Beblia

Bíblia en un any Juliol 7

1. Quan la reina de Saba es va assa-bentar de la fama de Salomó, va anar a Jerusalem per provar-lo amb preguntes difícils. Vingué amb un seguici molt nombrós, amb camells carregats d’espècies, or en abundància i pedres precioses; i quan es va presentar a Salo-mó, li va exposar tot el que duia al cor.

2. Salomó va donar resposta satisfactòria a totes les seves preguntes, sense que cap qüestió quedés sense resoldre.

3. Quan la reina de Saba veié la saviesa de Salomó, el palau que havia edificat,

4. els menjars de la seva taula, les ha-bitacions dels seus dignataris, la dignitat i la distinció dels seus criats i dels seus copers i la roba que vestien, i els holocaustos que oferia al temple del Senyor, va quedar admirada;

5. i digué al rei: “Tot el que he sentit a la meva terra sobre els teus fets i sobre la teva saviesa és exacte.

6. Jo no he cregut el que es deia fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls, i trobo que no se m’havia contat ni tan sols la meitat de la gran-desa de la teva saviesa; tu superes la fama que jo havia sentit.

7. Feliços els teus homes, feliços aquests servidors que estan sempre davant teu i escolten la teva saviesa!

8. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu i t’ha posat sobre el seu tron com a monarca del Senyor, el teu Déu! Per l’amor que el teu Déu té per Israel, per afermar-lo per sempre, t’ha fet rei sobre ells perquè governis amb rectitud i justícia!”

9. Ella va obsequiar el rei amb cent vint talents d’or, gran quantitat d’espècies aromàtiques i pedres precioses. Mai més no van arribar tantes espècies aromàtiques com les que va regalar la reina de Saba al rei Salomó.

10. Els servents d’Hiram i els servents de Salomó que transportaven l’or d’Ofir duien també fusta de sàndal i pedres precioses.

11. I el rei, amb les fustes de sàndal, va fabricar una balustrada per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i cítares per als cantors. Mai no se s’havia vist una fusta com aquella en el país de Judà.

12. El rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot allò que ella desitjava i li va demanar, que era més del que ella havia dut al rei. Després la reina se’n tornà al seu país amb el seu seguici.

13. El pes de l’or que cada any arribava al rei Salomó era de sis-cents seixanta-sis talents,

14. sense comptar el que aportaven els mercaders i els negociants. També tots els reis d’Aràbia i els governadors dels països veïns li portaven or i plata.

15. El rei Salomó també va fer dos-cents escuts grans d’or batut, que pesaven sis-cents sicles cadascun;

16. i tres-cents escuts petits d’or batut, que pesaven tres-cents sicles cadascun. El rei els va posar a la casa del Bosc del Líban.

17. El rei també va fer un gran tron d’ivori que va recobrir d’or fi.

18. El tron tenia sis grades i un escam-bell d’or fixat al tron; a cada banda del setial hi havia braçaleres, amb dos lleons drets al costat de cada una.

19. Hi havia dotze lleons drets sobre les sis grades, a banda i banda. Mai no s’ha-via fet res de semblant en cap reialme.

20. Totes les copes del rei Salomó eren d’or, i tota la vaixella de la casa del Bosc del Líban era d’or fi. En temps de Salomó, la plata no era gens estimada.

21. El rei tenia vaixells que anaven a Tarsis amb els servidors d’Hiram, i un cop cada tres anys solien tornar de Tarsis portant or, plata, ivori, mones i paons.

22. El rei Salomó va ser el més gran de tots els reis de la terra, en riquesa i saviesa.

23. Tots els reis de la terra pretenien una audiència amb ell per escoltar la saviesa que Déu havia posat en el seu cor;

24. i cadascun li duia el seu present: ob-jectes de plata i d’or, vestits, armes, perfums, cavalls i mules. Així any rere any.

25. Salomó tenia quatre mil estables per als cavalls i carros de guerra, i dotze mil genets, que va distribuir entre les ciutats dels carros i prop del rei, a Jerusalem.

26. I era sobirà sobre tots els reis que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte.

27. El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tant abundant com les pedres, i la fusta de cedre tan abundant com els si-còmors que hi ha a la Xefelà.

28. Els cavalls de Salomó eren importats d’Egipte i de molts altres països.

29. La resta dels fets de Salomó, des dels primers fins als darrers, ¿no són descrits en la Història del profeta Natan, en les Profecies d’Ahià, el silonita, i en les Visions del vident Jedó contra Jeroboam, fill de Nebat?

30. Salomó va regnar a Jerusalem qua-ranta anys sobre tot Israel,

2 Cròniques 10:1-19

1. Roboam va anar a Siquem perquè tot Israel s’hi havia reunit per proclamar-lo rei.

2. Però quan Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a l’Egipte, on havia fugit de la presència del rei Salomó, ho va saber, va tornar d’aquell país,

3. ja que també l’havien enviat a buscar. Jeroboam vingué amb tot Israel i van parlar amb Roboam i digueren:

4. “El teu pare ens va imposar un jou molt pesat; ara, doncs, alleugereix-nos la feixuga servitud del teu pare i el jou pesant que ens va imposar, i nosaltres et servirem.”

5. Ell els respongué: “Retireu-vos per tres dies i després torneu.” I el poble es va retirar.

6. El rei Roboam, llavors, va consultar els ancians que havien servit a l’audièn-cia del seu pare Salomó, quan encara vivia, i els digué: “Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?”

7. Ells li van contestar: “Si et mostres benigne i condescendent amb aquest poble, si els complaus i els parles amablement, seran els teus súbdits per sempre.”

8. Però Roboam no va fer cas del consell que els ancians li donaven, i va consul-tar els joves que havien crescut amb ell i havien entrat al seu servei,

9. i els digué: “Quina resposta aconselleu que donem al poble aquest que m’ha dit: Alleugereix el jou que el teu pare ens va imposar?”

10. Els joves que havien crescut amb ell li van contestar: “Al poble aquest que t’ha dit: El teu pare ens va imposar un jou pesant; ara, tu, alleugereix-nos-el, els has de respondre així: El meu dit petit és més gros que els lloms del meu pare.

11. Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo us el faré encara més pesant: si el meu pare us castigava amb fuets, jo us castigaré amb escorpins.”

12. El tercer dia, Jeroboam i tot el poble van anar a trobar Roboam, tal com havia manat el rei quan els digué: “Torneu el tercer dia.”

13. El rei els respongué amb aspresa, sense fer cas del consell que els ancians li havien donat,

14. i seguint el consell dels joves els digué: “El meu pare us va imposar un jou pesant, però jo us el faré encara més pesant. El meu pare us va castigar amb fuets, però jo us castigaré amb escorpins.”

15. El rei, doncs, no va escoltar el poble, perquè així ho va disposar Déu a fi que es complís la paraula que el Senyor havia dit per mitjà d’Ahià, el silonita, a Jeroboam, fill de Nebat.

16. Llavors, tot el poble d’Israel, veient que el rei no els escoltava, li va replicar: “Què tenim nosaltres a veure amb David? No tenim cap heretat amb el fill de Jessè! Cap a casa, Israel! Ara ocupa’t de casa teva, David!” I tot Israel va marxar cap a casa.

17. Però tots els fills d’Israel que vivien a les poblacions de Judà van quedar sota el domini de Roboam.

18. Llavors el rei va enviar Adoram, l’encarregat de les lleves, però els fills d’Israel el van matar a pedrades. I el mateix rei Roboam hagué de pujar corrents al carro i fugir cap a Jerusalem.

19. Així es va separar Israel de la casa de David fins al dia d’avui.

Salms 80:7-13

7. Déu de l’univers, restableix-nos, asserena la teva mirada i serem salvats.

8. Vas arrencar una vinya de l’Egipte, la vas trasplantar foragitant les nacions;

9. li vas desbrossar un terreny, i s’hi va arrelar fins a omplir el país.

10. La seva ombra cobria les mun-tanyes, i els seus pàmpols els cedres més alts.

11. Estengué les seves sarments fins al mar, i els seus rebrots fins al riu.

12. Per què has derruït el seu clos, deixant que la veremi qualsevol vianant?

13. La destrossa el porc senglar, i la roseguen les bèsties del camp.

Proverbis 20:16-18

16. Pren la roba a qui s’ha fet fiador d’altri; que pagui penyora per culpa d’uns forasters.

17. A l’home és agradable el pa de la falsia, però després es troba la boca plena de sorra.

18. Cal examinar els projectes a través del consell, i cal entrar a la lluita amb bona tàctica.

Apòstols 14:1-28

1. A Iconi succeí que ells dos van entrar a la sinagoga dels jueus i van parlar de tal manera que un gran nombre de jueus i de grecs van creure.

2. Però els jueus que no es van convèncer van excitar els ànims dels gentils i els van indisposar contra els germans.

3. Tot i així, es van quedar allí força temps, parlant amb decisió, confiats en el Senyor, que confirmava el seu mis-satge de gràcia permetent que per mitjà de les seves mans es realitzessin senyals i prodigis.

4. I la gent de la ciutat es va dividir: els uns a favor dels jueus i els altres a favor dels apòstols.

5. Però es preparava una acció violenta per part dels gentils i dels jueus, en con-nivència amb els seus dirigents, per maltractar-los i apedregar-los;

6. ells s’ho van sospitar i van fugir cap a Licaònia, a les ciutats de Listra, Derbe i les rodalies,

7. i allí anaven predicant l’evangeli.

8. A Listra hi havia un home que s’es-tava assegut, incapacitat dels peus, coix de naixement i que mai no havia pogut caminar.

9. Aquest estava escoltant el que Pau deia; i Pau se’l va mirar i, adonant-se que tenia prou fe per a ser guarit,

10. va cridar: “Posa’t dret sobre els teus peus!” Ell va fer un salt i es posà a caminar.

11. En veure la gent el que Pau havia fet, es van posar a cridar en llengua licaònica: “Els déus, en figura humana, han baixat a visitar-nos!”

12. A Bernabé l’anomenaven Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era el portaveu.

13. Llavors el sacerdot del temple de Zeus, que es troba a l’entrada de la ciu-tat, va fer portar toros amb garlandes fins al portal, i, conjuntament amb la multitud, volia oferir un sacrifici.

14. Però els apòstols Bernabé i Pau, quan ho van sentir, es van esquinçar les vestidures i es van llançar entremig de la gent, i cridant

15. digueren: “Homes, per què feu això? També nosaltres som de condició humana, igual que vosaltres. Nosaltres us venim a predicar que us convertiu d’aquestes banalitats al Déu viu, que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi troba.

16. Ell, en les generacions passades, va tolerar que totes les nacions prenguessin els seus propis camins,

17. si bé no va deixar mai de donar tes-timoniatge de sí mateix fent el bé, en-viant-vos del cel les pluges i les estacions fèrtils, omplint-vos de menjar i d’alegria al cor.”

18. Tot i amb aquestes raons, amb prou feines si aconseguien dissuadir la mul-titud que no els oferissin sacrificis.

19. Però van arribar uns jueus d’Antio-quia i d’Iconi que, després de guanyar-se la gent, van apedregar Pau, i, pensant que era mort, el van arrossegar fora de la ciutat.

20. Però quan els deixebles es van reunir al seu voltant es va alçar i se’n tornà a la ciutat. L’endemà marxà amb Bernabé cap a Derbe.

21. Un cop hagueren evangelitzat aquella ciutat i fet molts deixebles, se’n tor-naren a Listra, a Iconi i a Antioquia,

22. enfortint l’ànima dels deixebles, exhortant-los a perseverar en la fe i prevenint-los que ha de ser a través de moltes afliccions que nosaltres entrarem al Regne de Déu.

23. A cada església els elegien ancians, i, després de fer oració i dejuni, els van presentar al Senyor en qui havien cregut.

24. Travessant per Pisídia van fer cap a Pamfília.

25. Després de predicar la paraula a Perga, van baixar a Atalia,

26. i allí s’embarcaren cap a Antioquia, des d’on havien estat confiats a la gràcia de Déu per a la missió que havien acomplert.

27. Quan van arribar es va reunir l’esglé-sia i van explicar tot el que Déu havia fet amb ells i com havia obert la porta de la fe als gentils.

28. I es van estar amb els deixebles una bona temporada.

Catalan 2007 (BEC)