Beblia

Bíblia en un any Juliol 13

1. Josafat s’adormí amb els seus avantpassats i fou enterrat amb ells, a la ciutat de David, i en lloc d’ell, va regnar el seu fill Joram.

2. Els seus germans, fills de Josafat, van ser: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu. Tots aquests eren fills de Josafat, rei de Judà,

3. i el seu pare els havia fet grans donacions de plata, or, i objectes precio-sos, a més de ciutats fortificades a Judà; però el reialme l’havia deixat a Joram, perquè era el primogènit.

4. Joram prengué possessió del reialme del seu pare, però, quan s’hi hagué con-solidat, va fer matar a fil d’espasa tots els seus germans, i també alguns digna-taris d’Israel.

5. Joram tenia l’edat de trenta-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar vuit anys a Jerusalem.

6. Va seguir el camí dels reis d’Israel, tal com actuava la casa d’Acab, perquè s’havia casat amb una filla d’ell. Va fer, doncs, allò que és dolent als ulls del Senyor.

7. Però el Senyor no va voler destruir la casa de David, per raó del pacte que havia fet amb David, segons la promesa de conservar-li una llàntia perpètuament, a ell i als seus fills.

8. En temps de Joram, Edom es va re-bel·lar contra la dominació de Judà i es va proclamar un rei propi.

9. Llavors Joram va passar cap allà amb els seus oficials i els seus carros de guerra. A la nit es va alçar i va batre els edomites, que l’havien encerclat junt amb els oficials dels carros.

10. Tot i així, Edom aconseguí indepen-ditzar-se del domini de Judà fins al dia d’avui. Per aquell mateix temps, també Libnà es va rebel·lar contra la domina-ció de Judà, perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus avant-passats.

11. A més d’això, Joram va construir llocs alts a les muntanyes de Judà i va induir els habitants de Jerusalem a ser infidels; i va desencaminar Judà.

12. Llavors li va arribar un escrit del profeta Elies que deia: “Això diu el Senyor, el Déu de David, el teu avant-passat: Per no haver seguit els camins del teu pare Josafat, ni els camins d’Asà, rei de Judà,

13. sinó que has seguit el camí dels reis d’Israel, i has induït els de Judà i els habitants de Jerusalem a prostituir-se, de la mateixa manera que els va induir la casa d’Acab, i també perquè has de-gollat els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu,

14. heus aquí que el Senyor castigarà amb un flagell terrible el teu poble, els teus fills, les teves dones i tota la teva hisenda.

15. Fins tu mateix patiràs moltes malal-ties, i una afecció a les entranyes tan forta que fins els budells et sortiran a fora a causa de la malaltia, dia rere dia.”

16. Llavors el Senyor va incitar contra Joram l’hostilitat dels filisteus i dels àrabs, veïns dels cuixites.

17. Aquests van pujar contra Judà, el van ocupar per la força i se’n van endur totes les riqueses que van trobar al palau del rei, així com els seus fills i les seves dones; no li van deixar cap fill, tret de Jehoahaz, el seu fill petit.

18. Després de tot això, el Senyor va ferir Joram amb una malaltia incurable dels budells

19. que li va durar dies i dies fins que, al cap de dos anys, li van sortir els bu-dells a fora de resultes de la malaltia; i va morir enmig d’un gran patiment. El poble no li va encendre cap foguera, com n’havia encès als seus antecessors.

20. Tenia l’edat de trenta-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar vuit anys a Jerusalem. Se’n va anar sense que ningú ho lamentés. El van enterrar a la ciutat de David, però no als sepulcres dels reis.

2 Cròniques 22:1-12

1. En lloc d’ell, els habitants de Jerusalem van proclamar rei Ahazià, el seu fill petit, perquè a tots els més grans els havia mort la guerrilla que, amb els àrabs, havia assaltat el campament. I així esdevingué rei Aha-zià, fill de Joram, rei de Judà.

2. Ahazià tenia vint-i-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar un any a Jerusalem. La seva mare es deia Ata-lia, descendent d’Omrí.

3. Ell també va seguir els camins de la casa d’Acab, perquè la seva mateixa mare li feia de consellera per a actuar impiament.

4. Va fer, doncs, allò que és dolent als ulls del Senyor, com la casa d’Acab, perquè, després de la mort del seu pare, aquests li van fer de consellers, per a desgràcia d’ell.

5. També va ser per consell seu que va anar amb Jehoram, fill d’Acab, rei d’Is-rael, a la guerra contra Hazael, rei de Síria, a Ramot-Galaad. Allà els siris van ferir Jehoram,

6. i ell se’n tornà a Jizreel per fer-se curar les ferides que li havien fet a Ramot, quan lluitava contra Hazael, rei de Síria. Llavors Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel per visitar Je-horam, que estava ferit.

7. Va ser cosa de Déu, aquesta visita a Jehoram, a fi que trobés allà la seva ruïna, perquè així que va arribar-hi va sortir, junt amb Jehoram, contra Jehú, fill de Nimxí, que el Senyor havia es-collit per exterminar la casa d’Acab.

8. I succeí que, mentre Jehú executava la sentència contra la casa d’Acab, va trobar els prínceps de Judà amb els fills dels germans d’Ahazià, que estaven al seu servei, i els va matar.

9. Després va buscar Ahazià i el van agafar, tot i que s’havia amagat a Samaria, i el portaren davant de Jehú i el van matar. Però li van donar sepultura, perquè deien: “Era fill de Josafat, que va servir el Senyor de tot cor.” I no va quedar ningú de la casa d’Ahazià que fos capaç de regnar.

10. Quan Atalia, la mare d’Ahazià, veié que el seu fill era mort, es va alçar i va exterminar tota la descendència reial de la casa de Judà.

11. Però Jehoixabat, filla del rei, prengué Joaix, fill d’Ahazià, traient-lo d’amagat d’entre els altres fills del rei que anaven a matar, i el va ocultar, junt amb la seva dida, a la cambra dels llits. Així Jehoi-xabat, filla del rei Joram, muller del sacerdot Jehoiadà i germana d’Ahazià, el va amagar de la vista d’Atalia i no el van poder matar.

12. Va estar amagat amb ells, dins el temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava al país.

Salms 83:1-8

1. (Càntic. Salm. D’Assaf.) Oh Déu, no et quedis aturat! No callis, oh Déu, ni et quedis quiet!

2. Mira com s’avaloten els teus ene-mics, com alcen el cap els qui t’odien.

3. Tramen complots contra el teu poble, i conspiren contra els teus protegits;

4. diuen: “Veniu, esborrem-los d’en-tre les nacions, que no s’esmenti mai més el nom d’Israel.”

5. Que de comú acord s’han avingut a fer aliança contra tu

6. els nòmades d’Edom i els ismae-lites, Moab i els agarens,

7. Gebal, Ammon i Amalec, la Filistea amb els habitants de Tir;

8. també Assur s’ha aliat amb ells i s’ha fet el braç fort dels fills de Lot. ( Pausa )

Proverbis 21:1-1

1. El cor del rei en mans del Senyor és com rierol d’aigua: ell el fa anar per on vol.

Apòstols 17:16-34

16. Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols.

17. De manera que, a la sinagoga dis-cutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava.

18. Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció.

19. Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques?

20. Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.”

21. I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves.

22. Llavors Pau, dret al mig de l’Areò-pag, digué: “Atenesos, en tots els aspec-tes veig que sou extremadament reli-giosos,

23. ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio.

24. El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà,

25. ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses.

26. D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge,

27. a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres.

28. De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.»

29. Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’as-sembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana.

30. Ara bé, Déu, passant per alt les èpo-ques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se,

31. ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat da-vant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.”

32. En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.”

33. Així Pau va sortir d’entre ells.

34. Però hi hagué alguns homes que el van seguir i van creure, entre ells Dio-nisi, l’areopagita; i una dona que es deia Dàmaris; i uns quants més.

Catalan 2007 (BEC)