Beblia

Bíblia en un any Febrer 4

1. Al tercer mes d’haver sortit els fills d’Israel d’Egipte, justament el primer dia, van arribar al desert del Sinaí.

2. Havent partit de Refidim, van entrar al desert del Sinaí i van acampar-hi; allí, davant de la muntanya, s’estigué acampat Israel.

3. Moisès va pujar cap a Déu, i el Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: “Així parlaràs a la casa de Jacob i anun-ciaràs als fills d’Israel:

4. Vosaltres heu pogut veure el que he fet amb els egipcis i com us he dut da-munt ales d’àguila i us he introduït a mi.

5. Ara, doncs, si obeïu atentament la meva veu i guardeu la meva aliança, sereu per a mi la meva propietat preuada entre totes els pobles, ja que tota la terra és meva.

6. Sereu per a mi un reialme de sacerdots i una nació santa. Aquestes són les pa-raules que trametràs als fills d’Israel.”

7. Moisès va anar a convocar tots els ancians d’Israel i davant d’ells va expo-sar totes les paraules que el Senyor li havia encomanat.

8. Llavors tot el poble unànimement va respondre: “Farem tot el que el Senyor ha manat.” I Moisès va dur al Senyor la resposta del poble.

9. El Senyor digué a Moisès: “Jo vindré a trobar-te dins un núvol espès, a fi que el poble em pugui sentir quan parli amb tu, i que per sempre més et cregui.” I Moisès va transmetre al Senyor la res-posta del poble.

10. El Senyor digué a Moisès: “Torna on és el poble i santifica’ls avui i demà; i que es rentin els vestits.

11. Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia el Senyor bai-xarà, a la vista de tot el poble, sobre la muntanya del Sinaí.

12. Posaràs límits al poble, tot al voltant, i els indicaràs: “Guardeu-vos de pujar a la muntanya i fins de tocar el seu peu. Aquell qui toqui la muntanya morirà sense remei.

13. Però que ningú no li posi la mà al damunt; serà apedregat o travessat amb fletxes. Tant si és home com si és bèstia, no ha de quedar viu. Quan soni el toc de corn allargat, ells podran pujar a la muntanya.”

14. Llavors Moisès va baixar de la mun-tanya cap a on era el poble, el va puri-ficar i ells van rentar-se els vestits.

15. I advertí al poble: “Estigueu preparats per al tercer dia, i absteniu-vos de la dona.”

16. El tercer dia, a trenc d’alba, hi hagué un esclat de trons i llamps i un núvol espès damunt de la muntanya, amb un fort retruny de trompeta; i tot el poble que era al campament tremolava.

17. Moisès va fer sortir la gent del cam-pament, a l’encontre de Déu, i es van deturar al peu de la muntanya.

18. La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat en forma de foc. El fum pujava com el d’un forn i tota la muntanya tremolava.

19. El toc de la trompeta anava retru-nyint cada cop més fort; Moisès parlava i Déu li responia amb veu de tro.

20. El Senyor havia baixat a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya; i el Senyor va cridar Moisès al cim de la muntanya i Moisès hi va pujar.

21. El Senyor digué a Moisès: “Baixa i amonesta el poble, no sigui que traspas-si els límits per venir a contemplar el Senyor i molts d’ells caiguin morts.

22. Fins i tot els sacerdots que s’acosten al Senyor han de santificar-se perquè el Senyor no els envesteixi.”

23. Moisès respongué al Senyor: “El poble no podrà pujar a la muntanya del Sinaí perquè tu ens ho has prohibit i has dit: Senyala un límit al voltant de la muntanya i declara’l sagrat.”

24. El Senyor li respongué: “Vés, baixa, i després puja amb Aaron. Però els sa-cerdots i el poble que no traspassin els límits per pujar cap al Senyor, no sigui que faci un estrall entre ells.”

25. Moisès va baixar al poble i els ho comunicà.

Èxode 20:1-26

1. Déu va parlar i digué totes aquestes paraules:

2. “Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud.

3. No tindràs altres déus davant meu.

4. No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.

5. No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;

6. però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.

7. No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.

8. Tingues present que has de santificar el dia del dissabte.

9. Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina,

10. però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis.

11. Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar.

12. Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.

13. No mataràs.

14. No cometràs adulteri.

15. No robaràs.

16. No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme.

17. No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”

18. Tot el poble fou testimoni dels trons, els llamps, el retruny de la trompeta i la muntanya que fumejava, però la gent, espaordida, es mantenia allunyada.

19. Per això van dir a Moisès: “Parla tu amb nosaltres, que podrem entendre’t, però que no parli Déu amb nosaltres, no fos cas que moríssim.”

20. Moisès respongué al poble: “No tingueu por, que Déu ha vingut per provar-vos i perquè el seu temor el tingueu sempre present i no pequeu.”

21. El poble es mantenia a distància, mentre Moisès s’acostava a la fosca nu-volada on era Déu.

22. El Senyor digué a Moisès: “Així di-ràs als fills d’Israel: Vosaltres heu vist que des del cel he parlat amb vosaltres.

23. No fareu al meu costat déus de plata o déus d’or, no us els fabriqueu.

24. Em faràs un altar de terra i damunt d’ell m’oferiràs els teus holocaustos i les teves ofrenes de pau, dels teus ra-mats d’ovelles i del bestiar. En tot lloc on deixi jo record del meu nom, vindré a tu i et beneiré.

25. I si em vols aixecar un altar de pedra, no l’edificaràs de pedres tallades, perquè en fer servir la teva eina damunt d’elles queden profanades.

26. Tampoc no pujaràs al meu altar per una graonada, a fi que no es descobreixi la teva nuesa al seu damunt.

Salms 18:37-45

37. Persegueixo els meus enemics i els atrapo, i no torno sense haver-los abatut.

38. Els he vençut i no podran alçar-se; han caigut sota els meus peus.

39. Tu m’has cenyit per a la lluita, doblegues sota meu els meus agres-sors,

40. fas que els meus enemics fugin, i he pogut suprimir els qui m’odia-ven.

41. Criden, però ningú no els salva; s’adrecen al Senyor, però no els respon.

42. Els desfaig com la pols que el vent s’emporta, els aixafo com el fang del carrer.

43. Tu m’has lliurat dels avalots del poble, m’has fet cap d’altres nacions. Un poble que jo no coneixia ara em serveix;

44. amb gran atenció m’obeeixen, gent forastera busca complaure’m.

45. Els estrangers s’han afeblit, surten tremolant dels seus reductes.

Proverbis 6:20-25

20. Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare.

21. Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll.

22. Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis.

23. El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen

24. per a preservar-te de la dona perversa, de la llengua suau de la forastera.

25. No cobegis dins el cor la seva be-llesa, no et deixis seduir per la seva mirada.

Mateu 22:23-46

23. Aquell dia se li van presentar uns saduceus, aquells que neguen la resur-recció, i li van posar aquesta qüestió:

24. “Mestre, Moisès manà: Si un mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà.

25. Ara bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer, quan era casat, es va morir, i com que no tenia fills, deixà la muller al seu germà.

26. Al segon, li va passar el mateix, tam-bé al tercer, i així fins al setè.

27. Darrere de tots, també va morir la dona.

28. Per tant, en la resurrecció, de quin dels set homes serà la muller? Perquè tots la van tenir.”

29. Jesús els va respondre: “Aneu equi-vocats, perquè no compreneu les Es-criptures ni el poder de Déu.

30. Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.

31. I referent a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us ha revelat quan diu:

32. Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? No és pas Déu de morts, sinó de vius.”

33. La gent, en sentir-ho, quedava admi-rada del seu ensenyament.

34. Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es van po-sar d’acord,

35. i un d’ells, que era mestre de la Llei, amb intenció de comprometre’l, li va preguntar:

36. “Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?”

37. Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.

38. Aquest és el manament principal i el més gran.

39. El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.

40. D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.”

41. Mentre els fariseus seguien plegats, Jesús els preguntà:

42. “Què penseu del Crist? De qui és descendent?” Li diuen: “De David.”

43. Els diu: “Com és, doncs, que David, guiat per l’Esperit, el tracta de Senyor quan diu:

44. Digué el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus?

45. Si David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?”

46. Ningú no fou capaç de donar-li res-posta. I, des d’aquell dia, ja ningú no es va atrevir a interrogar-lo més.

Catalan 2007 (BEC)