Bíblia en un any Novembre 9Ezequiel 9:1-111. Després em va cridar a les orelles, amb una veu potent: “Ja arriben els qui han de castigar la ciutat, cadas-cun amb el seu instrument de destrucció a la mà!”2. Vaig veure sis homes que venien pel camí de la porta superior que dóna al nord, i cadascun duia el seu instrument de destrucció a la mà. Enmig d’ells hi havia un home vestit de lli amb una escrivania penjada a la cintura. Van en-trar i es van quedar drets al costat de l’altar de bronze.3. Llavors la glòria del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí, on era, fins al llindar del temple, i va cridar l’home vestit de lli que duia l’escrivania penjada a la cintura,4. i el Senyor li va dir: “Passa per entre-mig de la ciutat, per dins de Jerusalem, i marca amb una creu el front de tots els homes que gemeguen i es dolen de tan-tes abominacions com es cometen dins d’ella.”5. Després es va dirigir als altres homes i vaig sentir que els deia: “Passeu per la ciutat, darrere d’ell, i colpegeu. Que el vostre ull no se’n compadeixi, no tingueu pietat.6. Mateu vells i joves, noies, infants i dones, no en deixeu cap; però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel meu santuari.” Van començar, doncs, pels ancians que eren davant del temple.7. I els digué: “Profaneu el temple i om-pliu els atris de cadàvers. Aneu!” Ells van sortir i començaren a matar per la ciutat.8. I succeí que, mentre ells feien un car-natge, jo em vaig quedar sol, vaig caure de cara a terra i, cridant, vaig dir: “Ai, Senyor, Déu sobirà! ¿És que vols exter-minar tot el romanent d’Israel, abocant tota la teva còlera ardent sobre Jerusalem?”9. Llavors ell em va contestar: “La ini-quitat de la casa d’Israel i de Judà és extremadament gran: el país és ple d’homicidis i la ciutat desborda de perversió. Ja que ells diuen: ‘El Senyor ha abandonat el país, el Senyor no veu res.’10. Doncs, per això, el meu ull no es compadirà ni tindré pietat: faré recaure el seu mal comportament damunt el seu propi cap”.11. En això que aquell home vestit de lli, que duia l’escrivania penjada a la cintura, ja era de tornada i va informar: “He fet tal com m’has ordenat.”Ezequiel 10:1-221. Després vaig veure que a la volta que hi havia damunt els caps dels querubins hi apareixia una cosa amb aspecte de pedra de safir que, per la forma, semblava un tron,2. i algú, parlant a l’home vestit de lli, li va dir: “Fica’t per entremig de les rodes, sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat.” I jo vaig veure com hi entrava.3. Els querubins s’estaven dempeus al cantó dret del temple, quan aquell home hi va entrar, i el núvol omplia l’atri interior.4. Llavors la glòria del Senyor es va elevar de damunt el querubí cap al llindar del temple. El núvol omplí el tem-ple, i l’atri va quedar ple de la resplen-dor de la glòria del Senyor.5. La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com si fos la veu del Déu Omnipotent quan parla.6. Succeí que, quan va ordenar a l’home vestit de lli: “Vés i agafa foc d’entremig de les rodes, d’enmig dels querubins”, ell hi va anar i es va quedar dret al costat d’una de les rodes.7. Llavors el querubí va allargar la mà cap al foc que hi havia entre els queru-bins, en va agafar i el va posar als pal-mells de l’home vestit de lli. Aquest el va agafar i va sortir.8. Llavors es va veure que als querubins els sortia una forma de mà humana per sota les ales.9. Vaig mirar i vaig veure quatre rodes al costat dels querubí, una roda al costat de cada querubí, i l’aspecte de les rodes era semblant a la pedra de Tarsis.10. Quant a la seva estructura, totes quatre tenien la mateixa forma, com si una roda estigués entrecreuada dintre de l’altra.11. Quan es movien avançaven en les quatre direccions, i no s’havien de girar, sinó que es movien en la direcció que prenia el cap, al seu darrere, sense haver-se de girar per a avançar.12. I tot el cos dels querubins, l’esquena, les mans i les ales, fins i tot les rodes que tenien els quatre, tot era cobert d’ulls per tots cantons.13. Referint-se a les rodes, vaig sentir que les anomenaven «la carrossa».14. Cadascun tenia quatre cares: la pri-mera era de querubí, la segona era una cara d’home, la tercera era de lleó, i la quarta, d’àguila.15. Els querubins podien enlairar-se: aquests eren els ésser vivents que jo havia vist vora el riu Quebar.16. Quan els querubins avançaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els querubins desplegaven les ales per en-lairar-se, les rodes tampoc no s’aparta-ven del seu costat.17. Quan ells s’aturaven, les rodes s’atu-raven; quan ells s’enlairaven, elles tam-bé s’enlairaven amb ells; perquè l’es-perit dels éssers vivents animava les rodes.18. Llavors la glòria del Senyor va sortir del llindar del temple i es va posar sobre els querubins.19. Els querubins van desplegar les ales i s’enlairaven de terra, davant els meus ulls, i quan van sortir, també van sortir les rodes. Es van aturar a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor, i la glòria del Déu d’Israel se sostenia damunt d’ells.20. Aquests eren els ésser vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel, vora el riu Quebar; i vaig comprendre que eren querubins.21. Cadascun tenia quatre cares, quatre ales i alguna cosa en forma de mans humanes sota les ales.22. Pel que fa a l’aspecte de les cares, era el que jo havia vist vora el riu Quebar, la mateixa aparença. I tots caminaven de dret endavant.Salms 121:1-81. (Càntic dels pelegrinatges.) Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?2. El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.3. No deixarà ensopegar el teu peu, ni s’adormirà el teu guardià.4. No, mai no s’ensopeix ni s’adorm, el custodi d’Israel!5. El Senyor és el teu guardador, el Senyor és la teva protecció, al costat teu.6. De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.7. El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.8. El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.Proverbis 28:16-1616. El governant sense seny multiplica les opressions; qui avorreix la cobdícia allargarà els dies.Hebreus 5:1-141. En efecte, tot pontífex és elegit d’entre els homes i és constituït a favor dels homes en allò que té relació amb Déu, per oferir dons i sacrificis pels pecats.2. És capaç de ser comprensiu amb els qui pequen per ignorància i els qui van errats, ja que també ell es troba envoltat de febleses.3. Per aquesta causa ha d’oferir sacrificis tant pels seus propis pecats com pels del poble.4. A més, ningú no pot apropiar-se aquest honor sinó aquell qui és cridat per Déu, com en el cas d’Aaron.5. Així tampoc el Crist no s’ha adjudicat a si mateix l’honor d’esdevenir pon-tífex, sinó que l’hi ha donat aquell qui li va dir: “Tu ets el meu Fill; jo t’he engen-drat avui”;6. com també diu en un altre lloc: “Tu ets sacerdot per sempre, a la manera de Melquisedec.”7. Ell, durant la seva vida mortal, va oferir, amb grans clams i llàgrimes, pregàries i súpliques a aquell qui podia alli-berar-lo de la mort, i fou escoltat a causa de la seva reverència.8. Tot i que era Fill, en els sofriments va aprendre l’obediència,9. i, així perfeccionat, esdevingué causa de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen,10. proclamat per Déu Sacerdot suprem a la “manera de Melquisedec”.11. Sobre això encara ens queden moltes coses a dir, però es fan difícils d’expli-car, perquè us heu tornat negligents per a escoltar.12. Ben cert que després de tant de temps ja hauríeu de ser mestres, en canvi, ne-cessiteu que algú us ensenyi de nou els primers rudiments de la doctrina de Déu, i us trobeu que teniu més neces-sitat de llet que no pas d’aliment sòlid.13. Ara bé, tot aquell qui està a llet no pot desenvolupar un raonament correc-te, perquè és un infant.14. L’aliment sòlid, en canvi, és per als adults, per a aquells qui per la pràctica tenen els sentits avesats a discernir el bé i el mal. Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007