Beblia

Bíblia en un any Maig 14

1. Mentrestant, els filisteus ha-vien reunit totes les seves tro-pes a Afec, i Israel estava acampat prop de la font de Jizreel.

2. Quan els prínceps dels filisteus desfi-laven en companyies de cent i de mil homes, David i la seva gent anaven a la reraguarda, amb Aquix.

3. Els prínceps dels filisteus deien: “Què hi fan aquí aquests hebreus?” Aquix els respongué: “¿No sabeu que aquest és David, un servidor de Saül, el rei d’Is-rael, que ha estat amb mi més d’un any, sense que m’hagi donat motius de quei-xa d’ençà que es va passar a mi fins al dia d’avui?”

4. Però els prínceps dels filisteus es van enutjar amb ell i li digueren: “Fes que se’n vagi aquest home i que torni al lloc que li has assignat i que no vingui amb nosaltres al combat, no fos cas que es convertís en enemic nostre en plena batalla. Perquè, amb què millor podria guanyar-se el favor del seu amo que amb el cap d’aquests homes?

5. ¿No és aquell David de qui cantaven en les danses: Saül n’ha matat milers, però David, desenes de milers?”

6. Llavors, Aquix cridà David i li digué: “Per vida del Senyor que ets lleial i m’hauria agradat força que sortissis i vinguessis amb mi a la guerra, perquè mai no m’has donat motiu de queixa d’ençà que vas venir fins al dia d’avui, però els prínceps dels filisteus no et veuen amb bons ulls.

7. Ara, doncs, torna-te’n i vés amb pau; així no faràs res que sigui mal vist pels prínceps dels filisteus.”

8. David va preguntar a Aquix: “Què he fet, o què has trobat en el teu servidor, d’ençà d’aquell dia que em vaig presen-tar davant teu, perquè no pugui venir a combatre contra els enemics del meu rei i senyor?”

9. Aquix contestà a David i li digué: “Reconec que ets lleial com un àngel de Déu, però els prínceps dels filisteus ja han dit: ‘No vindrà amb nosaltres al combat.’

10. Per tant, tu i els servidors del teu amo que han vingut amb tu, us llevareu demà de matinada, a l’albada, i us retirareu al lloc que us he assignat.”

11. David i els seus homes es van llevar a primera hora per marxar de matí cap al país dels filisteus, mentre aquests es dirigien cap a Jizreel.

1 Samuel 30:1-31

1. Al cap de tres dies, David i els seus homes van arribar a Siclag, i es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i contra Siclag; havien desolat Siclag i l’havien incendiat.

2. S’havien endut presoneres les dones i tots el qui estaven allí, des del més petit fins al més gran. No van matar ningú, només se’ls van endur i van se-guir el seu camí.

3. Quan David i els seus homes van arri-bar a la ciutat, veieren que l’havien incendiada i que les seves dones, els seus fills i les seves filles, havien estat enduts captius.

4. Llavors David i la gent que anava amb ell es van posar a plorar a crits, fins que no els van quedar forces per a plorar més.

5. També les dues mullers de David van ser fetes presoneres, Ahinóam, la jiz-reelita, i Abigaïl, la que fou muller de Nabal, la carmelita.

6. David es va trobar en una situació molt greu, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, ja que tots tenien l’amargor a l’ànima, cadascú pels seus fills i per les seves filles. Però David es va enfortir en el Senyor, el seu Déu.

7. Llavors David digué al sacerdot Abiatar, fill d’Ahimèlec: “Et prego que em portis l’efod.” I Abiatar li va portar l’efod.

8. David va consultar el Senyor: “¿Haig de perseguir aquests bandits? ¿Els po-dré atrapar?” La resposta fou: “Persegueix-los, perquè és segur que els atraparàs i alliberaràs els [presoners].”

9. David va continuar la persecució amb els sis-cents homes que l’acompanyaven i van arribar al torrent de Bessor, on es van quedar alguns ressagats.

10. David va continuar la persecució amb quatre-cents homes, ja que eren dos-cents els que es van quedar, perquè estaven massa cansats per a travessar el torrent de Bessor.

11. Van trobar un egipci perdut al camp i el van portar a David. Li van donar pa perquè mengés i aigua perquè begués.

12. També li van donar un tros de pa de figues seques i dos raïms de panses. Després de menjar es va reanimar, perquè feia tres dies i tres nits que no menjava pa ni bevia aigua.

13. Llavors David li preguntà: “De qui ets tu i d’on véns?” Ell respongué: “Sóc un criat egipci, servent d’un amalequita. El meu amo em va deixar abandonat fa tres dies, perquè em vaig posar malalt.

14. Havíem fet una incursió al Nègueb dels quereteus, i al de Judà, i també contra el Nègueb de Caleb, i vam calar foc a Siclag.”

15. David li va preguntar: “¿Em podries guiar fins a on són aquells bandits?” Ell respongué: “Jura’m per Déu que no em mataràs, ni em posaràs a les mans del meu amo, i jo et guiaré a on és aquella gent.”

16. Els va guiar allà i els van trobar escampats per tot el camp, menjant, bevent i cantant, per l’abundant botí que havien pres de la terra dels filisteus i de Judà.

17. David els va atacar des del crepuscle fins al capvespre de l’endemà, sense que se n’escapés ni un, llevat de quatre-cents joves que van fugir muntats en camells.

18. David va rescatar tot el que els ama-lequites havien pres, incloses les seves dues mullers.

19. No els va faltar res, ni petit ni gran, ni fills ni filles, ni despulles, ni res de tot el que els havien robat. David ho va recuperar tot.

20. A més, els va prendre tots els ramats d’ovelles i vaques. Ho van presentar tot al seu davant i deien: “Aquest és el botí de David!”

21. Després David va tornar on eren els dos-cents homes que, per estar massa cansats per continuar amb ell, s’havien quedat prop del torrent de Bessor. Van sortir a rebre David i els seus homes, i quan va arribar David el van aclamar.

22. Llavors, una colla d’homes dolents i de mala voluntat d’entre els qui havien anat amb David van dir: “Ja que no han vingut amb nosaltres, no els donarem res del botí que hem rescatat. Només a cadascú la seva dona i els fills, perquè els prenguin i se’n vagin.”

23. Però David digué: “No feu això, germans meus, amb allò que ens ha conce-dit el Senyor, que ens ha guardat i ens ha posat a les mans aquells bandits que ens havien atacat.

24. Qui us donarà la raó en aquest cas? Perquè, la part del qui baixa al combat ha de ser igual a la del qui es queda a guardar el bagatge; ho han de compartir per igual.”

25. Des d’aquell dia endavant, va quedar establert com a llei i norma a Israel, fins al dia d’avui.

26. Quan David va arribar a Siclag, va trametre una part del botí als ancians de Judà, amics seus, amb aquest missatge: “Aquí teniu un present per a vosaltres, de les despulles dels enemics del Senyor.”

27. En va trametre als de Betul, als de Ramat-Nègueb, als de Jatir,

28. als d’Aruedà, als de Xifamot, als d’Eixtemoa,

29. als de Racal, als de les poblacions de Jerahmeel, als de les poblacions dels quenites,

30. als d’Hormà, als de Boraixan, als d’Atac,

31. als d’Hebron, i als de tots els llocs que David i els seus homes solien fre-qüentar.

1 Samuel 31:1-13

1. Mentrestant, els filisteus ha-vien lluitat contra Israel. Les tropes d’Israel havien fugit davant dels filisteus i van caure ferits de mort per la muntanya de Guilboa.

2. Els filisteus van perseguir Saül i els seus fills, i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül.

3. Després, tota la força de la batalla va descarregar sobre Saül, els arquers el van descobrir i el van ferir.

4. Llavors Saül digué al seu escuder: “Treu la teva espasa i clava-me-la, no sigui que vinguin aquests incircumcisos i em traspassin i facin escarni de mi.” Però el seu escuder s’hi va negar, perquè estava atemorit. Llavors Saül va agafar l’espasa i s’hi va deixar caure damunt.

5. Quan el seu escuder comprovà que Saül era mort, també es va deixar caure damunt la seva espasa i va morir al seu costat.

6. Així, aquell dia, van morir junts Saül, els seus tres fills, el seu escuder i tots els seus homes.

7. Quan els israelites que vivien a l’altra banda de la vall i a l’est del Jordà veie-ren que els homes d’Israel havien fugit, i que Saül i els seus fills eren morts, van abandonar les ciutats i van fugir; i els filisteus van arribar i les van ocupar.

8. L’endemà, quan els filisteus van anar a prendre les despulles dels caiguts, van trobar Saül i els seus tres fills morts a la muntanya de Guilboa.

9. Li van tallar el cap, el van despullar de les seves armes i van enviar el mis-satge per tot el país dels filisteus perquè es fes pública la notícia als seus temples i a tot el poble.

10. Les armes, les van dipositar al tem-ple d’Astarte, però el seu cadàver el van clavar a la muralla de Betxean.

11. Però quan els habitants de Jabeix-Galaad van saber el que havien fet els filisteus amb Saül,

12. es van alçar tots els homes valents i, després de caminar tota la nit, van despenjar el cadàver de Saül i els cadàvers dels seus fills de la muralla de Betxean, van anar a Jabeix i allà els van incinerar.

13. Després agafaren els ossos, van en-terrar-los sota el tamariu de Jabeix i van fer un dejuni de set dies.

Salms 61:5-8

5. Ja que tu, Déu meu, escoltes els meus vots i has donat l’heretatge als qui vene-ren el teu nom.

6. Afegeix dies a la vida del rei, que els seus anys s’allarguin moltes generacions.

7. Que regni sempre a la presència de Déu, que el vetllin la bondat i la fidelitat.

8. Així podré lloar per sempre el teu nom, en complir els meus vots dia rere dia.

Proverbis 16:7-9

7. Quan al Senyor li agrada la conduc-ta d’un home, fins i tot el reconcilia amb els seus enemics.

8. Més val poca cosa amb justícia que grans rèdits sense equitat.

9. El cor de l’home traça el seu camí, però és el Senyor qui dirigeix els seus passos.

Joan 3:19-36

19. La causa de la condemna rau en el fet que la llum vingué al món i els homes van estimar-se més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren do-lentes.

20. Tot aquell qui practica el mal avor-reix la llum, i no s’acosta a la llum de por que les seves obres siguin reprovades.

21. Però el qui practica la veritat s’acosta a la llum a fi que es vegi ben clar que les seves obres són fetes de Déu.”

22. Després d’això, Jesús anà amb els seus deixebles cap al territori de la Judea, on es quedà amb ells i batejava.

23. També Joan batejava a Ainon, prop de Salim, perquè hi havia molta aigua; i la gent hi acudia a fer-se batejar.

24. Això era abans que Joan fos empresonat.

25. Llavors sorgí una discussió entre els deixebles de Joan i un jueu sobre qües-tions de la purificació.

26. Van anar a trobar Joan i li van dir: “Rabí, aquell qui era amb tu a l’altra riba del Jordà, aquell de qui vas donar testimoniatge, ara bateja i tothom hi acudeix.”

27. Joan respongué: “Un home només pot tenir el que li ha estat donat del cel.

28. Vosaltres mateixos sou testimonis que vaig dir: Jo no sóc el Crist, sinó que m’han enviat davant seu.

29. L’esposa és de l’espòs, però l’amic de l’espòs, que és present i l’escolta, s’omple de goig en sentir la veu de l’espòs. Ara bé, aquest és el meu goig, que s’ha realitzat.

30. Convé que ell creixi i que jo minvi.

31. Qui ve de dalt està per damunt de tots. Qui és de la terra és terrenal i parla de les coses de la terra. El qui ve del cel està per damunt de tots

32. i dóna testimoniatge del que ha vist i del que ha sentit, però el seu testimo-niatge ningú no l’accepta.

33. Qui accepta el seu testimoniatge cer-tifica que Déu és veraç.

34. El qui Déu ha enviat parla les pa-raules de Déu, ja que no li raciona pas l’Esperit.

35. El Pare estima el Fill i tot ho ha posat a la seva mà.

36. El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu.”

Catalan 2007 (BEC)