu per l’abundància dels teus productes: et pagaven les teves mercaderies amb carboncles, porpra, brocats, lli, corall i robins.17. Judà i el país d’Israel comerciaven amb tu, amb blat de Minnit i Panag, i et pagaven les mercaderies amb mel, oli i bàlsam.18. També Damasc, per l’abundància dels teus productes, per l’abundància de tota mena de riqueses, comerciava amb tu amb vi d’Helbon i llana de Sahar.19. Vedan i Javan, des d’Uzal, concor-rien als teus mercats per negociar amb ferro forjat, canyella i canya olorosa.20. Dedan comerciava amb tu amb gual-drapes per a les cavalleries.21. Aràbia i tots els prínceps de Quedar eren els teus proveïdors: comerciaven i et pagaven amb anyells, moltons i bocs.22. Els mercaders de Saba i de Ramà traficaven amb els perfums de millor qualitat, amb tota mena de pedres precioses i or, que negociaven en els teus mercats.23. Haran, Canné i Edèn, i els mercaders de Saba, d’Assur i de Quilmad, també comerciaven amb tu;24. ells et subministraven articles de luxe: mantells de porpra i teixits brocats, tapissos multicolors i cordes ben trenades i fortes, a canvi de les teves mercaderies.”25. “Les naus de Tarsis eren com les caravanes, per al teu comerç. Així ana-ves plena i curulla al màxim pel mig dels mars.26. Els teus remers t’han portat cap a alta mar, però el vent de llevant t’ha destrossat enmig dels mars.27. Les riqueses, les mercaderies, la càrrega, els mariners, els pilots, els ca-lafatadors, els agents dels teus negocis, tots els homes de guerra que portes, tot el que aplegues a bord, s’enfonsarà enmig dels mars, el dia del teu naufragi.28. En sentir la cridòria dels teus nave-gants s’estremiran les costes,29. i tots els remers saltaran de les seves naus. Els mariners i els pilots es queda-ran a terra,30. faran sentir el seu crit per tu, clama-ran amargament, llençaran pols sobre el seu cap i es rebolcaran en la cendra.31. S’afaitaran el cap per tot el que et passa, es vestiran de sac i per tu ploraran amb aflicció de l’ànima, amb gemecs amargs.32. En el seu dol, entonaran sobre tu una lamentació, i et cantaran aquesta com-planta: Qui era com Tir, sumida al si-lenci enmig del mar?33. Quan desembarcaven les mercade-ries, sadollaves molts pobles; amb l’opulència dels teus articles enriquies els reis de la terra.34. Ara jeus al fons del mar, destrossada per les aigües. S’ha enfonsat la càrrega i tota la tripulació.35. Tots els habitants de les costes s’han esglaiat, i els seus reis estan espantats, amb el rostre descompost.36. Els mercaders dels pobles xiulen sobre tu: has esdevingut un motiu d’horror, i no existiràs mai més!”Ezequiel 28:1-261. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:2. “Fill d’home, digues al príncep de Tir: Això diu Déu, el Senyor: El teu cor s’ha enorgullit i has dit: ‘Jo sóc un déu, ocupo el setial diví en el mateix cor dels mars’; quan, de fet, ets un home i no pas un déu, i has equiparat el teu cor a la divinitat.3. Et creus més savi que Daniel i que cap secret no t’és desconegut!4. Amb la teva saviesa i el teu enginy has amassat una fortuna i has atresorat l’or i la plata,5. i amb la teva gran habilitat en el comerç has acumulat una fortuna, cosa que et fa sentir profundament orgullós.6. Per tot això, Déu, el Senyor, ha dit: Ja que t’has equiparat a la divinitat,7. faré venir contra tu uns estrangers, els més cruels dels pobles, que desembei-naran l’espasa contra la teva magnífica saviesa i profanaran la teva esplendor,8. et precipitaran a la fossa i moriràs de mort violenta, al bell mig del mar.9. Quan siguis davant del teu assassí, ¿seguiràs pensant que ets un déu? De fet, només ets un home, no pas un déu, en poder del teu botxí.10. Sofriràs la mort dels pagans en mans d’estrangers, perquè jo ho he decretat. Paraula de Déu, el Senyor!”11. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:12. “Fill d’home, entona una complanta sobre el rei de Tir. Li diràs: Això diu Déu, el Senyor: Tu eres el segell de la perfecció, ple de saviesa i d’esplèndida bellesa.13. Habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, abillat amb tota mena de pedres precio-ses: robí, topazi, diamant, crisòlit, ònix, jaspi, safir, maragda, beril·li; i d’or tre-ballat eren els teus tamborins i flautes, preparats per a tu el dia que vas ser creat.14. Eres el querubí protector d’ales des-plegades, i jo et vaig posar a la santa muntanya de Déu. Allí residies, i et pas-sejaves enmig de les pedres de foc.15. Vas ser perfecte en la teva conducta, des del dia que vas ser creat, fins que es va trobar en tu la iniquitat.16. La molta prosperitat del teu comerç omplí el teu interior de violència, i t’has fet culpable. Per això jo t’he destituït de la muntanya de Déu i t’expulso, oh querubí protector, d’enmig de les pedres de foc.17. Per la teva bellesa el cor se t’ha inflat d’orgull; per la teva esplendor, el seny se t’ha corromput. T’he precipitat a terra i et poso davant dels reis com a espectacle.18. Amb la multitud dels teus delictes, amb la injustícia del teu comerç, has profanat els teus santuaris. Per això he fet sortir dintre teu un foc que t’ha con-sumit; t’he reduït a cendra sobre la terra, als ulls de tots els qui et miren.19. Tots els pobles que t’han conegut s’horroritzaran de tu: has esdevingut un motiu d’horror i no existiràs mai més!”20. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:21. Fill d’home, posa’t de cara a Sidó i profetitza contra ella.22. Li diràs: Això diu Déu, el Senyor: Mira, Sidó, aquí em tens contra tu, i vaig a glorificar-me dintre teu. Llavors sa-bran que jo sóc el Senyor, quan executi contra tu les meves sentències i manifesti la meva santedat.23. T’enviaré la pesta i la sang correrà pels carrers, i cauran esteses enmig teu les víctimes de l’espasa, que t’atacarà per tots cantons; i sabran que jo sóc el Senyor.24. Llavors la casa d’Israel ja no tindrà cap més espina que punxi ni cap fibló dolorós dels pobles veïns que la menys-preen; i sabran que jo sóc el Senyor.”25. Això diu Déu, el Senyor: “Quan hau-ré aplegat la casa d’Israel d’entre tots els pobles on han estat dispersats, i m’hagi santificat en ells a la vista de les nacions, llavors habitaran la seva terra, la que vaig donar al meu servent Jacob.26. Hi habitaran tranquil·lament, cons-truiran cases, plantaran vinyes i viuran en seguretat, quan jo hauré executat les sentències contra tots aquells veïns seus que ara els menyspreen; i sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu.”Salms 129:1-41. (Càntic dels pelegrinatges.) Molt m’han combatut d’en-çà de la meva jovenesa — prou ho pot ben dir Israel —,2. molt m’han combatut d’ençà de la meva jovenesa, però res no pogueren contra mi.3. Uns llauradors m’han llaurat l’es-quena, m’hi han obert solcs molt llargs.4. El Senyor és just i ha trencat els llibants dels malvats.Proverbis 28:26-2626. Qui es refia del propi parer és un insensat, però qui camina amb prudència se salva.Hebreus 12:1-291. Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,2. amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.3. Mediteu, doncs, en aquell qui va su-portar un atac tan fort contra si mateix de part dels pecadors, a fi que no de-falliu ni sigueu abatuts pel desànim.4. Encara no heu hagut de resistir fins a vessar la sang, en la vostra lluita contra el pecat,5. i heu oblidat la recomanació que com a fills us és adreçada: “Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, ni et desanimis quan et renya,6. perquè el Senyor reprèn aquell qui estima, i assota els fills que reconeix com a seus.”7. Si sofriu és per a la vostra correcció: Déu us tracta com a fills; perquè, quin fill hi ha que el pare no corregeixi?8. Si vosaltres estiguéssiu eximits de la disciplina que tothom ha de passar, voldria dir que seríeu bastards, i no pas fills legítims.9. Endemés, hem tingut els nostres pares naturals que ens corregien i els hem res-pectat; ¿no ens subjectarem amb més raó al Pare de la vida espiritual per a tenir vida?10. I aquells ens corregien per una curta durada i segons els semblava; ell, en can-vi, ho fa mirant la nostra conveniència, perquè vol que siguem sants com ell.11. Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.12. Per això, “redreceu les mans caigudes i els genolls afeblits,13. i busqueu camins planers per als vostres peus”, a fi que el membre que coixeja no es desllorigui, sinó que, més aviat, es gua-reixi.14. Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.15. Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;16. perquè ningú no es prostitueixi ni es torni profanador, com Esaú, que a canvi d’un sol plat de menjar es va vendre el seu dret de primogenitura.17. I ja sabeu que quan més tard volia recuperar la benedicció fou rebutjat, ja que no va trobar cap manera de rectifi-car els fets, tot i haver-la buscat amb llàgrimes.18. No us heu pas acostat a una realitat tangible, amb foc ardent, ni a la nuvo-lada, ni a la fosca torbonada,19. ni a l’estrèpit de la trompeta, ni a la veu potent que parlava, talment que quan la van sentir pregaven que no els dirigís cap més paraula,20. perquè no podien suportar allò que exigia: fins un animal, si toca la mun-tanya, serà apedregat.21. I tan espantós era l’espectacle que Moisès va dir: “Estic espantat i tremolo de por.”22. Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu vivent, la Jerusalem celestial; a miríades d’àngels en aplec festiu;23. a l’assemblea dels primogènits ja inscrits al cel; a Déu, jutge universal; als esperits dels justos que han assolit la meta;24. a Jesús, mitjancer d’una nova alian-ça, i a la sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel.25. Mireu de no refusar el qui ens parla, perquè si aquells qui van refusar el qui exhortava des de la terra no van poder escapar del càstig, molt menys ens n’es-caparem nosaltres, si girem l’esquena al qui ens amonesta des del cel.26. En aquell moment la seva veu va fer tremolar la terra, però ara ha fet aquesta promesa: “La propera vegada faré tre-molar no solament la terra, sinó el cel i tot.”27. L’expressió “la propera vegada” indica la mudança de les coses que tron-tollen, en tant que creació temporal, a fi que subsisteixin les incommovibles.28. Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,29. que el nostre Déu és un foc devo-rador. Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007