Beblia

Bíblia en un any Agost 3

1. El rei, acompanyat d’Aman, va anar al banquet de la reina Ester.

2. I també aquest segon dia, el rei digué a Ester mentre bevien vi: “Què vols demanar, reina Ester, que t’ho concediré? Quin és el teu desig? Encara que sigui la meitat del regne, et serà concedit.”

3. La reina Ester va contestar així: “Si he trobat gràcia als teus ulls, oh rei, i si al rei li sembla bé, que se’m concedeixi la meva vida, com a petició, i la del meu poble, com a desig.

4. Perquè tant jo com el meu poble hem estat venuts per a ser destruïts, matats i exterminats totalment. Si haguéssim estat venuts per a ser esclaus i esclaves, llavors no hauria dit res, tot i que l’enemic mai no podria compensar el perjudici causat al rei.”

5. Llavors, Assuer va preguntar a la reina Ester: “De qui es tracta i on és aquest que ha tingut la gosadia de tramar una cosa així?”

6. Ester respongué: “L’adversari i ene-mic és aquest malvat d’Aman.” En sen-tir això, Aman es va quedar aterrat da-vant el rei i la reina.

7. El rei es va alçar, aïrat, del banquet i es va dirigir al jardí del palau. Aman, però, es va quedar per suplicar per la seva vida a la reina Ester, ja que va comprendre que la seva desgràcia era un fet per part del rei.

8. Després, el rei va tornar del jardí del palau a la sala del banquet. Aman estava tombat sobre el divan on era Ester, i el rei va exclamar: “¿Encara violentarà la reina dins de casa meva?” Tan bon punt el rei digué això, ordenà cobrir la cara d’Aman.

9. Llavors, Harbonà, un dels eunucs que servien el rei, digué: “Encara hi ha més: A la casa d’Aman hi ha preparada una forca d’unes cinquanta colzades d’alça-da que ha fet construir per a Mardoqueu, aquest home que va informar a favor del rei.” I el rei digué: “Doncs, pengeu-li a ell!”

10. I així van penjar Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu. Amb això es va calmar la còlera del rei.

Ester 8:1-17

1. Aquell mateix dia, el rei Assuer va regalar a la reina Ester la casa d’Aman, enemic dels jueus, i Mardo-queu es va presentar davant del rei, perquè Ester li va revelar el parentiu que els unia.

2. Llavors el rei prengué l’anell de segellar que havia tret d’Aman i el va donar a Mardoqueu. I Ester va nomenar Mardoqueu administrador de tota la casa d’Aman.

3. Ester va anar altre cop a parlar al rei. Es va abocar als seus peus i, amb llà-grimes als ulls, li suplicà que derogués la malvada ordre d’Aman, l’agaguita, i els plans que havia tramat contra els jueus.

4. Ell va estendre el seu ceptre d’or vers Ester. Ella es va alçar i, dreta davant del rei,

5. li digué: “Si li sembla bé al rei, si he trobat gràcia als seus ulls, si la proposta li sembla justa, i si jo mateixa sóc agra-dosa als seus ulls, que es trameti una ordre escrita que revoqui les cartes que autoritzen la trama d’Aman, fill d’Ame-data, l’agaguita, que va fer escriure per destruir tots els jueus que hi ha a totes les províncies del rei.

6. Perquè, com podré jo suportar la desgràcia que és a punt de caure sobre el meu poble? Com podré jo suportar l’extermini del meu llinatge?”

7. Llavors el rei Assuer va contestar a la reina Ester i al jueu Mardoqueu: “Mi-reu, he donat la casa d’Aman a Ester, i a ell mateix l’he penjat a la forca per haver estès la seva mà contra el jueus.

8. Ara, doncs, escriviu vosaltres als jueus el que us sembli bé en nom del rei, i segelleu-ho amb l’anell reial, perquè tota escriptura escrita en nom del rei i avalada amb el seu segell és irrevo-cable.”

9. Llavors van fer venir de seguida els secretaris del rei. Era el dia vint-i-tres del mes tercer, és a dir, el mes de sivan, i, d’acord amb tot el que va dictar Mar-doqueu, es va escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i a les auto-ritats de les províncies que hi havia des de l’Índia fins a Etiòpia, en total cent vint-i-set províncies; a cada districte en l’escriptura que els era pròpia i en la llengua de cada poble, i també als jueus en la seva llengua i escriptura.

10. Van escriure en nom del rei Assuer i ho van segellar amb l’anell del rei. Es van trametre per mitjà de correus a cavall, que muntaven els corsers més ràpids de les quadres reials,

11. disposant que el rei autoritzava els jueus que hi havia en qualsevol de les ciutats a unir-se i defensar la seva vida, destruint, matant i exterminant qualse-vol tropa del poble o província que els ataqués, fins i tot les dones i els infants, i a apoderar-se dels seus béns;

12. i això en un mateix dia, en totes les províncies del rei Assuer, el tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar.

13. Una còpia de l’edicte havia de pro-mulgar-se com a llei en cada una de les províncies i pobles, a fi que els jueus estiguessin preparats, aquell dia, per a venjar-se dels seus enemics.

14. Els correus, muntats sobre els cor-sers més ràpids de les quadres reials, van sortir de seguida a complir l’ordre del rei, cavalcant a tot galop. I l’edicte també fou publicat a la ciutadella de Susa.

15. Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran diadema d’or i un mantell de lli i de porpra; i la ciutat de Susa va esclatar en alegrois i celebracions.

16. Per als jueus, tot era un esclat de llum, d’alegria, de triomf i de glòria.

17. En cada província i en cada ciutat on va arribar l’ordre del rei i el seu edicte, els jueus van tenir un dia de goig i alegria, amb celebracions i convits. I molts, d’entre la gent del país, es van fer jueus, perquè el temor dels jueus s’ha-via apoderat d’ells.

Salms 90:7-17

7. Talment som consumits per la teva ira, i la teva indignació ens té aterrats.

8. Has exposat davant teu les nostres culpes, els nostres secrets a la llum de la teva mirada.

9. Així tots els nostres dies declinen sota la teva indignació, com un sospir s’esvaeixen els nostres anys.

10. La durada de la nostra existència és a la ratlla dels setanta anys, i, si per als més forts arriba als vuitanta, el que se’n treu són només que tre-balls i decepcions, perquè aviat passen i ens n’anem volant.

11. Qui pot conèixer la severitat de la teva ira, la teva indignació, i si se t’ha quedat a deure respecte?

12. Ensenya’ns a comptar els nostres dies de tal manera que ens penetri la saviesa al cor.

13. Torna, oh Senyor; fins quan? Compadeix-te dels teus servents.

14. Omple’ns ben aviat de la teva bondat, per tal que exultem i ens alegrem tota la vida.

15. Torna’ns tants dies d’alegria com ens n’has donat d’aflicció, tants anys com n’hem vist de dis-sort.

16. Que la teva obra es manifesti als teus servents, i la teva glòria sobre els seus fills.

17. Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!

Proverbis 22:10-11

10. Expulsa el descregut i marxarà la discòrdia: s’acabaran els plets i les injúries.

11. Qui estima la sinceritat de cor i és agraciat de llavis, té l’amistat del rei.

Romans 5:1-21

1. Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.

2. Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.

3. I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;

4. la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.

5. I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.

6. Quan nosaltres encara estàvem inca-pacitats, fou aleshores, en el moment oportú, que el Crist va morir pels cul-pables.

7. Certament, amb prou feines en troba-ríem un que es deixés matar per una causa justa; per un home honrat, potser sí que algú afrontaria la mort;

8. però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.

9. Més encara, perquè ara que ja som justificats amb la seva sang, serem sal-vats per ell del càstig.

10. Si quan érem enemics vam ser recon-ciliats amb Déu per la mort del seu Fill, amb molta més raó, una vegada recon-ciliats, serem salvats per la seva vida.

11. I no solament això, sinó que també ens sentim gojosos en Déu pel nostre Senyor Jesucrist, pel qual hem rebut la reconciliació.

12. Per això, tal com per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s’estengué a tots els homes, atès que tots van pecar,

13. ja que abans de la Llei, en el món ja hi havia pecat, però el pecat no és im-putable mentre no hi ha llei.

14. Amb tot, la mort regnà des d’Adam fins a Moisès, fins i tot sobre aquells qui no havien pecat amb una falta equipa-rable a la d’Adam. Aquest era una prefiguració d’aquell qui havia de venir després.

15. Si bé no hi ha comparació entre la falta de l’un i el do de l’altre, perquè, si per la falta d’un de sol tots els altres van morir, molt més abundosament abasta tothom la benvolença de Déu i el do atorgat per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.

16. I tampoc no hi ha comparació entre les conseqüències del pecat d’un de sol i el benefici del do, ja que d’una sola falta n’ha resultat una condemna, men-tre que del do atorgat, partint de moltes faltes, n’ha resultat la justificació.

17. Si, doncs, per la falta d’un de sol la mort ha regnat per culpa d’aquest tot sol, amb molta més raó els qui reben l’abundància de la gràcia i del do que justifica regnaran en la vida per mitjà d’un de sol, Jesucrist.

18. Per tant, així com per una sola trans-gressió en resultà la condemna de tots els homes, també així, per un acte de fidelitat d’un de sol, n’ha resultat la jus-tificació i la vida per a tots els homes.

19. És a dir, de la mateixa manera que la desobediència d’un sol home va cons-tituir tothom en pecador, així també per mitjà de l’obediència d’aquest sol home seran constituïts justos tots els altres.

20. Quan es va introduir la Llei, les faltes van sovintejar, però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia,

21. per tal que, així com el pecat regnà per la mort, així també la gràcia regnés per la justícia que duu a la vida eterna, mitjançant Jesucrist, el nostre Senyor.

Catalan 2007 (BEC)