Beblia

Bíblia en un any Juny 1

1. El rei Salomó va estimar mol-tes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.

2. D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajun-tar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota segu-retat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Sa-lomó s’hi va unir amb amor;

3. va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor.

4. I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare.

5. Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites.

6. Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare.

7. Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars de-dicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon.

8. Va fer el mateix per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven en-cens i oferien sacrificis als seus déus.

9. El Senyor es va enutjar contra Salo-mó, perquè el seu cor s’havia apartat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut per dues vegades

10. i li havia ordenat que no seguís altres déus, però ell no va obeir allò que el Senyor li havia manat.

11. Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu.

12. Si bé, per amor del teu pare David, el meu servent, això no ho faré en vida teva; l’arrancaré de les mans del teu fill.

13. Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li conce-diré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”

14. Llavors el Senyor va fer que s’alcés un enemic contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.

15. Perquè, en l’atac de David contra Edom, quan Joab, el comandant de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts, després de matar tots els homes d’Edom,

16. (ja que Joab, amb tots els israelites, va estar-se allí sis mesos, fins que hagué exterminat tots els homes d’Edom),

17. Adad aconseguí de fugir amb alguns edomites d’entre els servidors del seu pare cap a l’Egipte. Llavors Adad era molt petit.

18. Aquests, doncs, sortiren de Madian i van arribar a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran i van anar a l’Egipte, al faraó, rei d’aquell país, que li va donar asil, li va assignar manutenció i li va donar terres.

19. I Adad va trobar gràcia als ulls del faraó, de tal manera que fins i tot li concedí per muller la germana de la seva pròpia muller, la germana de la reina Tahpenés.

20. La germana de Tahpenés li va infan-tar un fill, Guenubat, que Tahpenés va criar al palau del faraó, entre els fills del faraó.

21. Però, així que Adad va saber, a l’Egipte, que David reposava amb els seus avantpassats i que Joab, el comandant de l’exèrcit, era mort, va demanar al faraó: “Deixa’m anar a la meva terra.”

22. Però el faraó li respongué: “Què et falta al meu costat, perquè vulguis mar-xar a la teva terra?” Adad va contestar: “No em falta res. Però et prego que em deixis marxar.”

23. Per altra banda, Déu va alçar un altre enemic a Salomó: Rezon, fill d’Eliadà, que havia fugit d’Adadèzer, rei de Sobà, el seu sobirà.

24. Havia reunit al seu costat uns quants homes i s’havia fet cap d’una banda, quan David va derrotar els de Sobà. Van anar a Damasc, s’hi van establir i se’n van apoderar.

25. Aquest va ser enemic d’Israel durant tota la vida de Salomó, i va ser un mal afegit al d’Adad, perquè odiava Israel i va regnar sobre Síria.

26. També Jeroboam, servidor de Salo-mó, es va rebel·lar contra el rei. Era fill de Nebat, efratita de Seredà, i la seva mare era viuda i es deia Seruà.

27. La causa que es rebel·lés contra el rei va ser aquesta: Salomó construïa el terraplè per a tancar la bretxa de la ciutat de David, el seu pare,

28. i aquest Jeroboam era fort i decidit, i veient Salomó que aquell jove era molt actiu, el va nomenar capatàs dels treba-lladors de la casa de Josep.

29. Succeí, per aquell temps, que Jeroboam sortia de Jerusalem i es va trobar pel camí el profeta Ahià, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es tro-baven sols al camp.

30. Llavors Ahià prengué el mantell nou que portava i el va esquinçar en dotze trossos,

31. i digué a Jeroboam: “Pren per a tu deu trossos, perquè el Senyor, Déu d’Is-rael, diu això: Mira, esquinçaré el reial-me de les mans de Salomó, i a tu te’n donaré deu tribus.

32. Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.

33. Perquè m’han deixat a mi i han ado-rat Astarte, la deessa dels sidonis, Que-moix, el déu de Moab, i Milcom, déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins complint el que és recte als meus ulls, els meus estatuts i les meves lleis com David, el seu pare.

34. No obstant, no prendré tot el reialme de la seva mà, sinó que el mantindré com a príncep tots els dies de la seva vida, per amor a David, el meu servent, que jo vaig escollir i que va guardar els meus manaments i els meus estatuts,

35. però prendré el reialme de la mà del seu fill; i d’ell, te’n donaré a tu deu tribus.

36. Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he es-collit per posar-hi el meu nom.

37. Et prendré, doncs, i regnaràs sobre tot el que la teva ànima desitgi i seràs sobirà d’Israel.

38. I serà que si obeeixes tot allò que et mani, si segueixes els meus camins i practiques allò que és recte als meus ulls, guardant els meus estatuts i els meus manaments, tal com ho va fer David, el meu servent, llavors jo seré amb tu, edificaré per a tu una casa perdurable, com la hi vaig edificar a David, i et donaré Israel.

39. Així humiliaré la descendència de David, però no per sempre.”

40. Salomó va intentar matar Jeroboam, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a l’Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.

41. La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, ¿no consta ja en el llibre dels fets de Salomó?

42. El temps que Salomó va regnar a Jerusalem, sobre tot Israel, van ser qua-ranta anys.

43. Després Salomó va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare; i Roboam, el seu fill, va regnar en lloc seu.

1 Reis 12:1-33

1. Roboam va anar a Siquem perquè tot Israel s’hi havia reunit per proclamar-lo rei.

2. Però se n’assabentà Jeroboam, fill de Nebat, que encara s’estava a l’Egipte, on havia fugit de la presència del rei Salomó. Residia, doncs, Jeroboam a l’Egipte,

3. on van enviar a buscar-lo. Aleshores va tornar i va acudir a Siquem, on tota l’assemblea d’Israel va parlar amb Ro-boam en aquests termes:

4. “El teu pare ens va imposar un jou molt pesat; ara, doncs, alleugereix tu la feixuga servitud del teu pare i el jou pesant que va posar damunt nostre, i nosaltres et servirem.”

5. Ell els respongué: “Retireu-vos per tres dies i després torneu.” I el poble es va retirar.

6. El rei Roboam, llavors, va consultar els ancians que havien servit a l’audièn-cia del seu pare Salomó quan encara vivia, i els preguntà: “Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?”

7. I ells li digueren: “Si avui et poses al servei d’aquest poble i els serveixes i els respons amb bones paraules, seran els teus súbdits per sempre.”

8. Però Roboam no va fer cas del consell que els ancians li donaven, i va consultar amb els joves que havien crescut amb ell i havien entrat al seu servei.

9. Els preguntà: “Quina resposta m’aconselleu que donem al poble aquest que m’ha dit: Alleugereix el jou que el teu pare ens va imposar?”

10. I els joves que havien crescut amb ell li van contestar: “Al poble aquest que t’ha dit: ‘El teu pare ens va imposar un jou pesant, ara alleugereix tu el seu jou’, els has de respondre així: El meu dit petit és més gros que els lloms del meu pare.

11. Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara us el faré més pesant; si el meu pare us castigava amb fuets, jo us castigaré amb escorpins.”

12. Al tercer dia, Jeroboam i tot el poble van anar a trobar Roboam, tal com havia manat el rei quan digué: “Torneu el tercer dia.”

13. I el rei respongué al poble amb as-presa, sense fer cas del consell que els ancians li havien donat,

14. i seguint el consell dels joves els respongué: “El meu pare us va imposar un jou pesant, però jo us el faré encara més pesant. El meu pare us va castigar amb fuets, però jo us castigaré amb escorpins.”

15. El rei, doncs, no va escoltar el poble, perquè així ho havia disposat el Senyor a fi que es complís la paraula que el Senyor havia dit per mitjà d’Ahià, de Siló, a Jeroboam, fill de Nebat.

16. Llavors, tot el poble, veient que el rei no els escoltava, va replicar al rei: “¿Què tenim a veure, nosaltres, amb David? No tenim cap heretat amb el fill de Jessè! Cap a casa, Israel! Ara cuida’t de casa teva, David!” I Israel va marxar a casa seva.

17. Però els fills d’Israel que vivien a les poblacions de Judà van quedar sota el domini de Roboam.

18. Llavors el rei Roboam va enviar Adoram, encarregat de les lleves, però tot Israel el va apedregar i morí. I el mateix rei Roboam hagué de pujar corrents al carro i fugir cap a Jerusalem.

19. Així Israel es va separar de la casa de David fins al dia d’avui.

20. Quan tot Israel va saber que Jeroboam havia tornat, el van fer venir a l’assemblea i el van proclamar rei d’Israel. Ningú no va seguir la casa de David, llevat de la tribu de Judà.

21. I quan Roboam va arribar a Jerusalem, va reunir tota la casa de Judà i la tribu de Benjamí, cent vuitanta mil guerrers, per lluitar contra la casa d’Israel i restituir el regne per a ell, el fill de Salomó.

22. Però la paraula de Déu fou dirigida a Xemaià, home de Déu, en aquests termes:

23. “Digues això a Roboam, fill de Sa-lomó, rei de Judà, a tota la casa de Judà i de Benjamí i a la resta del poble:

24. Això ha dit el Senyor: No pugeu ni lluiteu contra els vostres germans, els fills d’Israel. Torneu-vos-en cadascun a casa seva, que sóc jo qui ha disposat tot això.” I ells, obeint la paraula del Senyor, se’n tornaren, seguint l’ordre del Senyor.

25. Llavors Jeroboam va fortificar Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va quedar. Després va sortir d’allà i va fortificar Penuel.

26. Jeroboam pensava interiorment: “Ara tornarà el reialme a la casa de David.

27. Si aquest poble puja a oferir els seus sacrificis al temple del Senyor, a Jerusalem, el cor d’aquest poble es decanta-rà vers el seu senyor, Roboam, rei de Judà; i a mi em mataran i tornaran a Roboam, rei de Judà.”

28. El rei, després d’haver reflexionat, va fer dos vedells d’or i digué al poble: “Ja s’ha acabat això de pujar a Jerusalem! Aquí tens els teus déus, Israel, els que et van treure de la terra d’Egipte!”

29. I va situar l’un a Betel i l’altre a Dan.

30. Això esdevingué un motiu de pecat, perquè el poble anava a presentar-se tant davant de l’un com davant de l’altre.

31. Després Jeroboam va construir els llocs alts i va nomenar sacerdots d’entre el comú del poble, que no eren dels levites.

32. Jeroboam també va instituir una festa solemne al mes vuitè, el dia quinze del mes, semblant a la festa solemne que es feia a Judà, i ell mateix va oferir sacri-ficis sobre l’altar. Així ho va fer a Betel, oferint sacrificis als vedells que havia fabricat, i establint a Betel els sacerdots dels llocs alts que ell havia construït.

33. Va ser el dia quinze del mes vuitè que va oferir sacrificis sobre l’altar que havia construït a Betel, durant la festa que ell mateix havia instituït a caprici i havia establert com a festivitat per als fills d’Israel. Hi va pujar a cremar l’encens.

Salms 69:5-15

5. Oh Déu, tu coneixes la meva insen-satesa, i les meves culpes no et són pas desconegudes.

6. Que no s’hagin d’avergonyir per culpa meva els qui confien en tu, Senyor, Déu de l’univers! Que no passin afront per culpa me-va els qui et busquen, Déu d’Is-rael!

7. És per tu que he tolerat l’oprobi, la vergonya em cobreix la cara;

8. pels meus germans sóc un foraster, un desconegut pels fills de la meva mare.

9. El zel de la teva casa em consumeix, i la befa dels qui t’insulten recau damunt meu.

10. Quan m’entristeixo i dejuno, serveixo de motiu d’escarni;

11. quan m’he posat roba de sac per vestit, m’he tornat la riota de tothom;

12. els qui seuen a la porta malparlen de mi, i em dediquen cançonetes els bor-ratxos.

13. Però jo alço a tu la meva pregària, Senyor, en el temps oportú; contesta’m, oh Déu ple de bondat, amb la fidelitat del teu auxili.

14. Treu-me del fang, que no m’en-fonsi; fes que m’escapi dels meus perse-guidors i de les aigües profun-des.

15. Que no m’ofegui l’aiguat, ni m’engoleixi l’abisme, ni tanqui el pou la seva boca sobre mi.

Proverbis 17:20-22

20. El de cor fals mai no trobarà el be-nestar, i el de llengua insidiosa caurà en la desgràcia.

21. Qui engendra un neci en té aflicció, no pot tenir alegries el pare d’un insensat.

22. El cor alegre et dóna salut, un esperit abatut corseca els ossos.

Joan 12:1-26

1. Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer, aquell qui Jesús havia ressus-citat d’entre els morts.

2. Allí li van preparar un sopar: Marta servia i Llàtzer era un dels qui l’acompanyaven a taula.

3. Aleshores, Maria, prenent una lliura de perfum de nard pur, de molt preu, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells; i la casa s’omplí de la fragància del perfum.

4. Judes Iscariot, un dels seus deixebles, el qui l’havia de trair, va dir:

5. “Per què no s’ha venut aquest perfum per tres-cents denaris i s’ha donat als pobres?”

6. Però això ho deia no pas perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era lladre i, com que guardava la bossa dels diners, del que hi posaven en sostreia.

7. Jesús digué: “Deixa-la estar, que el guardava per al dia de la meva sepultura.

8. Perquè els pobres sempre els teniu amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre.”

9. Un gran nombre de jueus va saber que Jesús era allí i hi anà, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, el qui Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.

10. Però els principals sacerdots van decidir de matar també Llàtzer,

11. perquè molts dels jueus els deixaven a causa d’ell i creien en Jesús.

12. L’endemà, la gran multitud que ha-via vingut a la festa, quan va saber que Jesús arribava a Jerusalem,

13. van tallar rams de les palmeres i van sortir a rebre’l cridant: “Hosanna! Be-neït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel!”

14. Jesús va trobar un pollí i s’hi assegué al damunt, tal com diu l’Escriptura:

15. No temis, filla de Sió; mira el teu rei, que ve muntat en un pollí de somera.

16. Els seus deixebles, de moment, no ho van entendre, però quan Jesús fou glo-rificat, llavors van recordar que aques-tes coses havien estat escrites d’ell, tal com li havien succeït.

17. La gent que havia estat present quan va cridar Llàtzer del sepulcre i el va ressuscitar d’entre els morts, en dona-ven testimoniatge.

18. I per això la gent anava a rebre’l: perquè va saber que havia realitzat aquest miracle.

19. Però els fariseus comentaven entre ells: “Ja veieu que no hi ha res a fer; mireu com tothom se’n va darrere seu.”

20. Entre els qui havien pujat a adorar amb motiu de les festes, hi havia alguns grecs.

21. Aquests van anar a trobar Felip, el de Betsaida de Galilea, i li van demanar: “Senyor, voldríem veure Jesús.”

22. Felip anà a dir-ho a Andreu, i Andreu va anar amb Felip a dir-ho a Jesús.

23. Ell els respongué: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’Home sigui glorificat.

24. Us ho asseguro: si el gra de blat cau a terra i no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit.

25. Qui estima la pròpia vida, la perd; qui menysprea la seva vida en el món present, la conservarà per a la vida eterna.

26. Si algú em vol servir, que em se-gueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà.

Catalan 2007 (BEC)