Bíblia en un any Agost 24Job 39:1-301. ¿Saps tu el temps que els isards van de part, o has observat com pareixen les cérvoles?2. ¿Has comptat quants mesos dura la seva gestació, i saps l’època que donen a llum?3. S’ajupen, deixen anar les seves cries i allunyen els seus dolors.4. Les camades es fan fortes, creixen en el camp, després se’n van i no tornen més.5. Qui ha fet lliure la zebra i que ha desfet els lligams de l’ase salvatge?6. Aquell a qui jo vaig assignar l’es-tepa per habitatge, i com a casa seva el terreny salitrós.7. Ell es burla de l’agitació de la ciutat, no ha de sentir els crits del traginer;8. recorre les muntanyes, que són la seva pastura, i va cercant tot el que és verd.9. ¿Que s’avindrà el toro salvatge a servir-te, o passarà la nit al costat de la teva menjadora?10. ¿El mantindràs en el solc per mitjà de les regnes, o llaurarà el tros darrere teu?11. ¿Et refies d’ell perquè té molta força i deixes que et faci la teva feina?12. ¿Confies en ell perquè tragini el gra i te’l dugui a l’era?13. L’ala de l’estruç bat àgilment, té plomes fortes, com les cigonyes,14. però abandona els seus ous a terra i deixa que la sorra els covi,15. sense pensar que un peu els pot trepitjar o una bèstia salvatge els pot es-clafar.16. És cruel amb els fills, com si no fossin seus, i tant se li’n dóna que el seu esforç esdevingui inútil;17. perquè Déu l’ha privat de raciocini i no li ha concedit l’enteniment;18. però quan es llença a córrer es riu del cavall i de qui el munta.19. ¿Ets tu qui dóna al cavall la bravesa? ¿Revesteixes tu el seu coll amb la crinera?20. ¿Has fet tu que pugui saltar com una llagosta, amb el seu potent renillar que es-parvera?21. Piafa ufanós en la planura, i es llença a l’encontre de les armes;22. es riu de la por i res no l’espanta, i no recula davant l’espasa.23. Contra el seu flanc ressona el buirac, i hi flamegen la llança i la sageta.24. Neguitós d’impaciència, vol devo-rar el camp, i quan sona la trompeta ja no es pot contenir.25. Al toc de trompeta fa un renill, i de lluny estant sent la flaire del combat, la cridòria i la veu potent dels capitans.26. ¿És per enginy teu que el falcó alça el vol i desplega les ales al vent del sud?27. ¿És per ordre teva que l’àguila es remunta i posa el seu niu a les altures?28. Té l’habitacle nocturn sobre la roca, dalt de cims rocosos inexpugnables;29. des d’allà dalt espia la presa, de lluny estant els seus ulls la descobreixen.30. Els seus pollets xarrupen la sang, i on hi ha matança, allà la trobes.Job 40:1-241. El Senyor, interpel·lant Job, li preguntà:2. ¿Que vol seguir discutint amb l’Omnipotent, el criticaire? ¿Voldrà contestar a tot això, l’inquiridor de Déu?3. Llavors Job va respondre a Déu i digué:4. Reconec que sóc ben poca cosa, què hi podria afegir? Em poso la mà a la boca!5. Abans ja he parlat, no em repetiré, i, per tant, més d’un cop no insistiré.6. El Senyor, des de dins la nuvolada, va contestar a Job i li va dir:7. Enfaixa’t els lloms com un home! Ara et preguntaré i hauràs de res-pondre:8. ¿És del cert que vols anul·lar el meu dret? ¿Vols condemnar-me a mi per tenir tu raó?9. ¿Tens tu un braç com el de Déu, o pots tronar amb una veu com la seva?10. Au, doncs! Adorna’t de majestat i grandesa, revesteix-te de glòria i esplendor!11. Escampa les efusions de la teva còlera, guaita tots els superbs, i humilia’ls!12. Mira tots els orgullosos i fulmi-na’ls, aixafa els malvats on es trobin!13. Colga’ls tots junts sota terra, tanca’ls a la masmorra de mort!14. Llavors, fins i tot jo et reconeixeré que tens poder per a aconseguir la victòria!15. Fixa’t en el Behemot, que com tu és creat per mi; menja herba com el bou.16. Mira quina força té als seus lloms, i quina vigoria té als músculs del ventre.17. Alça tesa la cua com un cedre, i té els nervis de les cuixes ben nuats;18. els seus ossos són com tubs de bronze, i les seves costelles com barres de ferro.19. És l’obra mestra de Déu; qui la fet li va obsequiar l’espasa.20. Les muntanyes li porten tribut de farratge, allà on totes les bèsties feréstegues s’esplaien.21. Sota el lotus s’està ajaçat, en amagatall entre les canyes dels aiguamolls;22. els lotus el recobreixen d’ombra, els salzes del torrent li fan d’em-para.23. Si la riuada s’embraveix, ell no es commou; resta tranquil, ni que tot el Jordà li arribi a la boca.24. ¿Se’l pot agafar tapant-li els ulls o foradant-li el nas amb una cla-villa?Salms 101:1-41. (De David. Salm.) Vull cantar la bondat i la justícia. A tu, Senyor, vull exalçar!2. Procuraré seguir la rectitud, quan recorrin a mi; em comportaré amb integritat de cor, dins l’àmbit domèstic.3. No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.4. El cor pervers s’allunyarà de mi; no vull conèixer el dolent.Proverbis 23:29-3029. Per a qui seran els ais? Per a qui els uis? Per a qui les renyines? Per a qui els gemecs? Per a qui les patacades fortuïtes? Per a qui els ulls ennuvolats?30. Per als qui s’entretenen amb el vi, per als qui van buscant la barreja.1 Corintis 6:1-201. Com és que, quan algú de vosaltres té diferències amb un altre germà, s’atreveix a fer-se jutjar pels no creients, en lloc de recórrer a l’arbitrat-ge dels creients?2. ¿No sabeu que els creients jutjaran el món? I si el món ha d’ésser judicat per vosaltres, ¿no sereu aptes per a solucio-nar les qüestions banals?3. ¿No sabeu que haurem de jutjat fins i tot els àngels? Amb més raó les qües-tions de la vida temporal.4. Si teniu plets per qüestions de la vida temporal, ¿preneu per jutges els menys considerats de l’església?5. Per esperonar el vostre amor propi us vull dir: ¿És que no hi ha entre vosaltres cap home prou entenimentat que pugui fer de mediador entre els seus germans?6. Doncs, no, el germà pledeja contra el germà; ¿i ho ha de fer davant dels no creients?7. Tanmateix, ja és prou fracàs que hi hagi plets entre vosaltres. Per què, més aviat, no deixeu que us defraudin?8. Però no, sou vosaltres els qui ofeneu i defraudeu, i això ho feu a germans vostres!9. ¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,10. ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.11. I això és el que éreu alguns de vosaltres, però n’heu estat netejats; heu estat santificats, heu estat rehabilitats en el nom del Senyor Jesucrist i en l’Esperit del nostre Déu.12. Tot m’és permès, però no tot és convenient. Tot m’és permès, però jo no em deixaré dominar per res.13. El menjar és per al ventre, i el ventre per al menjar, però tant l’un com l’altre han de ser extingits per Déu. I el cos no és per a la passió sexual, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.14. I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.15. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Haig de prendre els membres a Crist per fer-los membres d’una prostituta? Ben cert que no!16. ¿No sabeu que el qui s’uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè l’Escriptura diu: “Seran els dos una sola carn.”17. En canvi, el qui s’uneix al Senyor forma un sol esperit amb ell.18. Fugiu de les passions sexuals. Qual-sevol altre pecat que l’home cometi es queda fora del cos, però el qui fornica peca contra el propi cos.19. ¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?20. Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos. Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007