Beblia

Bíblia en un any Maig 29

1. Hiram, rei de Tir, va enviar els seus servidors a Salomó així que va saber que l’havien ungit com a rei en lloc del seu pare, perquè Hiram havia estat sempre amic de David.

2. I Salomó li envià aquest missatge:

3. “Tu ja saps que el meu pare no va poder edificar el temple al nom del Senyor, el seu Déu, per causa de les guerres que per totes bandes van promoure els seus enemics, fins que el Senyor els hi posà sota les plantes dels peus.

4. Però ara el Senyor, el meu Déu, m’ha concedit repòs per tots costats; no hi ha enemics ni cap adversitat.

5. Per això he decidit construir un temple al nom del Senyor, el meu Déu, tal com el Senyor va dir al meu pare David: ‘El teu fill, que jo posaré al teu lloc en el tron, ell edificarà un temple al meu nom.’

6. Ara, doncs, ordena que tallin per a mi cedres del Líban; els meus servents es-taran amb els teus i jo et pagaré pels teus servents el salari que tu estipulis, perquè, com tu saps, entre nosaltres no hi ha ningú que sàpiga tallar troncs com els sidonis.”

7. Quan Hiram va sentir les paraules de Salomó va tenir una gran alegria, i digué: “Beneït sigui avui el Senyor, que ha donat a David un fill savi sobre aquest poble tan nombrós!”

8. Llavors Hiram va enviar aquest mis-satge a Salomó: “He escoltat l’ambai-xada que m’has tramès. Pel que fa als troncs de cedre i d’avet, jo compliré tot el que desitges.

9. Els meus servents els baixaran des del Líban fins al mar; jo en formaré rais que vagin per mar fins al lloc que tu em diguis, allà seran deslligats i te’ls endu-ràs. Tu, a canvi, compliràs el meu desig subministrant queviures al meu palau.”

10. Així, Hiram subministrava a Salomó troncs de cedre i d’avet, tants com en volia;

11. mentre que Salomó proveïa a Hiram vint mil càrregues de blat i vint càrre-gues d’oli verge, per al manteniment del seu palau. Això és el que Salomó paga-va a Hiram cada any.

12. El Senyor va concedir saviesa a Sa-lomó, tal com li havia promès. A més, hi hagué pau entre Hiram i Salomó, pactant ambdós una aliança.

13. El rei Salomó ordenà una lleva entre tot Israel. Fou una lleva de trenta mil homes,

14. i els envià al Líban per torns de deu mil cada mes; passaven un mes al Líban i dos mesos a casa. Adoram era l’en-carregat de la lleva.

15. A més, Salomó tenia setanta mil tra-giners i vuitanta mil picapedrers a les muntanyes,

16. a part dels encarregats, els capatas-sos de Salomó que dirigien les obres, que eren tres mil tres-cents; aquests eren els qui manaven la gent que treballava a les obres.

17. El rei va ordenar que arranquessin roques grosses, pedres escollides, per a fer els fonaments del temple amb pedres tallades.

18. Van ser treballades pels mestres de Salomó i els mestres d’Hiram, amb gent de Guebal. Així es van treballar la fusta i les pedres per a la construcció del temple.

1 Reis 6:1-38

1. L’any quatre-cents vuitanta des-prés de la sortida dels fills d’Israel de la terra d’Egipte, l’any quart del regnat de Salomó sobre Israel, el mes de ziv, que és el segon mes, va començar la construcció del temple del Senyor.

2. El temple que edificava Salomó per al Senyor tenia seixanta colzades de llar-gada, vint colzades d’amplada i trenta colzades d’alçada.

3. El pòrtic davanter del santuari tenia vint colzades de llargada, corresponent a l’amplada de l’edifici, amb una am-plada de deu colzades, corresponent a la llargada de l’edifici.

4. Al temple hi va fer finestres tancades amb gelosies.

5. Va construir, adossat al mur del tem-ple, un annex lateral, tot al voltant dels murs de l’edifici, tant del santuari com del Santíssim, i hi va fer pisos laterals tot al seu voltant.

6. La planta baixa tenia cinc colzades d’ample; la del mig, sis colzades d’ample, i la tercera set colzades d’ample; i s’havien fet repeus tot al voltant de l’edi-fici, per l’exterior, per evitar d’engalzar les bigues a les parets de l’edifici.

7. El temple, quan es va construir, fou edificat amb pedres treballades a les mateixes pedreres, de manera que no se sentien ni martells, ni escarpes, ni cap instrument de ferro a l’interior del tem-ple.

8. L’entrada del pis lateral del mig s’obria al costat dret de l’edifici, i per una escala de cargol es pujava al pis del mig, i des d’aquest al tercer.

9. Un cop acabat de construir el temple, va cobrir l’edifici amb una filera de bi-gues i un ensostrat de cedre.

10. Va construir també els pisos laterals al voltant de tot l’edifici; l’alçada de cada un era de cinc colzades, i es recol-zaven a l’edifici per mitjà de bigues de cedre.

11. Llavors Salomó tingué una revelació del Senyor que deia:

12. “Referent a aquest temple que tu edi-fiques, si segueixes els meus estatuts, si compleixes les meves lleis i obeeixes tots el meus manaments, i camines en ells, llavors jo compliré en tu la promesa que vaig fer a David, el teu pare,

13. i habitaré enmig dels israelites i no deixaré mai el meu poble d’Israel.”

14. Un cop Salomó hagué acabat de construir el temple,

15. va revestir les parets interiors amb planxes de cedre, des del terra fins a les bigues del sostre. Va recobrir, doncs, l’interior de fusta, i va revestir el terra del temple amb fusta de xiprer.

16. També va recobrir les vint colzades de la secció posterior de l’edifici amb planxes de cedre, des del terra fins a les bigues, i va destinar l’espai interior a Debir, és a dir, a lloc santíssim.

17. També l’ Hekal, és a dir, el lloc sant, situat davant del santíssim, tenia qua-ranta colzades de llarg.

18. El cedre que cobria l’interior de l’edifici tenia relleus de figures de car-basses silvestres i garlandes de flors; tot era de cedre, sense deixar veure la pedra.

19. Va disposar el lloc santíssim dins el temple, al fons, per col·locar-hi l’Arca de l’Aliança del Senyor.

20. L’interior del lloc santíssim feia vint colzades de llargada per vint d’amplada i vint d’alçada. El va revestir d’or fi; igualment va recobrir l’altar de cedre.

21. Salomó va revestir interiorment el temple d’or fi i va tancar amb cadenes d’or la part davantera del lloc santíssim, que també va revestir d’or.

22. Així va revestir el temple totalment d’or; igualment va cobrir d’or tot l’altar situat davant del lloc santíssim.

23. Dins el lloc santíssim hi va fer dos querubins de fusta d’olivera borda, de deu colzades d’alçada.

24. L’una de les ales del primer querubí feia cinc colzades, i cinc colzades més l’altra ala del querubí; en total, deu col-zades de l’un extrem a l’altre de les ales.

25. L’altre querubí feia també deu col-zades; tots dos querubins tenien les mateixes mesures i la mateixa forma.

26. El primer querubí feia deu colzades d’alçada, i el mateix feia el segon querubí.

27. Va situar els querubins dins la cambra interior del temple. Els querubins tenien les ales desplegades, de manera que una ala del primer tocava una paret i una ala del segon en tocava una altra, mentre que les altres dues ales, vers el centre del recinte, es tocaven l’una amb l’altra.

28. I va recobrir d’or els querubins.

29. A totes les parets del voltant del temple hi va esculpir baixos relleus amb figures de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, tant a la cambra interior com a la sala exterior.

30. També va cobrir d’or el paviment del temple, tant la cambra interior com la nau exterior.

31. Per a l’entrada del lloc santíssim, va fer uns batents de fusta d’olivera borda. La motllura de la llinda i dels muntants era pentagonal.

32. Els dos batents eren de fusta d’olivera borda, esculpits amb baixos relleus de querubins, de palmeres i garlandes de flors, que va recobrir d’or, aplacant l’or damunt els querubins i les palmeres.

33. Semblantment, per a l’entrada del temple va fer muntants d’olivera borda de forma quadrangular,

34. amb dos batents de fusta de xiprer; cada batent era de dues planxes plegables.

35. Hi va esculpir querubins, palmeres i garlandes de flors, i va aplacar d’or els relleus.

36. Va construir també els murs del pati interior, amb tres fileres de pedres ta-llades i una filera de bigues de cedre.

37. L’any quart, el mes de ziv, es van posar els fonaments del temple del Senyor,

38. i l’any onzè, el mes de bul, que és el mes vuitè, es va acabar el temple amb tots els detalls i enterament d’acord amb el projecte. El va construir, doncs, en set anys.

Salms 68:21-27

21. Cert, Déu aixafa el cap dels seus enemics, el cap pelut del qui passeja els seus crims.

22. Diu el Senyor: “De Basan els faré tornar, els faré tornar del fons del mar,

23. perquè xopis el teu peu en la seva sang i en els enemics hi tingui part la llengua dels teus gossos.”

24. Apareixen les teves comitives, oh Déu; el seguici del meu Déu, del meu rei amb l’ornament sagrat.

25. Els cantors van al davant, els mú-sics, al darrere; enmig, les donzelles tocant la pan-dereta:

26. “Beneïu Déu en les congregacions; beneïu el Senyor, els de l’origen d’Israel.”

27. Allà Benjamí, el més petit, és el capdavanter; i els prínceps de Judà, amb les seves tropes, els prínceps de Zabuló, els prínceps de Neftalí.

Proverbis 17:13-15

13. Aquell qui torna mal per bé no allunyarà la dissort de casa seva.

14. L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.

15. El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent, tots dos per igual, són reprovats pel Senyor.

Joan 10:24-42

24. quan els jueus el van rodejar i li deien: “¿Fins quan ens tindràs l’ànim en suspens? Si tu ets el Crist, digue’ns-ho d’una vegada.”

25. Jesús els respongué: “Ja us ho he dit, però no ho creieu. Les obres que jo faig en nom del meu Pare, m’acrediten.

26. Vosaltres, però, no creieu perquè no sou de les meves ovelles.

27. Les meves ovelles reconeixen la me-va veu; jo les conec i em segueixen.

28. Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.

29. Allò que el meu Pare m’ha confiat val més que tot, i ningú no pot arrabas-sar res de la mà del meu Pare.

30. Jo i el meu Pare som u.”

31. Els jueus van tornar a agafar pedres per apedregar-lo.

32. Jesús els digué: “Moltes obres bones us he mostrat de part del meu Pare, per quina d’aquestes obres voleu apedregar-me?”

33. Els jueus li respongueren: “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, ja que tu, essent un home, et fas Déu.”

34. Jesús els replicà: “¿No hi ha escrit en la vostra Llei: Jo he dit que sou déus?

35. Si anomena déus aquells a qui anava adreçada la paraula de Déu — tenint en compte que l’Escriptura no es pot fal-sejar —,

36. ¿com podeu dir que blasfema el qui el Pare va consagrar i va enviar al món, només perquè he dit: Sóc Fill de Déu?

37. Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu;

38. però si les faig i no em creieu a mi, creieu les obres, així sabreu i coneixe-reu que el Pare és en mi, i jo en el Pare.”

39. Altre cop intentaren d’agafar-lo, pe-rò se’ls escapà de les mans.

40. I se’n tornà a l’altra banda del Jordà, al lloc on Joan havia estat batejant, i s’hi va quedar.

41. Molts anaren a trobar-lo i deien: “Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d’ell era veritat.”

42. I molts d’aquell lloc van creure en ell.

Catalan 2007 (BEC)