Beblia

Bíblia en un any Novembre 27

1. Quan tireu la sort per a repartir el país en patrimonis, presen-tareu, com a ofrena alçada al Senyor, una porció sagrada de la terra, d’una llargada de vint-i-cinc mil canyes i una amplada de vint mil. Tot aquest recinte serà terreny sagrat.

2. D’ell, se’n reservaran per al santuari un quadrat, tot al voltant, de cinc-centes canyes per costat, amb un espai lliure al voltant de cinquanta colzades.

3. D’aquell recinte, n’amidaràs una llar-gada de vint-i-cinc mil canyes i una amplada de deu mil, i en aquest espai hi haurà el santuari, el lloc santíssim.

4. Serà el recinte sagrat de la terra, re-servat als sacerdots, els ministres del santuari, els qui s’acosten per a exercir el seu ministeri davant el Senyor. Serà, també, un lloc per a les seves cases, a més d’un recinte sagrat per al santuari.

5. I vint-i-cinc mil canyes de llargada per deu mil d’amplada seran per als levites, els servidors del temple, com a heretat pròpia, amb vint cambres.

6. I com a propietat de la ciutat, reser-vareu un terreny de cinc mil canyes d’amplada per vint-i-cinc mil de llar-gada, al costat de la part reservada per al santuari. Això serà per a tota la casa d’Israel.

7. També hi haurà una part reservada per al príncep a una banda i altra banda de la reservada per al santuari i de la propietat reservada per a la ciutat, paral·lelament a la part del santuari i a la propietat de la ciutat, pel costat oc-cidental cap a occident i pel costat oriental cap a orient, una llargada igual a cadascuna de les parts, des del límit occidental fins al límit oriental del país.

8. Aquesta serà la seva propietat a Israel, a fi que els meus prínceps no oprimeixin més el meu poble, sinó que distribueixin la terra a la casa d’Israel segons les seves tribus.”

9. Això diu Déu, el Senyor: “Ja n’hi ha prou, prínceps d’Israel! Deixeu la violència i la rapinya. Practiqueu el dret i la justícia, traieu de damunt del meu poble les vostres confiscacions, diu Déu, el Senyor.

10. Tingueu balances justes, un efà i un bat justos.

11. L’efà i el bat han de tenir una mateixa capacitat, de manera que el bat tingui la desena part d’un hòmer i l’efà la desena part d’un hòmer.

12. El sicle serà de vint gueràs. Vint sicles, més vint-i-cinc sicles, més quinze sicles, serà la vostra mina.

13. Aquesta és l’ofrena alçada que heu de presentar: una sisena part d’efà per cada hòmer de blat, i una sisena part d’efà per cada hòmer d’ordi.

14. Prescripció pel que fa a l’oli, per al bat d’oli: una desena part de bat per cada cor, que equival a deu bats; és a dir, un hòmer, perquè deu bats fan un hòmer.

15. També un cap de bestiar menut per cada dos-cents, de les pastures grasses d’Israel, per a l’oblació, l’holocaust i el sacrifici pacífic, com a expiació pel poble, diu Déu, el Senyor.

16. Tot el poble del país estarà obligat a donar aquesta ofrena per al príncep d’Israel.

17. Però a càrrec del príncep seran els holocaustos, l’ofrena vegetal i les libacions en les festivitats, els novilunis i els dissabtes, en totes les solemnitats de la casa d’Israel. Ell proveirà per a l’ofrena pel pecat, per a l’ofrena vegetal, per als holocaustos i els sacrificis pacífics, a fi d’acomplir l’expiació per la casa d’Is-rael.”

18. Això diu Déu, el Senyor: “El primer dia del mes primer, prendràs un vedell sense tara i purificaràs el santuari.

19. El sacerdot prendrà sang del sacrifici pel pecat i untarà amb ella els muntants de les portes del temple, els quatre angles del sòcol de l’altar i els muntants de les portes de l’atri interior.

20. Faràs el mateix el dia setè del mateix mes a favor d’aquell qui hagi pecat involuntàriament o per ignorància. Així faràs la purificació del temple.

21. El dia catorze del mes primer tindreu la Pasqua. Durant set dies menjareu el pa àzim.

22. Aquell dia el príncep oferirà per a ell i per a tot el poble del país un vedell, com a ofrena pel pecat.

23. Durant els set dies de la festa, oferirà com a holocaust al Senyor set vedells i set moltons sense tara, cadascun dels set dies, i com a ofrena pel pecat un boc cada dia.

24. I com a ofrena vegetal, oferirà un efà per cada vedell i un efà per cada moltó, amb un hin d’oli per cada efà.

25. Pel que fa a la festa del dia quinze del mes setè, farà el mateix que aquells set dies, i oferirà igualment el sacrifici pel pecat, l’holocaust, l’ofrena vegetal i l’oli.”

Ezequiel 46:1-24

1. Això diu Déu, el Senyor: “La porta de l’atri interior, que mira a orient, restarà tancada durant els sis dies feiners, però serà oberta el dia de repòs i el dia del noviluni.

2. El príncep entrarà pel vestíbul del pòr-tic exterior i es quedarà dret al costat del pilar del pòrtic, mentre els sacerdots oferiran el seu holocaust i les seves ofrenes pacífiques. Ell adorarà sobre el llindar del pòrtic, i després sortirà. I el pòrtic no es tancarà fins al vespre.

3. La gent del poble adorarà davant el Senyor, a l’entrada d’aquell pòrtic, els dissabtes i els novilunis.

4. I l’holocaust que el príncep ha de presentar al Senyor, el dissabte, serà de sis anyells i un moltó, tots sense tara.

5. L’ofrena vegetal serà d’un efà per ca-da moltó; i per cada anyell, la quantitat que ell vulgui. D’oli, serà un hin per cada efà.

6. El dia del noviluni, un vedell jove sense tara, sis anyells i un moltó, també sense tara.

7. Com a ofrena vegetal oferirà un efà pel vedell i un efà pel moltó. Quant als anyells, segons les seves possibilitats. D’oli, serà un hin per cada efà.

8. Quan el príncep hagi d’entrar, ho farà pel vestíbul del pòrtic; i sortirà pel mateix camí.

9. Però quan la gent del poble es presenti davant del Senyor durant les festes solemnes, els qui entrin pel pòrtic del nord per adorar sortiran pel pòrtic del sud, i els qui entrin pel pòrtic del sud sortiran pel pòrtic del nord. Ningú no tornarà a sortir pel mateix pòrtic per on ha entrat, sinó que sortirà pel que hi ha enfront.

10. El príncep anirà junt amb ells; en-trarà i sortirà enmig d’ells.

11. En les festes i en les reunions solem-nes, l’ofrena serà d’un efà per cada vedell, un efà per cada moltó i, per cada anyell, el que vulgui donar. D’oli, serà un hin per cada efà.

12. Però quan el príncep faci una ofrena voluntària, tant si és holocaust com sa-crifici pacífic al Senyor, li obriran el pòrtic que mira a orient, i oferirà el seu holocaust i el seu sacrifici pacífic de la mateixa manera que els ofereix el dia de repòs. Després sortirà, i tancaran el pòrtic darrere seu.

13. Cada dia s’oferirà un anyell de l’anyada, sense tara, en holocaust al Senyor; s’oferirà cada matí.

14. Amb ell s’oferirà cada matí, com a ofrena vegetal, una sisena part d’efà i una tercera part d’hin d’oli, per pastar la flor de farina com a ofrena vegetal al Senyor; aquesta serà una ofrena contí-nua, un estatut perpetu.

15. L’anyell, l’ofrena vegetal i l’oli, seran oferts cada matí com a holocaust perpetu.”

16. Això diu Déu, el Senyor: “Si el prín-cep fa alguna donació del seu patrimoni a algun dels seus fills, quedarà com a propietat del fill, que el posseirà com a heretatge propi.

17. En canvi, si fa una donació del seu patrimoni a un dels seus servents, serà d’aquest fins a l’any del jubileu; després tornarà al príncep. Només als seus fills podrà passar el patrimoni.

18. El príncep no prendrà res de l’he-retatge del poble, espoliant-lo de la seva propietat. De la seva pròpia hisenda, donarà heretatge als seus fills, a fi que ningú del meu poble no sigui privat de la seva hisenda.”

19. Després em va portar per l’entrada del costat del pòrtic cap a les cambres santes dels sacerdots, les que miren al nord, i vaig veure que al fons hi havia un local que donava a occident.

20. I em digué: “Aquest és el local on els sacerdots couran els sacrificis per la culpa i els sacrificis pel pecat, i on cou-ran les ofrenes vegetals, a fi que no hagin de treure res a l’atri exterior, evitant així perjudicar el poble.”

21. Després em va fer sortir a l’atri exte-rior i em va fer passar pel costat dels quatre angles de l’atri, i vaig veure que hi havia un pati a cada cantó de l’atri.

22. Als quatre angles de l’atri hi havia uns patis petits, de quaranta colzades de llargada per trenta d’amplada; els quatre tenien les mateixes dimensions als angles.

23. Hi havia un banc de pedra tot al voltant que els encerclava, i a la part de sota hi havien construït fogons per tot el banc.

24. I em digué: “Aquestes són les cuines on els servidors del temple han de coure els sacrificis del poble.”

Salms 135:1-7

1. (Al·leluia!) Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor,

2. que esteu a la casa del Senyor, als atris del temple del nostre Déu.

3. Lloeu el Senyor, perquè és benigne; canteu salms al seu nom, perquè és amorós.

4. Que el Senyor s’ha escollit Jacob, Israel, com a propietat seva.

5. Jo sé prou bé que és gran el Senyor, que el nostre Sobirà és superior a tots els déus.

6. El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes.

7. Fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, crea els llamps per anunciar la pluja, fa sortir els vents del seu amagatall.

Proverbis 29:8-8

8. Els homes descreguts porten l’agi-tació a la ciutat, però els savis calmen la còlera.

1 Pere 3:1-22

1. Igualment, vosaltres, les dones, sigueu respectuoses amb els vos-tres marits, de manera que, si alguns no volen escoltar la Paraula, siguin guanyats sense paraules pel comportament de les dones,

2. quan vegin la vostra conducta casta i respectuosa.

3. Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,

4. sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.

5. Així era com s’abillaven en altre temps les santes dones que esperaven en Déu, submises als seus marits;

6. així Sara obeïa Abraham, tractant-lo de senyor, i d’ella n’heu esdevingut filles, amb el vostre bon comportament i enfrontant qualsevol intimidació.

7. Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.

8. Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,

9. no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.

10. Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;

11. que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi;

12. perquè els ulls del Senyor guaiten els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries, però el Senyor s’encara amb els qui fan el mal.”

13. I, qui us podrà fer mal, si us feu entusiastes del bé?

14. I encara que patíssiu a causa de la vostra integritat, feliços de vosaltres! No els tingueu cap por ni us esvereu,

15. sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;

16. però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist.

17. Sempre serà millor patir a causa de fer el bé, si així Déu ho vol, que no pas a causa d’haver fet el mal.

18. Que també Crist va morir una sola vegada pels pecats, un innocent pels culpables, a fi de portar-vos a Déu; va patir la mort en la carn, però va rebre la vida en l’esperit,

19. en el qual també va anar a proclamar la victòria als esperits empresonats,

20. aquells que en altre temps no van voler creure, en dies de Noè, quan la paciència de Déu esperava mentre cons-truïen l’arca en la qual uns quants, és a dir, vuit persones, van ser salvades d’enmig de l’aiguat.

21. Això tipifica el baptisme, que ara també ens salva. No consisteix, però, a treure la brutícia corporal, sinó en el compromís professat a Déu d’una cons-ciència neta, gràcies a la resurrecció de Jesucrist,

22. que està a la dreta de Déu d’ençà que va pujar al cel, i té sota la seva potestat els àngels, les autoritats i els poders.

Catalan 2007 (BEC)