Beblia

Bíblia en un any Febrer 20

1. El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué:

2. “Parleu als fills d’Israel i digueu-los: Aquests són els animals que podreu menjar d’entre tots els que hi ha sobre la terra:

3. d’entre els animals terrestres podreu menjar tots els que tenen peülla partida, dividida en dos unglots, i que siguin remugants.

4. Però d’entre els que remuguen o tenen peülla partida, no menjareu aquests: el camell, perquè, si bé és remugant, no té la peülla partida; el tindreu per im-mund.

5. Ni el conill, perquè, si bé remuga, no té la peülla dividida; el tindreu per immund.

6. Ni la llebre, perquè, si bé remuga, no té la peülla dividida; la tindreu per im-munda.

7. Ni el porc, perquè, si bé té la peülla partida, dividida en dos unglots, no re-muga; el tindreu per immund.

8. No menjareu la seva carn ni tocareu els seus cadàvers; els tindreu per im-munds.

9. D’entre els animals que viuen a les aigües, podreu menjar aquests: tots els que viuen al mar o al riu, si tenen aletes i escates;

10. però tots els que es mouen a les aigües, siguin de mar o de riu, com qual-sevol altre vivent de les aigües que no tinguin aletes ni escates, els tindreu per immunds.

11. No menjareu la seva carn i tindreu per detestables els seus cadàvers.

12. Tot animal de les aigües que no tingui aletes i escates serà abominable per vosaltres.

13. D’entre les aus, les que tindreu per detestables i no les menjareu, perquè són abominació, són aquestes: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany,

14. el milà, el falcó i els de la seva espècie,

15. tota mena de corbs,

16. l’estruç, el mussol, la gavina, l’es-parver i tots els de la seva espècie,

17. el duc, el corb marí, l’ibis.

18. el cigne, el pelicà, el voltor,

19. la cigonya, la garsa i els de la seva espècie, la puput i el ratpenat.

20. Tot insecte volador que camini sobre quatre potes, el tindreu per detestable.

21. Però d’entre els insectes voladors que caminen sobre quatre potes, podreu menjar els que a més de les seves quatre potes tenen extremitats per a saltar sobre la terra.

22. D’entre ells, podreu menjar aquests: les diferents espècies de llagost i de lla-gosta solam, jargol i jagab.

23. Però qualsevol altre insecte volador que tingui quatre potes, el tindreu per detestable.

24. Per aquests animals podeu contraure impuresa; aquell qui toqui els seus cadà-vers quedarà contaminat fins al vespre,

25. i tothom qui traslladi el seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre.

26. Igualment, tots els animals que no tenen la peülla partida en dos unglots, o que no remuguen, seran immunds per vosaltres; tothom qui en toqui el ca-dàver quedarà impur.

27. I d’entre tots els animals quadrúpe-des, tots aquells que caminen sobre les seves grapes els tindreu per immunds; tothom qui els toqui quedarà impur.

28. I aquell qui traslladi el seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre; serà impur per vosaltres.

29. D’entre les bestioles que s’arrosse-guen per terra, aquestes són les que tindreu per impures: la mostela, la rata, el llangardaix de qualsevol espècie;

30. la musaranya, el camaleó, la salamandra, la tortuga i el talp.

31. Aquests són, doncs, els que tindreu per immunds entre tots els que s’arrosseguen; tothom qui els toqui, un cop morts, quedarà impur fins al vespre.

32. I sobre qualsevol cosa que caiguin un cop morts, quedarà impura, ja sigui un objecte de fusta, de teixit, de pell, de sac o qualsevol estri de treball. Haurà de ser submergit en aigua i quedarà impur fins el vespre; després serà net.

33. En qualsevol utensili de terrissa on hagi caigut mort algun d’ells, tot el que contingui querarà impur, i l’utensili haurà de ser trencat.

34. Qualsevol aliment permès de menjar sobre el qual hagi caigut aigua de l’uten-sili quedarà impur; i qualsevol beguda també quedarà contaminada, sigui quin sigui l’atuell que el contingui.

35. Qualsevol cosa on hagi caigut un d’aquests cadàvers quedarà impura; si-gui forn o fogons, seran destruïts: són impurs i per impurs els tindreu.

36. Només les fonts i cisternes on es recull l’aigua quedaran pures; però qui toqui els seus cadàvers quedarà impur.

37. Igualment, si un d’aquests cadàvers cau sobre una llavor destinada a la sembra, restarà pura;

38. però si la llavor ha estat posada en remull, i li cau un d’aquests cadàvers, la tindreu per impura.

39. Si algun d’aquells animals que us són permesos de menjar es mor, aquell qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre.

40. Qui mengi de l’animal mort haurà de rentar-se els vestits, i quedarà impur fins al vespre. Igualment, qui hagi trans-portat el cadàver haurà de rentar-se els vestits, i quedarà impur fins al vespre.

41. Tots els animals que s’arrosseguen sobre la terra són cosa abominable; no en menjareu.

42. Tots els que es mouen arrossegant el ventre per terra, encara que caminin sobre quatre potes o que tinguin molts peus, com tot animal que es belluga reptant per terra, no els menjareu, perquè són abominables.

43. No us feu vosaltres abominables amb cap d’aquestes bestioles que s’arrosse-guen, ni us feu immunds amb elles, ja que esdevindríeu contaminats per la seva culpa.

44. Perquè jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu; santifiqueu-vos, doncs, i se-reu sants, perquè jo sóc sant. I no heu de contaminar-vos amb cap mena d’ani-mal dels que s’arrosseguen per terra.

45. Jo sóc el Senyor que us va fer pujar de la terra d’Egipte, a fi de ser el vostre Déu. Heu de ser sants, perquè jo sóc sant.

46. Aquesta és la regla pel que fa als animals, les aus, tots els vivents que es mouen dins les aigües i tots els que s’arrosseguen per terra;

47. perquè pugueu distingir entre el que és impur i el que és pur, entre l’animal que es pot menjar i el que no es pot menjar.”

Levític 12:1-8

1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:

2. “Digues als fills d’Israel: La dona, quan hagi concebut i hagi infantat un nen, restarà impura durant set dies: serà impura com en el període d’impuresa de les seves regles.

3. Al cap de vuit dies, circumcidaran la carn del prepuci del nen;

4. però ella es quedarà a casa encara trenta-tres dies, per a la purificació de la sang. No tocarà cap cosa santa ni anirà al santuari fins que compleixi els dies de la seva purificació.

5. Si és una nena el que ha infantat, restarà impura durant dues setmanes, com en la seva menstruació, i es quedarà a casa encara seixanta-sis dies, per a la purificació de la sang.

6. Quan compleixi els dies de la seva purificació, sigui per un fill o sigui per una filla, portarà al sacerdot, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, un anyell d’un any en holocaust i un colomí o una tórtora en ofrena pel pecat.

7. El sacerdot els oferirà davant el Senyor i farà expiació per ella i la purificarà del seu fluix de sang. Aquesta és la regla pel que fa a la dona que infanta un fill o una filla.

8. Si no té prou mitjans per a un anyell, prendrà dues tórtores o dos colomins, l’un per a l’holocaust i l’altre per a l’ofrena pel pecat; i el sacerdot farà ex-piació per ella i quedarà purificada.”

Salms 25:8-15

8. Benigne i recte és el Senyor; per això indica el bon camí als pecadors.

9. Encamina els humils per la justícia, i ensenya als dòcils els seus camins.

10. Tots els camins del Senyor són amor i veritat per als qui guarden el seu pacte i els seus preceptes.

11. Per l’amor del teu nom, Senyor, perdona les meves faltes, que són moltes.

12. ¿Que hi ha un home temorós del Senyor? Ell l’instruirà sobre el camí que ha de seguir;

13. tindrà una vida benestant, i els seus descendents posseiran la terra.

14. L’amistat del Senyor és reservada als seus fidels, i la seva aliança els fa assenyats.

15. Tinc sempre la mirada posada en el Senyor, perquè ell em traurà els peus del parany.

Proverbis 10:1-3

1. Proverbis de Salomó. Un fill savi és l’alegria del pare, però un de neci és l’aflicció de la mare.

2. Els tresors mal adquirits no fan profit; la justícia allibera de la mort.

3. El Senyor no permet que el just passi gana, però reté l’avidesa dels malvats.

Marc 2:1-28

1. Al cap d’uns dies, quan era de nou a Cafarnaüm, va córrer la veu que era a casa,

2. i s’hi va aplegar tanta gent que ja no cabien ni fora la porta. Els estava di-rigint la paraula

3. quan arribaren uns que li portaven un paralític transportat entre quatre.

4. I veient que no podien arribar-hi, a causa de la multitud, van aixecar el sostre del lloc on era, fent-hi un forat per on van despenjar la llitera on jeia el paralític.

5. Quan Jesús va veure la seva fe, digué al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats.”

6. Però allí hi havia, asseguts, alguns mestres de la Llei que es van posar a rondinar per dintre seu:

7. “Què és el que diu aquest? Blasfema! Qui pot perdonar pecats, sinó només Déu?”

8. Jesús va percebre de seguida que rao-naven així per dintre i els digué: “Per què raoneu això dins vostre?

9. Què és més fàcil, dir al paralític: Et són perdonats els pecats, o dir-li: Aixe-ca’t, pren la teva llitera i camina?

10. Doncs bé, perquè sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra per a perdonar pecats, diu al paralític:

11. Jo t’ho mano: aixeca’t, pren la teva llitera i vés-te’n a casa teva.”

12. Aleshores s’aixecà, prengué tot se-guit la llitera i sortí a la vista de tothom, talment que tots van quedar sorpresos i lloaven Déu dient: “Mai no hem vist res de semblant.”

13. Una altra vegada, Jesús va sortir a la riba del llac i tota la gent hi acudia, i ell continuava ensenyant-los.

14. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula dels tributs, i li va dir: “Segueix-me.” Ell es va alçar i el va seguir.

15. Després, a casa d’ell, Jesús s’assegué a taula amb els seus deixebles i un bon nombre de recaptadors i gent incrèdula, perquè eren ja molts els qui el seguien.

16. Els mestres de la Llei del grup dels fariseus, en veure que menjava amb els descreguts i els recaptadors, deien als seus deixebles: “Com és que menja amb els recaptadors i els descreguts?”

17. Jesús, que ho va sentir, els respon-gué: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors.”

18. Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus guardaven el dejuni, van anar a preguntar-li: “Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus deju-nen i els teus deixebles no?”

19. Jesús els respongué: “¿És que poden dejunar els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Mentre tenen el nuvi amb ells, no poden dejunar.

20. Però arribaran dies en què el nuvi els serà pres, i llavors, aquell dia, dejunaran.

21. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense rentar, altrament, el pedaç nou tibaria el vell i l’estrip es faria pitjor.

22. Tampoc ningú no posa vi novell en bots vells, altrament, el vi rebentaria els bots i es perdrien el vi i els bots; no, a vi novell, bots nous.”

23. Un dissabte que ell passava pels sembrats, els seus deixebles, tot cami-nant, es posaren a arrencar espigues.

24. Els fariseus van dir-li: “Mira, per què fan en dissabte allò que no és permès de fer?”

25. Ell els respon: “No heu llegit mai què va fer David, i els qui l’acompanyaven, quan es va trobar en necessitat i tenia fam?

26. En temps del gran sacerdot Abiatar, va entrar a la casa de Déu i es va menjar els pans de l’ofrena, que a ningú no és permès de menjar, sinó únicament als sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.”

27. I els deia: “El dissabte va ser fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.

28. De manera que el Fill de l’Home també és senyor del dissabte.”

Catalan 2007 (BEC)