Bíblia en un any Març 9Nombres 15:1-411. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:2. “Parla així als fills d’Israel: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us donaré com a morada,3. i presenteu ofrena encesa al Senyor, de les vaques o del ramat, en holocaust o sacrifici, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, o, en les vos-tres festivitats, per oferir una fragància agradable al Senyor,4. el qui presenti la seva ofrena portarà al Senyor, com a ofrena vegetal, la de-sena part d’un efà de flor de farina pastada amb una tercera part d’un hin d’oli,5. i per a libació, la quarta part d’un hin de vi: això oferiràs, a més de l’holocaust i el sacrifici, per cada anyell.6. I per un moltó oferiràs, com a ofrena vegetal, dues desenes parts de flor de farina pastada amb una tercera part d’un hin d’oli;7. i per a libació, la tercera part d’un hin de vi: això oferiràs com a fragància agradable al Senyor.8. I quan ofereixis un vedell com a holo-caust o com a sacrifici, en compliment d’un vot o com a sacrifici de reconci-liació al Senyor,9. presentaràs a més del vedell, com a o-frena vegetal, tres desenes parts de flor de farina pastada amb la meitat d’un hin d’oli;10. i presentaràs per a libació la meitat d’un hin de vi: és ofrena encesa de fragància agradable al Senyor.11. Així es farà amb cada vedell, cada moltó, cada cap de bestiar, sigui de les ovelles o de les cabres.12. Segons el nombre d’animals que ofe-rireu, així ho fareu per cada un, tants com siguin.13. Tota persona del vostre poble ho farà així, quan presenti ofrena encesa de fragància agradable al Senyor.14. Si amb vosaltres, o en les vostres generacions futures, sojorna un foraster, o s’estableix enmig vostre, i vol presen-tar una ofrena encesa de fragància agra-dable al Senyor, tal com vosaltres ho feu ho farà ell.15. Un mateix estatut regirà per a vosaltres, els de la congregació, i per al foraster resident: és un estatut perpetu per a totes les generacions. Com vosaltres, així serà el foraster davant el Senyor.16. Una mateixa llei i un mateix estatut regirà per a vosaltres i per al foraster que resideixi amb vosaltres.”17. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:18. “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan hàgiu entrat a la terra on us porto,19. i mengeu el pa del país, presentareu una ofrena alçada al Senyor.20. De la primícia de la vostra farina, presentareu una coca com a ofrena al-çada; l’heu d’oferir com l’ofrena alçada de l’era.21. De la primícia de la vostra farina, presentareu al Senyor ofrena alçada du-rant les vostres generacions.22. Quan per inadvertència pequeu dei-xant de complir algun d’aquests precep-tes que el Senyor ha comunicat a Moisès,23. és a dir, tot el que el Senyor us ha manat per mitjà de Moisès, des del dia que el Senyor ho ha manat i en endavant per a les vostres generacions,24. llavors serà que, si el pecat s’ha co-mès per descuit de la congregació, tota la congregació oferirà un vedell en holocaust de fragància agradable al Senyor, amb la corresponent ofrena vegetal i la seva libació, segons el reglament, i un boc com a ofrena pel pecat.25. El sacerdot farà l’expiació per tota la congregació dels fills d’Israel i els serà perdonat, perquè fou un pecat involun-tari i ells ja hauran presentat el seu sacrifici, ofrena encesa al Senyor, i la corresponent ofrena pel pecat davant el Senyor, pel seu descuit.26. Així serà perdonat a tota la con-gregació dels fills d’Israel i al foraster que resideixi entre vosaltres, ja que el descuit va ser de tot el poble.27. Però si és una sola persona qui peca per descuit, portarà una cabra d’un any com a ofrena pel pecat;28. el sacerdot farà l’expiació davant el Senyor, per la persona que hagi pecat per inadvertència, i quan en faci expia-ció li serà perdonat.29. Tant per al nadiu dels fills d’Israel com per al foraster que visqui entre ells, hi haurà una sola norma per al qui pequi sense voler.30. Però aquell qui peca deliberadament, tant si és del vostre poble com si és un foraster, ultratja el Senyor; i la tal persona serà extirpada d’enmig del seu poble.31. Per haver menyspreat la paraula del Senyor i haver infringit el seu manament, aquella persona serà extirpada: damunt seu pesa la seva iniquitat.”32. Durant l’estada dels fills d’Israel al desert, van trobar un home que recollia llenya en dissabte.33. Els qui van trobar l’home que reco-llia llenya el dugueren davant Moisès, Aaron i tota la congregació,34. i el van posar sota custòdia, perquè encara no s’havia determinat què calia fer en aquell cas.35. Llavors el Senyor digué a Moisès: “Aquest home ha de morir indefectiblement. Que tota la congregació el mati a pedrades fora del campament.”36. I la congregació en pes el va treure fora del campament i el van apedregar fins a morir, tal com el Senyor havia manat a Moisès.37. El Senyor va dir a Moisès:38. “Parla als fills d’Israel i mana’ls que ells i les generacions futures es facin borles als angles dels seus vestits, i que subjectin la borla de cada angle amb un cordó blau.39. Així, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu emportar pel vostre cor i els vostres ulls darrere les coses que acos-tumeu a buscar, prostituint-vos.40. Així recordareu i complireu tots els meus manaments, i sereu sants per al vostre Déu.41. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.”Nombres 16:1-351. Corè, fill d’Ishar, fill de Que-hat, de la tribu de Leví, es va amotinar juntament amb Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn.2. Es van alçar contra Moisès amb dos-cents cinquanta homes dels fills d’Is-rael, principals de la congregació, mem-bres de l’assemblea, homes de renom;3. es van aliar contra Moisès i Aaron i els digueren: “Estem farts de vosaltres! La congregació entera i cada un d’ells és consagrat, i el Senyor és present en-mig d’ells. Per què, doncs, us poseu per damunt de l’assemblea del Senyor?”4. Quan Moisès ho va sentir, es prosternà de cara a terra.5. Després es dirigí a Corè i a tota la seva colla i digué: “Demà el Senyor farà saber qui és seu i qui és consagrat per a acostar-s’hi.6. Feu això: Que Corè i tota la seva colla prenguin els encensers,7. que hi posin foc i demà que hi tirin encens davant el Senyor. I serà que l’home que el Senyor esculli serà el consa-grat. Ja n’hi ha prou, fills de Leví!”8. A més, Moisès digué a Corè: “Escol-teu ara, fills de Leví:9. ¿És poc per a vosaltres que el Déu d’Israel us hagi escollit d’entre la con-gregació d’Israel per fer-vos apropar a ell, a fi d’acomplir el servei de la mora-da del Senyor i estar davant la congre-gació com a ministres seus?10. A tu i a tots els teus germans, fills de Leví, us ha fet apropar a ell, i encara reclameu també el sacerdoci?11. Amb això, és contra el Senyor que us heu amotinat, tu i tota la teva colla; perquè, qui és Aaron, perquè murmureu contra ell?”12. Llavors Moisès va enviar a buscar Datan i Abiron, fills d’Eliab, però ells van respondre: “No volem venir.13. Ja n’hi ha prou que ens hagis fet marxar d’una terra que regalima llet i mel, per dur-nos a morir en aquest desert, perquè ara et vulguis fer amo i senyor de nosaltres.14. No ens has portat pas a una terra que regalima llet i mel, ni ens has donat possessions de camps i vinyes. Que pretens encegar els ulls d’aquests homes? No volem venir!”15. Moisès es va indignar molt i digué al Senyor: “No acceptis la seva ofrena! No he pres cap ase seu ni he fet cap tort a ningú d’ells.”16. Després Moisès digué a Corè: “Presenteu-vos demà tu i tota la teva colla davant el Senyor: tu, ells i Aaron.17. I que cadascú prengui el seu encen-ser, tireu-hi encens i porteu-lo davant el Senyor: dos-cents cinquanta encensers. També tu i Aaron, que cadascú porti el seu encenser.”18. Cadascun va prendre el seu encenser, hi van posar foc, hi van tirar encens i van formar drets a l’entrada del Tabernacle de Reunió, juntament amb Moisès i Aaron.19. Corè, per oposar-se a ells, havia con-vocat tota la congregació a l’entrada del Tabernacle de Reunió. Llavors, la glòria del Senyor s’aparegué a tota la con-gregació.20. I el Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué:21. “Aparteu-vos d’aquesta congregació, que vaig a destruir-los en un moment.”22. Però ells es van prosternar de cara a terra i van exclamar: “Oh, Déu. El Déu dels esperits de tota carn, ¿ha de ser que, havent pecat un sol home, la teva ira esclati contra tota la congregació?”23. El Senyor va contestar així a Moisès:24. “Parla a la congregació i digues-los: Allunyeu-vos dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron.”25. Moisès es va alçar i es dirigí on eren Datan i Abiron; i darrere seu hi van anar els ancians d’Israel.26. Llavors va parlar a la congregació: “Allunyeu-vos ara dels voltants de les ten-des d’aquests homes impius i no toqueu res del que sigui seu, per evitar que sigueu arrabassats junt amb els seus pecats.”27. Ells es van allunyar dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit i estaven drets a l’en-trada de les seves tendes, amb les seves dones, els seus fills i la seva mainada.28. Moisès digué: “En això coneixereu que el Senyor m’ha enviat a realitzar totes aquestes obres, i que no són invenció meva.29. Si aquests moren de la mort que és normal a tots els homes i la desgràcia els cau damunt com una desgràcia normal, serà cert que el Senyor no m’ha enviat;30. però si el Senyor fa una cosa nova, com ara que la terra obri violentament la seva boca i els engoleixi amb tot el que tenen, i davallen vius a l’abisme, llavors sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.”31. Tot just acabar de dir això, succeí que la terra s’esberlà sota els seus peus,32. i, obrint la seva boca, se’ls engolí junt amb les seves famílies i tots els homes de la colla de Corè, amb tot el que tenien.33. Van davallar vius a l’abisme amb tot el que tenien, la terra els va cobrir i desaparegueren d’enmig d’Israel.34. I tots els israelites que eren al seu voltant, en sentir els seus crits, van fugir tot dient: “No sigui que la terra també ens engoleixi!”35. I del Senyor va sortir un foc que va consumir els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l’encens.Salms 32:1-51. (De David. Maskil, reflexió.) Feliç aquell qui té la culpa es-borrada i el seu pecat ben tapat.2. Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa i dintre seu ja no manté cap do-lenteria.3. Mentre callava se’m consumien els ossos de tan continu gemegar.4. Perquè nit i dia sentia damunt meu el pes de la teva mà, sentia la meva ufanor tornar-se en sequera d’estiu. ( Pausa )5. Però he reconegut el meu pecat, i no he encobert la meva culpa. Vaig dir: “Confessaré al Senyor, en contra meu, les meves faltes”, i tu has perdonat la culpa del meu pecat. ( Pausa )Proverbis 11:16-1816. La dona agraciada obtindrà fama; l’home decidit assoleix riqueses.17. El compassiu es fa bé a si mateix, el cruel perjudica la seva persona.18. El malvat aconsegueix guanys falsos, però qui sembra justícia té l’autèntic premi.Marc 11:1-191. Quan s’acostaven a Jerusalem, per Betfagé i Betània, ja prop de la muntanya de les Oliveres, va en-viar dos dels seus deixebles2. dient-los: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, només entrar-hi, troba-reu un pollí fermat que cap home no ha muntat encara. Desfermeu-lo i porteu-lo.3. I si algú us pregunta per què feu això, digueu-li que el Senyor el necessita, i que de seguida el tornarà.”4. Hi van anar i van trobar el pollí fermat en una porta a fora el carrer, i el des-fermaren.5. Alguns dels qui eren per allí els deien: “Què feu, que desfermeu el pollí?”6. Ells els van dir el que Jesús els havia dit, i els deixaren fer.7. Van portar el pollí on era Jesús, el van cobrir amb els seus vestits i ell hi va muntar.8. Aleshores n’hi va haver molts que van estendre els seus mantells pel camí, i uns altres, ramatge tret dels camps;9. i els qui anaven davant i els qui anaven darrere cridaven: “Hosanna! Beneït si-gui el qui ve en nom del Senyor!10. Beneït sigui el regnat del nostre pare David, que ja arriba! Hosanna a les altures!”11. Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze.12. L’endemà, quan sortien de Betània, tenia gana,13. i va veure de lluny una figuera que tenia fulles; s’hi va acostar per veure si hi trobava alguna cosa, però en arribar-hi no hi trobà res, només fulles, perquè no era temps de figues.14. Digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu.” I els dei-xebles ho van sentir.15. Van arribar a Jerusalem, i va entrar al temple i va començar a expulsar els qui venien i compraven dins el temple, a bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms;16. i no deixava que ningú traginés objectes a través del temple.17. I, perquè n’aprenguessin, els deia: “¿No diu l’Escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”18. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei ho van saber i buscaven la manera d’eliminar-lo, però li tenien por, ja que tota la gent sentia admiració per la seva doctrina.19. I quan es feia tard, sortiren fora de la ciutat. Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007