Beblia

Bíblia en un any Desembre 9

1. No t’alegris, Israel, com fan els gentils, perquè has fornicat apartant-te del teu Déu, cobejant la paga de ramera en totes les eres de batre.

2. L’era i el cup no els podran mantenir, tindran mancança de most;

3. no podran establir-se a la terra del Senyor, sinó que Efraïm haurà de tornar a l’Egipte, i a Assíria menjaran viandes impu-res.

4. No vessaran libacions de vi al Senyor, ni el complauran amb els seus sacri-ficis. Serà per a ells com un àpat de condol, que tothom qui en menja queda contaminat. El seu pa serà només per al propi consum, no es presentarà al temple del Senyor.

5. Què fareu per la diada solemne, el dia de la festa del Senyor?

6. Perquè, heus aquí que, tot fugint de la devastació, l’Egipte els acollirà, i Memfis els enterrarà. L’ortiga heretarà la seva plata atre-sorada, i els cards ocuparan les seves tendes.

7. Han arribat els dies del càstig, ha arribat el moment de la represàlia: que ho sàpiga Israel! El profeta és un insensat, l’home inspirat delira per culpa de la teva gran maldat i de les teves nombroses rebel·lions.

8. El profeta que vetlla per Efraïm al costat del meu Déu, allà on va topa amb el filat del ca-çador, i fins troba hostilitat a la casa del seu Déu.

9. Ells s’han enfonsat en la corrupció, com en els dies de Guibà; però els serà recordada la seva iniquitat: els seus pecats seran castigats.

10. “Com raïm en el desert jo vaig tro-bar Israel, vaig veure els vostres avantpassats com la fruita primerenca de la figuera; però així que van entrar a Baal-Peor, i es van consagrar a la vergonya, es van tornar tant abominables com allò que estimaven.

11. La grandesa d’Efraïm volarà com un ocell; no hi haurà naixements, no hi haurà embarassades, no hi haurà concepcions.

12. I si aconseguien criar els seus fills, jo els en privaré abans que siguin adults, i pobres d’ells, quan jo els abandoni!

13. Efraïm, tal com veig, és semblant a Tir, situat en un lloc deliciós; però ara, Efraïm portarà els propis fills a la matança.”

14. Dóna’ls, Senyor, allò que els has de donar; dóna’ls entranyes que avortin i pits que no alletin.

15. “Tota la seva maldat aparegué a Guilgal, allà va ser on vaig començar a avor-rir-los per la perversitat de les seves obres. Els expulsaré del meu temple i no tornaré a estimar-los: tots els seus prínceps són deslleials.

16. Efraïm està malferit, la seva arrel s’ha assecat i no tornarà a donar fruit; i si arriben a donar a llum, jo faré morir l’anhel de les seves entranyes.”

17. Seran rebutjats del meu Déu, perquè no han volgut escoltar-lo, i aniran errants entre les nacions.

Osees 10:1-15

1. Israel era una vinya frondosa que donava fruit en abundància. Com més abundós era el seu fruit, més abundosos eren els seus altars; com més esplèndida era la seva terra, més esplèndides eren les seves es-teles.

2. Tenen el cor dividit, i ara ho han de pagar: el Senyor enderrocarà els seus altars i destruirà les seves esteles.

3. De segur que ara diran: “No tenim rei perquè no hem reverenciat el Senyor. Però, què podria fer el rei per nos-altres?”

4. Pronuncien discursos, fan juraments falsos i pacten aliances, però el càstig germinarà com la cicuta entre els solcs dels camps.

5. Els habitants de Samaria estan ate-morits per la vedellota de Betaven. El poble porta dol per ella junt amb els sacerdots, que hi exul-taven, perquè la seva glòria ha estat cap-turada.

6. També serà deportada cap a Assíria, com un present per al rei Venjador; Efraïm rebrà la vergonya, i Israel serà avergonyit per les seves intrigues.

7. Samaria ha desaparegut; el seu rei és com l’escuma damunt l’aigua.

8. Seran destruïts els llocs alts d’Aven, el pecat d’Israel; creixeran esbarzers i cards sobre els seus altars. Llavors diran a les muntanyes: “Cobriu-nos!”, i als turons: “Caieu sobre nosaltres!”

9. “Des dels dies de Guibà has estat pecant, Israel. Allà es van fer forts. I, ¿no els va atrapar a Guibà, la guerra contra els fills de la maldat?

10. Jo els corregiré ara a gust meu: les nacions s’aplegaran contra ells, quan jo els encadeni per la seva doble iniquitat.

11. Efraïm era una vedella mansa que batia el blat a gust, però jo ara li passaré el jou pel seu coll magnífic; junyiré el carro a Efraïm, Judà tirarà de l’arada, i Jacob esterrossarà el seu tros.

12. Feu-vos una sembrada de justícia i tingueu una sega de bondat; desbrosseu-vos un camp novell, perquè és temps de buscar el Senyor, fins que arribi i aboqui damunt vostre la salvació.

13. Heu conreat la impietat, heu segat iniquitat, heu menjat els fruits de la mentida. Per haver confiat en els teus ca-mins, i en la multitud dels teus guerrers,

14. s’alçaran avalots a les teves ciutats; i totes les teves ciutadelles seran destruïdes, igual com Xalman va destruir Be-tarbel aquell dia del combat, quan la mare fou aixafada junt amb els seus fills.

15. Això és el que us ha portat Betel, a causa de la vostra gran dolenteria. Així que despunti l’alba, el reialme d’Israel haurà desapare-gut per complet!

Salms 139:13-16

13. Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.

14. Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!

15. No t’era pas desconegut el meu cos mentre era format en el misteri, entreteixit en pregons subterranis.

16. Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.

Proverbis 29:21-21

21. L’esclau massa ben tractat des de la infància acabarà pensant que és un fill de la casa.

3 Joan 1:1-14

1. L’ancià al benvolgut Gaius, que jo aprecio sincerament.

2. Estimat, jo prego perquè totes les coses et vagin bé i tinguis bona salut, talment com n’és de pròspera la teva espiritualitat.

3. Em vaig alegrar molt quan van arribar els germans i ens van parlar tan bé de la teva rectitud, com efectivament se-gueixes fidel en la veritat.

4. No tinc una alegria més gran que la de sentir a dir que els meus fills viuen fidels en la veritat.

5. Estimat, et comportes lleialment en tot el que fas pels germans, i particularment pels forasters.

6. Ells han donat bon testimoni del teu amor davant la congregació. Tu els pots fer un bon servei si els proveeixes per al viatge d’una manera digna de Déu.

7. Perquè s’han posat al servei del Nom rebutjant l’ajuda dels gentils.

8. Per això nosaltres ens hem de fer càr-rec d’aquestes persones, si volem ser cooperadors de la veritat.

9. Vaig escriure unes ratlles a l’església, però Diòtrefes, que vol tenir la preemi-nència entre ells, no ens vol acceptar.

10. Per això, si vinc, el reprendré per això que fa, de malparlar i burlar-se de nosaltres. Endemés, com si amb això no en tingués prou, no vol acollir els germans, i als qui ho voldrien els ho prohi-beix i els treu de l’església.

11. Estimat, no segueixis els mals exem-ples, sinó els bons, que qui fa el bé és de Déu, però qui obra malament no ha vist Déu.

12. Tothom dóna bon testimoni de De-metri, fins la mateixa veritat; també nosaltres en donem, i tu saps que el nostre testimoniatge és digne de crèdit.

13. Hauria de contar-te moltes coses, pe-rò no he volgut fer-ho per escrit,

14. ja que espero veure’t aviat i en par-larem personalment.

Catalan 2007 (BEC)