Beblia

Bíblia en un any Agost 28

1. Després em vaig girar a considerar les opressions que es fan en aquest món, i heus aquí les llàgrimes dels oprimits que no tenen qui els consoli. A mans dels seus opressors estava el po-der, i per a ells no hi havia consolador.

2. Per això tenia per més feliços els difunts, que ja són morts, que no pas els vius, que encara viuen.

3. Però més feliç que aquests dos és aquell qui encara no existeix, que no ha vist les maldats que es fan en aquest món.

4. He comprovat també que tot el treball i l’èxit d’una obra provoca l’enveja dels uns contra els altres, i això també és vanitat i afany inútil.

5. Cert! L’insensat que s’està creuat de braços es consumeix ell mateix;

6. però més val un grapat amb repòs que no pas dos grapats amb fatigues i amb afany inútil.

7. Em vaig girar a observar una altra vanitat que hi ha en aquest món:

8. El cas d’un home que està sol, sense ningú; no té fills ni parents, però treballa sense parar i els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa, tot i que es pregunta: “Per què treballo tant, jo, i em nego el propi benestar?” També això és vanitat i afany inútil.

9. Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.

10. En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!

11. Igualment, si dos jeuen plegats, s’es-calfaran; però un de sol, com s’escal-farà?

12. També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”

13. Més val un jove pobre, però assenyat, que no pas un rei vell i neci que ja no vol ser aconsellat.

14. Perquè de la presó ha sortit qui ha arribat a regnar, malgrat haver nascut pobre en els propis dominis.

15. He vist una multitud de persones que transiten per aquest món posar-se al costat del jove successor que havia d’ocupar el lloc d’ell.

16. No tenia fi la munió de gent que ell comandava; tot i així, els qui vindran després tampoc no estaran contents amb ell. També això és vanitat i afany inútil.

Cohèlet 5:1-20

1. Vigila els teus passos quan vagis a la casa de Déu; acostar-s’hi obedient val més que oferir el sacrifici dels necis, als quals no importa obrar malament.

2. No et precipitis en el parlar, ni tingui pressa el teu cor a fer alguna promesa davant Déu, perquè ell és al cel i tu sobre la terra; per tant, que siguin po-ques les teves paraules,

3. ja que “els somnis vénen de les moltes preocupacions, i l’enraonar neci, de par-lar massa.”

4. Si fas alguna promesa a Déu, no triguis a complir-la, perquè no li agra-den els insensats; compleix el que has promès.

5. Més et val no fer cap promesa que no pas fer-la i no complir-la.

6. No deixis que la teva boca faci de tot tu un pecador, i després no diguis da-vant el sacerdot que va ser sense voler. Per què provocar que Déu s’enutgi pel que dius i destrueixi l’obra de les teves mans?

7. Enmig de tants somnis i vanitats, i entre tantes paraules, tu reverencia Déu.

8. Si veus l’opressió dels pobres i la perversió del dret i de la justícia a la regió, no et torbis per això, que sobre una autoritat vigila una altra de més ele-vada; i per damunt de totes, la suprema.

9. A més, el profit de la terra és per a tothom; fins i tot el rei depèn del cultiu del territori.

10. Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!

11. Quan abunden les riqueses, abunden els que se les mengen. I quin profit en treu el propietari, a part de poder-les contemplar?

12. És dolç el son del treballador, tant si té poc com si té molt per menjar; però el ric, de tan fart, no pot dor-mir.

13. Hi ha una penosa desgràcia que he pogut observar en aquest món: la fortuna acumulada que esdevé un mal per al seu amo.

14. Aquella fortuna es perd per una mala inversió, i quan li neix un fill es troba amb les mans buides.

15. Va sortir nu del ventre matern i així tornarà a marxar, tal com va venir; i del seu treball res no en podrà treure per a endur-s’ho amb ell.

16. També aquesta és una penosa des-gràcia: que tal com va venir, així se n’hagi d’anar. I, quin profit n’ha tret, d’haver treballat en va?

17. A més, consumeix tots els seus dies entristit, ple d’angúnies, dolors i ressen-timents.

18. Això és el que jo he trobat bé: que és convenient menjar, beure i fruir ple-nament de tots els treballs amb què l’home s’afanya en aquest món els pocs dies que Déu li concedeix, ja que aquesta és la seva paga.

19. Cert, quan a un home Déu li ha donat riquesa i possessions, i li permet de viure’n, prendre’n la seva part i alegrar-se en el seu treball, això és un do de Déu.

20. Tampoc no es preocuparà gaire dels dies de la seva vida, perquè Déu li om-ple el cor d’alegria.

Cohèlet 6:1-12

1. Hi ha un mal que he pogut com-provar en aquest món i que plana damunt l’home:

2. el d’aquell a qui Déu ha donat riquesa, possessions i honor, de manera que no li falti res del que pugui desitjar; però Déu no li concedeix la facultat de gaudir-ne, sinó que és un estrany qui en gaudeix. Això sí que és vanitat i una penosa desgràcia!

3. Un home que hagi engendrat cent fills i hagi viscut molts anys, ni que siguin nombrosos els dies de la seva vida, si no arriba a satisfer el seu desig i acaba sense sepultura, jo dic: “Més feliç és l’avortó que no pas ell!”

4. Perquè tot i aquest ha vingut en va i a la foscúria se’n torna, i el seu nom queda colgat a les tenebres,

5. i, a més, no ha vist el sol ni coneix res, ha tingut millor descans que no pas l’altre.

6. Encara que aquest altre hagués viscut mil anys dues vegades, si no ha fruït del bé, ¿no van tots a un mateix lloc?

7. Tot l’afany de l’home és per a la boca, però l’ànima no acaba mai de satisfer-se.

8. Quin és l’avantatge del savi sobre l’ignorant? Quin és el del pobre que sap fer front a la vida?

9. És millor allò que ens pot satisfer que allò que podem desitjar; que això també és vanitat i afany inútil.

10. A tot allò que existeix, ja fa molt temps que se li va posar nom, i se sap el que és. L’home no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell.

11. És ben cert: “A més paraules, més vanitats”, i l’home, què en treu d’això?

12. Perquè, qui sap el que convé a l’home durant la seva vida, al llarg dels dies de la seva fútil existència, que passen com una ombra? Qui informarà l’home del que ha de succeir en aquest món després d’ell?

Salms 102:18-28

18. Serà escrit això per a les generacions futures, i un poble renovat donarà lloança al Senyor:

19. “Des del seu santuari excels ha estat atent; el Senyor, des del cel, ha mirat a la terra

20. per escoltar el plany dels presoners, per alliberar els sentenciats a mort,

21. a fi que es proclami a Sió el nom del Senyor, i la seva lloança a Jerusalem,

22. quan es reuneixin pobles i reialmes junts per venerar el Senyor.”

23. Ell ha debilitat la meva vigoria pel camí, ha escurçat els meus dies.

24. Però jo dic: “Déu meu, no em pren-guis a la meitat de la vida, que els teus anys duren per temps indefinit.

25. Al principi tu vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans.

26. Ells passaran, però tu subsistiràs, tots ells s’envelleixen com la roba, tu els reemplaces com un vestit, i acabaran amb un canvi.

27. Però tu ets immutable, i els teus anys no tenen fi.

28. Els fills dels teus servents tindran habitatge, i la seva posteritat serà estable da-vant teu.”

Proverbis 24:5-6

5. L’home savi és ple de força, i l’home de ciència augmenta la vigoria;

6. amb estratègia sàvia és com cal fer la guerra, i la victòria depèn de l’abundància de consellers.

1 Corintis 9:1-27

1. ¿No sóc apòstol? ¿No sóc lliure? ¿No he vist Jesús, Senyor nostre? ¿No sou vosaltres la meva obra en el Senyor?

2. Si per a altres no sóc apòstol, si més no, ho sóc per a vosaltres, perquè sou en el Senyor el segell del meu apostolat.

3. Aquesta és la meva resposta als qui em critiquen:

4. ¿No tenim dret a menjar i beure?

5. ¿Que no tenim dret que en els viatges ens acompanyi una germana, com ho fan els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes?

6. ¿O és que només jo i Bernabé som els qui no tenim el dret a deixar el treball?

7. ¿Qui hi ha que faci el servei militar a despeses pròpies? ¿Qui hi ha que cul-tivi una vinya i no mengi del seu fruit? ¿Quin pastor hi ha que no es nodreixi de la llet del ramat?

8. ¿El que dic és guiat per criteris humans, o no ho diu també la Llei?

9. Perquè en la Llei de Moisès llegim: “No posaràs morrió al bou quan bat.” ¿És que Déu s’interessava pels bous?

10. ¿O diu això per a nosaltres? Sí, cer-tament que és per a nosaltres que fou escrit. Tant el qui llaura com el qui bat han de treballar amb l’esperança de par-ticipar de la collita.

11. Si nosaltres hem sembrat en vosaltres béns espirituals, ¿serà massa si re-collim de vosaltres algun bé material?

12. Si altres tenen aquest dret damunt vostre, per què no amb més raó nosaltres? Amb tot, no hem fet mai ús d’aquest dret, sinó que ho hem suportat tot per no posar cap impediment a l’evangeli de Crist.

13. ¿No sabeu que els qui serveixen en el santuari, del santuari treuen el seu sosteniment, i els qui serveixen a l’altar participen de les ofrenes?

14. Així també el Senyor va manar als qui prediquen l’evangeli que visquessin de l’evangeli.

15. Però jo d’aquest dret no me n’he servit mai, ni escric això per reclamar-lo; que més m’estimaria morir abans que ningú no em prengués aquest honor.

16. Perquè, el fet de predicar l’evangeli no és cap motiu d’orgull per a mi, ja que hi estic obligat, i pobre de mi si no evan-gelitzés!

17. Si ho faig de bon grat, ja estic pagat; si ho faig per obligació, és una comanda a complir.

18. Llavors, quin és el meu mèrit? Que quan evangelitzi doni de franc l’evan-geli, sense fer valer el meu dret en l’e-vangeli.

19. A tots els efectes sóc un home lliure per tothom, però de tothom m’he fet esclau per tal de guanyar-ne tants com pugui.

20. Amb els jueus m’he fet com jueu, per guanyar els jueus; amb els qui es sot-meten a la Llei, com si estigués sotmès a la Llei, tot i que no estic sotmès a la Llei, per guanyar els sotmesos a la Llei.

21. Amb els qui no tenen cap llei, jo m’he fet com si no tingués cap llei, per guanyar els qui no tenen cap llei, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que tinc la llei de Crist.

22. Amb els indecisos m’he fet indecís, per guanyar els indecisos; m’he fet tot per a tots per salvar-ne alguns de la manera que sigui.

23. I tot això ho faig per l’evangeli, per tal de tenir-hi part.

24. ¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.

25. Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.

26. Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire.

27. Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.

Catalan 2007 (BEC)