Beblia

Bíblia en un any Novembre 7

1. “I tu, fill d’home, pren un ganivet afilat, fes-lo servir com una nava-lla de barber i passa’l pel teu cap i per la teva barba; pren després unes balan-ces i divideix en parts el que has rasurat.

2. Un terç, el cremaràs al mig de la ciutat quan s’hagin acomplert els dies del set-ge; en prendràs un altre terç i l’aniràs colpejant amb l’espasa tot voltant la ciu-tat; l’altre terç l’escamparàs al vent, i jo desembeinaré l’espasa darrere d’ells.

3. D’aquests, n’agafaràs uns quants i els lligaràs a les vores del teu mantell.

4. També en prendràs alguns i els llen-çaràs al mig del foc i els cremaràs; i d’allí s’escamparà el foc per tota la casa d’Israel.”

5. Això diu Déu, el Senyor: “Aquesta és Jerusalem. Jo l’havia posada enmig de les nacions, envoltada de països.

6. Però ella s’ha rebel·lat contra les me-ves lleis, cometent més maldats que les altres nacions, i contra els meus estatuts, més que els països que l’envolten; perquè ha rebutjat les meves lleis i no ha seguit els meus estatuts.”

7. Per això Déu, el Senyor, ha dit: “Ja que heu estat més rebels que les nacions que us envolten, i no heu seguit els meus estatuts ni heu complert els meus preceptes, i ni tan sols heu actuat segons les lleis d’aquelles nacions,

8. jo el Senyor Déu us diu això: Aquí em tens, jo també em poso en contra teva, i enmig de tu executaré la meva sentèn-cia a la vista de les nacions.

9. I faré amb tu el que mai no he fet i el que mai més no tornaré a fer, per culpa de totes les abominacions que has comès.

10. Dintre teu hi haurà pares que es men-jaran els fills, i fills que es menjaran els pares. Contra tu executaré la sentència i escamparé als quatre vents tot el que en quedi.

11. Per vida meva, us diu Déu, el Senyor, que així com el meu santuari ha estat contaminat amb tots els teus ídols i totes les teves pràctiques abominables, també jo t’arrasaré, sense una mirada de pietat i sense gens de compassió.

12. Un terç dels teus habitants morirà de pesta o el matarà la fam dintre teu; un altre terç caurà per l’espasa als teus voltants; i l’altre terç l’escamparé als quatre vents, i desembeinaré l’espasa darre-re d’ells.

13. Així desfogaré la meva ira, calmaré la meva indignació i em sentiré satisfet. Quan hagi desfogat contra ells la meva còlera ardent sabran que jo, el Senyor, he parlat engelosit.

14. Et convertiré en una ruïna i en l’o-probi de les nacions que són al teu voltant, als ulls de tothom que passi.

15. Seràs motiu d’escarni i de vituperi, un escarment i un horror per a totes les nacions que són al teu voltant, quan jo executi contra tu les sentències amb cò-lera, amb furor i amb dures reprensions. Jo, el Senyor, t’ho asseguro.

16. Quan jo llanci les fletxes terribles de la fam que duen la destrucció contra vosaltres per exterminar-vos, agreujant la gana que patiu i acabant la vostra provisió de pa,

17. faré que us ataquin la fam i les bès-ties ferotges, que us deixaran sense fills, i la pesta i la sang passaran entre vosaltres; i enviaré l’espasa contra tu. Jo, el Senyor, he parlat!”

Ezequiel 6:1-14

1. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

2. “Fill d’home, posa’t de cara a les mun-tanyes d’Israel i profetitza contra elles.

3. Digues: Muntanyes d’Israel, escolteu l’oracle del Senyor, el Déu Sobirà! Això diu el Senyor Déu a les muntanyes, als turons, als torrents i a les valls: Mireu, jo faré venir l’espasa contra vosaltres, i destruiré els vostres llocs alts.

4. Els vostres altars seran enrunats, les imatges del sol seran trencades, i faré que els homes caiguin morts per l’espa-sa davant els vostres ídols.

5. Exposaré els cadàvers dels fills d’Is-rael davant els seus ídols, i n’escamparé els ossos a l’entorn dels vostres altars.

6. En tot el territori que ocupeu, les ciu-tats seran assolades, i els llocs alts, en-derrocats, a fi que els vostres altars quedin enrunats i esdevinguin una desolació; que els vostres ídols, esmicolats, desapareguin, les imatges del sol quedin trencades i tot el que us heu fabricat sigui extirpat.

7. Enmig de vosaltres cauran els morts víctimes de l’espasa: llavors sabreu que jo sóc el Senyor.

8. Però en deixaré una resta, i així tindreu enmig de les nacions alguns que hauran escapat de l’espasa, quan sereu escampats per molts països.

9. Els vostres supervivents es recordaran de mi enmig de les nacions on hauran estat deportats, quan jo hauré trencat el seu cor adúlter, que es va apartar de mi, i els seus ulls, que es prostituïren rere els ídols. Sentiran horror d’ells mateixos per les maldats que han comès amb totes les seves abominacions.

10. Llavors sabran que jo sóc el Senyor, que no va ser en va que els vaig anunciar que els faria aquest mal.”

11. Això diu Déu, el Senyor: “Pica de mans i de peus i digues: Ai, per les terribles abominacions de la casa d’Israel! Serà abatuda per l’espasa, la fam i la pesta.

12. El qui es trobi lluny morirà de pesta, el qui es trobi a prop caurà a fil d’es-pasa, i el qui es quedi assetjat morirà de fam. Així desfogaré la meva indignació contra ells.

13. I reconeixereu que jo sóc el Senyor, quan els morts per l’espasa jauran barrejats amb els ídols, al voltant dels seus altars, damunt de tot pujol enlairat, en tots els cims de les muntanyes, sota tot arbre ufanós i sota tota alzina fron-dosa, llocs on van oferir aromes agra-dables a tots aquells ídols.

14. Estendré contra ells la meva mà, i deixaré la terra més desolada i devasta-da que el desert de Riblà, en tota l’ex-tensió del seu territori. Llavors reconei-xeran que jo sóc el Senyor.”

Salms 119:169-176

169. Que el meu clam arribi davant teu, Senyor; fes-me entenimentat, tal com vas prometre.

170. Que la meva súplica entri davant teu; allibera’m, tal com vas prometre.

171. Que un himne esclati dels meus llavis, perquè m’has ensenyat els teus es-tatuts.

172. La meva llengua repetirà els teus preceptes, perquè tots els teus manaments són justos.

173. Que la teva mà estigui a punt per ajudar-me, ja que els teus decrets em són preferits.

174. Sospiro pel teu auxili, Senyor, i la teva llei és la meva delícia.

175. Que visqui la meva ànima per po-der-te lloar, i que la teva equitat m’empari.

176. Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.

Proverbis 28:14-14

14. Feliç l’home que es manté sempre reverent, però qui endureix el cor cau en des-gràcia.

Hebreus 3:1-19

1. Per tant, germans sants que com-partiu una mateixa vocació celes-tial, considereu Jesús l’apòstol i pontí-fex de la nostra professió de fe.

2. Ell té la confiança de qui el va insti-tuir, com la tingué Moisès en tota la seva casa.

3. Ell, però, ha estat considerat digne d’una glòria més gran que Moisès, atès que correspon més honor al constructor que no pas a la casa mateixa.

4. Perquè totes les cases tenen un cons-tructor, però l’univers l’ha construït Déu.

5. Certament, Moisès “tingué la confian-ça en tota la seva casa” com a “criat” encarregat de transmetre tot el que havia de ser proclamat;

6. Crist, en canvi, la té com a Fill sobre la casa seva, i aquesta casa som nosaltres, mentre ens mantinguem fins a la fi fermament confiats i orgullosos d’allò que esperem.

7. Per això, com diu l’Esperit Sant: “Si avui sentiu la seva veu,

8. no tanqueu els vostres cors com en temps de la rebel·lia, com el dia de la temptació en el desert,

9. on els vostres avantpassats em van temptar, posant-me a prova, tot i que havien pogut veure les me-ves obres durant quaranta anys.

10. Per això em vaig indignar contra aquella gent i vaig dir: Sempre s’extravien en el cor; i no han conegut els meus camins.

11. Com ho vaig jurar en la meva indignació: No entraran al meu repòs!”

12. Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;

13. al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;

14. perquè hem esdevingut participants de Crist, si és que mantenim ferma fins a la fi la confiança del principi,

15. d’acord amb el que s’ha dit: “Si avui sentiu la seva veu, no tan-queu els vostres cors, com en temps de la rebel·lia.”

16. I, qui eren els qui, havent-la escoltat, es van rebel·lar? ¿No van ser tots els qui havien sortit d’Egipte conduïts per Moisès?

17. I, contra qui es va indignar durant quaranta anys? ¿No va ser contra aquells qui van pecar, les despulles dels quals van quedar esteses en el desert?

18. I, a qui es referia quan va jurar que no entrarien al seu repòs, si no és als rebels?

19. I veiem que no hi van poder entrar a causa de la incredulitat.

Catalan 2007 (BEC)