Beblia

Bíblia en un any Juny 21

1. Els descendents de Rubèn, primo-gènit d’Israel. Si bé era el primer nascut, com que va profanar el llit del seu pare, el dret de primogenitura va passar a la descendència de Josep, fill d’Israel, i ell no va ser inscrit en les genealogies com a primogènit.

2. No obstant, Judà esdevingué el més important entre els seus germans, i d’ell en sorgí un príncep; però la primogeni-tura pertany a Josep.

3. Els fills de Rubèn, primer nascut d’Is-rael: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.

4. Descendents de Joel: Xemaià, Gog, Ximí,

5. Micà, Reaià, Bàal

6. i Beerà, que era príncep dels rubenites i que fou deportat per Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria.

7. Els seus germans, agrupats per famí-lies segons llurs genealogies, foren: com a principal, Jeiel; després, Zacaries,

8. Bela, fill d’Azaz, que era fill de Xema, fill de Joel. Aquests ocupaven Aroer i s’estenien fins a Nebó i Baal-Meon.

9. Per la banda d’orient ocupaven fins a l’entrada del desert, el territori que s’estén des del riu Eufrates, ja que el seu bestiar havia augmentat molt al país de Galaad.

10. En temps de Saül van lluitar contra els agarens, que van caure a les seves mans, i es van establir en les seves tendes per tota la regió oriental de Galaad.

11. Els descendents de Gad habitaven davant dels rubenites, en el territori de Basan, fins a Salcà.

12. El principal era Joel; el segon, Xa-fam; després Jaanai i Xafat, en el Basan.

13. El seus germans, per famílies patriar-cals, foren: Micael, Meixul·lam, Xeba, Jorai, Jacan, Zia i Éber, set en total.

14. Aquests van ser fills d’Abihail, que era descendent d’Hurí, fill de Jaróah, fill de Guilad, fill de Micael, fill de Jeixixai, fill de Jahdó, fill de Buz.

15. Ahí, fill d’Abdiel, fill de Guní, fou el cap de la seva casa paterna.

16. Habitaven a Galaad, a Basan, en els seus pobles i en tots els campaments de Xaron, fins als seus confins.

17. Tots ells van ser inscrits en temps de Jotam, rei de Judà, i de Jeroboam, rei d’Israel.

18. Els descendents de Rubèn, dels ga-dites i de la meitat de la tribu de Ma-nassès, eren homes valents, armats amb escuts i espases, tiradors d’arc i experimentats en la guerra, en nombre de quaranta-quatre mil set-cents seixanta homes, disposats al combat.

19. Van lluitar contra els agarens, contra Jetur, Nafix i Nodab,

20. i en la lluita contra ells van ser afa-vorits, de manera que els agarens i tots els seus aliats van caure a les seves mans, perquè en la batalla van invocar Déu i ell els va escoltar, ja que hi havien confiat.

21. Es van apoderar del seu bestiar: de camells en van capturar cinquanta mil; d’ovelles, dues-centes cinquanta mil; d’ases, dos mil; i de persones, cent mil.

22. Van causar molts morts a l’enemic, perquè aquella guerra era de Déu. I es van quedar a viure en aquell lloc fins a l’època de la deportació.

23. Els descendents de la mitja tribu de Manassès es van establir en aquest terri-tori, des de Basan fins a Baal-Hermon i Senir, i la muntanya de l’Hermon, ja que eren molt nombrosos.

24. Aquests van ser els caps de les seves cases paternes: Éfer, Ixí, Eliel, Azriel, Irmeià, Odavià i Jahdiel. Guerrers es-forçats, homes de renom, caps dels seus llinatges.

25. Però van ser infidels al Déu dels seus avantpassats i es van prostituir seguint els déus dels pobladors d’aquella terra que Déu havia exterminat davant d’ells.

26. Per això el Déu d’Israel va incitar l’ànim de Pul, rei d’Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, que regnava a l’Assíria, i aquest va desterrar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès a les regions d’Halah, Habor i Arà, i al riu Gozan, fins al dia d’avui

1 Cròniques 6:1-81

1. Els fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.

2. Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel.

3. Fills d’Amram: Aaron, Moisès i Ma-ria. Fills d’Aaron: Nadab, Abihú, Elea-zar i Itamar.

4. Eleazar fou el pare de Pinhàs, i Pinhàs ho fou d’Abixua;

5. Abixua fou pare de Buquí, i Buquí ho fou d’Uzí;

6. Uzí fou pare de Zerahià, i Zerahià ho fou de Meraiot;

7. Meraiot fou pare d’Amarià, i Amarià ho fou d’Ahitub;

8. Ahitub fou pare de Sadoc, i Sadoc ho fou d’Ahimaas;

9. Ahimaas fou pare d’Azarià, i Azarià ho fou de Johanan;

10. Johanan fou pare d’Azarià, que va exercir el sacerdoci en el temple que Salomó va construir a Jerusalem.

11. Azarià fou pare d’Amarià, i Amarià ho fou d’Ahitub;

12. Ahitub fou pare de Sadoc, i Sadoc ho fou de Xal·lum;

13. Xal·lum fou pare d’Hilquià, i Hilquià ho fou d’Azarià;

14. Azarià fou pare de Seraià, i Seraià ho fou de Jossadac;

15. Jossadac va anar a l’exili quan el Senyor va deportar Judà i Jerusalem per mitjà de Nabucodonosor.

16. Els fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.

17. Aquests són els noms dels fills de Guerxon: Libní i Ximí.

18. Els fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel.

19. Els fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquestes són les famílies dels levites segons les seves cases paternes.

20. La descendència de Guerxon: Livní, Jahat, Zimmà,

21. Joah, Idò, Zèrah i Jeatrai.

22. La descendència de Quehat: Ammi-nadab, Coré, Assir,

23. Elcanà, Ebiassaf, Assir,

24. Tàhat, Uriel, Uzià i Xaül.

25. Els fills d’Elcanà: Amassai, Ahimot,

26. i Elcanà. Els fills d’Elcanà: Suf, Nàhat,

27. Eliab, Jeroham, Elcanà, i Samuel.

28. Els fills de Samuel: Joel, el primo-gènit, i Abieà, el segon.

29. Els descendents de Merarí: Mahlí, Libní, Ximí, Uzà,

30. Ximà, Haguià i Assaià.

31. Aquests són els cantors que David va designar per al servei coral en el temple del Senyor, des que s’hi va instal·lar l’arca.

32. Complien el servei de cantors davant de la tenda del Tabernacle de Reunió, fins que Salomó va edificar el temple del Senyor a Jerusalem, i continuaren després encarregats del seu servei com de costum.

33. Aquests són els qui complien aquest ministeri i els seus fills: de la descen-dència quehatita: Eman, el cantor, fill de Joel, de Samuel,

34. d’Elcanà, de Jeroham, d’Eliel, de Tóah,

35. de Suf, d’Elcanà, de Màhat, d’Amas-sai,

36. d’Elcanà, de Joel, d’Azarià, fill de Sefonià,

37. de Tàhat, d’Assir, d’Ebiassaf, de Coré,

38. d’Ishar, de Quehat, de Leví i d’Israel.

39. A la seva dreta servia el seu parent Assaf. Assaf era fill de Berequiahu, de Ximà,

40. de Micael, de Baasseià, de Malquià,

41. d’Etní, de Zèrah, d’Adaià,

42. d’Etan, de Zimmà, de Ximí,

43. de Jàhat, de Guerxon, i de Leví.

44. Els fills de Merarí, companys seus, servien a l’esquerra. Eren: Etan, fill de Quixí, d’Abdí, de Mal·luc,

45. d’Haixabià, d’Amassià, d’Hilquià,

46. d’Amsí, de Baní, de Xèmer,

47. de Mahlí, de Muixí, de Merarí i de Leví.

48. Els seus altres parents, els levites, estaven consagrats per a la resta de serveis del tabernacle del temple del Senyor.

49. Però Aaron i el seus descendents oferien sacrificis a l’altar de l’holocaust, i encens a l’altar dels perfums. També s’ocupaven de tot el ministeri del lloc santíssim, fent el cerimonial d’expiació a favor de tot Israel, d’acord amb tot el que havia disposat Moisès, servent de Déu.

50. Aquests són els descendents d’Aaron: Eleazar, Pinhàs, Abixua,

51. Buquí, Uzí, Zerahià,

52. Meraiot, Amarià, Ahitub,

53. Sadoc i Ahimaas.

54. Aquestes són les seves residències, segons els agrupaments dins la seva cir-cumscripció. Als descendents d’Aaron, de la família quehatita, ja que els va tocar en sort,

55. els van donar Hebron, en el territori de la tribu de Judà, amb els pasturatges del seu voltant.

56. Però els camps de la ciutat i els seus vilatges ja els havien donat a Caleb, fill de Jefunnè.

57. Als fills d’Aaron, doncs, els van donar, com a ciutats de refugi: Hebron, Libnà, Jatir, Eixtemoa,

58. Hilén, Debir,

59. Aixan i Betxèmeix, totes amb els seus pasturatges corresponents.

60. I de la tribu de Benjamí: Gueba, Alè-met i Anatot, totes amb els seus pas-turatges corresponents. En total van ser tretze ciutats repartides entre les seves famílies.

61. Als altres descendents de Quehat, segons les seves famílies, els van repar-tir, a la sort, de la tribu d’Efraïm, de la tribu de Dan i de la mitja tribu de Ma-nassès, deu ciutats.

62. Als descendents de Guerxon, segons les seves famílies, els van repartir, de les tribus d’Issacar, d’Asser, de Neftalí i de Manassès, que era al Basan, tretze ciutats.

63. Als descendents de Merarí, segons les seves famílies, els van repartir, a la sort, dotze ciutats de les tribus de Rubèn, de Gad i de Zabuló.

64. Els fills d’Israel van cedir als levites aquestes ciutats junt amb els seus pasturatges.

65. Els van repartir per sorteig aquestes ciutats de les tribus de Judà, Simeó i Benjamí, i ells les van anomenar pels seus noms.

66. De la tribu d’Efraïm es prengueren ciutats per a algunes famílies dels des-cendents de Quehat.

67. Se’ls va assignar, com a ciutats de refugi: Siquem, a la serralada d’Efraïm, i també Guèzer,

68. Jocneam, Bethoron,

69. Aialon i Gat-Rimmon, totes amb els seus pasturatges corresponents.

70. I de la part de la mitja tribu de Ma-nassès, les ciutats d’Aner i Bilam, amb els seus pasturatges, per a les restants famílies dels quehatites.

71. Als descendents de Guerxon, els van donar: de la família de la mitja tribu de Manassès, Golan, al territori de Basan, i Aixtarot, ambdues amb els seus pas-turatges.

72. I de la tribu d’Issacar: Quèdeix, Da-berat,

73. Ramot i Anem, totes amb els seus pasturatges corresponents.

74. I de la tribu d’Asser: Maixal, Abdon,

75. Hucoc i Rehob, totes amb els seus pasturatges corresponents.

76. I de la tribu de Neftalí: Quèdeix, a la Galilea, Hammon i Quiriataim, totes amb els seus pasturatges corresponents.

77. Als descendents de Merarí que ha-vien quedat, els van donar: de la tribu de Zabuló, Rimmonà i Tabor, amb els seus pasturatges;

78. i de l’altra costat del Jordà, davant de Jericó, a la part oriental del Jordà, els van donar: de la tribu de Rubèn, Bèsser, a l’estepa, Jahas,

79. Quedemot i Mefàat, totes amb els seus pasturatges corresponents.

80. De la tribu de Gad, els van donar: Ramot, situada a Galaad, Mahanaim,

81. Heixbon i Jazer, totes amb els seus pasturatges corresponents.

Salms 77:1-3

1. (Del mestre de cant. D’Iditun. D’Assaf. Salm.) Alço a Déu la meva veu i cla-mo, m’adreço a Déu i ell m’escoltarà.

2. En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la meva ànima no vol ser consolada.

3. Evoco Déu i m’estremeixo, medito i el meu esperit es desani-ma. ( Pausa )

Proverbis 19:10-12

10. Al neci no li escau la vida regalada; molt menys al criat manar més que els amos.

11. La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dóna l’honor de passar per alt les ofenses.

12. La indignació del rei és com rugit de lleó; la seva benevolència, rosada damunt l’herba.

Apòstols 5:1-21

1. Però un home anomenat Ananies, d’acord amb la seva dona Safira, vengué una propietat

2. i es va quedar una part del preu, sa-bent-ho també la dona, i la resta la va anar a posar als peus dels apòstols.

3. I Pere digué: “Ananies, com és que Satanàs t’ha guanyat el cor perquè men-tissis a l’Esperit Sant i sostraguessis part de l’import del terreny?

4. Si et quedaves el terreny, no era ben teu? Si te’l venies, no hi tenies dret? Com has pogut posar-te al cor una acció com aquesta? No has mentit als homes, sinó a Déu.”

5. Tan bon punt Ananies va sentir aques-tes paraules, va caure a terra i expirà. Tothom qui se n’assabentava quedava esgarrifat.

6. Llavors s’alçaren els joves, l’amorta-llaren i el dugueren a enterrar.

7. Unes tres hores més tard, vingué la seva dona, ignorant del que havia passat,

8. i Pere li preguntà: “Digues-me, heu venut el terreny per tal quantitat?”, i ella li respongué: “Sí, per aquesta quantitat.”

9. Pere li diu: “Com és que us vau posar d’acord per temptar l’Esperit del Senyor? Heus aquí els peus dels qui han dut a sepultar al teu marit, que ja són a la porta, i se t’enduran a tu.”

10. A l’instant caigué als seus peus i expirà. Quan els joves van entrar la van trobar morta; se l’endugueren i la van enterrar al costat del seu marit.

11. L’església sencera i tothom qui se n’assabentava quedaven esgarrifats.

12. Per les mans dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots ells formaven un grup unànime que es reunia al pòrtic de Salomó,

13. però ningú dels altres gosava ajuntar-se amb ells; en canvi, el poble els elo-giava molt.

14. Cada vegada més i més creients s’ad-herien al Senyor, multitud d’homes i dones,

15. fins al punt que treien els malalts al carrer i els deixaven sobre jaces i lliteres a fi que, quan passés Pere, almenys la seva ombra en cobrís algun.

16. També s’hi concentrava la multitud provinent de les poblacions de les rodalies de Jerusalem, portant malalts i turmentats pels esperits immunds, i tots eren guarits.

17. Llavors el gran sacerdot va entrar en acció amb tots els seus correligionaris del partit dels saduceus, portats per l’enveja,

18. i van agafar els apòstols i els van ficar a la presó pública.

19. Però, a la nit, un àngel del Senyor va obrir les portes de la presó i tot duent-los a fora els digué:

20. “Aneu i presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tota la doctrina d’a-questa manera de viure.”

21. Després de sentir això, van entrar a trenc d’alba en el temple i es van posar a ensenyar. El gran sacerdot, així que va arribar amb el seu grup, va convocar el Sanedrí i el ple del Consell d’ancians dels israelites, i van enviar a buscar els detinguts a la presó.

Catalan 2007 (BEC)