Beblia

Bíblia en un any Abril 8

1. Quan tots els reis dels amorreus que habitaven al costat occidental del Jordà i tots els reis dels cananeus que habitaven a la costa del mar Medi-terrani es van assabentar que el Senyor havia eixugat les aigües del Jordà da-vant dels fills d’Israel fins que hagueren passat, el seu coratge s’afeblí i ja no tenien valor d’enfrontar-s’hi.

2. Per aquell temps, el Senyor digué a Josuè: “Fes-te tallants de sílex i torna a circumcidar els fills d’Israel un altre cop.”

3. I Josuè va fer tallants de sílex i va circumcidar els fills d’Israel al puig dels Prepucis.

4. La raó perquè Josuè els hagué de cir-cumcidar és aquesta: tot el poble que havia sortit d’Egipte, tots els homes, la totalitat dels guerrers, havien mort al desert, pel camí.

5. Si bé tots els del poble que n’havien sortit ja eren circumcidats, els nascuts durant el camí pel desert, després de sortir d’Egipte, no ho havien estat.

6. Perquè els fills d’Israel van estar qua-ranta anys vagant pel desert, fins que es va extingir tota la generació dels guer-rers que van sortir d’Egipte, perquè no van voler obeir la veu del Senyor. El Senyor va jurar-los que no els deixaria veure la terra que havia jurat als seus pares que els donaria, una terra que re-galima llet i mel.

7. Però als seus fills, que va suscitar en comptes d’ells, Josuè els va circumci-dar, ja que no havien estat circumcidats durant el trajecte.

8. Un cop van acabar de circumcidar tota la nació, es van quedar al campament fins que es van curar.

9. Llavors el Senyor digué a Josuè: “Avui he tret de damunt vostre l’oprobi d’Egipte.” Per això aquell lloc s’anomena Guilgal, fins al dia d’avui.

10. Els fills d’Israel vam acampar a Guilgal i van celebrar la Pasqua el dia catorze del mes, al capvespre, a les pla-nes de Jericó.

11. A l’endemà de la Pasqua ja van menjar dels productes de la terra, però aquest mateix dia, pa sense llevat i es-pigues torrades.

12. Des del dia després d’haver menjat productes del país, el mannà va cessar, i mai més no van tenir el mannà els fills d’Israel, sinó que, ja aquell any, es van alimentar dels productes de la terra de Canaan.

13. Succeí que trobant-se Josuè prop de Jericó va alçar els ulls i veié un home dret davant d’ell, amb l’espasa desem-beinada a la mà. Josuè, llavors, se li va acostar i li preguntà: “Ets, tu, dels nostres o bé dels nostres enemics?”

14. Ell respongué: “No, jo sóc el cap de l’exèrcit del Senyor. Acabo d’arribar ara.” Llavors Josuè s’abocà a terra, sobre el seu rostre, i prosternat li digué: “Què mana el meu Senyor al seu servent?”

15. El cap de l’exèrcit del Senyor res-pongué a Josuè: “Descalça’t, perquè el lloc on ets és sant.” I Josuè va fer-ho així.

Josuè 6:1-27

1. Jericó estava tancada i barrada per por dels fills d’Israel: ningú no podia entrar ni sortir.

2. Llavors el Senyor digué a Josuè: “Mira, jo poso a les teves mans Jericó i el seu rei, amb els seus experts guer-rers.

3. Tots els combatents envoltaran la ciu-tat i fareu la volta a la ciutat una sola vegada. Així ho fareu durant sis dies.

4. I set sacerdots portaran davant l’Arca set corns de banya de corder; i el dia setè fareu set voltes a la ciutat, tocant els corns els sacerdots.

5. I serà que quan soni el corn, així que sentiu el seu toc llarg, tot el poble cri-darà fort el clam de guerra. La muralla de la ciutat es desplomarà i el poble pujarà a l’assalt, cadascú recte davant seu.”

6. Llavors Josuè, fill de Nun, convocà els sacerdots i els digué: “Porteu l’Arca de l’Aliança, i que set sacerdots portin set corns de corder davant l’arca del Senyor.”

7. I al poble els digué: “Avanceu-vos i volteu la ciutat, i que els homes armats passin davant de l’Arca del Senyor.”

8. En acabar Josuè de parlar al poble, els set sacerdots que duien els set corns de corder davant del Senyor van avançar tot tocant els corns, i l’Arca del Senyor anava darrere d’ells.

9. La gent armada anava davant els sa-cerdots que tocaven els corns, i la rere-guarda marxava darrere l’Arca. Mentre caminaven anaven tocant els corns.

10. Josuè, però, havia donat aquesta or-dre al poble: “No crideu ni feu cap soroll, i que no se senti ni una veu fins el dia que jo us digui: ‘Alceu el crit de guerra!’ Llavors crideu ben fort.”

11. Així va fer que l’Arca del Senyor fes la volta a la ciutat una sola vegada; des-prés van tornar al campament i van passar-hi la nit.

12. A la matinada, Josuè es va llevar, i els sacerdots van alçar l’Arca del Senyor.

13. Els set sacerdots que portaven els set corns davant de l’Arca del Senyor em-prengueren la marxa, caminant i tocant els corns; la gent armada anava davant d’ells i la resta del poble seguia darrere l’Arca del Senyor, caminant mentre sonaven els corns.

14. També el segon dia van fer una sola volta a la ciutat i se’n van tornar al campament. Durant sis dies van fer el mateix.

15. En arribar el dia setè es van alçar de matinada, a trenc d’alba, i van donar la volta a la ciutat de la mateixa manera, set vegades:

16. A l’ultima volta, els sacerdots van tocar els corns, i Josuè digué al poble: “Crideu, ara! El Senyor us lliura la ciutat!

17. La ciutat amb tot el que conté serà consagrada a l’extermini en honor del Senyor. Només a Rahab, la prostituta, se li respectarà la vida; a ella i a tots els que estiguin amb ella a casa seva, perquè va amagar els espies que vam en-viar.

18. Vosaltres, però, guardeu-vos molt bé de no tocar res d’allò destinat a l’ana-tema, no sigui que també hi caigueu prenent allò que està reservat a l’exter-mini, exposant el campament d’Israel a la maledicció i li porteu la desgràcia.

19. Tota la plata i l’or, els objectes de bronze i els de ferro, seran consagrats al Senyor; han d’ingressar al tresor del Senyor.”

20. Llavors el poble va alçar el crit de guerra, quan van tocar el corns. Així que el poble va sentir aquell toc va alçar el crit de guerra amb forta cridòria, les muralles es van esfondrar i el poble va assaltar la ciutat, cadascú recte davant seu, i la van ocupar.

21. Van exterminar a tall d’espasa tot el que hi havia a la ciutat, homes i dones, joves i vells, i fins els bous, les ovelles i els ases.

22. Josuè abans havia dit als dos homes que van anar a inspeccionar el país: “Aneu a casa de la prostituta i traieu-ne la dona i tot el que sigui seu, tal com li vau jurar.”

23. Els dos joves espies van anar, doncs, i van treure Rahab amb el seu pare, la seva mare i els seus germans i tot el que era seu. Van treure’n també tots els seus parents i els van instal·lar a les afores del campament d’Israel.

24. A la ciutat, amb tot el que contenia, hi van calar foc; només van reservar per al tresor del Senyor la plata, l’or i els objectes de bronze i de ferro.

25. Però Josuè va respectar la vida a la prostituta Rahab, amb la seva casa pa-terna i tot el que era d’ella, i ha habitat enmig d’Israel fins al dia d’avui, perquè va amagar els homes que Josuè havia enviat a inspeccionar Jericó.

26. En aquella ocasió, Josuè va fer aquesta adjuració: “Maleït sigui davant el Senyor l’home que es proposi recons-truir aquesta ciutat de Jericó. A costa del seu primogènit la fonamentarà i a costa del seu fill fixarà les seves portes.”

27. El Senyor estigué al costat de Josuè i el seu nom s’estengué per tota aquella terra.

Salms 42:6-11

6. Dintre meu em sento l’ànima trista, per això em recordo de tu, des del país del Jordà i de l’Hermon, des del puig de Missar.

7. Un abisme en crida un altre, al bro-git de les teves cascades; tots els teus torrents i el temporal han passat per damunt meu.

8. Però de dia confirma el Senyor la seva gràcia, i de nit estarà en mi el seu càntic, i una oració al Déu vivent.

9. I diré a Déu, la roca meva: “Per què m’has oblidat? Per què haig d’anar trist, sentint l’opressió de l’enemic?”

10. Fins a esclatar-me els ossos m’es-carneixen els adversaris, repetint-me a cada moment: “On és el teu Déu?”

11. Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.

Proverbis 13:19-21

19. El desig realitzat és delícia per a l’ànima; l’insensat no accepta apartar-se del mal.

20. Qui va amb un savi es farà savi; qui s’ajunta amb un neci acabarà malament.

21. La dissort perseguirà els pecadors, la benaurança recompensarà els justos.

Lluc 9:18-36

18. Una vegada que Jesús s’havia retirat a pregar en un lloc solitari, en compa-nyia dels deixebles, els preguntà: “Qui diu la gent que sóc jo?”

19. Ells respongueren: “Joan Baptista; i uns altres, Elies, i uns altres, un dels antics profetes que ha retornat.”

20. Ell els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Pere va contestar: “El Crist de Déu.”

21. Però ell els advertí severament que no diguessin això a ningú,

22. i afegí: “Cal que el Fill de l’Home pateixi molt i sigui rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels mestres de la Llei, que sigui mort i que el tercer dia ressusciti.”

23. Dirigint-se a tots deia: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi.

24. Qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per cau-sa meva, aquest la salvarà.

25. Quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer, si es perd a si mateix o en surt perjudicat?

26. Perquè el qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules, el Fill de l’Home s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria, i amb la del Pare i amb la dels sants àngels.

27. En veritat us dic que n’hi ha alguns dels aquí presents que no tastaran la mort abans d’haver vist el Regne de Déu.”

28. Uns vuit dies després d’aquestes dis-sertacions, Jesús prengué amb ell Pere, Joan i Jaume, i pujà a la muntanya a pregar.

29. Mentre pregava, li va canviar l’as-pecte de la cara i els seus vestits es van tornar blancs i resplendents.

30. Llavors, dos homes es posaren a con-versar amb ell: eren Moisès i Elies,

31. que, apareguts gloriosament, parla-ven de la partença que ell anava a complir a Jerusalem.

32. Pere i els qui l’acompanyaven esta-ven carregats de son, però es van des-vetllar i veieren la seva glòria i els dos homes que estaven amb ell.

33. Quan aquests ja es separaven de Jesús, Pere li digué: “Mestre, és força agradable quedar-nos aquí. Podem fer-hi tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”, sense saber què es deia.

34. Mentre deia això, es va formar un núvol que els anava cobrint, i, en trobar-se dins els núvol, es van espantar.

35. Llavors del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Ele-git; escolteu-lo!”

36. Quan va parar la veu, van trobar que Jesús estava tot sol. Ells van guardar silenci, i, de moment, no van contar a ningú res del que havien vist.

Catalan 2007 (BEC)