Beblia

Bíblia en un any Maig 25

1. En temps de David hi hagué una fam durant tres anys se-guits. David va consultar el Senyor, i el Senyor li digué: “És per culpa de Saül i la seva família sanguinària que va matar els gabaonites.”

2. Aleshores el rei va cridar els gabao-nites per parlar amb ells. Val a dir que els gabaonites no eren de la nissaga d’Israel, sinó una resta dels amorreus, amb els quals els israelites havien fet un pacte de pau. Amb tot, Saül, per excés de zel vers els fills d’Israel i Judà, va intentar d’exterminar-los.

3. David, doncs, digué als gabaonites: “Què puc fer per vosaltres i quina satisfacció puc oferir-vos perquè beneïu l’heretat del Senyor?”

4. I els gabaonites respongueren: “No és qüestió de plata ni d’or el que tenim pendent amb la casa de Saül, ni és qües-tió que mori qualsevol d’Israel.” David els digué: “Faré el que vosaltres digueu.”

5. Ells van dir al rei: “D’aquell home que ens destruïa i planejava el nostre exter-mini, per fer-nos desaparèixer de tot el territori d’Israel,

6. se’ns donaran set homes de la seva descendència, i nosaltres els executa-rem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l’escollit del Senyor.” I el rei digué: “Us els donaré.”

7. Però el rei es va compadir de Mefi-bóixet, el fill de Jonatan i nét de Saül, a causa del jurament sagrat que havien fet entre ells David i Jonatan, el fill de Saül.

8. El rei va agafar els dos fills de Rispà, filla d’Aià, que ella va infantar a Saül, Armoní i Mefibóixet, i els cinc fills de Merab, filla de Saül, que ella va infantar a Adriel, fill de Barzil·lai, el meholatita,

9. i els va posar a les mans dels gabao-nites, que els van executar a la muntanya, davant el Senyor, i van caure els set a la vegada. Van ser morts els primers dies de la collita, al començament de la sega de l’ordi.

10. Rispà, filla d’Aià, prengué un sac i el va estendre sobre la roca per estar-s’hi des del començ de la sega fins que les aigües del cel van caure damunt els cadàvers, evitant que les aus del cel s’hi acostessin durant el dia i les bèsties del camp durant la nit.

11. I van fer saber a David el que havia fet Rispà, filla d’Aià, concubina de Saül.

12. Llavors David va anar a recollir els ossos de Saül i del seu fill Jonatan, en poder dels habitants de Jabeix-Galaad, que els havien robats de la plaça de Betxean, on els filisteus els havien pen-jat el dia que van matar Saül a Guilboa.

13. S’endugué d’allà els ossos de Saül i els del seu fill Jonatan i, aplegant les despulles dels executats,

14. les va enterrar, junt amb els ossos de Saül i del seu fill Jonatan, a la terra de Benjamí, a Selà, al sepulcre de Quix, el seu pare. Es va fer tot el que el rei havia ordenat i, en acabat, Déu es va mostrar favorable al país.

15. Altre cop els filisteus van fer la guerra contra Israel, i David va baixar amb els seus servidors a combatre contra els filisteus; però David es va fatigar molt.

16. Llavors Ixbí-Benob, que era de la raça de Rafà, armat d’una llança de bronze que pesava tres-cents sicles, i cenyit amb una espasa nova, va intentar matar David;

17. però Abisai, fill de Seruià, va anar en ajut de David i va ferir de mort el filisteu. Llavors els homes de David el van conjurar dient-li: “No has de sortir més amb nosaltres a la guerra, no fos cas que apaguessis la llàntia d’Israel.”

18. Després d’aquesta, hi hagué una altra batalla, prop de Gob, contra els filisteus, en la qual Sibecai, l’huixatita, va matar Saf, que era de la raça de Rafà.

19. Va haver-hi encara una altra batalla més, a Gob, contra els filisteus, i Elha-nan, fill de Jaré-Orguim, el betlemita, va matar Goliat de Gat. El pal de la seva llança era com un plegador d’ordit.

20. En una batalla que hi va haver a Gat, hi havia un home de gran alçada que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, en total vint-i-quatre; i també era des-cendent de Rafà.

21. Aquest va desafiar Israel, i Jeho-nadab, fill de Xammà, germà de David, el va matar.

22. Aquests quatre homes eren des-cendents de Rafà de Gat, i tots van caure a mans de David i els seus servidors.

2 Samuel 22:1-51

1. David va adreçar al Senyor les paraules d’aquest càntic el dia que el Senyor el deslliurà de les mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül.

2. Digué: “El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu,

3. el meu penyal on m’emparo, el meu escut i la defensa salvadora, la meva ciutadella i el meu refugi. Salvador meu! El qui em salva de la violència.

4. Invoco el Senyor, que és digne de lloança, i em veig salvat dels meus enemics.

5. ”M’encerclaven onades de mort, i m’espaordien els torrents de Belial.

6. Els llaços infernals em rodejaven, m’havien sorprès els paranys de la mort.

7. En la meva angoixa, invocava el Senyor, implorava el meu Déu; del seu santuari estant va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava va ressonar a la seva orella.

8. ”Llavors, la terra fou sacsejada i tremolà; els fonaments del cel trontollaven, s’esfondraven sota el seu furor.

9. Una fumarada pujà del seu bufec, i la seva boca llançava foc abrusador; tot ell era una brasa roent.

10. Inclinà la volta del cel i davallà; tenia estesa sota els peus una fosca nuvolada.

11. Volava prenent un querubí per muntura, i planava sobre les ales del vent.

12. Com a cobertura es féu un cercle de tenebres, i com a pavelló, les aigües tene-broses; núvols sobre els núvols.

13. Pel furor de la seva presència esclataren centelles de foc.

14. El Senyor, des del cel, féu esclatar la tronada, i l’Altíssim féu retrunyir la seva veu.

15. Disparà les seves fletxes i els espantà, multiplicà els llamps i sembrà la derrota.

16. El llit de les aigües quedà a la vista, i els fonaments de la terra al descobert, sota la imprecació del Senyor, sota la forta alenada de la seva indignació.

17. ”Des de dalt allargà la mà i m’agafà, em tragué fora de tanta angúnia.

18. M’alliberà del meu potent enemic, dels qui m’odiaven i eren més forts que no pas jo.

19. Volien assaltar-me en dia d’infortuni, però el Senyor vingué a sostenir-me;

20. m’ha fet sortir a camp obert, m’alliberà perquè em vol bé.

21. ”El Senyor em recompensa segons la meva justícia, em retribueix d’acord amb la puresa de les meves mans,

22. perquè he guardat els camins del Senyor i no m’he allunyat del respecte al meu Déu.

23. Tinc presents tots els seus decrets, mai no he rebutjat els seus preceptes,

24. he complert honestament amb ell i m’he guardat de la dolenteria.

25. El Senyor em retribueix segons la meva justícia, segons la meva puresa, palesa als seus ulls.

26. ”Amb el fidel et mostres fidel, amb l’home íntegre et mostres ínte-gre,

27. amb el sincer et portes sincerament, però amb el falsari et tornes rigorós.

28. Perquè tu defenses el poble hu-miliat, i abaixes els ulls dels altius.

29. ”Tu, Senyor, ets la meva llàntia, el Déu que il·lumina les meves te-nebres.

30. Amb tu em llanço contra els exèrcits, amb el meu Déu traspasso la mu-ralla.

31. El camí de Déu és perfecte; la paraula del Senyor, digna de confiança. És un escut per a tots els qui s’hi acullen.

32. ”Perquè, qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu?

33. El Déu que em fa de fortalesa inex-pugnable, que ha fet irreprensible la meva conducta.

34. Qui fa els meus peus com el de les daines, i em manté ferm dalt dels cims.

35. M’ha entrenat les mans per al combat, els meus braços per a tensar la ballesta.

36. ”Tu m’has donat l’escut de la teva protecció, la teva benignitat m’eleva.

37. Tu alleugeres el pas del meu cami-nar, i els meus turmells no flaquegen.

38. Persegueixo els meus enemics i els atrapo, i no torno sense haver-los abatut.

39. Els he vençut i aixafat, i no podran alçar-se; han caigut sota els meus peus.

40. ”M’has cenyit de força per a la lluita, doblegues sota meu els agressors,

41. fas que es girin d’esquena els meus enemics; i he pogut suprimir els qui m’odia-ven.

42. Criden, però ningú no els salva; s’adrecen al Senyor, però no els respon.

43. Els desfaig com la pols de la terra, els aixafo com el fang del carrer.

44. ”Tu m’has alliberat dels avalots del meu poble, m’has guardat com a cap de les nacions; un poble que jo no coneixia, ara em serveix.

45. Gent forastera busca complaure’m; amb gran atenció, ara m’obeeixen.

46. Els estrangers s’han afeblit, surten tremolant dels seus reductes.

47. ”Visqui el Senyor i beneïda sigui la meva roca! Sigui exalçat el Déu de la meva salvació!

48. Déu, que et dignes vindicar-me i abats els pobles als meus peus,

49. que em deslliures dels meus enemics, que m’alces fora de l’abast dels meus adversaris i em salves de l’home violent.

50. Per això et lloaré, Senyor, enmig de les nacions, cantaré salms al teu nom:

51. ”Ell és qui magnifica les victòries del seu rei, qui tracta bondadosament el seu ungit, David, i el seu llinatge per sempre!”

Salms 68:1-6

1. (Del mestre de cant. De David. Salm. Càntic.) Déu s’aixeca i es dispersen els seus enemics, fugen davant d’ell els seus adver-saris.

2. Són esventats com s’esvaeix el fum; com es fon la cera prop del foc, desapareixen els dolents davant de Déu.

3. Però els justos s’alegren davant Déu, i exulten i salten de joia.

4. Canteu a Déu, entoneu salms al seu nom, aclameu el qui cavalca sobre els núvols. El seu nom és “el Senyor”, exulteu davant d’ell.

5. Pare dels orfes i defensor de les viudes és Déu en la seva mansió santa.

6. Déu, qui allotja els desemparats, qui obre als captius la porta del be-nestar; només els rebels resten al desert ardent.

Proverbis 17:2-4

2. Un servent llest pren el lloc al fill deshonest, i amb els germans compartirà l’herència.

3. Com el gresol prova la plata i la fornal l’or, així el Senyor prova els cors.

4. El pervers fa cas del llavi maliciós, i el mentider s’escolta la llengua perniciosa.

Joan 8:28-59

28. Els digué Jesús: “Quan alçareu enlai-re el Fill de l’Home, llavors sabreu que jo sóc el qui sóc, i que no faig res pel meu compte; solament parlo d’allò que el meu Pare em va ensenyar.

29. El qui m’ha enviat és amb mi; no m’ha deixat sol, perquè sempre faig allò que el complau.”

30. Mentre deia això, molts dels oients van creure en ell.

31. Jesús deia als jueus que l’havien cre-gut: “Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus;

32. coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.”

33. Ells li van contestar: “Som descendents d’Abraham i mai no hem estat esclaus de ningú. Com és que tu dius: Sereu lliures?”

34. Jesús els respongué: “És ben cert el que us dic: Tot aquell qui practica el pecat és esclau del pecat.

35. I l’esclau no es queda perpètuament a la casa; el fill sí que s’hi queda per sempre.

36. Així, doncs, si el Fill us allibera, sereu realment lliures.

37. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però em voldríeu matar perquè la meva paraula no té cabuda en vosaltres.

38. Jo parlo del que he vist al costat del Pare; vosaltres, en canvi, feu el que heu sentit de la part del vostre pare.”

39. Li van contestar: “El nostre pare és Abraham.” Els diu Jesús: “Si sou fills d’Abraham, fareu les obres d’Abraham;

40. en canvi, ara, em voleu matar, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va pas fer.

41. Vosaltres actueu igual que el vostre pare.” Li replicaren: “Nosaltres no som bastards; només tenim un Pare, que és Déu.”

42. Els va dir Jesús: “Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. Jo no he vingut pas pel meu compte, sinó que m’ha enviat ell.

43. Per què no enteneu el meu llenguat-ge? Doncs, perquè no podeu assimilar les meves paraules.

44. Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.

45. A mi, en canvi, que us dic la veritat, no em creieu.

46. Qui de vosaltres pot acusar-me de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu?

47. El qui és de Déu escolta les paraules de Déu. Per això vosaltres no m’escol-teu, perquè no sou de Déu.”

48. Els jueus li van respondre: “¿No te-nim raó de dir que tu ets un samarità i que estàs trastocat?”

49. Jesús va contestar: “No estic trastocat, sinó que honro el meu Pare; en can-vi, vosaltres em deshonreu a mi.

50. Jo no busco la meva glòria; ja hi ha qui s’ocupa d’això, i de jutjar.

51. Us ho ben asseguro: si algú guarda la meva paraula, no veurà mai la mort.”

52. Els jueus li digueren: “Ara estem segurs que estàs trastocat. Abraham i els profetes van morir, i tu dius: Si algú guarda la meva paraula no veurà mai la mort.

53. ¿És que tu ets més gran que el nostre pare Abraham, que va morir? I els profe-tes també van morir. Per qui et tens tu?”

54. Jesús respongué: “Si jo mateix em glorificava, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare qui em glorifi-ca, aquell qui vosaltres dieu que és el vostre Déu;

55. i, tanmateix, vosaltres no el conei-xeu. Jo, en canvi, sí que el conec, i si digués que no el conec seria tan men-tider com vosaltres. El conec i l’obe-eixo.

56. El vostre pare Abraham s’entusias-mà amb l’esperança de veure el meu dia; el va veure i se n’alegrà.”

57. Li digueren els jueus: “Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?”

58. Jesús els digué: “Us ben asseguro que abans que Abraham existís, jo sóc.”

59. Aleshores prengueren pedres per apedregar-lo, però Jesús es va amagar i sortí del temple.

Catalan 2007 (BEC)