Beblia

Bíblia en un any Març 29

1. “Quan el Senyor, el teu Déu, destrossi les nacions, la terra de les quals el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu, quan les hagis conquerit i hagis ocupat les seves ciutats i les seves cases,

2. et reservaràs tres poblacions dins del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat.

3. Prepararàs el camí i dividiràs en tres parts el territori d’aquest país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, i serviran perquè qualsevol homicida s’hi pugui refugiar.

4. I aquestes seran les condicions de l’homicida que podrà refugiar-s’hi i sal-var la vida: Aquell qui hagi mort el seu proïsme sense voler i sense tenir-li ene-mistat.

5. Com, per exemple, quan un va amb el seu company al bosc, a tallar llenya i, quan la seva mà brandeix la destral per donar el tall a l’arbre, salta el ferro del mànec, toca el seu company i el mata, aquest podrà fugir a qualsevol d’aquelles ciutats i podrà salvar la vida;

6. evitarà que el venjador de sang, quan la ira li omple el cor, persegueixi l’ho-micida i, si el camí és llarg, l’atrapi i el mati, quan de fet no mereixia la mort, ja que no li tenia odi.

7. Es per això que et dono aquesta ordre: Reserva’t tres poblacions,

8. i quan el Senyor, el teu Déu, eixampli el teu territori, com va jurar als teus avantpassats, i et doni tota la terra que va prometre de donar als teus avantpassats,

9. si procures guardar tots aquests manaments que avui et prescric per complir-los estimant el Senyor, el teu Déu, i seguint sempre els seus camins, llavors podràs incrementar amb tres ciutats més les tres d’abans.

10. Així no es vessarà sang a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna com a heretat, i no caurà damunt teu la respon-sabilitat de sang.

11. Però si un home odia el seu proïsme i li posa un parany, i llençant-se damunt d’ell el fereix greument, fins al punt que mor, i després fuig a una d’aquelles ciutats,

12. els ancians d’aquella ciutat el faran agafar i el posaran a les mans del venjador de sang perquè mori.

13. No te’l miris amb compassió; neteja-ràs Israel de sang innocent i serà un bé per a tu.

14. No canviaràs de lloc les fites del teu veí que els antics havien establert en l’heretatge que has de rebre a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

15. No valdrà un sol testimoni contra algú en tots els casos de culpa o de falta, sigui quin sigui el delicte comès; només per la declaració de dos o tres testimonis s’establirà la causa.

16. Si es presenta un testimoni maliciós contra algú per acusar-lo d’un crim,

17. els dos homes que pledegen compa-reixeran davant el Senyor, en presència dels sacerdots i dels jutges en funcions en aquell moment,

18. i els jutges investigaran a fons; i si aquell és un testimoni fals, que ha decla-rat mentides contra el seu germà,

19. llavors faràs amb ell el mateix que ell pretenia fer contra el seu germà; així eliminaràs el mal d’enmig teu.

20. Així els altres ho sabran i temeran, i no tornaran mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu.

21. No te’l miris amb compassió: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.”

Deuteronomi 20:1-20

1. “Quan surtis a la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls i carros i molta més tropa que no pas tu, no els tinguis por, perquè el Senyor, el teu Déu, el mateix que t’ha tret d’Egip-te, és amb tu.

2. Quan estigueu a punt de començar el combat, s’avançarà el sacerdot i parlarà al poble,

3. i li dirà: Escolta, Israel: avui aneu a combatre contra els vostres enemics. Que el vostre cor no defalleixi, no tingueu por, no us espanteu ni us acovardiu davant d’ells,

4. perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui marxa al vostre costat per combatre a favor vostre contra els vostres enemics i fer-vos triomfar.

5. Després parlaran al poble els magis-trats: Hi ha algú que hagi construït una casa nova i encara no l’ha estrenada? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home l’estrenés.

6. Hi ha algú que hagi plantat una vinya i encara no n’ha tastat el fruit? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home se n’aprofités.

7. Hi ha algú que estigui promès amb una dona i encara no s’ha casat? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home s’hi casés.

8. Els magistrats encara diran al poble: Hi ha algú que tingui por i senti el cor defallit? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que faci defallir també el cor dels seus germans tant com ho està el seu.

9. I quan els magistrats hauran acabat de parlar al poble, el caps de l’exèrcit pren-dran el comandament al front de les tropes.

10. Quan t’acostis a una ciutat per ata-car-la, primer li oferiràs la pau.

11. Si et respon pacíficament i t’obre, tot el poble que es trobi a dins serà tributari i et servirà.

12. Però si no et vol acceptar la pau, sinó que prefereix la guerra, li posaràs setge;

13. i quan el Senyor, el teu Déu, la posi a les teves mans, mataràs tots els homes que hi hagi a cop d’espasa,

14. però les dones i els nens i el bestiar, amb tot el botí que contingui la ciutat, ho faràs presa teva, i podràs fruir del botí dels teus enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans.

15. Això has de fer amb totes les ciutats situades lluny de tu, que no són ciutats d’aquestes nacions.

16. Però de les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no deixaràs en vida res que respiri;

17. sinó que els has de sotmetre totalment a l’extermini sagrat: els hitites, els amorreus, els cacaneus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com t’ha manat el Senyor, el teu Déu,

18. a fi que no us ensenyin a practicar les abominacions que ells practiquen amb els seus déus i no pequeu contra el Senyor, el vostre Déu.

19. Quan hagis d’assetjar durant molt de temps alguna ciutat lluitant contra ella per conquerir-la, no destruiràs els seus arbres fruiters a cops de destral, perquè en podràs menjar els fruits; per tant, no els tallaràs, ja que l’arbre no és un home que pugui enfrontar-se a tu en el setge.

20. Però els arbres que tu saps que no són fruiters, els podràs tallar per construir baluards contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.”

Salms 38:1-8

1. (Salm de David. Memorial.) Senyor, no em reptis amb du-resa, ni em castiguis indignat.

2. Que les teves sagetes s’han clavat en mi, i la teva mà ha caigut damunt meu.

3. No em queda res de sa en el cos, a causa de la teva indignació; no hi ha quietud per als meus ossos, a causa del meu pecat.

4. Les culpes em graviten sobre el cap com una càrrega feixuga; em pesen més del que resisteixo.

5. Les ferides se’m tornen infectes i ulceroses, de resultes de la meva niciesa.

6. Estic desfet i totalment abatut; tot el dia vaig trist.

7. Una febre ardent em crema les entranyes, i no queda res de sa en el meu cos.

8. Estic aixafat i sense forces, el bat del cor em fa esclatar en gemecs.

Proverbis 12:23-25

23. L’home prudent amaga el que sap, però el cor de l’estult pregona ni-ciesa.

24. La mà diligent dominarà; la indolent es farà tributària.

25. L’angúnia al cor deprimeix l’home, però una paraula escaient l’anima.

Lluc 4:31-44

31. Llavors baixà a Cafarnaüm, població de la Galilea, i els dissabtes els ensenyava.

32. I quedaven admirats de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat.

33. A la sinagoga hi havia un home pos-seït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta:

34. “Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut ha des-truir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu.”

35. Però Jesús el reprengué: “Calla i surt d’ell!” Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal.

36. L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?”

37. I la seva fama s’anà escampant per tots els indrets de la comarca.

38. En sortir de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó patia una gran febrada, i li van demanar que l’atengués.

39. Ell, inclinat al seu damunt, va incre-par la febre, i la febre la va deixar; tot seguit es va llevar i es posà a servir-los.

40. Així que es va pondre el sol, tothom qui tenia malalts de diverses malalties els hi duien, i ell els imposava les mans a cada un i els guaria.

41. També, de molts en sortien dimonis cridant i dient-li: “Tu ets el Fill de Déu!” Però ell els renyava i no els deixava par-lar, perquè sabien que ell era el Crist.

42. Així que es féu de dia, va sortir i se n’anà en un lloc solitari. La gent que l’anava cercant va arribar fins a ell, i volien retenir-lo perquè no els deixés,

43. però ell els digué: “També haig d’a-nunciar la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.”

44. I anava predicant per les sinagogues de la Judea.

Catalan 2007 (BEC)