Bíblia en un any Agost 27Cohèlet 3:1-221. Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món.2. Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.3. Temps de matar i temps de guarir. Temps d’enrunar i temps de cons-truir.4. Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar.5. Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les. Temps d’abraçar i temps de deixar-se d’abraçades.6. Temps d’adquirir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llen-çar.7. Temps d’esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar.8. Temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau.9. Què en treu, el qui treballa, de tants afanys?10. He comprovat la càrrega que Déu posa als homes perquè se n’ocupin.11. Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi.12. He comprès que per a ells no hi ha res de millor que alegrar-se i buscar el benestar durant la seva vida,13. perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.14. També he comprès que tot allò que Déu fa és permanent. No hi ha res a afegir-hi ni res a treure’n; Déu ho ha fet així perquè li guardin reverència.15. Allò que ara existeix, ja existia abans; i allò que ha d’existir, ja existeix: Déu fa retornar el passat.16. He pogut comprovar també, en aquest món, que a la seu del dret hi ha la malícia, i a la seu de la justícia hi ha la iniquitat.17. Dintre meu vaig pensar: “Tant el just com el dolent els jutjarà Déu, perquè allà hi ha un temps per a tot el que passa i per a tot el que es fa.”18. I pel que fa als homes, vaig pensar dintre meu: “Déu els prova perquè vegin que ells mateixos són com els animals.”19. El destí de l’home és el mateix destí dels animals; i és igual per a tots dos; que així com moren aquells, així moren els altres, tot i que tenen el mateix es-perit vital. En res és superior l’home a l’animal, perquè tot és vanitat!20. Tots van a parar al mateix lloc; tots han sortit de la pols i tots retornen a la pols.21. Qui pot assegurar que l’esperit vital dels homes s’enlaira cap amunt, i que l’esperit vital dels animals davalla cap a sota de la terra?22. Així, doncs, he comprès que no hi ha res millor per a l’home que viure content amb el seu treball, ja que aquesta és la seva paga. Perquè, qui el farà venir a fi que vegi el que succeirà després d’ell?Salms 102:12-1712. Però tu, Senyor, perdures per sempre, i el teu record de generació a generació.13. Tu t’alçaràs, tindràs pietat de Sió, perquè ja és temps d’afavorir-la, ja n’és arribat el moment!14. Que els teus servents estimen les seves pedres, i els dol el seu enrunament.15. Llavors les nacions temeran el nom del Senyor, i tots els reis de la terra, la seva majestat;16. quan el Senyor haurà reconstruït Sió, s’hagi mostrat en la seva glòria,17. hagi atès l’oració del desvalgut i no hagi menyspreat les seves sú-pliques.Proverbis 24:3-43. Amb la saviesa es construeix una casa, amb la intel·ligència s’aferma,4. i amb la ciència s’omple el celler de tot bé preciós i agradable.1 Corintis 8:1-131. Pel que fa a la carn sacrificada als ídols, ja sé que tots tenim prou coneixement. Però el coneixement infla, mentre que l’amor edifica.2. Si algú es pensa que coneix alguna cosa, encara no sap com cal conèixer.3. Però si un estima Déu, aquest és co-negut per ell.4. Tornant als aliments sacrificats als ídols, ja sabem que l’ídol no és res en el món, i que no hi ha més que un sol Déu;5. perquè, encara que es parla d’alguns déus, siguin del cel o de la terra, on els déus i senyors són nombrosos,6. per a nosaltres, però, només hi ha un sol Déu, el Pare, de qui prové tot l’uni-vers, i a qui som destinats; i un sol Senyor, Jesucrist, per qui existeix l’uni-vers i per mitjà del qual nosaltres anem a ell.7. Però no tothom té aquest coneixement, ja que alguns que estaven acostumats fins fa poc temps a venerar els ídols, mengen amb cert temor la carn sacrificada a l’ídol, i la seva conscièn-cia, que encara és poc formada, se’n sent culpable.8. És clar que la carn no és pas el que ens fa acceptables davant Déu; de fet, no tindrem res de més si en mengem, ni tindrem res de menys si no en mengem.9. Mireu, però, que aquest dret vostre no es torni un entrebanc per als febles.10. Perquè si tu, que saps discernir, t’en-taules a menjar en un recinte idolàtric, i un germà poc format et veu, ¿no serà induïda la seva consciència feble a men-jar de l’ofrena idolàtrica?11. Llavors, per culpa del teu coneixement es pot perdre el feble, el germà pel qual Crist va morir.12. Així, pecant contra els germans i ferint-los la consciència insegura, pe-queu contra Crist.13. Per tant, si un menjar és ocasió d’es-càndol al meu germà, no tastaré carn mai més, per no esgarriar el meu germà. Catalan 2007 (BEC) © D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya 2007