Beblia

Bíblia en un any Juliol 23

1. Després d’aquests fets, durant el regnat d’Artaxerxes, rei de Pèrsia, va arribar Esdres, fill de Seraià, fill d’Azarià, fill d’Hilquià,

2. fill de Xal·lum, fill de Sadoc, fill d’Ahitub,

3. fill d’Amarià, fill d’Azarià, fill de Me-raiot,

4. fill de Zerahià, fill d’Uzí, fill de Buquí,

5. fill d’Abixua, fill de Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del gran sacerdot Aaron.

6. Esdres va venir de Babilònia i era un escriba expert en la Llei de Moisès que el Senyor, Déu d’Israel, havia proveït. El rei li va concedir tot el que va demanar, perquè la mà del Senyor el protegia.

7. L’any setè del rei Artaxerxes, va pujar cap a Jerusalem, i amb ell molts fills d’Israel, i sacerdots, levites, cantors, porters i servents del temple.

8. Va arribar a Jerusalem el mes cinquè de l’any setè del rei Artaxerxes,

9. ja que el primer dia del primer mes va començar el seu viatge des de Babilònia, i va arribar a Jerusalem el primer dia del mes cinquè, tot perquè la pode-rosa mà del seu Déu el protegia.

10. Esdres havia posat tot el seu cor a estudiar la llei del Senyor, a fi de com-plir-la i ensenyar a Israel els seus esta-tuts i els seus preceptes.

11. Aquesta és la transcripció de la carta, en arameu, que el rei Artaxerxes va do-nar al sacerdot i escriba Esdres, mestre en els preceptes del Senyor i en els seus manaments sobre Israel:

12. “Artaxerxes, rei de reis, al sacerdot Esdres, escriba de la llei del Déu del cel. Salut!

13. Personalment, disposo que tots els israelites que hi ha al meu regne, amb els seus sacerdots i els levites que voluntàriament vulguin anar-se’n a Jerusalem, poden anar-hi amb tu,

14. ja que tu ets comissionat pel rei i els seus set consellers, a Judà i a Jerusalem, per a inspeccionar tot allò que pertoca a la Llei del teu Déu, que tens a la teva mà.

15. També, per a traslladar la plata i l’or que el rei i els seus consellers ofereixen, lliurement, al Déu d’Israel, que resideix a Jerusalem.

16. Així com tota la plata i l’or que hagis pogut recollir en tota la província de Babilònia, amb les ofrenes voluntàries que el poble i els sacerdots hagin donat al temple del seu Déu, a Jerusalem.

17. Per tant, amb aquests diners tindràs cura de comprar vedells, moltons i anyells, així com les ofrenes vegetals i libacions adients, per oferir-ho damunt l’altar del temple del vostre Déu, a Jerusalem.

18. I amb la resta de la plata i de l’or, tu i els teus germans feu el que us sembli millor, conforme a la voluntat del vostre Déu.

19. I dels objectes que se t’han confiat per al servei del temple de Déu, en faràs ofrena al teu Déu de Jerusalem.

20. De totes les altres coses que calguin per al temple del teu Déu, que a tu et correspongui donar, te’n proveiràs del tresor reial.

21. A tal fi, jo, el rei Artaxerxes, ordeno a tots els tresorers de la Transeufratina, que tot el que us demani el sacerdot Esdres, escriba del Déu del cel, li sigui concedit promptament,

22. fins a cent talents de plata, cent mesures de blat, cent càrregues de vi, cent càrregues d’oli i sal en abundància.

23. Tot el que es demani de part del Déu del cel, referent al seu temple, cal que sigui acomplert puntualment. Per què hauria de caure la seva indignació contra el reialme del rei i els seus fills?

24. Us fem saber també que no serà lícit imposar tributs, impostos o peatges a cap dels sacerdots, levites, cantors, por-ters, servents del temple o altres auxi-liars d’aquest temple de Déu.

25. I tu, Esdres, d’acord amb la saviesa del teu Déu que posseeixes, designa magistrats i jutges perquè administrin justícia a tot el poble de la Transeufra-tina, a tots els experts en les lleis del teu Déu. I ensenyeu-les a tots els qui les ignoren.

26. I a tothom qui no compleixi la Llei del teu Déu i la llei del rei, que se li apliqui una rigorosa sentència: a mort, a l’exili, a la confiscació de béns o a l’empresonament.”

27. “Beneït sigui el Senyor, el Déu dels nostres avantpassats, que ha predisposat el cor del rei a honorar el temple del Senyor, a Jerusalem,

28. i que ha decantat a favor meu la seva bondat davant del rei, dels seus consellers i de tots els seus poderosos magnats. I jo, sostingut per la mà del Senyor, em vaig encoratjar i vaig reunir els principals d’Israel perquè pugessin amb mi.”

Esdres 8:1-36

1. Aquests són els caps de família, amb la seva genealogia, d’aquells qui van tornar amb mi de Babilònia, en el regnat del rei Artaxerxes:

2. Dels fills de Pinhàs, Guerxom; dels fills d’Itamar, Daniel; dels fills de David, Hatuix;

3. dels fills de Xecanià, que era descendent de Paroix, Zacarià, i amb ell van ser registrats cent cinquanta homes;

4. dels fills de Pahat-Moab, Elihoenai, descendent de Zerahià, i amb ell dos-cents homes;

5. dels fills de Zatú, Xecanià, el fill de Jahaziel, i amb ell tres-cents homes;

6. dels fills d’Adín, Èbed, fill de Jonatan, i amb ell cinquanta homes;

7. dels fills d’Elam, Jaixaià, fill d’Atalià, i amb ell setanta homes;

8. dels fills de Xefatià, Zebadià, fill de Micael, i amb ell vuitanta homes;

9. dels fills de Joab, Obadià, fill de Jehiel, i amb ell dos-cents divuit homes;

10. dels fills de Baní, Xelomit, fill de Jossifià, i amb ell cent seixanta homes;

11. dels fills de Bebai, Zecarià, fill de Bebai, i amb ell vint-i-vuit homes;

12. dels fills d’Azgad, Johanan, fill de Catan, i amb ell cent deu homes;

13. dels fills d’Adonicam, els que vingueren més tard es deien: Elifèlet, Jeiel i Xemaià, i amb ells seixanta homes;

14. i dels fills de Bigvai, Utai i Zacur, i amb ells setanta homes.

15. Vaig aplegar tots aquests homes prop del canal que va cap a Ahavà i vam acampar-hi tres dies. Quan vaig passar revista al poble i als sacerdots, no hi vaig trobar cap del fills de Leví.

16. Aleshores vaig convocar Elièzer, Ariel, Xemaià, Elnatan, Jarib, Natan, Zecarià i Meixul·lam, que eren persones importants, i també els mestres Jarib i Elnatan,

17. i els vaig comissionar perquè anessin a trobar Idó, dirigent de la localitat de Cassifià, i els vaig indicar el que havien de dir a Idó i els seus germans, servidors del santuari de Cassifià, perquè ens pro-porcionessin servents per al temple del nostre Déu.

18. I gràcies a la mà bondadosa del nostre Déu, que estava sobre nosaltres, ens van enviar Xerebià, un home prudent, dels descendents de Mahlí, fill de Leví, fill d’Israel, amb els seus fills i els seus germans: divuit persones.

19. També Haixabià, amb el seu germà Jeixaià, dels descendents de Merarí, amb els seus germans i els seus fills: vint persones.

20. I dels descendents dels servents del temple que David i els caps del poble havien destinat al servei dels levites: dos-cents vint servents. Tots ells van ser registrats amb el seu nom.

21. Llavors, allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni per tal d’hu-miliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li un feliç viatge per a nosaltres i les nostres famílies, amb tots els nostres béns.

22. Perquè m’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta de soldats i cavalleria que ens protegís dels possibles enemics durant el viatge, ja que havia dit al rei: “La mà del nostre Déu s’estén per protegir tots aquells qui el busquen, però la seva força i el seu enuig estan contra aquells qui l’abandonen.”

23. Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar.

24. Després vaig escollir dotze dels principals sacerdots: Xerebià, Haixabià i deu dels seus germans,

25. i els vaig pesar la plata, l’or i els utensilis que el rei, els seus consellers, els seus magnats i tots els israelites allí presents havien reservat per al temple del nostre Déu.

26. Vaig pesar i lliurar a les seves mans: sis-cents cinquanta talents de plata, i vasos de plata per valor de cent talents; cent talents d’or,

27. i vint copes d’or de mil monedes; i dos magnífics vasos de bronze brunyit, preciosos com l’or.

28. I els vaig dir: “Vosaltres heu estat consagrats al Senyor, i també li han estat consagrats els utensilis; i la plata i l’or són una ofrena voluntària al Senyor, el Déu dels vostres avantpassats.

29. Per tant, tingueu-ne cura i custodieu-los fins al moment de pesar-los davant dels principals dels sacerdots i dels levites, i dels cap de família d’Israel, a Jerusalem, a les cambres del temple del Senyor.”

30. Els sacerdots i els levites van rebre la plata, l’or i els utensilis que havien estat pesats, per portar-ho tot a Jerusalem, al temple del nostre Déu.

31. Vam partir del canal d’Ahavà el dot-ze del mes primer per anar a Jerusalem. I la mà del Senyor va ser amb nosaltres, lliurant-nos tot el camí de ser atacats pels enemics i pels saltejadors.

32. Vam arribar a Jerusalem i vam repo-sar-hi tres dies.

33. El quart dia, vam pesar la plata, l’or i els utensilis al temple del nostre Déu, i ho vam fer a mans del sacerdot Me-remot, fill d’Urià, i amb ell hi havia Elea-zar, fill de Pinhàs, i els levites Jozabad, fill de Jeixua, i Noadià, fill de Binnui.

34. Tot va ser comptat i pesat, i tota la càrrega va ser enregistrada aquell mateix dia.

35. Tots els deportats que havien tornat de l’exili van oferir per a l’holocaust al Déu d’Israel: dotze vedells per tot Is-rael, noranta-sis moltons i setanta-set anyells, i com a sacrifici pel pecat, dotze bocs; tot en holocaust al Senyor.

36. Després van trametre les ordres del rei als seus sàtrapes i als governadors de la Transeufratina, i aquests van ajudar el poble i el temple de Déu.

Salms 88:1-5

1. (Càntic. Salm. Dels fills de Corè. Del mestre de cant. Al to de “Mahlat leanot”. Maskil d’Heman, l’ezrahita.) Senyor, Déu de la meva salvació, jo clamo davant teu nit i dia;

2. que la meva pregària arribi a la teva presència, para atenció al meu plany.

3. Tinc l’ànima saturada d’adversitats, i la meva vida s’acosta a les portes de la mort;

4. em veuen ja davallant a la fossa, sóc com un home sense forces,

5. abandonat entre els difunts com els cadàvers que jauen al sepulcre, que no els recordes més, que han estat arrencats de la teva atenció.

Proverbis 21:21-22

21. Qui persegueix la justícia i la bondat aconsegueix vida, equitat i honor.

22. El savi escala la ciutat dels valents i abat la fortalesa en què confiaven.

Apòstols 23:16-35

16. Però el fill de la germana de Pau, que tingué coneixement del complot, va anar a la fortalesa i va poder informar Pau.

17. Pau va cridar un dels centurions i li digué: “Porta aquest noi al tribú, que té una cosa per comunicar-li.”

18. Aquest, doncs, prenent-lo amb ell l’acompanyà fins al tribú i digué: “El presoner Pau m’ha cridat i m’ha dema-nat que et porti aquest noi, que t’ha de dir alguna cosa.”

19. El tribú agafant-lo de la mà se l’endugué a part i li preguntà: “Què m’has de dir?”

20. Ell li digué: “Els jueus han acordat demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí, amb el pretext d’indagar més a fons quelcom del seu cas.

21. Però tu no te’ls creguis; perquè més de quaranta homes dels seus li tenen preparada una emboscada. Aquests han jurat que no menjaran ni beuran res fins que l’hagin mort, i ara estan preparats esperant que tu hi accedeixis.”

22. El tribú acomiadà el noi encarregant-li: “No parlis amb ningú del que m’has informat.”

23. Llavors va fer venir dos dels centu-rions i els ordenà: “A les nou de la nit tingueu preparats dos-cents soldats d’infanteria, setanta de cavalleria i dos-cents llancers, per anar a Cesarea.

24. Tingueu disposades cavalcadures per a fer-hi muntar Pau i conduir-lo amb seguretat al governador Fèlix.”

25. Mentrestant, va escriure una carta en aquests termes:

26. “Claudi Lísies saluda l’excel·lentís-sim governador Fèlix.

27. Aquest home va ser agafat pels jueus i anaven a matar-lo, però havent-me as-sabentat que és romà, m’hi vaig presen-tà amb la tropa i el vaig rescatar.

28. Volent saber la causa per què l’acu-saven, el vaig baixar al seu Sanedrí.

29. Llavors vaig saber que era acusat per qüestions relacionades amb la seva Llei, però no per cap delicte mereixedor de mort o presó.

30. Com que m’han informat que prepa-raven un atemptat contra aquest home, te l’he tramès de seguida, fent avinent també als acusadors que portin davant teu les seves acusacions.”

31. Així, doncs, els soldats, seguint les ordres, van agafar Pau i se l’endugueren de nit fins a Antípatris;

32. i l’endemà van deixar que els de cavalleria seguissin viatge amb ell i la resta va tornar a la caserna.

33. Aquells van arribar a Cesarea i van donar la carta al governador, presentant-li també Pau.

34. Després de llegir-la va preguntar de quina província era. Informat que era de Cilícia,

35. li digué: “T’escoltaré quan es presentin també els teus acusadors.” I va ordenar que fos custodiat en el pretori d’Herodes.

Catalan 2007 (BEC)