Beblia

Bíblia en un any Febrer 3

1. Tota la congregació dels fills d’Israel va partir del desert de Sin, seguint les etapes que el Senyor havia manat, i van acampar a Refidim, però no hi havia aigua perquè la gent pogués beure.

2. Llavors el poble va presentar reclamacions a Moisès dient-li: “Dóna’ns aigua per a beure.” Moisès els respongué: “Per què em feu reclamacions a mi? Per què tempteu el Senyor?”

3. Però el poble, que patia set en aquell lloc, va murmurar contra Moisès i deia: “Per això ens has fet sortir d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, a nosaltres, els nostres fills i el nostre bestiar?”

4. Llavors Moisès va implorar al Senyor: “Què puc fer amb aquest poble? No fal-ta gaire perquè m’apedreguin.”

5. I el Senyor respongué a Moisès: “Po-sa’t davant del poble acompanyat d’al-guns dels ancians dels fills d’Israel, amb la vara amb què vas tocar el riu a la mà, i vés,

6. que jo estaré allí davant teu, sobre la roca, a l’Horeb; donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.” Moisès ho va fer així, a la vista dels ancians d’Israel.

7. Al lloc aquell se li va posar el nom de Massà i Meribà, a causa de la discussió dels fills d’Israel i perquè havien temp-tat el Senyor tot dient: “El Senyor, és o no entre nosaltres?”

8. Després vingué Amalec a Refidim i va combatre contra Israel.

9. I Moisès digué a Josuè: “Escull alguns homes dels nostres i surt a lluitar contra Amalec. Demà jo estaré dempeus al cim del turó, amb la vara de Déu a la meva mà.”

10. Josuè va fer tal com Moisès li havia manat, i va lluitar contra Amalec. Men-trestant, Moisès, Aaron i Hur van pujar al cim del turó.

11. I succeïa que, mentre Moisès tenia la mà alçada, Israel guanyava; però, quan l’abaixava, guanyava Amalec.

12. I com que les mans de Moisès es cansaven, van agafar una pedra i la hi van posar a sota, i ell hi va seure al damunt, mentre Aaron i Hur li aguan-taven les mans, un a cada costat; i així van mantenir fermes les seves mans fins a la posta del sol.

13. Josuè va derrotar Amalec i la seva gent a cops d’espasa.

14. El Senyor digué a Moisès: “Escriu això en un llibre perquè serveixi de memorial, i fes saber a Josuè que jo esborraré completament la memòria d’Amalec de sota la capa del cel.”

15. Moisès va erigir un altar i li va posar el nom de “El Senyor és la meva ban-dera”,

16. i digué: “Ja que ha alçat la mà contra el tron del Senyor, la guerra del Senyor continuarà contra Amalec de generació en generació.”

Èxode 18:1-27

1. Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, es va assabentar de tot el que Déu havia fet per Moisès i per Israel, el seu poble, i de com el Senyor havia tret Israel d’Egipte.

2. Jetró, el sogre de Moisès, prengué Siporà, la muller de Moisès, després de ser repudiada,

3. i els seus dos fills; el primer es deia Guerxom, perquè havia dit: “Sóc un foraster en terra estrangera”;

4. i l’altre es deia Elièzer, perquè: “El Déu del meu pare és el meu ajut i m’ha alliberat de l’espasa del faraó.”

5. Jetró, doncs, sogre de Moisès, anà a trobar-lo amb els fills i la dona d’aquest, al desert on havia acampat, a la muntanya de Déu,

6. i va fer dir a Moisès: “Jo, el teu sogre Jetró, et vinc a veure amb la teva muller i els seus dos fills.”

7. Moisès va sortir a rebre el seu sogre i li féu una reverència, el besà, i després d’interessar-se mútuament per la seva salut van entrar a la tenda.

8. Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet al faraó i als egipcis en favor d’Israel, tots els sofriments que havien suportat pel camí i com el Senyor els havia protegit.

9. Jetró es va alegrar molt de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel allibe-rant-lo del poder dels egipcis,

10. i digué: “Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat del poder dels egipcis i del poder del faraó, que ha alliberat el poble de la subjecció al poder dels egipcis.

11. Ara entenc que el Senyor Etern és més gran que tots els déus, perquè jus-tament en allò que es van mostrar més altius fou més alt que ells.”

12. I Jetró, el sogre de Moisès, oferí a Déu un holocaust i sacrificis, i Aaron i tots els ancians d’Israel van entrar a menjar el pa amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.

13. L’endemà, Moisès es va asseure per administrar justícia al poble, i la gent s’estigué dreta al voltant de Moisès des del matí fins al vespre.

14. El sogre de Moisès, observant tot el que ell feia pel poble, digué: “Per què fas això amb la gent? Per què presidei-xes tu sol, i tota la gent ha d’estar dem-peus al teu voltant des del matí fins al vespre?”

15. Moisès respongué al seu sogre: “És que la gent acudeix a mi per consultar Déu.

16. Sempre que tenen algun plet, vénen a mi; i jo judico entre l’un i l’altre, i els faig present els preceptes de Déu i les seves lleis.”

17. El sogre de Moisès li digué: “No és cosa gaire bona això que tu fas.

18. Acabaràs esgotat tu i també aquesta gent que t’envolta, perquè la feina és massa pesada per a tu i no podràs dur-la a terme tot sol.

19. Escolta, doncs, el que et dic; vull donar-te un consell i que Déu sigui amb tu. Dedica’t personalment al poble davant Déu per a presentar les seves causes a Déu.

20. Explica’ls els preceptes i les lleis, i orienta’ls en el camí que han de seguir i les obres que han de practicar.

21. Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena,

22. a fi que, en tot moment, ells puguin jutjar els plets del poble; així totes les qüestions greus te les presentaran a tu i totes les causes lleus les jutjaran ells mateixos. D’aquesta manera et treus càrrega del damunt, fent que la compar-teixin amb tu.

23. Si ho fas així, i Déu et mana, llavors podràs resistir-ho, i tota aquesta gent tornarà en pau a casa seva.”

24. Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li havia indicat.

25. Va escollir homes capacitats d’entre tot Israel i els va posar de caps del poble: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena.

26. Aquests judicaven el poble en tot moment; les causes difícils, les duien a Moisès, i les causes menors, les jutjaven ells mateixos.

27. Després Moisès acomiadà el seu sogre, i aquest se’n tornà a la seva terra.

Salms 18:28-36

28. Tu, Senyor, fas brillar la meva llum, Déu meu, que il·lumines les meves tenebres.

29. Amb tu jo em llanço contra els exèrcits, amb el meu Déu traspasso la muralla.

30. El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen.

31. Qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu?

32. És ell que m’ha armat de valentia i ha fet irreprensible la meva con-ducta.

33. Qui fa els meus peus semblants als de les daines i em manté ferm dalt dels cims.

34. Ha entrenat les meves mans per al combat, els meus braços per a tensar la ba-llesta.

35. M’has donat l’escut de la teva pro-tecció, i la teva dreta em sosté, la teva benignitat m’eleva.

36. Tu alleugeres el pas del meu cami-nar, i els meus turmells no flaquegen.

Proverbis 6:16-19

16. Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:

17. ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,

18. cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,

19. fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.

Mateu 22:1-22

1. Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué:

2. “El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill.

3. Va enviar els seus criats perquè avi-sessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar.

4. Va insistir enviant uns altres criats amb l’encàrrec de dir als convidats: Mi-reu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces.

5. Però ells, sense fer-ne cas, se n’anaren l’un al seu camp, l’altre al seu negoci,

6. i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los.

7. El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat.

8. Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convi-dats no se’l mereixien.

9. Aneu, doncs, a les cruïlles dels ca-mins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu.

10. Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s’omplí de convidats.

11. Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa.

12. Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa? Aquell no sabia què dir.

13. Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents,

14. perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits.”

15. Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d’aga-far-lo en alguna cosa que digués.

16. I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes.

17. Digues-nos, doncs, què te’n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?”

18. Jesús s’adonà de la seva malícia i els digué: “Per què em voleu comprometre, hipòcrites?

19. Ensenyeu-me la moneda del tribut.” Ells li van mostrar un denari.

20. Jesús els preguntà: “De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?”

21. Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”

22. En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se’n van anar.

Catalan 2007 (BEC)