Bíblia en un any Febrer 24Levític 17:1-161. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:2. “Parla a Aaron i als seus fills, i a tots els fills d’Israel, i els diràs: Això és el que el Senyor ha manat:3. Qualsevol home de la casa d’Israel que degolli una vaca, una ovella o una cabra, dintre o fora del campament,4. i no la dugui a l’entrada del Tabernacle de Reunió per presentar l’ofrena del Senyor davant la seva morada, el tal home serà culpat de la sang; ha vessat sang i ha de ser extirpat d’entre el seu poble,5. per tal que els fills d’Israel portin al sacerdot les víctimes que sacrifiquen al camp i les presentin al Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i les ofereixin com a sacrifici de reconciliació.6. El sacerdot escamparà la sang damunt l’altar del Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i farà consumir al foc els greixos com a fragància agradable al Senyor.7. Així deixaran d’oferir els seus sacri-ficis als dimonis, darrere els quals s’han prostituït. Això serà per a ells un estatut perpetu durant totes les generacions.8. També els diràs: Qualsevol home de la casa d’Israel, o dels forasters que con-viuen amb vosaltres, que ofereixi holo-caust o sacrifici,9. i no el dugui a l’entrada del Tabernacle de Reunió per a oferir-lo al Senyor, el tal home serà extirpat del seu poble.10. Igualment amb qualsevol home de la casa d’Israel, o dels forasters que con-viuen amb vosaltres, que mengi qualse-vol mena de sang; jo giraré el meu rostre contra ell i l’extirparé del seu poble.11. Perquè la vida de la carn és a la sang, i jo us l’he donada perquè feu expiació a l’altar per les vostres vides, ja que l’expiació es fa per la vida que hi ha a la sang.12. Per això he dit als fills d’Israel: Cap persona d’entre vosaltres no menjarà sang; el foraster que resideix entre vosaltres tampoc no en menjarà.13. Qualsevol home de la casa d’Israel, o dels forasters que resideixen entre vosaltres, que caci un animal de pèl o de ploma dels que són lícits de menjar, vessarà la seva sang i la colgarà amb terra.14. Perquè la força vital de tota carn és la seva sang, en tant que és la seva vida. Per això he dit als fills d’Israel: No men-jareu la sang de cap animal, perquè la vida de tota carn és la seva sang; tothom qui en mengi serà exterminat.15. I tothom qui mengi cap animal mort o trossejat per una fera, tant si és nadiu com si és foraster, es rentarà els vestits i es rentarà ell mateix amb aigua, i restarà impur fins al vespre; després serà net.16. Però si no els renta ni renta el seu cos, carregarà amb la seva falta.”Levític 18:1-301. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:2. “Parla als fills d’Israel i els diràs: Jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu.3. No feu com fan a la terra d’Egipte, on heu viscut, ni feu com fan a Canaan, on jo us porto; no heu de seguir els seus costums.4. Complireu les meves lleis i guardareu els meus estatuts, comportant-vos d’acord amb ells. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.5. Per tant, guardareu els meus estatuts i els meus preceptes; l’home que els practiqui viurà per ells. Jo, el Senyor.6. Que ningú de vosaltres no s’acosti a la seva parenta pròxima per descobrir-ne la nuesa. Jo, el Senyor.7. No descobriràs la nuesa del teu pare ni la de la teva mare; és la teva mare, no descobriràs la seva nuesa.8. No descobriràs la nuesa de la dona del teu pare; és la nuesa del teu pare.9. No descobriràs la nuesa de la teva germana, filla del teu pare o de la teva mare, nascuda a casa o a fora; no des-cobriràs la seva nuesa.10. No descobriràs la nuesa de la filla del teu fill o de la de la teva filla; no des-cobriràs la seva nuesa, perquè seria la teva pròpia nuesa.11. No descobriràs la nuesa de la filla de la dona del teu pare, engendrada del teu pare, que és germana teva.12. No descobriràs la nuesa de la germana del teu pare; és parenta del teu pare.13. No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare; perquè és parenta de la teva mare.14. No descobriràs la nuesa del germà del teu pare; no t’acostaràs a la seva dona, és tia teva.15. No descobriràs la nuesa de la teva nora; és la dona del teu fill, no desco-briràs la seva nuesa.16. No descobriràs la nuesa de la dona del teu germà; és la nuesa del teu germà.17. No descobriràs la nuesa d’una dona i la de la seva filla alhora, ni prendràs la filla del seu fill ni la filla de la seva filla per descobrir la seva nuesa; són parentes entre si: seria una infàmia.18. No prendràs una dona juntament amb la seva germana, fent-la rival seva i descobrint juntament la seva nuesa, mentre aquella visqui.19. No t’acostaràs a una dona durant la impuresa menstrual, per descobrir la seva nuesa.20. No tindràs acte carnal amb la dona del teu proïsme; et contaminaries amb ella.21. No donaràs ningú de la teva des-cendència com a sacrifici a Moloc; no has de profanar el nom del teu Déu. Jo, el Senyor.22. No jauràs amb cap home com es jeu amb una dona; és una abominació.23. No tindràs unió carnal amb cap bèstia, perquè et contaminaries amb ella; ni cap dona no s’oferirà a cap bèstia per aparellar-s’hi; és una perversió.24. No us contamineu amb res d’això, perquè amb aquestes pràctiques s’han contaminat les nacions que vaig a ex-pulsar de davant vostre.25. La terra s’ha contaminat i jo he cas-tigat la seva iniquitat, i la terra vomita els seus habitants.26. Vosaltres, doncs, guardareu els meus estatuts i les meves lleis, i no practi-careu cap d’aquestes abominacions, ni els del vostre poble ni els forasters que conviuen amb vosaltres;27. perquè totes aquestes abominacions han comès els homes d’aquella terra, els que la van ocupar abans que vosaltres, i es va contaminar la terra.28. Que la terra no us vomiti a vosaltres, si la torneu impura, com ha vomitat els pobladors que l’han ocupada abans que vosaltres.29. Perquè tothom qui cometi qualsevol d’aquestes abominacions, la persona que la cometi, serà extirpat d’entre el seu poble.30. Guardeu, doncs, el meu precepte; no seguiu cap d’aquests costums abominables que s’han practicat abans de vosaltres, per tal que no us hi contamineu. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”Salms 27:1-31. (Salm de David.) El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?2. Quan s’aboquen contra mi els mal-vats, per devorar la meva carn, són ells, els enemics i els meus perseguidors, els qui ensopeguen i cauen.3. Ni que un exèrcit acampés contra mi, el meu cor no tindria cap temença; ni que esclati una guerra contra meu, em mantindré confiat.Proverbis 10:9-99. Qui segueix el camí dret va segur, qui va fent tortes serà atrapat.Marc 4:21-4121. I els deia: “¿És que potser duen la llàntia per a posar-la sota el mesuró o bé sota el llit? ¿No és per a posar-la sobre el portallànties?22. Perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir; ni res de secret que no s’hagi de manifestar.23. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.”24. Els deia també: “ Tingueu en compte això que sentiu: La mesura que vosaltres fareu serà la mesura que us faran, i encara us n’hi afegiran.25. Perquè al qui té, se li donarà, i al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres.”26. I deia: “El Regne de Déu és com aquell home que escampa la llavor a la terra,27. i, tant si dorm com si està despert, tant si és de dia com si és de nit, la llavor germina i va creixent, sense que ell sàpiga com.28. La terra, per si mateixa genera el fruit: primer un bri, després l’espiga, després el gra atapeït dins l’espiga.29. I quan la collita és a punt, fa córrer la falç, perquè ja ha arribat el temps de la sega.”30. També deia: “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina comparança el descriurem?31. És com el gra de mostassa, que al moment de sembrar-lo és la més petita de totes les llavors del món;32. però un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i treu unes branques tan grans que els ocells del cel es poden ajocar a la seva ombra.”33. I amb molts altres exemples com aquests els exposava la Paraula, segons la seva capacitat de comprensió.34. No els exposava res sense paràboles; però, en privat, als seus deixebles, els ho explicava tot.35. Quan va arribar el vespre d’aquell mateix dia, els digué: “Passem a l’altra banda.”36. Deixant, doncs, la gent, se l’endu-gueren en la mateixa barca on era; tam-bé hi havia prop d’ell altres barques.37. Aleshores s’aixecà un gran temporal de vent i les onades envestien la barca, tant que ja s’omplia.38. Ell era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. El despertaren i li digueren:“Mestre. ¿És que no et fa res que ens enfonsem?”39. Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma.40. I els digué: “Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?”41. Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: “Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l’obeeixen?” Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007