Beblia

Bíblia en un any Juliol 3

1. Salomó, fill de David, es va afer-mar en el seu reialme, i el Senyor, el seu Déu, era amb ell i el va engrandir extraordinàriament.

2. Salomó va parlar a tot Israel: als comandants de milers i de centenars, als jutges i a tots els prínceps de tot Israel, caps de família.

3. Després, Salomó, acompanyat de tota l’assemblea, va anar al lloc alt que hi havia a Gabaon, perquè allà hi havia el tabernacle de la reunió de Déu que Moi-sès, servent del Senyor, havia construït al desert.

4. Quant a l’arca de Déu, David l’havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat, perquè li havia muntat un tabernacle a Jerusalem.

5. Però l’altar de bronze que havia fet Bessalel, fill d’Urí, fill d’Hur, era allí davant el tabernacle del Senyor. Salomó i l’assemblea van anar-hi a consultar el Senyor.

6. Salomó va pujar davant el Senyor, a l’altar de bronze que era prop del tabernacle de reunió, i va oferir-hi mil holocaustos.

7. Aquella mateixa nit, Déu s’aparegué a Salomó i li digué: “Demana el que vols que et doni.”

8. Salomó respongué a Déu: “Tu has tingut una gran benevolència amb el meu pare David, i a mi m’has fet rei en lloc d’ell.

9. Ara, Senyor Déu, que es compleixi la promesa que tu has fet a David, el meu pare, ja que m’has constituït rei sobre un poble tan nombrós com la pols de la terra.

10. Dóna’m saviesa i enteniment perquè sàpiga conduir-me davant d’aquest poble; sinó, qui seria capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”

11. El Senyor respongué a Salomó: “Ja que és això el que el teu cor vol, i no has demanat riqueses, ni possessions, ni honors, ni la mort dels teus enemics, ni tampoc no has demanat llarga vida, sinó que has demanat, per a tu, saviesa i en-teniment per a jutjar el meu poble, sobre el qual t’he fet rei,

12. la saviesa i l’enteniment et són con-cedits; i a més et donaré riqueses, pos-sessions i honors com no han tingut els reis anteriors a tu ni tindrà cap dels que vindran després de tu.”

13. Tot seguit, Salomó, des del tabernacle de reunió, en el lloc alt de Gabaon, va tornar a Jerusalem i regnà sobre Israel.

14. Salomó va reunir carros i cavalls. Va arribar a tenir mil quatre-cents carros i dotze mil genets, que va distribuir entre les ciutats dels carros i prop del rei, a Jerusalem.

15. I el rei va fer que, a Jerusalem, la plata i l’or fossin tan abundants com les pedres. També va fer que la fusta de cedre fos tan abundant com els sicòmors que hi ha a la Xefelà.

16. Els cavalls que tenia Salomó prove-nien d’Egipte i de Quevé, perquè els comerciants del rei els compraven a Quevé al comptat.

17. Un carro procedent d’Egipte s’ex-portava per sis-cents sicles de plata, i un cavall, per cent cinquanta. Per mitjà seu, també eren adquirits pels reis dels hitites i pels reis de Síria.

2 Cròniques 2:1-18

1. Salomó es va proposar d’edificar un temple al nom del Senyor i un palau reial per a ell mateix.

2. Va destinar setanta mil traginers i vuitanta mil picapedrers a les mun-tanyes, i tres mil sis-cents encarregats per a dirigir-los.

3. Després Salomó va enviar aquest missatge a Hiram, rei de Tir: “Fes amb mi el mateix que vas fer amb David, el meu pare, al qual vas enviar fusta de cedre per a l’edificació de la casa que havia d’habitar.

4. Et faig saber que jo em proposo d’edificar un temple al nom del Senyor, el meu Déu, per consagrar-lo a ell, per cremar-hi encens aromàtic, per tenir-hi l’ofrena perpètua de la proposició i per oferir-hi els holocaustos del matí i del vespre, dels dissabtes, dels novilunis i de les festes solemnes del Senyor, el nostre Déu. Aquesta és una obligació perpètua per a Israel.

5. El temple que vull edificar ha de ser gran, perquè el nostre Déu és el més gran de tots els déus.

6. Si bé, ¿hi haurà algú capaç de cons-truir-li un temple, si ni el mateix cel ni el cel del cel no el poden contenir? I qui sóc jo per a construir-li un temple, ni que sigui només per cremar-hi encens davant d’ell?

7. Ara, doncs, envia’m un artesà expert a treballar l’or, la plata, el bronze i el ferro, la porpra escarlata, el carmesí i la porpra violeta. Que sàpiga també escul-pir tota mena de baixos relleus, perquè col·labori amb els artesans que va con-tractar David, el meu pare, i que jo tinc amb mi a Judà i a Jerusalem.

8. I també envia’m, des del Líban, fusta de cedre, d’avet i de sàndal, perquè jo sé que els teus súbdits són experts tallant arbres del Líban. Mira, els meus servidors col·laboraran amb els teus servidors

9. per fornir-me de fusta en abundància, perquè el temple que vull construir ha de ser gran i esplendorós.

10. Jo posaré per al sosteniment dels teus servents que han de tallar els arbres: vint mil càrregues de blat, vint mil càrregues d’ordi, vint mil gerres de vi i vint mil gerres d’oli.”

11. Hiram, el rei de Tir, va contestar per mitjà d’una carta que va trametre a Salomó: “És per l’amor que el Senyor té al seu poble, que t’ha posat com a rei sobre ells.”

12. Seguia dient Hiram: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que ha fet el cel i la terra, perquè ha donat al rei David un fill savi, intel·ligent, prudent i assenyat, que edificarà un temple al Senyor i un palau reial.

13. Ara, doncs, et faig venir un home ple de coneixements que es diu Hiram-Abí.

14. És fill d’una dona de la tribu de Dan i el seu pare era un home de Tir. Sap treballar l’or i la plata, el bronze, el ferro, la pedra, la fusta, la porpra escar-lata i la violeta, el lli i el carmesí; sap gravar tota mena de baixos relleus i executarà qualsevol projecte que li sigui encomanat, en col·laboració amb els teus artesans i els artesans del meu senyor David, el teu pare.

15. Per tant, el blat, l’ordi, l’oli i el vi que ha promès el meu senyor, el pot enviar als seus servidors.

16. Per la nostra part, tallarem troncs del Líban, en la quantitat que necessitis, i te’ls portarem en rais per mar fins a Jafa, i tu te’ls enduràs a Jerusalem.”

17. Salomó va fer el cens de tots els forasters residents a Israel, segons el cens que havia fet el seu pare David, i el nombre va arribar a cent cinquanta-tres mil sis-cents.

18. D’aquests, en va destinar setanta mil a traginers, vuitanta mil a picapedrers, a la muntanya, i tres mil sis-cents els va posar a dirigir la gent que treballava.

Salms 79:1-4

1. (Salm. D’Assaf.) Oh Déu, els gentils han pene-trat en la teva propietat, han profanat el teu sant temple, han fet de Jerusalem un munt de ruïnes.

2. Han llençat els cadàvers dels teus servents per menjar dels voltors, la carn dels teus fidels a les bèsties salvatges.

3. Han vessat com aigua la seva sang entorn de Jerusalem, i no hi ha qui els enterri.

4. Ens hem tornat objecte de befa per als nostres veïns, mofa i escarni dels qui ens envolten.

Proverbis 20:8-9

8. El rei, assegut al tribunal, amb la seva mirada dispersa tot mal.

9. ¿Qui podrà dir: “He purificat el cor, sóc net de pecat?”

Apòstols 11:1-30

1. Els apòstols i els germans que eren a la Judea s’assabentaren que també els gentils havien acceptat el missatge de Déu.

2. I quan Pere va pujar a Jerusalem, els partidaris de la circumcisió el criticaven

3. i li deien: “Has entrat a casa d’incir-cumcisos i has menjat amb ells.”

4. Però Pere els en va fer una exposició ordenada:

5. “Jo era a la ciutat de Jafa pregant, i vaig tenir en èxtasis un visió: una cosa que baixava, com un gran llençol des-penjat per quatre puntes des del cel, vingué fins a mi.

6. M’ho vaig mirar molt atentament, i hi vaig veure els quadrúpedes, les feres i els rèptils de la terra, i els ocells del cel.

7. Vaig sentir també una veu que em deia: Vinga, Pere, mata i menja.

8. però jo vaig contestar: De cap manera, Senyor, que a la meva boca mai no ha entrat res de profà o d’impur.

9. Altre cop la veu del cel va parlar: ‘Allò que Déu ha purificat no ho tinguis tu per impur.’

10. Això es va repetir tres vegades, i fou recollit altra volta tot cap al cel.

11. I vet aquí que al moment es van presentar, a la casa on érem, tres homes que m’eren enviats des de Cesarea.

12. I l’Esperit em va dir que els acompanyés sense cap recel. Van venir amb mi també aquests sis germans, i vam entrar tots a la casa d’aquell home,

13. i ell ens va explicar com havia vist l’àngel que es va presentar a casa seva dient-li: “Envia emissaris a Jafa i fes venir un tal Simó, que anomenen Pere.

14. Ell et portarà un missatge que pot ser la teva salvació i la de tota la teva fa-mília.”

15. Quan jo començava a parlar, l’Espe-rit Sant davallà sobre ells, igual com va passar amb nosaltres al principi,

16. i vaig recordar-me del que havia dit el Senyor: “Si bé Joan ha batejat amb aigua, vosaltres, en canvi, sereu batejats amb l’Esperit Sant.”

17. Si Déu, doncs, els ha concedit el mateix do que a nosaltres per haver cre-gut en el Senyor Jesucrist, com podia jo ser capaç de posar traves a Déu?”

18. Aquestes paraules els van calmar, i lloaven Déu dient: “De manera que tam-bé als gentils els ha atorgat el penediment que duu a la vida.”

19. Per altra banda, els dispersats per causa de la persecució esdevinguda pel cas d’Esteve van passar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la paraula a ningú, sinó als jueus només.

20. Amb tot, d’entre ells n’hi hagué al-guns, xipriotes i cirineus de naciona-litat, que en arribar a Antioquia van predicar també als grecs, anunciant la bona nova del Senyor Jesús.

21. Com que la mà del Senyor els guia-va, van ser molts els qui van creure i es van convertir al Senyor.

22. Quan la notícia d’aquests fets va arri-bar a coneixement de l’església de Jerusalem, van enviar Bernabé fins a An-tioquia.

23. En ser allà, va veure el resultat de la gràcia de Déu i en tingué una gran alegria, i exhortava tothom a seguir fidels al Senyor amb cor ben disposat,

24. perquè era un home de bé, ple d’Es-perit Sant i de fe. I una multitud consi-derable fou agregada al Senyor.

25. Després se’n va anar cap a Tars, a buscar Saule;

26. el va trobar i se l’endugué a Antio-quia. Va resultar que durant tot un any s’estigueren congregats en aquella es-glésia, i van ensenyar molta gent. Preci-sament fou a Antioquia on per primera vegada els creients foren anomenats cristians.

27. Per aquells dies baixaren a Antioquia uns profetes de Jerusalem,

28. i un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit es va alçar i pronosticava l’arribada d’una gran fam sobre tot el món (la qual cosa s’acomplí en temps de Claudi).

29. Llavors els deixebles van acordar enviar un ajut, segons els mitjans de cadascun, als germans residents a Judea.

30. Així ho van fer, enviant-lo als an-cians per mitjà de Bernabé i de Saule.

Catalan 2007 (BEC)