Beblia

Bíblia en un any Juliol 28

1. Llavors es va reunir tot el poble com un sol home a la plaça, da-vant la porta de les Aigües, i van dema-nar a l’escriba Esdres que portés el Llibre de la Llei de Moisès que el Senyor havia prescrit a Israel.

2. El dia primer del mes setè, el sacerdot Esdres va portar la Llei davant l’assemblea que formaven els homes, les dones i tots els qui tenien ús de raó,

3. i la va llegir davant de la plaça d’enfront de la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, davant dels homes, les dones, i tots els qui tenien ús de raó; i el poble va escoltar atentament el Llibre de la Llei.

4. L’escriba Esdres s’estava dret sobre una estrada de fusta que havien preparat per a l’acte. Tenia al seu costat Matatià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, situats a la dreta; i a l’esquerra, Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam.

5. Esdres, que estava més alt que la resta del poble, va obrir el llibre a la vista de tota la gent. Quan el va desplegar, tot el poble es va alçar.

6. Llavors Esdres va pronunciar la lloan-ça al Senyor, el Déu gran, i tot el poble, amb les mans alçades, va contestar: “Amén, amén!” i es van prosternar fins a terra i van adorar el Senyor.

7. I els levites Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maas-seià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià van explicar la Llei al poble, i el poble estava atent al seu lloc.

8. Llegien el llibre de la Llei de Déu clarament, i n’explicaven el sentit, de manera que s’entengués bé el que es llegia.

9. Llavors, Nehemies, el governador, amb Esdres, el sacerdot escriba, i els levites que instruïen el poble, digueren a tota la gent: “Aquest és un dia consa-grat al Senyor, el vostre Déu; no esti-gueu tristos ni ploreu”, perquè tothom plorava en sentir les paraules de la Llei.

10. Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”

11. Mentrestant els levites assossega-ven el poble dient-los: “Calleu, perquè avui és un dia sant. No heu d’estar tristos!”

12. I tot el poble se n’anà a menjar, a beure i a repartir-s’ho tot, fent una gran festa per haver comprès les paraules que els havien ensenyat.

13. L’endemà, els caps de família de tot el poble, amb els sacerdots i els levites, es van reunir entorn d’Esdres, l’escriba, per estudiar les paraules de la Llei.

14. Van trobar escrit en la Llei que el Senyor havia donat per mitjà de Moisès, que els fills d’Israel havien d’habitar en cabanes durant la festa del mes setè,

15. i que havien de fer-ho saber fent un pregó per totes les poblacions, i a Jerusalem, que digués: “Sortiu a la muntanya i porteu rams d’olivera, de murtra, d’ullastre, de palmera i d’altres arbres frondosos, per fer cabanes, tal com és escrit.”

16. El poble va anar a buscar-les i es van fer cabanes, cadascun sobre el seu ter-rat, als patis, als atris del Temple de Déu, a la plaça de la porta de les Aigües i a la plaça de la porta d’Efraïm.

17. Tota la comunitat que havia tornat del captiveri es va construir cabanes, i s’hi van instal·lar. Des del temps de Josuè, fill de Nun, fins a aquell dia, els fills d’Israel no havien celebrat aquella festa. L’alegria va ser molt gran.

18. I Esdres va llegir el Llibre de la Llei de Déu cada dia, des del dia primer fins a l’últim. La festa va durar set dies, i al vuitè hi hagué una assemblea solemne, tal com està prescrit.

Nehemies 9:1-38

1. El vint-i-quatre del mateix mes es van congregar els fills d’Israel per a un dejuni, vestits de sac i coberts de pols.

2. Els qui eren de la nissaga d’Israel que ja s’havien separat de tots els estrangers es van congregar i, dempeus, van con-fessar els seus pecats i les iniquitats dels seus avantpassats.

3. Després, drets en els seus llocs, van continuar llegint el Llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant una quarta part del dia, i durant l’altra part del dia van anar confessant els seus pecats i adorant el Senyor, el seu Déu.

4. Després van pujar dalt l’estrada els levites Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní, i van invocar amb veu alta el Senyor, el seu Déu.

5. Tot seguit, els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir: “Alceu-vos i beneïu el Senyor, el vostre Déu, des de l’eternitat fins a l’eternitat! Que sigui beneït el teu sant nom, gloriós i excels, que supera tota benedicció i lloança!”

6. “Tu, només tu, ets Senyor! Tu has fet el cel, el cel del cel, amb tota la seva estelada, la terra i tot el que hi ha, els mars i tot el que s’hi mou. Tu infons vida a totes les coses, i tot l’univers t’adora.

7. Tu ets, Senyor, el Déu que va escollir Abram. El vas treure d’Ur dels caldeus i li vas donar el nom d’Abraham.

8. I vas comprovar que el seu cor t’era fidel i vas pactar que li donaries la terra del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, del peri-zita, del jebuseu i del guirgaixita, a ell i a la seva posteritat. I vas complir la teva promesa perquè ets fidel.

9. Vas veure l’aflicció dels nostres avantpassats a l’Egipte i vas escoltar el seu clam a la vora del Mar Roig.

10. Vas fer senyals i meravelles contra el faraó, contra els seus servidors i contra tota la gent del seu país, perquè sabies que havien obrat amb supèrbia contra ells. Així et vas fer un nom famós fins avui.

11. Vas dividir el mar davant d’ells, i els vas fer passar pel mig del mar a peu eixut; en canvi, els seus perseguidors els vas llençar als abismes, com una pedra en les aigües impe-tuoses.

12. Amb una columna de núvol els guiaves durant el dia, i amb una columna de foc, durant la nit, per il·luminar-los el camí per on havien de passar.

13. Vas baixar a la muntanya del Sinaí, els vas parlar des del cel, i els vas donar preceptes justos, lleis segures, estatuts i manaments excel·lents.

14. Els vas revelar el teu sant dissabte, els vas prescriure manaments, estatuts i una llei, per mitjà de Moisès, el teu servent.

15. Els vas donar pa del cel per a la seva fam, vas fer brollar aigua de la roca per a la seva set, i els vas manar que entressin a pos-seir la terra que havies jurat de donar-los.

16. Però ells, els nostres avantpassats, es van tornar altius, endurits per l’arrogància, i no van observar els teus manaments.

17. No van voler escoltar, ni es van recordar dels prodigis que vas fer a favor seu, sinó que van seguir endurint-se i, en la seva rebel·lia, es van nomenar un guia, per tornar a la seva servitud. Però tu, que ets un Déu perdonador, benigne i bondadós, lent per a la ira i abundós en misericòrdia, no els vas abandonar.

18. Fins i tot quan es van fer un vedell de fosa i proclamaren: ‘Aquest és el teu Déu que t’ha fet pujar d’Egipte!’, entre altres greus blasfèmies,

19. tu, malgrat això, en la teva gran compassió, no els vas abandonar en el desert. No vas treure de damunt d’ells la columna de núvol que, de dia, els guiava pel camí, ni la columna de foc que, de nit, els il·luminava el camí per on havien de passar.

20. També els vas enviar el teu bon Esperit per instruir-los, i no els vas treure el teu mannà de la boca, i els vas donar aigua per a la set.

21. Així els vas sustentar durant quaranta anys en el desert, sense que els manqués res; els seus vestits no es van envellir, i els seus peus no es van inflar.

22. Els vas concedir reialmes i pobles, i els vas distribuir per districtes, i van ocupar la terra de Sehon, el país del rei d’Heixbon, i la terra d’Og, rei de Basan.

23. Vas multiplicar els seus fills com les estrelles del cel, i els vas introduir en la terra que tu havies promès de donar en propietat als seus avantpassats.

24. Els fills van entrar i van ocupar el país, i vas humiliar, davant els habitants de la terra, els cananeus, posant-los a les seves mans amb els regnes i pobles del seu país, perquè fessin amb ells el que vol-guessin.

25. Van conquerir ciutats fortificades, i una terra fèrtil, van ocupar cases plenes de tota me-na de béns, de cisternes excavades, vinyes i oliverars, i molts arbres fruiters. Van menjar fins a atipar-se, es van engreixar i van viure en l’abundància per la teva gran bondat.

26. Però ells es van pervertir i es van rebel·lar contra tu, tirant-se a l’esquena la teva llei. Van matar els teus profetes, que els havien amonestat perquè tornessin a tu, i et van ofendre greument.

27. Llavors els vas abandonar a mans dels seus adversaris, que els van oprimir. Però quan clamaven a tu, en els moments d’angoixa, tu, del cel estant, els escoltaves, i en la teva immensa misericòrdia els enviaves salvadors que els alliberaven del poder dels seus adversaris.

28. Però així que se sentien segurs tornaven a cometre el que és dolent davant teu, i tu els abandonaves a mans dels seus enemics, que els tornaven a oprimir. Llavors ells novament clamaven a tu, i tu, del cel estant, els escoltaves i els alliberaves, una vegada i una altra, per la teva gran compassió.

29. Tu els vas exhortar a tornar a la teva Llei, però ells, plens de supèrbia, no van escoltar els teus manaments, sinó que van pecar contra els teus preceptes, que són els que guarden la vida a l’home que els practica. Van rebutjar el jou, van seguir endurint-se i es van negar a escoltar.

30. Tot i així, durant molts anys, vas tenir paciència amb ells, i els vas exhortar per mitjà del teu Esperit, per boca dels teus profetes, però no van voler escoltar i, per això, els vas abandonar a mans de la gent del país,

31. si bé, en la teva infinita bondat, no els vas destruir, deixant-los desemparats del tot, perquè ets un Déu ple de bondat i de compassió.

32. Ara, doncs, Déu nostre, el Déu gran, fort i terrible, que guardes el pacte i la miseri-còrdia, no tinguis per banal aquesta tribulació que ens ha sobrevingut a nosaltres i als nostres reis, als nostres magistrats i als nostres sacerdots, als nostres profetes i als nostres avantpassats, i a tot el nostre poble, des dels dies dels reis d’Assíria fins al dia d’avui.

33. Tanmateix, tu has estat just en tot el que ens ha sobrevingut, perquè has actuat amb equitat, mentre que nosaltres hem comès maldats.

34. Tampoc els nostres reis, els nostres governants, els nostres sacerdots i els nostres avantpassats no han guardat la teva Llei ni han volgut escoltar els teus manaments, ni les exhortacions amb què tu els reprenies.

35. Fins i tot quan vivien en el seu reialme, enmig del benestar que els vas donar, enmig de la terra espaiosa i fèrtil que els vas proporcionar, no et van servir ni es van convertir de les seves males accions.

36. I heu-nos aquí, el dia d’avui, que som esclaus! Som esclaus en la terra que vas donar als nostres avantpassats, a fi que nosaltres poguéssim alimentar-nos dels seus productes i dels seus béns.

37. Ara, els seus abundants productes són per als reis que has posat sobre nosaltres per culpa dels nostres pecats, i que ens dominen i disposen al seu grat de les nostres persones i del nostre bestiar, mentre que a nosaltres ens aclapara l’angoixa.”

38. A causa, doncs, de tot això, nosaltres ens comprometem ara en un pacte que hem posat per escrit i que els nostres magistrats, els nostres levites i els nostres sacerdots han legalitzat amb els seus segells.

Salms 89:11-18

11. Teu és el cel i teva és també la terra; tu has format l’univers i tot el que l’omple.

12. Tu has creat el nord i el migdia; el Tabor i l’Hermon exultaran en nom teu.

13. Tens el braç prepotent, la teva mà és poderosa, la teva dreta victoriosa.

14. La justícia i el dret són basaments del teu tron, la bondat i la fidelitat et prece-deixen.

15. Feliç el poble que et sap aclamar: caminarà, oh Senyor, a la claror de la teva mirada.

16. En el teu nom s’alegrarà en tot moment, i s’exalçarà en la teva rectitud.

17. Perquè la raó de la seva força ets tu, i pel teu favor sobrepujarà la nostra dignitat;

18. perquè del Senyor és el nostre escut, i del Sant d’Israel el nostre rei.

Proverbis 21:29-31

29. L’home pervers pren un posat ferreny, però el recte aferma el seu camí.

30. Ni saviesa ni intel·ligència ni consell no tenen cap valor davant el Senyor.

31. Aparellen la cavalleria per al dia del combat, però és el Senyor qui dóna la victòria.

Apòstols 27:27-44

27. Quan arribà la catorzena nit que va-gàvem per l’Adriàtic, cap a mitjanit els mariners pressentien la proximitat d’al-guna terra.

28. Van calar la sonda i amidava vint braces; una mica més endavant la van tornar a calar i amidava quinze braces.

29. En prevenció que no topéssim en alguns esculls, van llançar quatre àncores de popa, i frisaven que es fes de dia.

30. Però com sigui que els mariners, amb intenció de fugir de la nau, ja havien baixat el bot salvavides al mar pretextant que anaven a amollar les àncores de proa,

31. Pau digué al centurió i als soldats: “Si aquests no es queden a la nau, vosaltres no us podreu salvar.”

32. Llavors els soldats van tallar les amarres del bot i el deixaren caure.

33. Mentre esperaven que es fes de dia, Pau recomanava a tothom que pren-guessin aliment, i els deia: “Avui ja fa catorze dies que amb l’ànsia de l’es-pera esteu dejuns, sense haver menjat res.

34. Per tant, us aconsello que mengeu, que això us ajudarà a salvar-vos. Ni un sol cabell de ningú de vosaltres no es perdrà.”

35. Dit això, prengué pa, donà gràcies a Déu a la vista de tots, el partí i es posà a menjar.

36. Tots es van animar i també van pren-dre aliment.

37. I les persones que hi havia a la nau, eren dues-centes setanta-sis.

38. Un cop tips, alleugeraren la nau, tirant el blat al mar.

39. I quan es va fer de dia, no reconei-xien la terra, però van distingir una ba-dia amb la seva platja, i es van proposar varar allí la nau com poguessin.

40. I deixant anar les àncores les abandonaren al mar, alhora que, afluixant els lligams dels timons i hissant al vent la vela del trinquet, enfilaven la nau cap a la platja.

41. Però van ensopegar en un banc de sorra entre dues aigües i s’encallà la nau. Mentre la proa clavada a la sorra quedava immòbil, la violència de les ones desballestava la popa.

42. La intenció dels soldats era de matar els presos a fi que cap d’ells no s’escapés nedant;

43. però el centurió, que volia salvar Pau, va aturar l’intent i ordenà que els qui sabessin nedar es llancessin per la borda els primers i sortissin a terra,

44. i els altres que ho fessin sobre tau-lons o qualsevol altre cosa de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.

Catalan 2007 (BEC)