Beblia

Bíblia en un any Maig 19

1. David va preguntar: “Queda enca-ra algú de la família de Saül, a qui jo pugui afavorir per amor a Jonatan?”

2. Hi havia un criat de la família de Saül que es deia Sibà; el van fer venir davant David i el rei li preguntà: “Ets Sibà, tu?” Respongué: “Per a servir-te.”

3. El rei li preguntà: “¿No queda ningú més de la casa de Saül amb qui jo pugui acomplir el favor de Déu?” Sibà res-pongué al rei: “Queda un fill de Jonatan, esguerrat dels peus.”

4. El rei digué: “On és?” Sibà va dir al rei: “És a casa de Maquir, fill d’Am-miel, de Lodebar.”

5. Llavors el rei David va enviar a bus-car-lo a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.

6. Quan va arribar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, davant David, es va prosternar de cara a terra fent reverència. David li digué: “Mefibóixet.” Ell va respondre: “Aquí tens el teu servent.”

7. David li digué: “No tinguis por, que et prometo tractar-te amb benevolència per amor a Jonatan, el teu pare. Et res-tituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a la meva taula.”

8. Ell, fent reverència, digué: “Què és el teu servent, perquè et dignis mirar un gos mort com sóc jo?”

9. Tot seguit el rei va cridar Sibà, el servent de Saül, i li digué: “Tot el que pertanyia a Saül i a la seva casa, ho concedeixo al fill del teu amo.

10. Tu i els teus fills i els teus servents treballareu les terres per a ell, i t’encar-regaràs del sosteniment del fill del teu amo; però Mefibóixet, el fill del teu amo, menjarà sempre a la meva taula.” Sibà tenia quinze fills i vint mossos.

11. Sibà respongué al rei: ”El teu servent complirà tot el que el meu senyor, el rei, ha manat al teu servidor.” I Mefibóixet menjava a la taula del rei, com un dels seus fills.

12. Mefibóixet tenia un fill jove que es deia Micà, i tots els qui habitaven a la casa de Sibà eren servents de Me-fibóixet.

13. Però ell residia a Jerusalem, perquè era comensal assidu de la taula del rei; i era esguerrat dels peus.

2 Samuel 10:1-19

1. Després d’aquests fets, va mo-rir el rei dels ammonites i el succeí en el tron el seu fill Hanun.

2. David va pensar: “Tractaré Hanun, fill de Nahaix, amb la mateixa bondat amb què em va tractar el seu pare.” David, doncs, per mitjà d’uns servidors seus, li va trametre el seu condol per la mort del seu pare. Quan els servidors de David van arribar al territori dels ammonites,

3. els prínceps dels ammonites van dir a Hanun, el seu amo: “¿Et penses que David t’ha enviat el seu condol perquè vol honrar el teu pare? ¿No serà per exami-nar la ciutat i explorar-la amb el propòsit de destruir-la que David t’ha fet venir els seus servidors?”

4. Llavors Hanun va agafar els servidors de David, els va afaitar la meitat de la barba i els va tallar els vestits a mitja alçada, fins a les natges, i els va fer marxar.

5. Quan van comunicar el fet a David, va enviar a buscar-los, perquè els homes estaven molt avergonyits, i els digué: “Quedeu-vos a Jericó fins que us creixi la barba, i després podreu tornar.”

6. Els ammonites, en adonar-se que s’havien fet odiosos a David, van enviar a buscar vint mil mercenaris entre els siris de Bet-Rehob i els de Sobà, mil soldats del rei de Maacà i dotze mil homes de Tob.

7. Quan David ho va saber, hi va enviar Joab amb tota la tropa i el grup de veterans.

8. Els ammonites van sortir i van formar en ordre de batalla a l’entrada de la porta, mentre els siris de Sobà i de Re-hob, amb els homes de Tob i els de Maacà, es situaven a part, a camp obert.

9. Quan Joab va veure que tenia un front de combat davant seu i un altre per dar-rere, va fer una selecció dels millors d’Israel i els va encarar contra els siris;

10. i la resta del poble els va posar a les ordres del seu germà Abisai, que els va arrenglerar davant els ammonites,

11. i li digué: “Si els siris són més forts que jo, tu m’ajudaràs; i si els ammonites són més forts que tu, jo vindré i t’aju-daré a tu.

12. Tingues coratge i esforcem-nos pel nostre poble i per les poblacions del nostre Déu, i que el Senyor faci el que li sembli millor.”

13. Però tan aviat com Joab, amb tot l’exèrcit que comandava, es va enfron-tar als siris, aquests va sortir fugint de davant seu.

14. I quan els ammonites van veure que els siris fugien, ells també van sortir fugint de davant d’Abisai i van entrar a la ciutat. Llavors Joab va suspendre el combat contra els ammonites i va tornar a Jerusalem.

15. Els siris, però, veient-se vençuts pels fills d’Israel, van concentrar les seves forces.

16. Adadèzer va fer venir els siris de l’altra banda del riu, i vingueren a Helam amb Xobac, comandant de l’exèrcit d’Adadèzer, al seu davant.

17. David ho va saber i va congregar tot Israel, va passar el Jordà i es va dirigir cap a Helam. Els siris es van arrenglerar contra David i van començar a com-batre’l,

18. però van acabar fugint de davant seu. David els va matar els cavalls de set-cents carros i quaranta mil genets. També va ferir Xobac, el comandant de l’exèrcit, que va morir allà mateix.

19. I quan tots els reis vassalls d’Adadèzer veieren que havien estat vençuts per Israel, van fer la pau amb Israel i se li van sotmetre. D’ençà d’aleshores, els siris no van gosar ajudar més els am-monites.

Salms 65:1-8

1. (Del mestre de cant. Salm de David. Càntic.) Ets digne de lloança a Sió, oh Déu, i a tu hem de complir els vots.

2. A tu, que escoltes l’oració, a tu acudeix tot mortal.

3. Les iniquitats ens aclaparen, però tu esborres els nostres pecats.

4. Feliç el qui tu elegeixes i acceptes per habitar ens els teus atris! Serem sadollats dels béns de casa teva, de la santedat del teu temple!

5. Tu ens respons amb prodigis de fidelitat, oh Déu, salvador nostre, esperança de tots els límits de la terra i de la mar llunyana.

6. Per la teva força afermes les mun-tanyes, cenyit de poder;

7. calmes el bramul de la mar, la fragor de les seves ones i l’avalot dels pobles.

8. Els habitants de la terra s’esglaien, contemplant els teus prodigis; fas esclatar de joia les portalades de l’aurora i el crepuscle.

Proverbis 16:20-21

20. Qui escolta la paraula troba benau-rança, i qui confia en el Senyor serà feliç.

21. L’home de cor savi és tingut per intel·ligent; la dolcesa de llavis fa potent el saber.

Joan 6:1-21

1. Després d’això, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el de Tiberíades.

2. El seguia una gran gentada, perquè veien els miracles que feia amb els malalts.

3. Jesús pujà a la muntanya i es va as-seure allí amb els seus deixebles.

4. La Pasqua, la festa dels jueus, ja era a prop.

5. Llavors, Jesús alçà els ulls i, veient la gran gentada que se li acostava, diu a Felip: “On podrem comprar pa per a donar-los menjar?”

6. Això ho deia per provar-lo, perquè ell ja tenia pensat el que anava a fer.

7. Felip li va contestar: “Ni amb dos-cents denaris de pa no en tindríem prou perquè a cadascú li’n toqués un bocí.”

8. Aleshores, un dels seus deixebles, An-dreu, germà de Simó Pere, li diu:

9. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?”

10. Jesús li digué: “Feu seure la gent.” En aquell indret hi havia força herba. S’assegueren en nombre d’uns cinc mil homes.

11. Jesús prengué els pans, i després de donar gràcies els repartí als qui estaven asseguts, i també els repartí els peixos. Els en donà tant com van voler.

12. Quan van quedar satisfets, digué als seus deixebles: “Recolliu els trossos que han sobrat, a fi que no es perdi res.”

13. Els van recollir, i van omplir dotze cistelles amb els trossos dels cinc pans d’ordi que van sobrar als qui havien menjat.

14. Aquella gent, en veure el miracle que havia fet, deien: “Aquest sí que és el profeta que havia de venir al món.”

15. Jesús, però, sabent que tenien inten-ció d’endur-se’l a la força per fer-lo rei, es va retirar altre cop a la muntanya, tot sol.

16. Cap al tard, els seus deixebles van baixar al llac,

17. s’embarcaren i es van dirigir cap a Cafarnaüm, a l’altra riba del llac. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no se’ls havia reunit.

18. A més, el vent bufava amb força i el llac s’anava encrespant.

19. Quan ja havien remat unes tres o quatre milles, van veure Jesús que s’acostava a la barca caminant sobre el llac, i van tenir por;

20. però ell els digué: “Sóc jo, no tingueu por.”

21. Llavors anaven a recollir-lo a la bar-ca, però en aquell moment la barca va tocar terra al lloc on anaven.

Catalan 2007 (BEC)