Beblia

Bíblia en un any Juliol 8

1. Quan Roboam va arribar a Jerusalem, va reunir la casa de Judà i de Benjamí, cent vuitanta mil guerrers escollits, per lluitar contra Is-rael i restituir el regne.

2. Però la paraula del Senyor fou dirigida a Xemaià, home de Déu, en aquest ter-mes:

3. “Digues això a Roboam, fill de Salo-mó, rei de Judà, i a tots els israelites que són a Judà i a Benjamí:

4. Això ha dit el Senyor: No pugeu ni lluiteu contra els vostres germans. Tor-neu-vos-en cadascú a casa seva, que sóc jo qui ha disposat tot això.” I ells, obeint la paraula del Senyor, van desistir de marxar contra Jeroboam.

5. Roboam es va instal·lar a Jerusalem i va construir fortificacions en algunes ciutats de Judà.

6. Va fortificar Betlem, Etam, Tecoa,

7. Betsur, Socó, Adul·lam,

8. Gat, Mareixà, Zif,

9. Adoraim, Laquix, Azecà,

10. Sorà, Aialon i Hebron, places fortes de Judà i de Benjamí.

11. També va reforçar les fortaleses i va instal·lar-hi comandants i magatzems de queviures, d’oli i de vi.

12. Va proveir d’escuts i llances cadas-cuna de les ciutats i les va reforçar ex-traordinàriament. D’aquesta manera te-nia a favor seu Judà i Benjamí.

13. També els sacerdots i els levites de tot Israel van venir de tots els indrets del país per unir-se a ell,

14. ja que el levites hagueren d’abandonar els seus pasturatges i les seves possessiones per refugiar-se a Judà i a Jerusalem, quan Jeroboam i els seus fills els van destituir en l’exercici de les seves funcions sacerdotals del culte al Senyor

15. per establir els seus propis sacerdots per als llocs alts, per al culte als dimonis i als vedells que s’havia fabricat.

16. Darrere d’ells també va venir a Jerusalem gent de totes les tribus d’Israel, tots els qui estaven disposats a buscar de tot cor el Senyor, el Déu d’Israel, per oferir sacrificis al Senyor, el Déu dels seus avantpassats.

17. Així van reforçar el regne de Judà i van donar força a Roboam, fill de Salo-mó, durant tres anys, ja que van ser tres els anys que van seguir l’exemple de David i de Salomó.

18. Roboam prengué per muller Mahalat, filla de Jerimot, fill de David i d’Abihail, que era filla d’Eliab, fill de Jessè.

19. Mahalat li va infantar: Jeuix, Xemarià i Zàham.

20. També prengué Maacà, filla d’Absalom, i ella li va infantar: Abies, Atai, Zizà i Xelomit.

21. Roboam estimava Maacà, filla d’Absalom, més que totes les seves mullers i concubines; perquè va tenir divuit mu-llers i seixanta concubines, i va engen-drar vint-i-vuit fills i seixanta filles.

22. I Roboam va designar Abies per cap i príncep dels seus germans, perquè volia fer-lo rei.

23. A tal fi, tingué la precaució de repar-tir tots els seus altres fills per totes les contrades de Judà i de Benjamí, a totes les ciutats fortificades; els va proveir d’una gran quantitat de queviures i els va procurar moltes mullers.

2 Cròniques 12:1-16

1. Quan Roboam ja tenia el regne consolidat i se sentia fort, va abandonar la Llei del Senyor i tot Israel va fer el mateix.

2. Perquè s’havien rebel·lat contra el Senyor, l’any cinquè del regnat de Ro-boam, Xixac, rei d’Egipte, va pujar con-tra Jerusalem

3. amb mil dos-cents carros de guerra, seixanta mil soldats de cavalleria i una quantitat de gent incalculable que venia amb ell des d’Egipte: libis, suquites i etíops.

4. Després d’apoderar-se de les ciutats fortificades de Judà, va arribar fins a Jerusalem.

5. Llavors el profeta Xemaià anà a trobar Roboam i els prínceps de Judà, que s’ha-vien reunit a Jerusalem fugint de Xixac, i els digué: “Això diu el Senyor: Vosaltres m’heu abandonat, doncs jo també us abandono a les mans de Xixac.”

6. Llavors els prínceps d’Israel i el rei es van humiliar i van confessar: “El Senyor és just!”

7. Quan el Senyor veié que s’havien hu-miliat, fou adreçada a Xemaià la paraula del Senyor, que li digué: “Ja que s’han humiliat no els destruiré, sinó que els concediré que se’n puguin escapar uns quants; i no abocaré la meva ira ardent sobre Jerusalem per mitjà de Xixac.

8. Però li seran esclaus, a fi que coneguin la diferència que hi ha entre servir-me a mi i servir els reialmes de les nacions.”

9. Xixac, rei d’Egipte, va pujar contra Jerusalem i prengué els tresors del tem-ple del Senyor i els del palau reial; ho prengué tot, fins els escuts d’or que Salomó havia fet.

10. Més tard, el rei Roboam, per a subs-tituir-los, hagué de fer uns escuts de bronze que va confiar a la custòdia dels caps de la guàrdia reial que vigilava l’entrada del palau del rei.

11. I cada vegada que el rei anava al temple del Senyor, la guàrdia reial els portava; i després els tornaven a dur a la sala de la guàrdia.

12. Quan ell s’hagué humiliat, la còlera del Senyor es va apartar d’ell i no el va destruir del tot. Judà encara va fruir de coses bones.

13. El rei Roboam es va consolidar a Jerusalem i va seguir regnant. Roboam tenia quaranta-un anys quan va comen-çar a regnar, i regnà disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia es-collit d’entre totes les tribus d’Israel perquè fos el sojorn del seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.

14. Però va actuar malament, perquè no va disposar el seu cor per a buscar el Senyor.

15. Quant als fets de Roboam, des dels primers fins als darrers, ¿no són descrits en la Crònica del profeta Xemaià i en la del vident Jedó, en el registre de les genealogies? I entre Roboam i Jeroboam les guerres van ser contínues.

16. Roboam va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, i en lloc d’ell va regnar el seu fill Abies.

Salms 80:14-19

14. Déu de l’univers, retorna; mira del cel estant, fes-te’n càrrec, i visita aquesta vinya;

15. protegeix allò que va plantar la teva dreta, el plançó que tu vas conrear.

16. Abrusada pel foc i trinxada, es fa malbé per la indignació del teu semblant.

17. Que la teva mà reposi sobre l’home de la teva elecció, el fill de l’home que tu has enfortit.

18. Ja no ens apartarem de tu; ens donaràs vida i invocarem el teu nom.

19. Senyor, Déu de l’univers, restableix-nos, asserena la teva mirada i serem salvats.

Proverbis 20:19-21

19. Qui revela secrets és un xafarder; no t’ajuntis amb qui xerra massa.

20. Al qui maleeix pare i mare, se li apagarà el llum en plenes te-nebres.

21. La hisenda que s’adquireix de pressa no acabarà beneïda.

Apòstols 15:1-21

1. Llavors, alguns que havien baixat de la Judea ensenyaven als germans: “Si no us circumcideu segons la norma de Moisès, no us podreu salvar.”

2. I com que això va provocar un enfron-tament amb una discussió no gens suau per part de Pau i Bernabé contra aquells, es va disposar que Pau i Bernabé, amb alguns d’ells, pugessin a Jerusalem a fi de consultar aquesta qüestió amb els apòstols i els ancians.

3. Ells, doncs, un cop l’església els hagué proveït per al viatge, van travessar per Fenícia i Samaria referint amb detall als germans la conversió dels gentils, cosa que els va alegrar a tots.

4. Quan van arribar a Jerusalem, foren acollits per l’església, els apòstols i els ancians, i van contar tot el que Déu ha-via fet amb ells.

5. Però alguns de la secta dels fariseus que s’havien convertit, intervingueren dient: “Cal circumcidar-los i exigir-los que observin la Llei de Moisès”.

6. Llavors els apòstols i els ancians es van reunir per examinar la qüestió.

7. Però quan la discussió era forta es va aixecar Pere i els digué: “Germans, vosaltres sabeu que, des del principi, Déu m’ha escollit d’entre vosaltres perquè els gentils sentissin per boca meva la paraula de l’evangeli i creguessin,

8. i Déu, que esbrina el fons del cor, s’ha declarat a favor d’ells donant-los l’Es-perit Sant com a nosaltres,

9. sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, purificant els seus cors per la fe.

10. Ara, doncs, per què tempteu Déu, volent imposar-los una càrrega que ni nosaltres ni els nostres pares hem estat capaços de suportar?

11. Tot al contrari, creiem que per mitjà de la gràcia del Senyor Jesús som sal-vats, d’igual manera que ells.”

12. Tota l’assemblea va callar i escol-taven com Bernabé i Pau contaven tots els senyals i prodigis que Déu va rea-litzar per mitjà d’ells entre el gentils.

13. Quan van acabar la seva exposició, prengué la paraula Jaume i digué: “Germans, escolteu-me:

14. Simeó ha explicat com des del principi Déu es dignà treure d’entre els gen-tils un poble per al seu Nom.

15. Això és ratificat per les paraules dels profetes, com diu l’Escriptura:

16. Després d’això tornaré i reconstruiré la tenda de David que havia caigut, i reconstruiré les seves ruïnes i el redreçaré,

17. a fi que els altres homes busquin el Senyor, amb tots els pobles que porten el meu nom, diu el Senyor, que fa realitat tot això

18. conegut des de sempre.

19. Per tant, jo entenc que no s’han d’inquietar els qui d’entre els gentils s’han convertit al Senyor;

20. n’hi ha prou amb escriure’ls que s’abstinguin de les contaminacions dels ídols, de la fornicació, de menjar ani-mals escanyats o sang,

21. perquè Moisès, des de generacions passades, a cada ciutat té predicadors que el llegeixen cada dissabte a la sinagoga.”

Catalan 2007 (BEC)