Beblia

Bíblia en un any Juny 28

1. Després d’aquests fets, succeí que Nahaix, rei dels ammo-nites, va morir, i el va succeir en el tron el seu fill.

2. I David va pensar: “Tractaré Hanum, fill de Nahaix, amb la mateixa bondat amb què em va tractar el seu pare.” David, doncs, va enviar ambaixadors a donar-li el condol pel seu pare. Quan els servidors de David van arribar al terri-tori dels ammonites, a presentar el con-dol a Hanum,

3. els prínceps dels ammonites van dir a Hanum: “¿Et penses que David vol honrar el teu pare, perquè t’ha enviat el seu condol? ¿No serà per observar, explorar i espiar el país que han vingut els seus servidors?”

4. Llavors Hanum va agafar els servidors de David, els va rapar i va esquinçar els seus vestits pel mig fins a les natges, i els va fer marxar

5. Quan van anar a comunicar a David el que havia passat amb aquells homes, va enviar a buscar-los, perquè els homes estaven molt avergonyits. I el rei els digué: “Quedeu-vos a Jericó fins que us creixi la barba, després ja podreu tor-nar.”

6. Els ammonites van comprendre que s’havien fet odiosos a David. Llavors Hanun i els ammonites van trametre mil talents de plata per contractar carros de guerra i cavalleria dels siris de Mesopotàmia, dels siris de Maacà i de Sobà.

7. Van contractar trenta-dos mil carros de guerra i el rei de Maacà amb la seva gent, i van acampar davant de Medebà. Els ammonites es van concentrar fora de les seves ciutats i van marxar cap a la guerra.

8. Quan David ho va saber, va enviar Joab amb tota la tropa i el grup de veterans.

9. Els ammonites van sortir i van formar en ordre de batalla a l’entrada de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut estaven a part, al camp.

10. Quan Joab va veure que tenia un front de combat davant seu i un altre per darrere, va fer una selecció del millors d’Israel i els va encarar contra els siris,

11. i la resta del poble els va posar a les ordres del seu germà Abisai, que els va arrenglerar davant dels ammonites,

12. i li digué: “Si els siris són més forts que jo, tu m’ajudaràs; i si els ammonites són més forts que tu, t’ajudaré jo.

13. Sigues fort i esforcem-nos pel nostre poble i per les poblacions del nostre Déu, i que el Senyor faci el que li sembli millor.”

14. Però tan aviat com Joab, amb tot l’exèrcit que comandava, es va enfron-tar amb els siris, aquests van sortir fu-gint de davant d’ell.

15. I quan els ammonites van veure que els siris fugien, ells també van sortir fugint de davant d’Abisai, el seu germà, i van entrar a la ciutat. Llavors Joab va tornar a Jerusalem.

16. Els siris, però, veient-se vençuts pels fills d’Israel, enviaren missatgers i van fer venir els siris de l’altra banda del Riu, amb Xofac, comandant de l’exèrcit d’Adadèzer, al seu davant.

17. Se n’informà David, i ell va congre-gar tot Israel, va passar el Jordà i es dirigí cap a on eren ells, i es va arren-glerar al seu davant. David s’enfrontà amb els siris, i aquests van atacar-lo.

18. Però els siris van fugir davant d’Israel. David els va destrossar set mil carros i quaranta mil soldats d’infanteria, i va matar Xofac, el comandant de l’exèrcit.

19. I quan els reis vassalls d’Adadèzer veieren que havien estat vençuts davant d’Israel, van fer la pau amb David i se li sotmeteren. D’ençà d’aleshores, els siris no van voler ajudar més els ammonites.

1 Cròniques 20:1-8

1. Succeí que al cap d’un any, a l’època que els reis acostumen a sortir de campanya, Joab, al front de les tropes, va devastar el país dels am-monites i arribà fins a Rabà. Mentre David s’estava a Jerusalem, Joab va ata-car Rabà i la va arrasar.

2. David va prendre del cap del seu rei la corona, i va trobar que pesava un talent d’or. Era ornada amb una pedra preciosa, i la van posar al cap de David. A la ciutat, es va apoderar d’un botí molt considerable.

3. Va fer sortir la gent que hi havia i els va condemnar a les serradores, als pics de ferro i a les destrals. El mateix va fer amb totes les ciutats dels ammonites. Tot seguit, David, amb tot el poble, se’n tornà a Jerusalem.

4. Després d’això, encara hi hagué una altra batalla contra els filisteus a Guèzer. En aquesta, Sibecai, l’huixatita, va matar Sipai, de la raça dels gegants de Rafà, i els filisteus van ser sotmesos.

5. Hi hagué una batalla més contra els filisteus, i Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmí, germà de Goliat, el de Gat. El pal de la seva llança era com un plega-dor de teixidor.

6. En una altra batalla que hi hagué a Gat, hi havia un home de gran alçada que tenia sis dits a cada mà i sis dits a cada peu, en total vint-i-quatre; i també era descendent dels gegants de Rafà.

7. Quan va desafiar Israel, Jehonatan, fill de Ximà, germà de David, el va matar.

8. Aquests eren descendents dels ge-gants de Rafà de Gat, i tots van caure a mans de David i els seus servidors.

Salms 78:26-33

26. Remogué en el cel el vent de llevant i emmenà amb la seva potència el de migjorn,

27. i va ploure carn damunt d’ells com la pols, i ocells com l’arena de la mar;

28. caigueren enmig del seu campament, a l’entorn de les seves tendes,

29. i en menjaren fins a atipar-se’n; així els va satisfer el seu desig.

30. No havien desistit del seu rampell; encara tenien el menjar a la boca

31. quan caigué damunt d’ells el furor de Déu: féu estralls en els més forts i abaté el jovent d’Israel.

32. Tot i amb això encara van pecar, i no cregueren en els seus prodigis.

33. Per tant, va consumir els seus dies d’una bufada, i els seus anys en el pànic.

Proverbis 19:27-29

27. Fill meu, deixa d’escoltar instruccions que et desviïn dels preceptes de la ciència.

28. Un testimoni pervers es burla del dret, i la boca dels descreguts escup iniquitat.

29. La vara és a punt per als insolents, i els assots per a l’esquena dels insensats.

Apòstols 8:26-40

26. Un àngel del Senyor va parlar a Felip i li digué: “Alça’t i vés-te’n cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza. És un camí solitari.”

27. Ell se n’hi anà. Llavors aparegué un eunuc etíop, un alt dignatari de la reina Candace d’Etiòpia, que estava en-carregat de tots els seus tresors. Aquest havia vingut a Jerusalem a adorar Déu

28. i ara se’n tornava. Assegut en el seu carruatge, anava llegint el profeta Isaïes.

29. L’Esperit digué a Felip: “Acosta’t a aquest carruatge i ajunta’t-hi.”

30. Felip cuità el pas i s’hi apropà, i va sentir com llegia el profeta Isaïes; i li preguntà: “Ja entens el que llegeixes?”

31. Ell respongué: “Com ho puc enten-dre, si ningú no m’ho explica?” Llavors invità Felip que pugés i segués amb ell.

32. I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu es-quilador, ha emmudit i no obre la boca.

33. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents.

34. L’eunuc va preguntar a Felip: “T’ho prego: de qui diu això el profeta? De si mateix o d’un altre?”

35. Felip prengué la paraula i, comen-çant des d’aquest passatge, li va anun-ciar la bona nova de Jesús.

36. Mentre feien camí, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i diu l’eunuc: “Mira, aquí tenim aigua. Què impedeix que jo sigui batejat?”

37. [Felip li digué: Si creus de tot cor és possible. Ell respongué: Crec que Jesús és el Crist, el fill del Déu ]

38. Féu parar el carruatge i van baixar tots dos a l’aigua, Felip i l’eunuc, i el va batejar.

39. Quan van sortir de l’aigua, l’Esperit del Senyor s’endugué Felip, i l’eunuc ja no el veié més, però va seguir el seu camí ple de goig.

40. Felip es trobà a Asdod, i pel camí anava evangelitzant totes les poblacions fins arribar a Cesarea.

Catalan 2007 (BEC)