Beblia

Bíblia en un any Juny 9

1. Naaman, general de l’exèrcit del rei de Síria, era un home principal i molt estimat davant del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia donat una victòria a Síria. Però aquest gran guerrer tenia lepra.

2. En una incursió que havien fet els de Síria al territori d’Israel, havien portat captiva una noieta que va passar al servei de la muller de Naaman.

3. Aquesta noieta digué a la seva mes-tressa: “Si el meu senyor volgués anar a trobar el profeta que hi ha a Samaria, ell el curaria de la lepra.”

4. Naaman va anar a comunicar-ho al seu sobirà, i li digué: “Aquella noia de la terra d’Israel a dit tal i tal cosa.”

5. I el rei de Síria li digué: “Vés-hi, que jo escriuré una carta per al rei d’Israel.” Va marxar, doncs, i s’endugué deu ta-lents de plata, sis mil sicles d’or i deu mudes de vestits.

6. I va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: “Per mitjà d’aquesta carta que t’envio et presento el meu servidor Naaman, que faig venir a tu perquè el curis de la seva lepra.”

7. Així que el rei d’Israel hagué llegit la carta, s’esquinçà els vestits i exclamà: “¿És que jo sóc Déu, que fa morir i que dóna vida, perquè aquest faci venir a mi un home perquè jo el curi de la seva lepra? Fixeu-vos-hi bé i us adonareu que aquest només busca raons contra mi.”

8. Però quan Eliseu, l’home de Déu, va saber que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits, va fer dir al rei: “Per què t’has esquinçat els vestits? Que vingui a mi i sabrà que a Israel hi ha profeta.”

9. Llavors Naaman hi va anar, amb els seus cavalls i la seva carrossa, i es va parar davant el portal de la casa d’Eliseu.

10. Llavors Eliseu va enviar un missat-ger que li digués: “Vés i banya’t set vegades en el Jordà, i el teu cos es refarà i quedaràs net.”

11. Però Naaman va marxar enfurismat, tot dient: “Jo esperava que ell sortiria a rebre’m, que aturat dempeus invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, i que passant la seva mà pel lloc malalt des-apareixeria la lepra.

12. ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no són millors que totes les aigües d’Israel? ¿Que no podria banyar-m’hi i quedar net?” Es va girar i va marxar molt indignat.

13. Llavors els seus servents se li van acostar i van parlar-li així: “Pare meu, si el profeta t’hagués manat alguna cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs, amb molta més raó quan t’ha dit: Renta’t i quedaràs net.”

14. Llavors va baixar, es va banyar set vegades al Jordà, tal com l’home de Déu li havia dit, i el seu cos es va tornar com el cos d’un infantó, i va quedar net.

15. Després, ell, amb tot el seu seguici, va tornar on era l’home de Déu, va en-trar i, presentant-se davant seu, li digué: “Mira, jo ara reconec que en tot el món no hi ha més Déu que el d’Israel. Ara, doncs, tingues a bé acceptar un present de part del teu servent.”

16. Però ell respongué: “Per la vida del Senyor, a qui serveixo, que no l’acceptaré!” I per més que va insistir, ell no el va acceptar.

17. Llavors Naaman va demanar: “Permet que al teu servent se li concedeixi una càrrega de dues mules amb terra d’Israel, perquè el teu servent d’ara en-davant no oferirà cap més holocaust ni sacrifici a cap altre déu que no sigui el Senyor Etern.

18. Que el Senyor, però, perdoni el seu servent en una cosa: quan el meu sobirà entri al temple de Rimmon per adorar-hi, i es recolzi en el meu braç i jo hagi d’inclinar-me també dins el temple de Rimmon, que el Senyor, en aquest cas, em perdoni si m’inclino dins el temple.”

19. Ell li respongué: “Vés-te’n en pau.” I quan ell ja era un tros lluny,

20. Guehazí, el criat d’Eliseu, l’home de Déu, va pensar: “Vet aquí que el meu amo ha estat molt benèvol amb aquest sirià, Naaman, no volent acceptar-li allò que li havia portat. Per vida del Senyor, que haig d’anar darrere seu i encara en podré arreplegar alguna cosa.”

21. Guehazí, doncs, va córrer darrere Naaman. I quan Naaman veié que venia corrents al seu encontre, va baixar del carro per rebre’l i li preguntà: “Va tot bé?”

22. Ell va contestar: “Tot va bé. El meu amo m’ha enviat a dir-te: Mira, fa un moment que han arribat de la serralada d’Efraïm dos joves de la comunitat dels profetes. Et prego que els obsequiïs amb un talent de plata i dues mudes de vestits.”

23. Naaman respongué: “Digna’t acceptar dos talents.” Li va insistir i va ficar dos talents de plata en dues bosses amb dues mudes de vestits, i ho va donar a dos criats seus perquè ho duguessin da-vant de Guehazí.

24. Però quan Guehazí va arribar al turó, els ho prengué de les mans i ho va guar-dar a la casa. Després acomiadà aquells homes,

25. i va entrar a presentar-se davant el seu amo. Eliseu li preguntà: “D’on véns, Guehazí?” Respongué: “El teu servent no ha anat enlloc.”

26. Però Eliseu li replicà: “¿No t’ha seguit el meu pensament quan un home ha baixat del seu carro per venir-te a trobar? ¿És moment d’acceptar diners i d’aconseguir vestits, oliverars i vinyes, ovelles i bous, esclaus i esclaves?

27. Per tant, la lepra de Naaman se t’en-ganxarà a tu i a la teva descendència per sempre.” I va sortir de la seva presència amb lepra blanca com la neu.

2 Reis 6:1-33

1. La comunitat dels profetes va dir a Eliseu: “El lloc on convivim amb tu es massa estret per a tots nos-altres.

2. Si et sembla bé, anirem al Jordà i cadascun prendrà un tronc d’arbre i ens farem allà un lloc per a habitar-hi.” Eli-seu els respongué: “Aneu-hi.”

3. Però un d’ells digué: “Digna’t venir amb els teus servidors.” Ell respongué: “Sí que vindré.”

4. Els va acompanyar al Jordà i es van posar a tallar els arbres.

5. Succeí que a un d’ells, mentre tallava un tronc, el ferro de la destral li va caure a l’aigua, i es va posar a cridar dient: “Ai, senyor meu, que era manllevada!”

6. L’home de Déu preguntà: “On t’ha caigut?” Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un pal, el va llançar allà i el ferro va surar.

7. Llavors digué: “Agafa’l.” I ell, allar-gant la mà, el va agafar.

8. El rei de Síria estava en guerra contra Israel. Va celebrar un consell amb els seus servidors i digué: “Plantaré el meu campament a tal i tal lloc.”

9. Però l’home de Déu va fer dir al rei d’Israel: “Guarda’t de passar per aquell indret, perquè els sirians vénen per aquell lloc.”

10. El rei d’Israel, doncs, va enviar gent on li havia indicat l’home de Déu en prevenir-lo, i així es va resguardar diverses vegades.

11. Aquest fet va inquietar profundament el rei de Síria, que va reunir els seus servidors i els digué: “¿És que no em podeu dir qui d’entre els nostres és un espia del rei d’Israel?”

12. Un dels seus servidors digué: “Ningú, rei i senyor meu. És que Eliseu, el profeta que viu a Israel, revela al rei d’Israel les paraules que tu pronuncies en la intimitat de la teva cambra.”

13. El rei digué: “Aneu i esbrineu on és i faré que el capturin.” I li van dur aquesta notícia: “És a Dotan.”

14. Llavors va enviar-hi cavalleria i car-ros, amb un fort contingent de tropa. Van arribar-hi de nit i van encerclar la població.

15. Quan el criat de l’home de Déu es va llevar de matinada i va sortir a fora, veié l’exèrcit que assetjava la població amb la cavalleria i els carros. Aleshores el criat li digué: “Ai, senyor meu, què farem?”

16. Però ell respongué: “No tinguis por, que són més els qui estan a favor nostre que no pas els qui estan a favor d’ells.”

17. Eliseu es va posar en oració i digué: “Senyor, et prego que li obris els ulls perquè hi vegi.” El Senyor va obrir els ulls del criat, i va veure el turó ple de cavalls i carros de foc tot al voltant d’Eliseu.

18. I quan els sirians baixaven contra ell, Eliseu va tornar a orar al Senyor: “Et prego que fereixis d’encegament tota aquesta gent.” I els va encegar, tal com havia demanat Eliseu.

19. Llavors Eliseu els digué: “No és aquest el camí, ni és aquesta la ciutat. Seguiu-me, i jo us portaré a l’home que busqueu.” I els dugué a Samaria.

20. Quan van arribar a Samaria, Eliseu digué: “Senyor, obre els ulls d’aquests perquè hi vegin!” El Senyor els va obrir els ulls, i veieren que es trobaven enmig de Samaria.

21. Llavors el rei d’Israel, així que els va veure, digué a Eliseu: “¿Els mato, pare meu, els mato?”

22. Però ell respongué: “No els matis! ¿Que acostumes a matar els qui has pres captius amb el teu arc i la teva espasa? Posa davant seu pa i aigua perquè men-gin i beguin, i que se’n tornin al seu senyor.”

23. Ell, doncs, els va preparar un bon àpat; van menjar i beure, els va acomiadar i se’n van anar al seu senyor. D’aleshores ençà, les bandes dels sirians no van tornar a entrar en terra d’Israel.

24. Més endavant succeí que Benadad, el rei de Síria, va reunir tot el seu exèr-cit, va pujar i va assetjar Samaria.

25. I esdevingué una gran fam a Samaria, perquè fou encerclada de tal manera que un cap d’ase es venia per vuitanta sicles de plata, i dos petricons de me-nudalls de colometa, per cinc.

26. Quan el rei d’Israel anava caminant per dalt de la muralla, una dona, cridant, li digué: “Ajuda’m, rei i senyor meu!”

27. I ell respongué: “Si no t’ajuda el Senyor, d’on vols que tregui l’ajut jo? De l’era o del cup?”

28. I el rei afegí: “Què et passa?” Ella va contestar: “Aquesta dona em va dir: ‘Porta el teu fill, que ens el menjarem avui; i demà ens menjarem el meu.’

29. Vam coure, doncs, el meu fill i ens el vam menjar. Quan l’endemà jo li vaig dir: ‘Porta el teu fill, que ens el menja-rem’, ella el va amagar.”

30. En sentir el rei les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits, i, com que caminava per dalt de la muralla, el poble veié que a sota el vestit duia el sac de cilici sobre la pell.

31. Llavors digué: “Que Déu em castigui severament si el cap d’Eliseu, fill de Xafat, en acabar el dia, li queda damunt seu.”

32. Eliseu estava assegut a casa seva, i amb ell seien els ancians, quan el rei li va enviar un missatger. Però abans que el missatger arribés on ell era, Eliseu digué als ancians: “¿No us heu assabentat que aquest fill d’assassí ha donat ordre de tallar-me el cap? Mireu, quan arribi el missatger, tanqueu la porta i reteniu-lo al portal. ¿No ressonen els peus del seu amo darrere d’ell?”

33. Encara estava parlant quan el rei va arribar davant d’ell i li digué: “Mira, aquest flagell ve de part del Senyor, què més puc esperar-ne, d’ell?”

Salms 72:1-7

1. (De Salomó.) Oh Déu, concedeix al rei els teus drets, i la teva rectitud al fill del rei:

2. que regeixi el teu poble amb jus-tícia, els teus necessitats amb equitat.

3. Les muntanyes portaran pau al poble, i els turons, justícia.

4. Defensarà els desvalguts del poble, salvarà els fills del pobre, i aixafarà l’opressor.

5. El temeran mentre duri el sol i la lluna per generacions sens fi.

6. Baixarà com la pluja sobre l’herbei, com el plugim assaonarà la terra.

7. Als seus dies florirà la justícia, i llarga pau fins que no hi hagi lluna.

Proverbis 18:10-11

10. El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi acull i s’hi troba segur.

11. Per al ric la fortuna és la seva ciu-tadella, i com una muralla alta la seva opinió.

Joan 18:1-18

1. Després d’haver dit això, Jesús se’n va anar amb els seus dei-xebles a l’altra banda del torrent de Cedró, i va entrar amb els seus deixebles en un hort que hi havia allí.

2. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell lloc, perquè tot sovint Jesús s’hi reunia amb els seus deixebles.

3. Judes, doncs, es féu acompanyar d’un destacament de soldats i alguns de la guàrdia dels principals sacerdots i dels fariseus, proveïts de llanternes, torxes i armes, i se n’hi anà.

4. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, va sortir i els preguntà: “Qui busqueu?”

5. Li respongueren: “Jesús, el Natzarè.” Els digué: “Sóc jo.” Judes, el qui el traïa també anava amb ells.

6. Així que Jesús els digué: “Sóc jo”, es van fer enrere i van caure a terra.

7. Altre cop els preguntà: “Qui bus-queu.” Respongueren: “Jesús, el Natzarè.”

8. Jesús els contestà: “Ja us he dit que sóc jo. Així, doncs, si em busqueu a mi, deixeu anar aquests.”

9. S’havia de complir el que ell mateix havia dit: “Dels qui m’has donat, no n’he perdut cap.”

10. Aleshores Simó Pere, que portava una espasa, la va desembeinar i va ata-car el criat del gran sacerdot i li va es-capçar l’orella dreta. El criat s’anome-nava Malcus.

11. Jesús, llavors, digué a Pere: “Torna l’espasa a la beina. ¿No he de beure la copa que el Pare m’ha donat?”

12. Aleshores la tropa, el tribú i la guàr-dia jueva, van agafar Jesús, el van lligar

13. i el van portar primer davant d’An-nàs, perquè era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.

14. Aquest Caifàs era el mateix que ha-via aconsellat als jueus: “Convé que mori un home pel poble.”

15. Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquest deixeble era conegut del gran sacerdot, i per això va poder entrar al pati del palau del gran sacerdot alhora que Jesús.

16. Però Pere es va quedar fora, al portal. Aquell deixeble que era conegut del gran sacerdot, va sortir a parlar amb la portera i va fer entrar Pere.

17. Però la noia de la porteria li digué a Pere: “No eres tu també dels deixebles d’aquest home?” Li respon: “Jo no en sóc.”

18. Com que feia fred, els criats i els guàrdies havien encès un braser i s’es-taven drets escalfant-se. Pere també s’escalfava allí amb ells.

Catalan 2007 (BEC)