Beblia

Bíblia en un any Juny 23

1. Així, tots els israelites van ser cen-sats segons les seves genealogies, i estaven inscrits en el llibre dels reis d’Israel i de Judà quan van ser deportats a Babilònia per la seva infidelitat.

2. Els primers que van tornar a habitar els seus dominis i ciutats van ser israelites, sacerdots, levites i servents del temple.

3. A Jerusalem hi van habitar alguns des-cendents de Judà, de Benjamí, d’Efraïm i de Manassès:

4. Utai, fill d’Ammihud, fill d’Omrí, fill d’Imrí, fill de Baní, de la descendència de Peres, fill de Judà.

5. Dels silonites: Assaià, el primogènit, amb els seus fills.

6. De la descendència de Zèrah: Jeuel i els seus parents, en nombre de sis-cents noranta.

7. De la descendència de Benjamí: Sal·lú, fill de Meixul·lam, fill d’Odavià, fill de Senuà;

8. Ibneià, fill de Jeroham; Elà, fill d’Uzí, fill de Micrí; i Meixul·lam, fill de Xefatià, fill de Reuel, fill de Ibneià,

9. amb els seus parents, segons els seus llinatges, en nombre de nou-cents cinquanta-sis. Tots aquests homes eren caps de família en les seves cases pa-ternes.

10. I dels sacerdots: Jedaià, Joiarib, Jaquín;

11. i Azarià, fill d’Hilquià, fill de Mei-xul·lam, fill de Sadoc, fill de Meraiot, fill d’Ahitub, príncep de la casa de Déu.

12. A més, Adaià, fill de Jeroham, fill de Paixhur, fill de Malquià, i Massai, fill d’Adiel, fill de Jahzerà, fill de Meixu-l·lam, fill de Meixil·lemit, fill d’Immer;

13. i els seus parents, caps de les cases paternes, en nombre de mil set-cents seixanta homes, ben disposats i experts en el servei de la casa de Déu.

14. Dels levites: Xemaià, fill d’Haixub, fill d’Azricam, fill d’Haixabià, de la descendència de Merarí;

15. Bacbacar, Hèreix i Galal, amb Matanià, fill de Micà, fill de Zicrí, fill d’Assaf;

16. Obadià, fill de Xemaià, fill de Galal, fill de Jedutun; i Berequià, fill d’Asà, fill d’Elcanà, que habitava a les poblacions dels netofatites.

17. Dels porters: Xal·lum, amb els seus parents Acub, Talmon i Ahiman. Xalum era el seu cap.

18. Aquests, fins ara, estan al servei de la porta del rei, al cantó de llevant. Aquests eren els porters dels campaments dels levites.

19. Xal·lum, fill de Coré, fill d’Ebiassaf, fill de Coré, amb els seus parents, els coreïtes de la seva família, tenien al seu càrrec el servei de guàrdia de les portes del tabernacle, igual com els seus avant-passats van estar encarregats del cam-pament del Senyor com a guardians de l’entrada.

20. Pinhàs, fill d’Eleazar, havia estat en altre temps el seu prefecte, i el Senyor era amb ell.

21. Zecarià, fill de Meixelemià, també era porter de l’entrada del tabernacle de reunió.

22. Tots aquests van ser escollits com a guardians de les portes, i eren en nom-bre de dos-cents dotze. Tots havien estat enregistrats segons els seus llinatges en el cens de les seves poblacions. David i Samuel, el vident, els havien establert en les seves funcions perquè eren de confiança.

23. Ells i els seus fills tenien al seu càrrec la custòdia de les portes del temple del Senyor, el recinte del tabernacle.

24. Els porters estaven situats als quatre vents: a l’orient, a l’occident, al nord i al sud.

25. Els seus germans, que vivien a les respectives poblacions, hi anaven alterna-tivament per estar amb ells durant set dies.

26. Perquè els quatre porters principals, que eren levites, estaven sempre en funcions i tenien al seu càrrec les cambres i els tresors de la casa de Déu.

27. Aquests passaven la nit al voltant de la casa de Déu, ja que estaven encarre-gats de la guàrdia i tenien la missió d’obrir les portes cada matí.

28. Alguns s’encarregaven dels atuells del servei, i en feien el recompte quan els desaven i quan els treien.

29. Altres estaven encarregats dels uten-silis, de tots els instruments del santuari, de la farina, del vi, de l’oli, de l’encens i de les espècies.

30. Però els qui preparaven la mescla dels perfums eren del grup dels sacerdots.

31. Matitià, un dels levites, primogènit de Xal·lum, el coreïta, era qui s’encarregava sempre de les coses cuites a la planxa.

32. Alguns del grup de Quehat, parents seus, eren els encarregats de preparar cada dissabte els pans de la proposició.

33. A més, hi havia els cantors, caps de les famílies levítiques, que s’estaven a les cambres, exempts d’altre servei, ja que nit i dia estaven ocupats en el seu ministeri.

34. Aquests eren els caps de les famílies dels levites, segons el seu llinatge, que vivien a Jerusalem.

35. A Gabaon hi habitava Jeiel, el seu fundador, amb la seva dona, que es deia Maacà.

36. El seu fill primogènit era Abdon; després, Sur, Quix, Bàal, Ner, Nadab,

37. Guedor, Ahió, Zèquer i Miclot.

38. Miclot fou el pare de Ximà. També aquests habitaven a Jerusalem, igual que els seus parents, junt amb els seus germans.

39. Ner fou el pare de Quix, i Quix ho fou de Saül. Saül fou el pare de Jonatan, de Melquixua, d’Abinadab i d’Eixbàal.

40. El fill de Jonatan era Merí-baal, i Merí-baal fou el pare de Micà.

41. Els fills de Micà: Piton, Mèlec, Tarea i Acaz.

42. Acaz fou el pare de Jarà, i Jarà ho fou d’Alèmet, d’Azmàvet i de Zimrí; i Zimrí fou el pare de Mossà.

43. Mossà fou el pare de Binà; fill d’aquest fou Rafà; d’aquest, ho fou Elassà i d’aquest ho fou Assel.

44. Assel tingué sis fills, que es deien: Azricam, Bocrú, Ixmael, Xearià, Obadià i Hanan. Aquests van ser els fills d’Assel.

1 Cròniques 10:1-14

1. Els filisteus havien lluitat con-tra Israel, i aquests van fugir davant dels filisteus i van caure ferits de mort per la muntanya de Guilboa.

2. Els filisteus van perseguir Saül i els seus fills, i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül.

3. Després, tota la força de la batalla va descarregar sobre Saül; els arquers el van descobrir i el van ferir.

4. Llavors Saül digué al seu escuder: “Treu la teva espasa i clava-me-la, no sigui que vinguin aquests incircumcisos i facin escarni de mi.” Però l’escuder s’hi va ne-gar, perquè estava atemorit. Llavors, Saül va agafar l’espasa i s’hi va tirar al damunt.

5. I quan l’escuder comprovà que Saül era mort, també ell es va tirar damunt la seva espasa i va morir.

6. Així van morir aquell dia Saül i els seus tres fills; i tota la seva casa.

7. I quan tots els homes d’Israel que vivien a la vall del Jordà veieren que els israelites havien fugit, i que Saül i els seus fills eren morts, també ells van abandonar les ciutats i van fugir; i quan els filisteus hi van arribar les van ocupar.

8. L’endemà, els filisteus van anar a prendre les despulles dels caiguts, i van trobar Saül i els seus tres fills morts a la muntanya de Guilboa.

9. El van despullar i es van endur el seu cap i les seves armes, i els van passejar per tot el país dels filisteus perquè es fes pública la notícia als seus temples i a tot el poble.

10. Les armes, les van dipositar al tem-ple dels seus déus, i el cap, el van clavar al temple de Dagon.

11. Però quan els habitants de Javeix-Galaad van saber el que havien fet els filisteus amb Saül,

12. es van alçar tots els homes valents i van anar a despenjar el cadàver de Saül i els cadàvers dels seus fills i els van portar a Javeix; i van enterrar els seus ossos sota el tamariu de Javeix i van fer un dejuni de set dies.

13. Així va morir Saül a causa de la prevaricació que havia comès contra el Senyor, ja que no va observar el manament del Senyor i, a més, va consultar una nigromant

14. en comptes de consultar el Senyor. Per això, ell el va fer morir i va traspas-sar la reialesa a David, fill de Jessè.

Salms 77:10-15

10. Jo dic: “Això és el que em dol: que la dreta de l’Altíssim hagi can-viat.”

11. Rememoraré les gestes del Senyor; sí, vull recordar els teus prodigis antics

12. i reflexionar sobre tots els teus fets, i ponderaré les teves gestes.

13. Oh Déu, la teva conducta és santa! ¿Quin déu és gran com el nostre Déu?

14. Tu ets el Déu que fa prodigis, has fet palès a les nacions el teu poder;

15. amb el teu braç vas rescatar el teu poble, els fills de Jacob i de Josep. ( Pausa )

Proverbis 19:15-16

15. La peresa fa caure en la insensibi-litat, i l’ànim indolent patirà gana.

16. Qui guarda el precepte guarda la vida; qui descura la seva conducta mo-rirà.

Apòstols 6:1-15

1. Per aquells dies, com que el nom-bre dels deixebles havia crescut, es van produir queixes dels hel·lenistes contra els hebreus perquè, en el servei diari, les seves viudes eren desateses.

2. Llavors els Dotze van convocar el ple dels deixebles i digueren: “No ens sem-bla bé que nosaltres hàgim de deixar la paraula de Déu per posar-nos a servir les taules.

3. Per tant, germans, escolliu d’entre vosaltres set homes de bon testimo-niatge, plens de l’Esperit i assenyats, i els encarregarem aquesta tasca;

4. i nosaltres ens podrem dedicar plenament a l’oració i al ministeri de la paraula.”

5. La proposta va semblar bé a tota la congregació i van escollir Esteve, home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Prò-cor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nico-lau, prosèlit d’Antioquia.

6. Els van presentar davant els apòstols i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.

7. La paraula de Déu s’anava estenent, i el nombre de deixebles creixia molt i molt a Jerusalem; i fins un grup nom-brós dels sacerdots acceptaven la fe.

8. Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans senyals entre el poble.

9. Però es van alçar uns quants de la sinagoga anomenada dels lliberts, dels cireneus, dels alexandrins, dels de Cilí-cia i de l’Àsia, i polemitzaven amb Esteve,

10. però no aconseguien resistir la sa-viesa i l’esperit amb què ell parlava.

11. Llavors van subornar uns homes que testifiquessin: “L’hem sentit pronunciar blasfèmies contra Moisès i contra Déu.”

12. Així van amotinar el poble, els an-cians i els mestres de la Llei; el van atrapar d’improvís i se l’endugueren al Sanedrí,

13. on feren comparèixer uns testimonis falsos que deien: “Aquest home no para de proferir paraules contra aquest lloc sant i contra la Llei.

14. Li hem sentit dir que aquest Jesús, el Natzarè, destruirà aquest lloc i can-viarà els usatges que hem rebut de Moisès.”

15. Quan tots els membres del Sanedrí van clavar en ell la mirada, van veure el seu rostre com el rostre d’un àngel.

Catalan 2007 (BEC)