Beblia

Bíblia en un any Agost 13

Job 17:1-16

1. El meu esperit està abatut, s’han extingit els meus dies, només em queda el sepulcre.

2. ¿No estic a mercè dels burletes, i entre les seves reprensions pernocten els meus ulls?

3. Posa, doncs, la meva fiança davant teu, perquè, qui voldria donar-me la mà?

4. Tu has privat el seu cor de la raó, per això no els deixaràs reeixir.

5. Qui denuncia els propis amics pel botí, els ulls dels seus fills llanguiran.

6. Se m’ha posat com a mal exemple per al poble, una escopinada a la cara és el que sóc!

7. Se m’han apagat els ulls per la pena, i tots els meus membres són com una ombra.

8. Els rectes s’espanten d’això, i l’innocent s’indigna contra l’im-piu;

9. però el just s’aferma en el seu camí, i el net de mans redobla les forces.

10. Torneu tots vosaltres! Veniu! Que no en trobaré ni un de savi!

11. Els meus dies s’han esmunyit, els meus propòsits s’han fos com les il·lusions del meu cor.

12. Em posen la nit per dia, i la llum s’escurça davant les te-nebres.

13. Què puc esperar? El país dels morts és casa meva, i en les tenebres faré el meu jaç.

14. Crido al sepulcre: “Tu ets el meu pare!”, i als cucs: “Sou la mare i la germana!”

15. On és, doncs, la meva esperança? Qui la podrà veure?

16. Baixaran a les fondàries del país dels morts, i plegats reposaran a la pols.

Job 18:1-21

1. Bildad, el xuhita, prengué la paraula i digué:

2. Quan posareu fi a tants discursos? Reflexioneu, i després parlarem.

3. Per què hem de ser tinguts per bèsties, i passar per irracionals als vostres ulls?

4. I a tu, que et destrosses amb el teu furor, ¿és que per tu s’ha de desemparar la terra, i canviar de lloc les roques?

5. Ben cert que la llum dels malvats s’apagarà, i la flama de la seva llar no brillarà;

6. la llum de la seva tenda s’enfos-queix, i la llàntia que hi té alçada s’ex-tingeix.

7. Es fan més curtes les seves passes vigoroses, i el fa caure el seu mateix propòsit;

8. perquè els seus peus el fiquen al filat, i camina sobre una xarxa.

9. Un llaç el pren pel taló, i el parany se li arrapa fort.

10. A terra hi ha una corda colgada per a ell, i una trampa parada en el camí.

11. De totes bandes l’angoixen els terrors, que l’empaiten pas a pas.

12. La seva vigoria està famèlica, i duu la dissort al seu costat;

13. rosega a trossos la seva pell, l’hereu de la mort devora els seus membres;

14. l’arrenquen de la seva tenda, segu-retat seva, i se l’enduen al reialme del terror.

15. Serà habitada aquella casa: ja no és seva; sobre la seva llar escamparan sofre.

16. A baix, se li assequen les arrels; a dalt, se li moren les branques;

17. el seu record desapareix de la terra, i no tindrà nom a la regió.

18. Se l’empeny de la llum a les tene-bres, i se’l foragita del món;

19. sense prole ni prosperitat entre el seu poble, i sense supervivents a la seva re-sidència.

20. Els de l’oest s’esfereeixen de la seva fi, i els de l’est se n’horroritzen:

21. “Això és l’estatge de l’injust, i aquest l’estat del qui no reconeix Déu!”

Salms 95:1-5

1. Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra sal-vació;

2. presentem-nos davant d’ell amb accions de gràcies, aclamem-lo amb els nostres cants.

3. Perquè el Senyor és Déu suprem i gran Rei sobre tots els déus;

4. té a la mà les entranyes de la terra, i són seus els cims de les muntanyes;

5. seva és la mar, ja que ell l’ha feta, i la terra ferma, que ha format la seva mà.

Proverbis 23:1-3

1. Quan t’asseguis a dinar amb un magnat, vés amb compte amb qui tens davant.

2. Posa’t un ganivet a la gorja, si ets massa golafre.

3. No cobegis els seus menjars delicats, perquè és una menja enganyosa.

Romans 12:1-21

1. Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,

2. i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun — tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.

3. En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.

4. De la mateixa manera que en un sol cos hi tenim molts membres, i no tots fan la mateixa funció,

5. igualment nosaltres, tots plegats, som un sol cos en Crist, i cada un, indivi-dualment, és un membre dels altres.

6. I ja que tenim carismes diferents, segons la gràcia que hem rebut, si és el de profecia, exerciu-lo segons el nivell de fe;

7. si és el de servei, servint; si és el qui ensenya, ensenyant;

8. si és el qui exhorta, exhortant; si és el qui contribueix, que ho faci amb senzi-llesa; si és el qui presideix, que sigui diligent; si és el qui dóna ajuda, que ho faci amb simpatia.

9. Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;

10. en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.

11. En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.

12. Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.

13. Feu-vos solidaris de les necessitats dels creients; practiqueu l’hospitalitat.

14. Beneïu els qui us persegueixen, be-neïu i no maleïu.

15. Alegreu-vos amb els qui estan ale-gres, ploreu amb els qui ploren.

16. Manteniu-vos d’acord els uns amb els altres; no aspireu a grandeses, sinó condescendiu amb els senzills; no us vulgueu fer els savis.

17. No torneu a ningú mal per mal; pro-cureu tenir bona reputació davant de tothom.

18. Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

19. No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

20. Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”

21. No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Catalan 2007 (BEC)