Beblia

Bíblia en un any Agost 21

Job 33:1-33

1. Per tant, Job, digna’t escoltar les meves paraules, i para atenció a totes les meves raons.

2. Ja veus que he obert la meva boca, ha parlat la meva llengua en el paladar,

3. les meves paraules expressen la rectitud del meu cor, el que saben dir el meus llavis amb sinceritat.

4. L’esperit de Déu m’ha fet, l’alè de l’Omnipotent m’ha donat vida.

5. Si és que pots, refuta’m! Enfronta’t a mi! Alça’t!

6. Mira, jo sóc igual que tu per a Déu, també jo he estat pastat d’argila.

7. Així, doncs, el meu terror no t’ha d’espantar, i la meva càrrega no t’aclapararà.

8. Només has fet que parlar a les me-ves orelles, i he sentit el so dels teus mots:

9. “Sóc pur, sense pecat, estic net i no tinc cap falta!

10. Però, vet aquí que Déu inventa re-prensions contra mi i em té per enemic seu;

11. ha ficat els meus peus dintre el cep i vigila tots els meus camins.”

12. Ara bé, en això no tens raó; jo et respondré, perquè Déu és més gran que l’home.

13. Per què et querelles amb ell? ¿Perquè no explica totes les seves raons?

14. Si Déu parla un cop, i un altre cop, i no se li fa cas!

15. En somnis, en visió nocturna, quan cau la letargia sobre els humans, mentre dormen als seus llits,

16. aleshores destapa l’oïda dels homes, i amb reprensions els espaordeix

17. per fer tornar l’home de les pròpies accions i prevenir el mortal contra la supèrbia,

18. preservant la seva ànima de la fossa i la seva vida de passar per l’espasa.

19. També és corregit amb el dolor, quan està enllitat, i amb el desfici continu dels seus membres;

20. de manera que la seva vida arriba a avorrir el pa, i la seva ànima el menjar més delicat.

21. La seva carn es consumeix a ulls veients, i apareixen els ossos, que no se li veien.

22. La seva ànima es va acostant a la fossa, i la seva vida, a l’extinció.

23. Si té al seu costat un àngel, un mitjancer, un dels milers que recordi a l’home la seva re-prensió,

24. que s’apiadi d’ell i digui: “Lliura’l de baixar a la fossa; he trobat el rescat!”,

25. la seva carn recupera la frescor ju-venil, retorna als dies de la seva adoles-cència.

26. Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor, li deixa veure el seu rostre amb alegria, i així restitueix al mortal la seva justícia.

27. Llavors entona públicament un càntic i diu: “Havia pecat i torçat la rectitud, però Déu no m’ha pagat com me-reixia;

28. ha salvat la meva ànima de baixar a la fossa, i la meva vida pot veure la llum.”

29. Heus aquí tot el que Déu fa a l’home, més de dues i tres vegades,

30. per apartar de la fossa la seva ànima, perquè brilli en ell la llum de la vida.

31. Para atenció, Job, escolta’m! Guarda silenci mentre parlo.

32. Si tens res a dir, contesta’m, parla, que jo vull donar-te la raó;

33. però si no és així, escolta’m, estigues callat, i jo et faré ente-nimentat.

Job 34:1-37

1. Elihú va continuar dient:

2. Escolteu, savis, les meves paraules, i vosaltres, els entesos, pareu l’o-rella,

3. perquè l’oïda prova les paraules, i el paladar tasta el menjar.

4. Examinem per nosaltres el que és just, indaguem plegats el que és bo,

5. perquè Job ha dit: “Jo sóc just, i Déu no vol fer-me justícia;

6. malgrat el meu dret, passo per men-tider: sense tenir cap culpa, és incurable la meva ferida.”

7. ¿Quin altre home trobaríem sem-blant a Job, que es beu la burla com si fos aigua,

8. que va en companyia de malfactors i fa conxorxa amb els malvats?

9. Perquè ell ha dit: «No en treu res l’home de buscar la complaença de Déu.”

10. Així, doncs, escolteu-me, homes de seny: Lluny sigui imputar a Déu la maldat, i al Totpoderós la injustícia;

11. perquè el que fa l’home, Déu li ho paga, i segons la conducta de cadascú, ell el tracta.

12. Ben cert que Déu no practica el mal, i el Totpoderós no viola el dret.

13. ¿Qui li ha confiat la terra, i qui l’ha responsabilitzat de l’uni-vers?

14. Si ell retreia cap a si el seu esperit, i recloïa en si mateix el seu alè,

15. tots els éssers vivents expirarien de cop, i l’home tornaria a la pols.

16. Si tens enteniment, Job, escolta això, estigues atent al so de les meves paraules:

17. ¿Realment sabria governar, el qui odia la justícia? ¿O condemnaràs, tu, el Just Prepotent?

18. El qui pot dir a un rei: “Pervers!”, i als nobles: “Malvats!”;

19. que no fa diferències amb els grans senyors ni té preferències per al ric sobre el pobre, perquè tots ells són l’obra de les seves mans.

20. Tot de sobte moren, en plena nit; es convulsa, la gent, i desapareixen, i sense gaire esforç elimina el po-derós.

21. Ell té els ulls sobre els camins de l’home, i observa tots els seus passos.

22. No hi ha obscuritat ni tenebra, per densa que sigui, on es puguin amagar els autors de maldat.

23. Ell no imposa a l’home un termini fixat per a comparèixer a judici davant Déu.

24. Sense esbrinar res, destrueix els prohoms i en constitueix uns altres al seu lloc;

25. ell coneix les seves accions, una nit els sacseja i queden es-clafats.

26. Els assota com a criminals, en un lloc on tots ho puguin veure;

27. perquè han deixat de seguir-lo i no han fet cas de cap dels seus camins,

28. provocant que li arribi el clam de l’oprimit i hagi de sentir el crit dels des-valguts.

29. Tanmateix, si vol restar quiet, qui el pertorbarà? Si amaga el rostre, qui el veurà? Igualment està per les nacions i els individus,

30. evitant que regni un descregut que pugui esdevenir un parany per al poble.

31. Si deies a Déu: “He estat arrogant, i no tornaré a fer el mal;

32. ensenya’m allò que no sé veure, i si he comès algun tort, no hi tor-naré”;

33. ¿penses que ha de donar la retribució a gust teu, tu que en fas menyspreu? Ja que ets tu qui es pronuncia, i no pas jo, digues, doncs, el que saps.

34. Les persones assenyades em diran, — i fins l’home savi que em senti —:

35. “Job no parla sàviament, i el que diu no és raonable.”

36. Pares meus, cal que Job sigui provat a fons, perquè respon com els homes im-pius

37. i afegeix al seu pecat una altra transgressió: se’n fum, davant nostre, i augmenta les seves ofenses contra Déu.

Salms 98:4-9

4. Aclameu el Senyor tota la terra, aplaudiu, exulteu i canteu lloances!

5. Exalceu el Senyor amb l’arpa, amb l’arpa i amb veus corals,

6. amb trompetes i al toc del corn, victoregeu davant del rei, el Senyor!

7. Bramuli la mar i el que conté, el món i els qui l’habiten;

8. que els rius aplaudeixin, i totes les muntanyes aclamin

9. a la presència del Senyor, que ve a regir la terra: judicarà el món amb justícia, i els pobles amb rectitud.

Proverbis 23:19-21

19. Tu, fill meu, escolta i sigues assenyat, i encamina per la via recta el teu cor.

20. No vagis amb els qui s’embriaguen de vi ni amb els qui s’afarten de carn,

21. perquè bevedor i golafre s’empo-briran, i l’ensopiment porta a vestir parracs.

1 Corintis 3:1-23

1. Per tant, jo, germans, no us vaig poder parlar com a espirituals, sinó com a carnals, com a cristians infantils.

2. Us he nodrit amb llet i no amb menjar sòlid, perquè llavors no estàveu prou capacitats; i tampoc no n’esteu ara,

3. perquè encara sou carnals. En efecte, mentre hi ha entre vosaltres enveges i dissensions, ¿no demostreu que sou car-nals amb el comportament propi de l’home natural?

4. Quan l’un diu: “Jo sóc de Pau”, i l’altre: “Jo, d’Apol·ló”, ¿no sou com l’altra gent?

5. Què és Apol·ló i què es Pau? Uns simples servidors per mitjà dels quals heu arribat a creure, i cadascun segons el do que el Senyor li ha concedit.

6. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu ha donat la creixença.

7. Per tant, no compten ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer.

8. El qui planta i el qui rega són iguals, però cadascú rebrà la recompensa ajus-tada al treball que hagi fet.

9. De fet, nosaltres som cooperadors de Déu; vosaltres sou conreu de Déu, la hisenda de Déu.

10. Segons la gràcia de Déu que se m’ha donat, vaig posar els fonaments com a expert arquitecte, però un altre hi edifica al damunt. Cadascú, doncs, que miri com sobreedifica.

11. Perquè ningú no pot posar cap altre fonament sinó el que hi ha posat, que és Jesucrist.

12. Però si algú, sobre aquest fonament, hi edifica amb or, plata, marbres precio-sos, fusta, herba seca o palla,

13. l’obra de cadascú es farà evident, perquè el dia del Senyor la revelarà, serà comprovada amb el foc, i el foc demos-trarà la qualitat de l’obra de cadascú.

14. Si l’obra que un ha edificat resisteix, en rebrà recompensa;

15. si l’obra d’algú es consumeix, es quedarà sense; amb tot, ell se salvarà, però com qui escapa de les flames.

16. ¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?

17. Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.

18. Que ningú no s’enganyi a si mateix: si algun d’entre vosaltres es creu savi a la manera d’aquest món, que es faci ignorant per esdevenir savi de debò.

19. Perquè la saviesa d’aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l’Es-criptura: “Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.”

20. I en un altre lloc: “El Senyor coneix els raonaments dels savis, i sap que són fútils.”

21. Per tant, que ningú no es recolzi en els homes, perquè totes les coses són vostres:

22. sigui Pau, Apol·ló o Cefes, com el món, la vida, la mort, el present o el futur, tot és vostre;

23. i vosaltres sou de Crist, i Crist, de Déu.

Catalan 2007 (BEC)