Beblia

Bíblia en un any Juliol 22

1. El profeta Ageu i el profeta Zacaries, fill d’Idó, van profetitzar als jueus de Judà i de Jerusalem, en el nom del Déu d’Israel.

2. Llavors Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, es van alçar i van començar a reedificar el temple de Déu, que és a Jerusalem; i els profetes de Déu eren amb ells donant-los suport.

3. Per aquell temps van venir a trobar-los Tatenai, el governador de la Trans-eufratina, i Xetar-Boznai amb els seus companys, i els digueren: “Qui us ha donat permís per a edificar aquest tem-ple i per a aixecar aquesta muralla?”

4. A més, van preguntar com es deien aquells homes que construïen l’edifici.

5. Però l’esguard de Déu vetllava pels ancians dels jueus, de manera que no els van obligar a parar les obres mentre es-peraven que l’informe arribés a Darius i tornés la resposta per escrit.

6. Còpia de la carta enviada al rei Darius per Tatenai, governador de la Transeu-fratina, i Xetar-Boznai i els seus com-panys, els funcionaris d’aquella regió.

7. La carta que li van trametre deia així: “Al rei Darius, que la pau sigui com-pleta!

8. Sàpiga el rei que vam visitar, a la província de Judà, el temple del gran Déu. El construeixen amb grans blocs de pedra i es reforça amb taulons de fusta dins les parets. L’obra es fa curosament i avança molt el seu treball.

9. Hem interrogat als ancians i els hem parlat així: ‘Qui us ha donat permís per a construir aquest temple i per a aixecar aquesta muralla?’

10. També els hem demanat els seus noms, a fi de posar-los en coneixement teu fent una llista dels homes que en són els responsables.

11. I ens han contestat així: Nosaltres som servents del Déu del cel i de la terra; i estem reedificant el temple que molts anys enrere havia edificat i acabat un gran rei d’Israel.

12. Però els nostres avantpassats van provocar la indignació del Déu del cel, i ell els va abandonar a mans del caldeu Nabucodonosor, rei de Babilònia, i aquest va destruir el temple i va deportar la població a Babilònia.

13. Tanmateix, l’any primer de Cir, rei de Babilònia, el mateix rei Cir va donar permís per a reedificar aquest temple de Déu.

14. Fins els objectes d’or i de plata del temple de Déu que Nabucodonosor va requisar del temple de Jerusalem, i que va traslladar al temple de Babilònia, el rei Cir els va fer retirar del temple de Babilònia i els va posar a mans d’un tal Xeixbassar, que ell havia designat com a supervisor,

15. dient-li: Pren aquests objectes i porta’ls al temple de Déu de Jerusalem, i que sigui reconstruït al seu emplaçament.

16. Llavors, aquest Xeixbassar va venir a Jerusalem i va posar els fonaments del temple de Déu, i d’aleshores ençà l’anem construint, però encara no l’hem acabat.

17. Ara, doncs, si al rei li sembla bé, que s’investigui, en el departament del tre-sor reial que hi ha a Babilònia, si és cert que el rei Cir va donar el permís per a edificar aquest temple de Déu a Jerusalem, i que el rei ens transmeti la seva resolució sobre l’afer.”

Esdres 6:1-22

1. Llavors el rei Darius va ordenar que investiguessin en els departaments d’arxius de Babilònia, on es guar-daven les coses de valor,

2. i es va trobar a Ecbàtana, la ciutadella de la província de Mèdia, un rotlle on hi havia escrit això: “Memòria:

3. L’any primer del regnat de Cir, el mateix rei Cir va decretar: Referent al temple de Déu a Jerusalem, que s’edifi-qui el temple com a lloc per a oferir sacrificis. Els seus fonaments hauran de ser reforçats; la seva alçada haurà de tenir seixanta colzades, i la seva ampla-da, també seixanta colzades;

4. amb tres gruixos de pedres tallades i un de fusta. Les despeses seran a càrrec de l’erari reial.

5. A més, els objectes d’or i de plata del temple de Déu, que Nabucodonosor va requisar del temple que hi havia a Jerusalem i va traslladar a Babilònia, seran restituïts i tornats al seu lloc, al temple que és a Jerusalem, i reincorporats al temple de Déu.”

6. Per tant, el rei Darius ordenà: “Tate-nai, governador de la Transeufratina, Xetar-Boznai i els vostres companys, els funcionaris que residiu a la Trans-eufratina, retireu-vos d’allí.

7. Deixeu fer l’obra d’aquest temple de Déu; que el governador dels jueus i els seus ancians edifiquin aquest temple de Déu al seu emplaçament.

8. Personalment, disposo el que heu de fer amb els ancians dels jueus perquè s’edifiqui aquest temple de Déu: Que siguin abonades puntualment a aquells homes les despeses a càrrec de l’erari reial, dels tributs de la Transeufratina, a fi que no hi hagi més interrupcions.

9. I tot el que necessitin, tant de vedells, moltons i anyells per als holocaustos al Déu del cel, com el blat, la sal, el vi i l’oli, que els sigui donat cada dia sens falta, segons les indicacions dels sacer-dots de Jerusalem,

10. per tal que segueixin oferint sacri-ficis agradables al Déu del cel i oracions per la vida del rei i dels seus fills.

11. També disposo que, si algú infringeix aquest decret, li arranquin una biga de casa seva, la clavin dreta a terra i hi sigui assotat i penjat, i la seva casa convertida en femer.

12. I que el Déu que ha volgut establir allí el seu nom destrueixi qualsevol rei o poble que intenti transgredir aquest decret enderrocant aquest temple de Déu, que és a Jerusalem. Jo, Darius, he promulgat aquest decret. Que sigui exe-cutat fidelment.”

13. Llavors Tatenai, governador de la Transeufratina, i Xetar-Boznai i els seus companys, van executar fidelment el decret segons l’ordre que el rei Darius havia tramès.

14. Així els ancians dels jueus van seguir construint i avançant les obres, encoratjats amb les exhortacions del profeta Ageu i del profeta Zacaries, fill d’Idó. Van acabar l’edificació d’acord amb el manament del Déu d’Israel i amb els edictes de Cir, de Darius i d’Artaxerxes, reis de Pèrsia.

15. L’edifici va ser acabat el dia tercer del mes d’adar de l’any sisè del regnat del rei Darius.

16. I els fills d’Israel, els sacerdots, els levites i la resta dels repatriats, van ce-lebrar amb alegria la dedicació d’aquest temple de Déu.

17. I per a la seva dedicació van oferir cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i, com a ofrena pel pecat de tot Israel, dotze bocs, segons el nom-bre de les tribus d’Israel.

18. Després van assignar els torns dels sacerdots i els grups dels levites per al servei de Déu a Jerusalem, d’acord amb les prescripcions del llibre de Moisès.

19. Els repatriats van celebrar la Pasqua el dia catorze del primer mes,

20. ja que els levites s’havien purificat; tots, sense excepció, estaven en estat de puresa. I així van sacrificar la Pasqua per tots els qui havien tornat de la cap-tivitat, pels seus germans, els sacerdots, i per ells mateixos.

21. Van celebrar l’àpat els fills d’Israel que havien tornat del captiveri amb tots els qui, havent deixat les impureses dels pagans del país, s’havien unit a ells per buscar el Senyor, el Déu d’Israel.

22. I van celebrar la festa dels Àzims amb alegria durant set dies, perquè el Senyor els havia omplert d’alegria i havia decantat el cor del rei d’Assíria a favor d’ells, a fi de refermar el seu esforç en l’obra de reconstrucció del temple de Déu, el Déu d’Israel.

Salms 87:1-7

1. (Dels fills de Corè. Salm. Càntic.) Com fundada per ell sobre les muntanyes santes,

2. el Senyor estima els portals de Sió més que tots els santuaris de Jacob.

3. Grans elogis s’han fet de tu, ciutat de Déu! ( Pausa )

4. Faig esment d’Egipte i Babilònia d’entre aquells que em coneixen. Mirant la Filistea i Tir, amb Etiòpia, dic: “Tots en són fills.”

5. I de Sió es dirà: “Mare”, perquè tots han nascut d’ella. I l’Altíssim mateix la sosté.

6. El Senyor anota al registre de ciutadania: “Aquest n’és fill.” ( Pausa )

7. I van saltant i cantant: “En tu brollen les meves fonts.”

Proverbis 21:19-20

19. Més val viure en ple desert que amb una dona busca-raons i rondinaire.

20. A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam, però l’insensat tot s’ho malgasta.

Apòstols 23:1-15

1. Pau, amb la mirada fixa en el Sanedrí, digué: “Germans, fins ara jo m’he comportat del tot amb una consciència honesta davant Déu.”

2. El gran sacerdot Ananies manà als qui eren al seu costat que li peguessin a la boca.

3. Llavors li digué: “Déu et pegarà a tu, paret emblanquinada. ¿I tu estàs assegut aquí per jutjar-me en nom de la Llei, quan violes la Llei manant que em pe-guin?”

4. Els presents digueren: “¿Al gran sacerdot de Déu injuries?”

5. Pau digué: “No sabia, germans, que fos el gran sacerdot; prou sé que l’Escriptura diu: No ultratjaràs un príncep del teu poble.”

6. Sabent Pau que una part d’ells eren saduceus i una altra fariseus, cridà enmig del Sanedrí: “Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i sóc sotmès a judici per l’esperança en la resurrecció dels morts.”

7. Dit això, esclatà una baralla entre fari-seus i saduceus, i l’assemblea es va di-vidir.

8. Perquè els saduceus diuen que no hi ha resurrecció, ni àngels ni esperit; en canvi, els fariseus admeten una i altra cosa.

9. S’originà una discussió escandalosa, fins que alguns mestres de la Llei de la facció dels fariseus es van alçar protestant enèrgicament i dient: “No trobem res de dolent en aquest home. Qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!”

10. Com que la baralla creixia, el tribú, tement que Pau no fos destrossat, va cridar la tropa per treure’l d’entremig d’ells i dur-lo a la caserna.

11. La nit següent se li presentà el Senyor i li digué: “Coratge! De la mateixa manera que has donat testimoniatge fidel de mi a Jerusalem, l’hauràs de donar a Roma.”

12. De matinada, els jueus tingueren un conciliàbul i es van juramentar prometent que no menjarien ni beurien res fins haver matat Pau.

13. Eren més de quaranta els qui es com-prometeren en aquest complot.

14. Aquests van anar a trobar els principals sacerdots i els ancians i els van dir: “Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que hàgim mort Pau.

15. Ara, doncs, vosaltres, d’acord amb el Sanedrí, sol·liciteu del tribú que us el faci baixar per comparèixer davant vostre, amb el pretext d’investigar més de-talladament el seu cas; i nosaltres, abans que ell arribi, estarem preparats per matar-lo.”

Catalan 2007 (BEC)