Beblia

Bíblia en un any Maig 27

1. El rei David ja era vell, carregat d’anys, i per més que l’abrigaven, no s’escalfava.

2. Els seus servidors li digueren: “Cal buscar per al rei, el nostre senyor, una noia verge, perquè el serveixi, el cuidi i jegui amb ell, a fi que escalfi el rei, el nostre senyor.”

3. Van buscar, doncs, una noia bonica per tot el territori d’Israel, i van trobar Abisag, xunemita, i la van portar al rei.

4. La noia era de gran bellesa. Ella cui-dava el rei i el servia, però el rei no la conegué sexualment.

5. Adonies, fill d’Haguit, s’ufanejava pensant: “Jo regnaré.” Es va procurar un carruatge amb genets i una escorta de cinquanta homes que el precedien.

6. El seu pare mai de la vida no l’hagué de renyar dient-li: “Per què fas això?” A més, era de molt bona presència i l’havia tingut després d’Absalom.

7. Mantenia tractes amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d’ell i l’afavorien.

8. Però el sacerdot Sadoc, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, i el profeta Natan, Ximí, Reí i els valents de David, no eren partidaris seus.

9. Adonies va fer un sacrifici d’ovelles, vedells i bestiar engreixat vora la roca d’Eben-Azohèlet, que és prop de Ro-guel, i va convidar tots els seus germans, els fills del rei, i tots els homes de Judà que servien el rei.

10. Però no va convidar el profeta Natan, ni Benaiahu, fill de Jehoiadà, ni Sa-lomó, el seu germà.

11. Llavors Natan va parlar a Betsabé, la mare de Salomó, dient-li: “¿No saps que Adonies, fill d’Haguit, s’ha fet rei sense que ho sàpiga David, el nostre senyor?

12. Ara, doncs, vine i deixa’m que t’aconselli a fi que puguis salvar la teva vida i la del teu fill Salomó.

13. Vés a veure el rei David i digues-li: ‘Senyor i rei meu; ¿no vas jurar a la teva serventa dient-li: Salomó, el teu fill, reg-narà després de mi i seurà sobre el meu tron? Per què, doncs, regna Adonies?’

14. I mentre tu estaràs allà parlant amb el rei, jo entraré darrere teu i acabaré de confirmar les teves paraules.”

15. Betsabé va entrar a veure el rei dins la cambra, ja que el rei era molt vell i havia de ser atès per Abisag, la xunemita.

16. Betsabé va fer la reverència i es prostrà davant el rei. I el rei li preguntà: “Què vols?”

17. I ella respongué: “Senyor meu, tu vas jurar a la teva serventa pel Senyor, el teu Déu, dient-li: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi; ell seurà sobre el meu tron.’

18. Però ara és Adonies el qui fa de rei, sense que tu, rei i senyor meu, no en sàpigues res.

19. Ha sacrificat vedells, bestiar engrei-xat i ovelles en quantitat, i ha convidat tots els fills del rei, i el sacerdot Abiatar, i Joab, comandant de l’exèrcit, però no ha convidat Salomó, el teu servidor.

20. Quant a tu, els ulls de tot Israel estan sobre teu, senyor i rei meu, perquè els facis saber qui ha de seure sobre el tron del meu senyor, el rei, com a successor.

21. Perquè podria ser que quan el rei, el meu senyor, reposi amb els seus avant-passats, jo i el meu fill Salomó siguem tractats com uns culpables.”

22. Encara ella parlava amb el rei que va arribar el profeta Natan,

23. i van avisar el rei dient-li: “El profeta Natan és aquí.” Va entrar, doncs, a la presència del rei, i es va prostrar davant el rei, fins a terra.

24. I Natan digué: “Rei i senyor meu, ¿has dit tu: Adonies regnarà després de mi i ell seurà sobre el meu tron?

25. Perquè avui ha baixat i ha sacrificat vedells, bestiar engreixat i ovelles en quantitat, ha convidat tots els fills del rei, tots els capitans de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, que ara mengen i beuen davant d’ell cridant: Visca el rei Adonies!

26. Però a mi, servidor teu, al sacerdot Sadoc, a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i a Salomó, el teu servidor, no ens han convidat.

27. ¿Serà que això s’ha fet amb el permís del rei, el meu senyor, sense que es notifiqués als teus servidors qui ha de ser el que ocuparà el tron del meu senyor després d’ell?”

28. El rei David respongué: “Crideu-me Betsabé.” I ella va entrar a presència del rei i es mantingué dreta davant seu.

29. I el rei va fer aquest jurament: “Per vida del Senyor que ha redimit la meva ànima de tota adversitat,

30. que allò que vaig jurar-te pel Senyor, el Déu d’Israel, dient-te: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà en el meu tron ocupant el meu lloc’, avui mateix ho compliré.”

31. Betsabé, inclinant-se fins a terra, es prosternà davant el rei i digué: “Que el meu senyor, el rei David, visqui per sempre!”

32. Llavors el rei David digué: “Crideu-me Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà.” Aquests van acudir davant el rei,

33. i el rei els digué: “Preneu amb vosaltres els servidors del vostre senyor, feu muntar Salomó, el meu fill, sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon.

34. Allà, Sadoc, el sacerdot, i Natan, el profeta, l’ungiran com a rei d’Israel, i vosaltres tocareu la trompeta i cridareu: Visca el rei Salomó!

35. Tot seguit, pujareu darrere seu i, en ser aquí, seurà sobre el meu tron i regnarà en lloc meu: perquè és a ell que he designat perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.”

36. Benaiahu, fill de Jehoiadà, respon-gué al rei: “Amén. Que així ho confirmi el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei!

37. Tal com el Senyor ha estat al costat del rei, el meu senyor, així estigui al costat de Salomó i engrandeixi el seu regnat més que el regnat del meu senyor, el rei David.”

38. Després, el sacerdot Sadoc, el profe-ta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, van baixar amb els quereteus i els pele-teus, van muntar Salomó sobre la mula del rei David i el van portar a Guihon.

39. I el sacerdot Sadoc, que havia agafat el corn de l’oli del Tabernacle, ungí Salomó; i van fer tocar la trompeta i tot el poble va cridar: “Visca el rei Salomó!”

40. Després tot el poble va pujar darrere seu, i tots anaven tocant flabiols i fent gatzara, fins a fer retrunyir la terra amb els seus crits.

41. Ho van sentir Adonies i tots el con-vidats que eren amb ell, quan acabaven de menjar. Joab va sentir el so de la trompeta i digué: “Per què s’esvalota la ciutat amb tant d’enrenou?”

42. Encara ell parlava que va arribar Je-honatan, fill del sacerdot Abiatar. I Ado-nies li digué: “Vine, que tu ets un home com cal i deus portar bones notícies.”

43. Però Jehonatan, responent a Ado-nies, digué: “Al contrari; el nostre senyor, el rei David, acaba de proclamar rei Salomó.

44. El rei ha enviat amb ell Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus, i l’han fet muntar sobre la mula del rei;

45. i Sadoc, el sacerdot, i Natan, el pro-feta, l’han ungit rei a Guihon. I d’allà han pujat amb molta gatzara i la ciutat s’ha commogut. Aquest és l’enrenou que heu sentit.

46. A més, Salomó s’ha assegut al tron reial.

47. I els servidors del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, dient-li: ‘Que Déu enalteixi el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu reialme més gran que el teu reialme.’ I el rei els ha fet una inclinació reverent des del llit,

48. i, a més, ha dit: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que m’ha concedit avui que hi hagi algú que ocupi el meu tron, i que els meus ulls ho hagin pogut veure!”

49. Llavors tots els convidats d’Adonies es van espantar i es van alçar consternats, i van marxar cadascun pel seu cantó.

50. Adonies, que tenia por que es presentés Salomó, es va alçar i va anar al Tabernacle, i es va agafar als corns de l’altar.

51. I van dur aquest missatge a Salomó: “Mira, Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als corns de l’altar, i diu: Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l’espasa.”

52. El rei Salomó respongué: “Si es comporta com un home de bé, no caurà a terra ni un dels seus cabells, però si es troba alguna maldat en ell, morirà.”

53. Llavors el rei Salomó va manar que el fessin baixar de l’altar; i ell va venir i es prosternà davant del rei Salomó, i aquest li digué: “Vés-te’n a casa!”

1 Reis 2:1-46

1. Quan s’acostaven els dies de la mort de David, va donar instruccions al seu fill Salomó dient-li:

2. “Jo estic a punt d’emprendre el camí que fa tothom; sigues valent i porta’t com un home.

3. Guarda els preceptes del Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i com-plint els seus estatuts, els seus manaments, les seves lleis i els seus testimo-nis, tal com és escrit en la llei de Moisès, perquè et vagi bé en tot el que em-prenguis i a qualsevol lloc on vagis,

4. a fi que el Senyor confirmi la promesa que em va fer: ‘Si els teus fills guarden el seu comportament, per caminar fidelment davant meu, amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, mai no et faltarà un descendent sobre el tron d’Israel.’

5. I tu també saps allò que m’ha fet Joab, fill de Seruià: allò que va fer als dos caps dels exèrcits d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter, que els va matar, venjant sang de guerra en temps de pau, i tacant de sang de guerra la faixa que el cenyia i les sabates que calçava.

6. Actua, doncs, amb seny, i no deixis que els seus cabells blancs baixin en pau a la sepultura.

7. En canvi, amb els fills de Barzil·lai de Galaad, sigues benèvol; que estiguin en-tre els qui mengen a la teva taula, perquè així es van comportar ells amb mi quan jo fugia d’Absalom, el teu germà.

8. Aquí, amb tu, tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim. Aquest em va maleir amb una maledicció terrible el dia que jo fugia cap a Mahanaim, però després va baixar a rebre’m al Jordà, i jo li vaig jurar pel Senyor: ‘No et faré morir per l’espasa.’

9. Ara, però, no el deixis impune; ets prou intel·ligent i sabràs què cal fer amb ell perquè els seus cabells blancs baixin amb sang a la sepultura.”

10. David va reposar amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David.

11. El temps que David va regnar sobre Israel va ser de quaranta anys; va regnar set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.

12. Salomó va ocupar el tron de David, el seu pare, i el seu reialme es va afer-mar sòlidament.

13. Adonies, fill d’Haguit, va anar a tro-bar Betsabé, la mare de Salomó, i ella li preguntà: “¿És pacífica la teva visita?” Ell respongué: “És pacífica.”

14. I afegí: “Haig de dir-te una cosa.” Ella li fa: “Parla.”

15. Llavors ell digué: “Tu saps que a mi em corresponia el regnat, i que tot Israel tenia posada en mi la mirada perquè jo fos el rei. Però el dret de regnar ha estat canviat i ha passat a ser del meu germà, perquè li era destinat de part del Senyor.

16. Ara bé, et vull demanar una cosa; espero que no me la neguis.” Ella li digué: “Parla.”

17. I ell digué: “Et prego que parlis al rei Salomó, ja que no et rebutjarà, perquè em concedeixi Abisag, la xunemita, per muller.”

18. Betsabé respongué: “Està bé; parlaré al rei a favor teu.”

19. I Betsabé va anar a trobar el rei Sa-lomó per parlar-li a favor d’Adonies. El rei es va alçar per rebre-la, li féu una reverència i va tornar a seure al seu tron. Va fer posar un setial per a la mare del rei, i ella va seure a la seva dreta.

20. Llavors ella digué: “Vinc a demanar-te una petita cosa; no em desatenguis.” I el rei li digué: “Demana, mare meva, que no et desatendré pas.”

21. Ella digué: “Que Abisag, la xunemita, sigui concedida per muller al teu ger-mà Adonies.”

22. Però el rei Salomó replicà a la seva mare: “Per què demanes Abisag, la xunemita, per a Adonies? Demana també per a ell el regne, ja que és el meu germà gran i té al seu favor el sacerdot Abiatar i Joab, el fill de Seruià!”

23. Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: “Que Déu em castigui se-verament si no és cert que això que ha dit Adonies li costarà la vida!

24. Ara, doncs, per vida del Senyor, que m’ha confirmat i m’ha fet seure sobre el tron de David, el meu pare, i m’ha fun-dat una dinastia com havia promès, que Adonies ha de morir avui mateix!”

25. I el rei Salomó va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que el va ferir i el deixà mort.

26. Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: “Ves-te’n a Anatot, a les teves terres, perquè, si bé mereixes la mort, no et vull matar en aquest moment, perquè has portat l’Arca del Senyor Etern davant del meu pare David, i perquè has patit el mateix que va patir el meu pare.”

27. Així Salomó va desposseir Abiatar del càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la sentència que el Senyor havia pronunciat contra la casa d’Elí, a Siló.

28. La notícia va arribar a Joab — val a dir que Joab també havia seguit el partit d’Adonies, si bé no havia seguit el d’Absalom —, i llavors va anar a refu-giar-se al Tabernacle del Senyor i es va agafar als corns de l’altar.

29. Van comunicar al rei Salomó que Joab s’havia refugiat al Tabernacle del Senyor i que s’estava al costat de l’altar. Llavors Salomó hi va enviar Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li: “Vés i mata’l.”

30. Benaiahu va entrar al Tabernacle del Senyor i digué a Joab: “El rei diu que surtis.” Però ell replicà: “No; prefereixo morir aquí!” I Benaiahu va portar la resposta al rei: “Això m’ha dit Joab i així m’ha contestat.”

31. Llavors el rei li digué: “Fes tal com ell ha dit: mata’l i enterra’l. Així trauràs de damunt meu i de damunt la meva família paterna la sang que injustament ha vessat Joab.

32. I que el Senyor faci recaure la sang sobre el seu cap, perquè ell va atacar dos homes justos i millors que no pas ell, i els va matar amb l’espasa, sense que el meu pare David ho sabés. Eren: Abner, fill de Ner, comandant de l’exèrcit d’Is-rael, i Amassà, fill de Jèter, comandant de l’exèrcit de Judà.

33. Que la sang d’ells, doncs, recaigui sobre el cap de Joab i sobre el cap de la seva descendència per sempre; men-tre que sobre David, sobre la seva des-cendència, sobre la seva casa i sobre el seu tron, descansi eternament la pau de part del Senyor!”

34. I Benaiahu, fill d Jehoiadà, hi va anar i el va matar. Va ser enterrat a casa seva, al desert.

35. El rei va posar al seu lloc Benaiahu, fill de Jehoiadà, com a cap de l’exèrcit, i al sacerdot Sadoc, el rei el va posar al lloc d’Abiatar.

36. Després el rei va enviar a buscar Ximí, i li digué: “Construeix-te una casa a Jerusalem i queda’t-hi a viure, i no en surtis per anar enlloc;

37. perquè si un dia en surts i passes el torrent del Cedró, pots estar ben segur que moriràs sense remei: la teva sang recaurà llavors sobre el teu mateix cap.”

38. Ximí va contestar al rei: “Està bé. El teu servent ho farà tal com el meu senyor, el rei, ho ha manat.” I va viure a Jerusalem molt de temps.

39. Però succeí que, al cap de tres anys, dos criats de Ximí es van escapar cap a la casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Llavors van anar a dir a Ximí: “Mira, els teus criats són a Gat.”

40. I Ximí es va alçar, va ensellar l’ase i se’n va anar cap a Gat, prop d’Aquix, a buscar els seus criats. Ximí va anar i va tornar de Gat, i va portar els seus criats.

41. Però van denunciar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.

42. El rei va fer cridar Ximí i li digué: “¿No et vaig adjurar pel Senyor i et vaig fer aquesta advertència: ‘El dia que surtis o vagis a qualsevol lloc, estigues segur que moriràs sense remei?’ I tu em vas contestar: ‘Està bé, així ho faré.’

43. Per què, doncs, no has guardat el jurament del Senyor i l’ordre que t’ha-via donat?”

44. A més, el rei digué a Ximí: “Tu saps, perquè n’ets conscient, tot el mal que vas fer al meu pare David; ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap,

45. mentre que el rei Salomó serà afa-vorit i el tron de David serà afermat davant el Senyor per sempre més.”

46. Llavors el rei va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i aquest va anar a escometre’l i el va matar. I el regnat de Salomó es va afermar a les seves mans.

Salms 68:11-14

11. El Senyor sentencia: “Ve una munió d’anunciadores de victòria.

12. Els reis i els exèrcits fugen, fugen! Fins la mestressa de casa participa del botí!”

13. Mentre jèieu entre les cledes, les ales de la coloma s’han cobert d’argent, i a les seves plomes refulgia l’or.

14. Mentre l’Omnipotent dispersava els reis del país, era com la nevada sobre el Salmon.

Proverbis 17:7-9

7. Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós.

8. El suborn és un talismà per al qui en disposa; a tot arreu on vagi, sempre reeixirà.

9. Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.

Joan 9:24-41

24. Per segona vegada van cridar l’home que havia estat cec i li digueren: “Da-vant Déu, reconeix-ho: nosaltres sabem que aquest home és pecador.”

25. Ell els respongué: “Si és pecador, no ho sé; només sé una cosa: que jo abans era cec i ara hi veig.”

26. Ells insistien: “Què et va fer? Com et va obrir els ulls?”

27. Els respongué: “Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu tornar-ho a sentir? És que vosaltres també us voleu fer deixebles seus?”

28. Aleshores es van posar a insultar-lo i li deien: “Tu ets deixeble seu, nosaltres som deixebles de Moisès.

29. A nosaltres ens consta que Déu va parlar a Moisès, però d’aquest no sabem ni tan sols d’on és.”

30. L’home els respongué: “Això sí que és estrany: que vosaltres no sapigueu d’on és i a mi em va donar la vista.

31. Tothom sap que Déu no escolta els pecadors, en canvi, si un és piadós i compleix la seva voluntat, a aquest sí que se l’escolta.

32. Mai no s’havia sentit a dir que algú donés la vista a un cec de naixement.

33. Si aquest no vingués de Déu, no podria pas fer res.”

34. Li respongueren: “Tot tu vas néixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons?” I el van expulsar.

35. Jesús, quan va sentir dir que l’havien expulsat, l’anar a trobar i li digué: “Creus tu en el Fill de l’Home?”

36. Respongué: “I qui és, Senyor, perquè hi cregui?”

37. Jesús digué: “Ja l’has vist; és el qui parla amb tu.”

38. Ell digué: “Hi crec, Senyor”, i es prosternà davant seu.

39. Jesús va afegir: “Jo he vingut en aquest món a fer justícia; perquè hi vegin els qui no hi veuen, i es tornin cecs els qui hi veuen”

40. Això ho van sentir alguns fariseus que eren prop d’ell, i li digueren: “¿És que també nosaltres som cecs?”

41. Jesús els digué: “Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però com que dieu: ‘Hi veiem’, el vostre pecat persisteix.

Catalan 2007 (BEC)