Bíblia en un any Febrer 11Èxode 33:1-231. El Senyor digué a Moisès: “Vés, surt d’aquí, tu i el poble que has fet pujar d’Egipte, cap a la terra que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob dient-los: La donaré a la teva posteritat.2. Faré anar davant teu un àngel i expul-saré el cananeu, l’amorreu, l’hitita, el perizita, l’hivita i el jebuseu.3. Puja a la terra que regalima llet i mel, però jo no pujaré amb tu, perquè és un poble tossut i rebel al jou, no fos cas que l’exterminés pel camí.”4. Quan el poble va sentir aquestes pa-raules tan dures, va fer dol i ningú no es va posar els vestits de mudar;5. perquè el Senyor havia dit a Moisès: “Digues als fills d’Israel: Sou un poble tossut i rebel al jou; si vingués amb tu, ni que fos per un moment, t’hauria de destruir. Traieu-vos, doncs, del damunt, les vostres gales, perquè jo sàpiga què haig de fer amb vosaltres.”6. Així els fills d’Israel van deixar de posar-se els vestits de mudar des de la muntanya d’Horeb.7. Moisès va agafar la tenda i la va plan-tar distanciada del campament. La va anomenar Tenda de la Reunió. Així, qualsevol que volia consultar el Senyor, sortia cap a la Tenda de la Reunió, plan-tada fora del campament.8. I sempre que Moisès es dirigia cap a la Tenda, tot el poble s’aixecava i es posava dret, cadascun davant la porta de la seva tenda, seguint Moisès amb la vista fins que entrava a la Tenda.9. I així que Moisès hi entrava, la co-lumna de núvol baixava i se situava a la porta de la Tenda, mentre el Senyor par-lava amb Moisès.10. I quan tot el poble veia que la colum-na de núvol se situava a la porta de la Tenda, tots s’alçaven i cadascun s’age-nollava davant l’entrada de la seva prò-pia tenda.11. El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda.12. Moisès digué al Senyor: “Mira, tu em dius: Guia aquest poble; i no m’has fet saber res d’aquell que vols enviar amb mi, tot i que m’has dit: Jo et conec pel teu nom i has trobat gràcia als meus ulls.13. Ara, doncs, si és així que he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em revelis el teu camí, perquè et pugui conèixer i, efectivament, trobi gràcia als teus ulls. Considera també que aquesta gent és el teu poble.”14. El Senyor respongué: “La meva presència t’acompanyarà, i et donaré el repòs.”15. Moisès va contestar: “Si la teva presència no ens acompanya, no cal que ens facis marxar d’aquí.16. Perquè, en què es coneixerà que hem trobat gràcia als teus ulls, jo i el teu poble, si no és en què tu vinguis amb nosaltres? Així ens diferenciarem, jo i el teu poble, de la resta de pobles que hi ha sobre la terra.”17. El Senyor respongué a Moisès: “També faré això que em demanes, perquè has trobat gràcia als meus ulls i et conec pel teu nom.”18. Llavors digué Moisès: “Mostra’m ja la teva glòria.”19. Ell va contestar: “Jo faré que tota la meva benignitat passi davant dels teus ulls i proclamaré el nom del Senyor Etern davant teu. Tindré misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia, i m’apiadaré de qui vull apiadar-me.”20. I hi afegí: “Tu no podràs veure el meu rostre; perquè l’home no pot veure’m i seguir vivint.”21. El Senyor digué encara: “Mira, aquí a prop meu hi ha un lloc; tu et posaràs damunt la roca.22. Així, mentre va passant la meva glò-ria, t’amagaré dins l’escletxa de la roca i et cobriré amb la meva mà fins que hagi passat.23. Després retiraré la meva mà perquè em puguis veure d’esquena, ja que no és possible de veure el meu rostre.”Èxode 34:1-351. El Senyor digué a Moisès: “Talla’t dues taules de pedra com les anteriors i hi escriuré les paraules escrites a les primeres taules que vas esbocinar.2. I estigues a punt, demà de bon matí, per a pujar a la muntanya del Sinaí; allà, al cim de la muntanya, et presentaràs a mi.3. Però que ningú no pugi amb tu, ni sigui vist cap home en tota la muntanya; ni tampoc ovelles ni vaques pasturant davant d’aquesta muntanya.”4. Moisès, doncs, va tallar dues taules de pedra, com les anteriors, es va llevar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com li havia manat el Senyor, duent a les mans les dues taules de pedra.5. El Senyor va baixar en el núvol i va estar allí amb Moisès, i aquest va invo-car el nom del Senyor.6. El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat.7. que manté el seu amor per a mil ge-neracions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat, però que no els deixa impunes, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills, i sobre els fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.”8. Moisès, a l’instant, es va abocar a terra en adoració;9. i digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, Senyor meu, et prego que el meu Senyor vingui enmig de nosaltres, tot i que som un poble tossut i rebel al jou; i perdona la nostra iniquitat i el nostre pecat, i accepta’ns com a heretat teva.”10. El Senyor va respondre: “Mira, jo faig un pacte davant de tot el poble. Obraré meravelles com mai no han estat fetes enlloc de la terra, en cap de les nacions, i tot el poble que t’envolta veurà l’obra del Senyor Etern, perquè el que faré amb tu són coses esfereï-dores.11. Observa curosament el que avui et mano. Heus aquí que aniré expulsant de davant teu l’amorreu, el cananeu, l’hi-tita, el perizita, l’hivita i el jebuseu.12. Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants de la terra on ets a punt d’en-trar, a fi que ells no es tornin un parany dintre teu.13. Tot al contrari: enderrocaràs els seus altars, esmicolaràs les seves estàtues i tallaràs els seus troncs sagrats;14. no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.15. No facis cap pacte amb els habitants d’aquella terra, que ells es pervertiran seguint els seus déus, i els oferiran sa-crificis; i tu, si et convidaven, hauries de menjar dels seus sacrificis;16. hauries de prendre les seves filles per als teus fills, i elles, pervertint-se darre-re els seus déus, farien que també els teus fills es pervertissin.17. No et faràs cap déu de fosa.18. Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, tal com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte.19. Tot primogènit és meu; i tot mascle primer nascut del teu bestiar, sigui de vaca o sigui d’ovella.20. Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redi-meixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit d’home entre els teus fills. Ningú no compareixerà davant meu amb les mans buides.21. Sis dies treballaràs, però el setè dia reposaràs; tant a la llaurada com a la sega.22. Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.23. Tres vegades l’any, tots els teus homes es presentaran davant el Senyor Etern, el Déu d’Israel.24. I quan pugis tres vegades l’any a presentar-te davant el Senyor, el teu Déu, i jo expulsi les nacions davant teu i eixampli el teu territori, ningú no am-bicionarà la teva terra.25. No immolaràs la sang del meu sacri-fici amb pa fermentat, ni deixaràs per a l’endemà res de la víctima de la festa pasqual.26. Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.27. El Senyor digué encara a Moisès: “Escriu-te aquestes paraules, perquè se-gons elles faig el pacte amb tu i amb Israel.”28. I s’estigué allá, amb el Senyor, qua-ranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure. I va escriure damunt les taules les paraules del pacte, els Deu Manaments.29. Després Moisès va baixar de la mun-tanya del Sinaí, amb les dues taules del Testimoni a les mans, i no sabia que el seu rostre resplendia pel fet d’haver es-tat parlant amb el Senyor.30. Aaron i tots els fills d’Israel mira-ven Moisès, i, en veure que el seu rostre resplendia, tingueren por d’acostar-s’hi.31. Però Moisès els va cridar, i Aaron i tots els principals de la comunitat s’hi van acostar; i Moisès els va parlar.32. A continuació s’hi van acostar tam-bé tots els fills d’Israel, i ell els va trans-metre totes les ordres que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.33. Així que Moisès va acabar de parlar amb ells, es va cobrir el rostre amb un vel.34. Sempre que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel fins que sortia, i quan sortia comunicava als fills d’Israel allò que el Senyor havia manat.35. Llavors els fills d’Israel veien el rostre resplendent de Moisès; però en acabar tornava a cobrir-se el rostre fins que entrava a parlar amb el Senyor.Salms 21:8-138. La teva mà atraparà tots els teus enemics, la teva dreta abastarà tots els qui t’odien.9. Els faràs cremar com una fornal el dia de presentar-te a jutjar. El Senyor els engolirà en la seva indignació, el foc els devorarà.10. Faràs desaparèixer la seva poste-ritat de la terra, i la seva nissaga d’entre els homes.11. Encara que tramin el mal contra tu, ni que hagin ordit intrigues, no reeixiran;12. tu faràs que se’t tombin d’esquena per fugir, quan els apuntis de dret amb el teu arc.13. Alça’t, Senyor, amb la teva força! Volem cantar i celebrar la teva victòria!Proverbis 8:1-51. ¿És que no clama, la Saviesa? ¿No fa sentir la veu, la intel·li-gència?2. Als cims més alts, a la vora del camí, a la cruïlla de les senderes, es plan-ta;3. al costat de les portes, a l’entrada de la ciutat, on comencen els carrers, clama:4. “A vosaltres, homes, dirigeixo la crida, i la meva veu als fills d’Adam.5. Apreneu, inexperts, la prudència; i vosaltres, insensats, assoliu sen-satesa.Mateu 26:1-251. Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, digué als seus deixebles:2. “Com sabeu, demà passat se celebra la Pasqua, i el Fill de l’Home serà lliurat perquè el crucifiquin.”3. Llavors els principals sacerdots i els ancians del poble s’aplegaren al pati del palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs,4. i van acordar d’agafar Jesús mitjan-çant una astúcia i matar-lo;5. però deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un ava-lot entre la gent del poble.”6. Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós,7. i mentre era a taula se li acostà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum molt car, i li vessà damunt el cap.8. Quan els deixebles ho van veure, s’indignaren i van dir: “Per què s’ha mal-gastat això?9. Es podia haver venut a bon preu i donar-ho als pobres.”10. Jesús, que se n’adonà, els digué: “Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bella acció en mi.11. Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu pas sempre.12. Vessant aquest perfum sobre el meu cos, m’ha ungit per a la sepultura.13. Us asseguro que arreu del món on sigui proclamat aquest Evangeli, es par-larà també del que ha fet, per a elogi d’ella.”14. Aleshores, un dels Dotze, l’anome-nat Judes Iscariot, es presentà als princi-pals sacerdots15. i els digué: “Què em pagareu si us el lliuro?” I ells li van estipular trenta monedes de plata.16. I des d’aleshores buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo.17. El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles es van acostar a Jesús i li van preguntar: “On vols que et prepa-rem l’àpat de Pasqua?”18. Els digué: “Aneu a la ciutat, a casa de tal persona, i digueu-li: El Mestre diu: El meu temps s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”19. Els deixebles van fer-ho tal com els havia encarregat Jesús i van preparar la Pasqua.20. Al capvespre es posà a taula amb els Dotze.21. Mentre menjaven, digué: “Us asse-guro que un de vosaltres em trairà.”22. Aleshores ells, profundament entris-tits, van començar a dir-li l’un rere l’al-tre: “¿No sóc pas jo, Senyor?”23. Jesús els respongué: “El qui ha posat amb mi la mà al plat és el qui em trairà.24. Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell s’ha predit, però, ai d’aquell per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! A tal home, més li valdria no haver nascut.”25. Judes, el qui el traïa, li digué: “¿No sóc pas jo, Rabí?” Ell respongué: “Tu ho has dit.” Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007