Beblia

Bíblia en un any Maig 30

1. Salomó també va construir el seu propi palau; en tretze anys el va deixar acabat.

2. Va construir la «Casa del Bosc del Líban», de cent colzades de llargada, cinquanta d’amplada i trenta d’alçada, sobre quatre rengles de columnes de ce-dre; i sobre les columnes, quatre capi-tells de cedre.

3. Li va posar un sostre de taulons de cedre damunt les bigues que descansa-ven sobre quaranta-cinc columnes, cada rengle tenia quinze columnes.

4. Hi havia tres rengles de finestres, llum contra llum, tres vegades.

5. Totes les portes i tots els muntants eren quadrangulars; i unes finestres eren davant les altres en tres fileres.

6. Va fer el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llargada i trenta d’amplada, amb un vestíbul a la part del davant, amb columnes i sostre.

7. Va fer també el pòrtic del tron, on ell havia d’administrar justícia, una sala d’audiència coberta de cedre des del terra fins al sostre.

8. I el palau on havia de viure era del mateix estil, situat en un altre pati, més a l’interior del pòrtic. A més, Salomó va construir per a la filla del faraó, amb la qual s’havia casat, un palau per l’estil d’aquell pòrtic.

9. Tots aquests edificis, des dels fonaments fins a les cornises i des de la façana fins al pati gran, eren de pedres selectes, treballades, ben ajustades i serrades a mida per totes les cares.

10. Els fonaments eren de pedres valuo-ses, de grans blocs de deu i de vuit colzades.

11. I la part superior era de pedres nobles, tallades a mida, i de fusta de cedre.

12. I al voltant del pati gran hi havia tres rengleres de pedres tallades i una ren-glera de bigues de cedre, com el pati interior del temple del Senyor i el pòrtic del palau.

13. Salomó va fer venir de Tir l’artesà Hiram,

14. fill d’una viuda de la tribu de Neftalí i de pare tirienc. Treballava el bronze, i era molt expert i hàbil coneixedor de totes les arts de treballar aquest metall. Així, doncs, va anar a la cort del rei Salomó i va realitzar tota l’obra.

15. Va fondre dues columnes de bronze; cada columna tenia divuit colzades d’al-çada, i el seu perímetre feia dotze col-zades, i tenia un gruix de quatre dits, ja que eren buides.

16. També va fer dos capitells de bronze fos per a posar-los sobre el cap de cada columna; tots dos tenien cinc colzades d’alçada.

17. I xarxes d’estil fistonat i cordons trenats per als capitells que coronaven les columnes; set per a cada capitell.

18. Va fer també dues rengleres de magranes entorn de la xarxa, per a cobrir els capitells que estaven al cap de les columnes amb les magranes; així ho va fer per a cada un.

19. Els capitells de sobre el cap de les columnes que eren al costat del pòrtic tenien forma de lliri i eren de quatre colzades.

20. Aquests capitells que coronaven les dues columnes també duien dues-centes magranes en dues rengleres al voltant de cada capitell, damunt la protuberància globular de darrere de la xarxa.

21. Va situar les columnes davant el pòr-tic del temple. Quan va alçar la columna de la dreta, li va posar el nom de Jaquín; i quan va alçar la de l’esquerra, li va posar el nom de Bóaz.

22. L’extrem de les dues columnes tenia forma de lliri. Així va acabar l’obra de les columnes.

23. Després va fer el «Mar» de fosa, de deu colzades de l’una vora a l’altra, perfectament rodó, de cinc colzades d’alça-da, i un cordó de trenta colzades donava la mida del seu perímetre.

24. Per sota la seva vora, tot a l’entorn, hi havia una garlanda de carbasses sil-vestres, deu per cada colzada, donant la volta al «Mar» en dues rengleres i foses en la mateixa peça.

25. Descansava sobre dotze toros: tres miraven al nord, tres a l’occident, tres al migdia i tres a l’orient. El «Mar» descansava damunt d’ells, tots amb les gropes cap endins.

26. Tenia un pam de gruix, i la seva vora en forma de copa, com una flor de lliri. Tenia una cabuda de dues mil gerres.

27. També va fer deu peanyes de bronze, de quatre colzades de llarg cada una, quatre d’ample i tres d’alçada.

28. Les peanyes eren fetes així: tenien plafons, i els plafons eren encaixats en els seus muntants,

29. i sobre els plafons emmarcats hi ha-via figures de lleons, bous i querubins. Sobre els muntants de la peanya, per sobre i per sota les figures dels lleons i els bous hi havia garlandes de baix relleu.

30. Cada peanya tenia quatre rodes de bronze, amb eixos també de bronze. Els seus quatre angles tenien suports de fosa per la part de sota; i en cada un, per la part de fora, hi havia garlandes.

31. La seva boca entrava dins d’un ca-pitell rodó que tenia una colzada d’al-çada, de la mateixa forma de la peanya, d’una colzada i mitja. També sobre la boca hi havia gravats, però els seus pla-fons eren quadrats, no rodons.

32. Hi havia quatre rodes sota els pla-fons, amb els eixos fixats a la base. L’al-çada de cada roda era d’una colzada i mitja.

33. La forma de les rodes era com la d’una roda de carro. Els eixos, les llan-des, els raigs i els cubs eren de fosa.

34. Hi havia, doncs, quatre suports als quatre angles de cada peanya, que for-maven una sola peça amb la peanya.

35. Dalt de la peanya hi havia un cèrcol tot al voltant de mitja colzada d’alçada; i els suports i plafons que hi havia a la part alta formaven una sola peça amb la peanya.

36. I sobre les planxes, els suports i els plafons, s’hi van esculpir querubins, lleons i palmes, segons l’espai lliure de cadascun, amb garlandes tot al voltant.

37. D’aquesta manera es van fer les deu peanyes: totes eren d’una sola peça de fosa, d’una mateixa mida i d’una mateixa forma.

38. També va fer deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de quaranta gerres, i cada una feia quatre colzades. Cada pica descansava sobre una de les deu peanyes.

39. I va instal·lar cinc peanyes al cantó dret del temple i cinc al cantó esquerre, mentre que el «Mar» el va situar al can-tó dret de l’edifici, a l’orient, de cara a migdia.

40. Hiram va fer també les calderes, les pales i les tasses. Així va deixar acabada tota l’obra que feia per al rei Salomó en el temple del Senyor:

41. Les dues columnes i els dos globus dels capitells que coronaven les dues columnes; les dues xarxes per a cobrir els dos globus dels capitells situats al cim de les columnes;

42. les quatre-centes magranes per a les dues xarxes, dues rengleres de magra-nes per a cada xarxa, per a cobrir els dos globus dels capitells situats al cim de les columnes;

43. les deu peanyes i les deu piques da-munt les peanyes;

44. el «Mar» amb els dotze toros que el sostenien;

45. i les calderes, les pales i les tasses. Tots aquests utensilis que Hiram va fer al rei Salomó per al temple del Senyor eren de bronze brunyit.

46. El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, a la terra argilosa, entre Sucot i Saretan.

47. I Salomó va disposar de tots els uten-silis, sense avaluar-ne el pes, per la gran quantitat que n’hi havia.

48. Salomó també va fer tots els objectes que hi havia al temple del Senyor: l’altar d’or, la taula d’or sobre la qual es posa-ven els pans de la proposició;

49. els canelobres d’or fi de davant del lloc santíssim, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra, amb les flors, les llànties i les esmocadores d’or;

50. els gibrells, les tasses, els ganivets, les cassoletes i els encensers, que eren d’or fi. També les frontisses eren d’or, tant les de les portes de la peça interior, el lloc santíssim, com les de les portes del santuari.

51. Un cop acabades totes les obres que el rei Salomó va fer per al temple del Senyor, va portar les ofrenes consagra-des per David, el seu pare, la plata, l’or i els utensilis, i els diposità a la tresoreria del temple del Senyor.

1 Reis 8:1-66

1. Llavors Salomó va congregar vora seu, a Jerusalem, tots els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus, els principals de les famílies dels fills d’Is-rael, per fer portar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió.

2. Es van reunir amb Salomó, per a la festa, tots els homes d’Israel el mes d’etanim, que és el setè mes.

3. Quan van arribar tots els ancians d’Is-rael, els sacerdots van alçar l’arca,

4. i van pujar l’arca del Senyor, el tabernacle de reunió i tots els utensilis sagrats que hi havia dins el tabernacle. Ho van transportar els sacerdots i els levites.

5. Llavors, el rei Salomó i tota la con-gregació d’Israel que s’havia reunit amb ell davant de l’arca, sacrificaven ovelles i vedells en tanta quantitat que no es podien comptar ni calcular.

6. Els sacerdots van instal·lar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, dintre del Debir del temple, o lloc santíssim, sota les ales dels querubins,

7. ja que els querubins tenien les ales esteses sobre el lloc de l’arca, i cobrien l’arca i les seves barres.

8. Les barres eren tan llargues que se’n podien veure els extrems des del santuari, que era davant del lloc santíssim, però no es veien des de fora. Allà han estat fins al dia d’avui.

9. Dins de l’arca no hi havia res més que les dues taules de pedra que Moisès hi va fer posar a l’Horeb, quan el Senyor va fer el pacte amb els fills d’Israel, a la seva sortida del país d’Egipte.

10. Així que els sacerdots van sortir del santuari, un núvol va omplir el temple del Senyor,

11. i els sacerdots no podien continuar el servei per causa del núvol, perquè la glòria del Senyor havia omplert el tem-ple del Senyor.

12. Llavors Salomó va exclamar: “El Senyor digué que volia habitar dins la foscor.

13. T’he construït, doncs, un temple per estatge, perquè hi resideixis per sempre.”

14. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que estava allà dreta.

15. I digué: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que ha acomplert amb la seva mà allò que va prometre de paraula al meu pare David quan li va dir:

16. ‘Des del dia que vaig treure d’Egipte el meu poble Israel, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, perquè se m’hi edifiqués un temple que portés el meu nom, sinó que he escollit David perquè governi el meu poble d’Israel.’

17. I David, el meu pare, havia projectat edificar un temple al nom del Senyor Etern, Déu d’Israel,

18. però el Senyor li digué: ‘El projecte que has tingut en el teu cor d’edificar un temple al meu nom, has fet bé de tenir-lo,

19. però no seràs tu qui edificarà el tem-ple, sinó un fill teu que sortirà dels teus lloms; ell edificarà el temple al meu nom.’

20. I el Senyor ha complert la promesa que va fer. Jo m’he alçat al lloc de David, el meu pare, i he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor va prometre, i he edificat el temple al nom del Senyor Etern, el Déu d’Israel;

21. i he disposat allà un lloc per a l’arca que conté l’aliança del Senyor que ell va fer amb els nostres avantpassats, quan els va treure del país d’Egipte.”

22. Llavors Salomó es va posar davant l’altar del Senyor, en presència de tota l’assemblea d’Israel, amb les mans este-ses cap el cel,

23. i digué: “Senyor Etern, Déu d’Israel, no hi ha cap déu igual a tu, ni dalt del cel ni aquí baix a la terra, que complei-xes l’aliança i la misericòrdia amb els teus servents que de tot cor caminen davant teu;

24. que has complert amb el teu servent David, el meu pare, el que li vas pro-metre; li ho vas prometre de paraula i avui ho ha complert la teva mà.

25. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, compleix amb el teu servent David, el meu pare, la promesa que li vas fer dient-li: ‘No faltarà mai davant meu un home dels teus que ocupi el tron d’Israel mentre els teus descendents vetllin la seva conducta per caminar davant meu, com tu hi has caminat.’

26. Ara, doncs, et prego, Déu d’Israel, que confirmis la promesa que vas fer al teu servent David, el meu pare.

27. Però, ¿és veritat que Déu pot habitar sobre la terra? Heus aquí que el cel i el cel del cel no et poden contenir: molt menys aquest temple que jo he construït!

28. Tot i així, Senyor, Déu d’Israel, para atenció a la pregària i a la súplica del teu servent, i escolta el clam i la súplica que el teu servent eleva davant teu avui;

29. que els teus ulls estiguin fixos sobre aquest temple nit i dia, sobre aquest lloc del qual vas dir: ‘Allà hi haurà el meu nom’; i escolta la pregària que el teu servent fa en aquest lloc.

30. Escolta, doncs, la súplica que el teu servent i el teu poble Israel et dirigiran des d’aquest lloc; tu l’escoltaràs des del lloc on habites, des del cel; sí, l’escol-taràs i el perdonaràs.

31. Si algú peca contra el seu proïsme i se li imposa una imprecació, fent-lo ju-rar, de manera que hagi de venir a jurar davant el teu altar, en aquest temple,

32. tu, des del cel, escolta, actua i fes justícia als teus servents, condemnant el malvat fent recaure els seus fets sobre ell mateix, i justifica l’innocent premiant-lo segons la seva pròpia justícia.

33. Si el teu poble Israel és derrotat davant l’enemic, per haver pecat contra tu, però es converteixen a tu i exalcen el teu nom, et supliquen i et preguen en aquest temple,

34. tu, del cel estant, escoltaràs el teu poble Israel i el perdonaràs, i els retor-naràs a la terra que vas donar als seus avantpassats.

35. Si el cel es tanca i deixa de ploure, per haver pecat ells contra tu, si preguen des d’aquest lloc i exalcen el teu nom, i es converteixen del seu pecat quan tu els afligeixis,

36. escolta, tu, del cel estant, i perdona el pecat dels teus servents i del teu poble Israel, després que els hagis mostrat el bon camí que han de seguir; i concedeix llavors la pluja sobre la terra que vas donar com a heretat al teu poble.

37. Si hi ha fam al país, si hi ha pesta o una malura, plaga, llagosta o pugó, si l’enemic assetja alguna de les ciutats del país, en qualsevol calamitat o malaltia,

38. tota pregària, tota súplica que faci qualsevol home o tot el teu poble d’Is-rael, reconeixent cadascun la plaga en el seu cor, i estenent les seves mans vers aquest temple,

39. escolta-la, des del cel, el lloc de la teva estada, i perdona; actua i paga a cadascun segons la seva conducta, tu que coneixes el seu cor, perquè tu, només tu, coneixes el cor de tots els humans;

40. així et reverenciaran tot el temps de la seva vida sobre la terra que has donat als seus avantpassats.

41. També els estrangers, els qui no són del teu poble d’Israel, els vinguts de terres llunyanes atrets per la teva anomenada,

42. perquè han sentit parlar del teu gran nom, de la teva mà poderosa i del teu braç estès, quan vinguin a pregar en aquest temple,

43. escolta’ls tu des del cel, el lloc de la teva estada, i actua d’acord amb tot el que els estrangers et demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el teu nom i et venerin, com el teu poble Is-rael, i perquè sàpiguen que, en aquest temple que he edificat, s’hi invoca el teu nom.

44. Quan el teu poble surti de campanya contra el seu enemic, pel camí per on l’hauràs enviat, si prega al Senyor, mi-rant a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he edificat al teu nom,

45. escolta del cel estant la seva pregària suplicant i defensa la seva causa.

46. Si pequen contra tu — perquè no hi ha cap home que no pequi —, i tu, enutjat contra ells, els deixes a mans dels ene-mics, i aquests els duen captius al país enemic, sigui llunyà o proper,

47. i llavors ells reflexionen estant al país on són captius, es converteixen i et supliquen misericòrdia a la terra dels seus segrestadors dient: ‘Hem pecat, hem estat dolents; som culpables!’,

48. i es converteixen a tu de tot cor i amb tota l’ànima, a la terra dels enemics que els hauran fet presoners, i et supliquen mirant vers la terra que vas donar als seus avantpassats, la ciutat que has escollit i el temple que he edificat al teu nom,

49. llavors, del cel estant, del lloc de la teva estada, escolta la seva oració supli-cant i defensa la seva causa,

50. i perdona el teu poble en allò que hagi pecat contra tu, i en totes les trans-gressions amb què s’hagi rebel·lat con-tra tu, i fes que trobin misericòrdia da-vant dels qui els hagin fet captius, de manera que es compadeixin d’ells.

51. Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que tu vas treure d’Egipte, d’aquell forn de ferro.

52. Que els teus ulls estiguin atents a la súplica del teu servent i a la súplica del teu poble Israel per escoltar-los sempre que clamin a tu,

53. perquè tu els vas triar com a heretat teva d’entre tots els pobles de la terra, tal com vas prometre per mitjà de Moi-sès, el teu servent, quan vas treure els nostres avantpassats de l’Egipte, Senyor Etern!”

54. Quan Salomó va acabar de dirigir al Senyor tota aquesta pregària i tota aquesta súplica, es va alçar de davant l’altar del Senyor, on estava prostrat de genolls amb les mans esteses vers el cel,

55. i es va posar dret i va beneir tota l’assemblea d’Israel en veu alta:

56. “Beneït sigui el Senyor, que ha donat repòs al seu poble Israel, d’acord amb tot el que havia promès! No ha faltat ni a una sola de les promeses de benau-rança que va dir per mitjà de Moisès, el seu servent!

57. Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres com ha estat amb els nostres avantpassats; que no ens deixi ni ens desempari,

58. sinó que decanti el nostre cor vers ell, a fi que seguim en tot els seus camins i observem els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, que va pres-criure als nostres avantpassats!

59. Que aquestes paraules meves, amb les quals he pregat davant el Senyor, es mantinguin presents dia i nit davant el Senyor, el nostre Déu, perquè sostingui la causa del seu servent i la causa del seu poble Israel, segons el que necessitin dia rere dia,

60. a fi que tots els pobles de la terra reconeguin que només el Senyor Etern és Déu i no n’hi ha d’altre.

61. Que el vostre cor sigui íntegre envers el Senyor, el nostre Déu, caminant d’acord amb els seus preceptes i obser-vant els seus manaments com el dia d’avui.”

62. Després, el rei, amb tot Israel, va oferir sacrificis davant del Senyor.

63. Salomó va oferir al Senyor, com a sacrificis pacífics, vint-i-dos mil vedells i cent vint mil ovelles. D’aquesta mane-ra el rei, amb tots els fills d’Israel, va consagrar el temple del Senyor.

64. Aquell dia el rei va fer la consagració de l’interior del pati situat davant del temple del Senyor, ja que allí va oferir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos dels sacrificis pacífics, perquè l’altar de bronze situat davant del Senyor era massa petit per a contenir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos dels sacrificis pacífics.

65. En aquella ocasió, Salomó, i amb ell tot Israel, una gran multitud que havia vingut des de l’entrada d’Hamat fins al torrent d’Egipte, va celebrar la festa da-vant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies.

66. I el vuitè dia acomiadà el poble, i ells van beneir el rei i van tornar a les seves cases contents i amb el cor alegre per tots els beneficis que el Senyor havia fet a David, el seu servent, i a Israel, el seu poble.

Salms 68:28-35

28. El teu Déu ha disposat la teva força: confirma, oh Déu, el que has fet a favor nostre

29. des del teu temple, a Jerusalem, on els reis et vindran a dur presents.

30. Increpa la fera del canyar, el tropell de braus, amb els vedells dels pobles, que es sotmetin amb tributs d’ar-gent. Dispersa els pobles que volen la guerra.

31. Vindran emissaris d’Egipte, Etiòpia acudirà estenent les mans a Déu.

32. Canteu a Déu, reialmes de la terra, entoneu salms al Senyor, ( Pausa )

33. al qui cavalca pel cel, el cel etern. Escolteu com ressona el tro, el seu tro potent!

34. Reconegueu el poder de Déu, la seva majestat sobre Israel, el seu poder en els núvols.

35. Ets temible, oh Déu, des del teu santuari! El Déu d’Israel, que dóna poder i vigoria al poble. Beneït sigui Déu!

Proverbis 17:16-17

16. ¿Val res el diner en mans del neci, per comprar saviesa, si no té ente-niment?

17. L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa.

Joan 11:1-29

1. Un home de Betània anomenat Llàtzer caigué malalt. Betània era el poble de Maria i de la seva germana Marta.

2. Aquesta Maria era la que havia ungit el Senyor amb perfum i li havia eixugat els peus amb els seus cabells. El qui estava malalt era el seu germà Llàtzer.

3. Les germanes enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira que aquell amic que tant t’estimes s’ha posat malalt.”

4. Jesús, en sentir-ho, digué: “Aquesta malaltia no és de mort, sinó que és per a glòria de Déu. Per ella ha de ser glorificat el Fill de Déu.”

5. Jesús estimava Marta, la seva germana i Llàtzer.

6. Des que va saber que estava malalt, encara va restar dos dies en aquell lloc on era,

7. i passat aquell temps digué als seus deixebles: “Tornem a Judea.”

8. Els deixebles li diuen: “Rabí, no fa pas gaire que els jueus et volien apedregar, i vols tornar-hi?”

9. Respongué Jesús: “No té el dia dotze hores de llum? Si un camina de dia no ensopega perquè s’hi veu amb la claror natural,

10. però si un camina de nit, ensopega, perquè en si mateix no té llum.”

11. Després de dir això afegí: “El nostre amic Llàtzer s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.”

12. Els deixebles li digueren: “Senyor, si dorm es posarà bo.”

13. Però Jesús s’havia referit a la seva mort, i ells es pensaven que parlava del son natural.

14. Aleshores Jesús els digué clarament: “Llàtzer és mort,

15. i me n’alegro per vosaltres, de no haver estat allà, perquè cregueu; però anem-hi.”

16. Tomàs, anomenat el Bessó, va dir als seus companys: “Anem-hi nosaltres també, a morir amb ell.”

17. Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.

18. Betània era prop de Jerusalem, cosa d’uns tres quilòmetres.

19. Molts jueus havien anat a casa de Marta i de Maria per consolar-les de la mort del seu germà.

20. Quan Marta va sentir que Jesús arri-bava, va sortir a rebre’l, però Maria es va quedar a casa.

21. Marta digué a Jesús: “Senyor, si ha-guessis estat aquí, el meu germà no hau-ria mort.

22. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis.”

23. Li digué Jesús: “El teu germà ressus-citarà.”

24. Marta li diu: “Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia.”

25. Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.

26. Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”

27. Ella li diu: “Sí, Senyor; jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que havia de venir al món.”

28. Després d’això, va anar a cridar la seva germana Maria, i li digué a cau d’orella: “El Mestre és aquí i et demana.”

29. Quan ho va sentir es va aixecar de pressa i l’anà a trobar.

Catalan 2007 (BEC)